ANTECEDENTS DE FET 1.- El Sr. Villalba interposà querella contra el Sr. R.J.D.D.P. i la societat mercantil andorrana "C.E., SLU", per un presumpte delicte major de creació, ús i comercialització de certificats inveraços, tipificat i penat a l'article 440 del Codi penal. 2.- Prèvies les diligències d'instrucció que considerà pertinents, per Aute de data 6 de març del 2024 el Batlle instructor decidí arxivar les actuacions, sense perjudici de les accions que per via civil poguessin correspondre a la part querellant. 3.- La lletrada Sra. Catalá, advocada del Sr. Villalba interposà recurs contra aquest Aute, i en data 24 d'abril del 2024 el Tribunal de Corts el desestimà, confirmant en la seva totalitat l'Aute dictat pel Batlle instructor en data 6 de març del 2024. 4.- La lletrada del Sr. Ferrer formulà, en mèrits del que disposa l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials, incident de nul·litat contra l'aute del Tribunal de Corts de data 24 d'abril del 2024, per vulneració del dret fonamental del seu mandant a obtenir una resolució fonamentada en dret, a la defensa i al procés degut. 5.- Per aute de data 28 de juny del 2024, el Tribunal de Corts decidí desestimar l'incident de nul·litat interposat. 6.- La lletrada del Sr. Ferrer interposà recurs contra aquest darrer aute, estimant que l'aute del Tribunal de Corts de data 24 d'abril del 2024: - vulnera el dret del seu representat a obtenir una resolució fonamentada en dret en tant que la motivació per confirmar l'arxiu de la causa és diferent a l'emprada pel batlle instructor en l'aute recorregut, i per quan considera que les conclusions que en ell s'hi contenen són irraonables, il·lògiques i arbitràries, per una errònia valoració de les declaracions que consten en la causa ( doncs no té en compte que el Sr. Ferrer va declarar en qualitat de testimoni i per tant amb l'obligació de dir veritat, i en canvi el Sr. D.D. va declarar en qualitat d'inculpat, amb el dret a no confessar-se culpable ni declarar contra si mateix) i per l'existència de premisses errònies en les seves conclusions (doncs no és cert, com s'indica en l'aute recorregut, que en el present cas, el Comú, prèviament a atorgar la llicència d'obres, havia d'obtenir una sèrie d'informes complementaris, ja que en el procediment simplificat, l'atorgament de la llicència és immediat. A més, entén que de conformitat amb el que disposa l'article 137.4 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, la declaració jurada que realitzen els arquitectes, sí que fa prova i permet obtenir la llicència d'obres. Així mateix, indica que per sostenir les seves conclusions, el Tribunal fa referència a una sentència recent que no era ferma. -vulnera el dret a la defensa del seu representat en atorgar valor probatori a les poques diligències practicades i afegir una nova motivació en la resolució del recurs d'apel·lació, el que li ha impedit sol·licitar la pràctica de noves diligències en relació a dita argumentació, com la declaració del tècnic d'urbanisme del Comú que li hagués permès confirmar que la declaració jurada sí que és competència de l'arquitecte, sí que fa prova en l'obtenció de la llicència d'obres pel procediment simplificat i que l'arquitecte sí que coneix sobre l'existència de riscos naturals i la seva protecció. -vulnera el dret al procés degut en tant que, malgrat trobar-se la instrucció en fase inicial, l'aute indica que no queda acreditada l'existència de dol ni d'indicis de criminalitat, quan les proves han de practicar-se en el judici oral, no podent-se emetre un judici jurídic en període d'instrucció. I per raó de l'exposat, demana que s'estimi el recurs interposat, es declari la vulneració dels drets fonamentals al·legats, es revoqui la resolució impugnada i s'acordi retrotreure les actuacions al moment immediatament anterior i es revoqui l'aute d'arxiu de data 6 de març del 2024, havent de continuar la instrucció de la causa i la investigació dels fets indicats en el seu escrit de querella, amb la pràctica de les diligències necessàries pel seu aclariment. 7.- Havent-se donat trasllat del recurs a les parts interessades, el lletrat Sr. Capellà, advocat del Sr. R.J.D.D.P. i de la societat mercantil andorrana C.E.S.L.U. s'hi oposà. Posa de manifest que la part recurrent no fonamenta veritablement el seu escrit de recurs sinó que al·lega gairebé de forma idèntica, els mateixos arguments que els manifestats en el seu incident de nul·litat, el que és raó suficient per la seva desestimació. No obstant, sobre la suposada vulneració del dret a una resolució fonamentada en dret, i a la pretesa motivació diferent emprada pel Tribunal de Corts, manifesta que com va establir el Tribunal de Corts i ve expressant la jurisprudència, en un sistema jurisdiccional amb un doble grau de jurisdicció, cada Tribunal pot afegir les seves pròpies motivacions a l'hora de resoldre el recurs, essent una pràctica totalment lícita que s'emmarca dins el principi de la doble instància, garantint així el dret al recurs. Afegeix que la decisió del Tribunal de Corts, va ser plenament fonamentada, analitzant totes i cadascuna de les qüestions plantejades per la part adversa, sense produir-se cap mena d'arbitrarietat o irracionalitat. Pel que fa a l'existència de conclusions il·lògiques o arbitràries, diu que el Tribunal de Corts va valorar de forma coherent els elements probatoris i jurídics de la causa arribant a la conclusió raonada i degudament fonamentada en dret, que no hi havia indicis racionals de criminalitat per continuar amb la instrucció; que el recurrent confon el seu desacord amb la resolució amb una suposada manca de motivació o lògica en la decisió. Sobre la vulneració del dret a la defensa, remarca que el recurrent al·lega que s'ha produït per no haver-se acceptat noves diligències probatòries quan aquest argument ja va ser degudament desestimat pel Tribunal de Corts, que va considerar que el recurrent no va sol·licitar les diligències durant la fase pertinent i que la decisió d'arxiu es va basar en l'absència d'indicis racionals de criminalitat. A més, diu que no és exigible en la fase d'instrucció de diligències prèvies, la realització de proves, pròpies d'un plenari, per tal d'acordar l'arxiu. Conclou que la inexistència d'indicis és suficient per justificar l'arxiu de la causa sense que això suposi cap vulneració del dret a la defensa, tot remarcant que el Sr. Ferrer no es defensa de cap acusació sinó que pel contrari, és ell qui acusa. Finalment, sobre la suposada vulneració del dret al procés degut, manifesta que aquest dret no implica una obligació de continuar una investigació quan les proves practicades no apunten cap indici de criminalitat. Així mateix, remarca que la part recurrent ni tant sols identifica quines diligències s'havien de practicar i no s'han practicat, i la eventual relació d'aquesta circumstància ni amb aquest ni amb cap altre dels drets fonamentals que molt inexactament i sense cap fonament pretén que li han estat causats. I per raó de l'exposat, demana la desestimació del recurs amb imposició al recurrent de les costes, inclosos honoraris d'advocat dels seus representats. 8.- El Ministeri Fiscal, s'oposà igualment al recurs interposat. En primer lloc, i pel que fa a la vulneració del dret al procés degut, recorda que l'article 42.1 del Codi de Procediment Penal ja preveu que, practicades certes diligències -i sense necessitat d'arribar al judici oral-, es pugui adoptar la decisió d'arxivar les diligències, afegint que fins i tot es poden inadmetre d'entrada querelles, sense necessitat de dur a terme cap prova. Que en el present cas, en atenció als fets -que no es discuteixen-, i al tenor literal del tipus penal pel que es presentà la querella, no es podia formular cap acusació, motiu pel qual no s'esqueia prosseguir amb la causa. En segon lloc i pel que fa a la vulneració del dret a una resolució fonamentada en dret, fa constar que s'arriba a la conclusió de què no concorren els elements del tipus en base a fets objectius, a la documental que consta en la causa, a la Llei General d'Ordenació del territori i urbanisme i a les declaracions de les parts. Per tant, l'Aute contra el que es presenta la nul·litat d'actuacions es troba degudament motivat. Afegeix que tampoc es pot invocar una vulneració del dret a una resolució fonamentada en dret perquè el Tribunal de Corts hagi ampliat la motivació, quan la conclusió és la mateixa a la que va arribar el Batlle d'instància, i és, entre altres, que les manifestacions del querellant no tenen cabuda en els elements del tipus. A més, diu que és normal que sigui més extensa quan s'està resolent un recurs d'apel·lació, donant resposta, precisament, a uns arguments exposats pel recurrent. Per últim, entén que no s'ha arribat a cap conclusió il·lògica o irraonable. Que l'existència d'aquesta declaració comporti que s'atorgui la llicència no vol dir que aquella casella que l'arquitecte marqués en el seu dia faci prova de res, tal i com ja va exposar en el seu escrit de contesta de 13 d'abril de 2024, i entén que el Tribunal de Corts ho ha argumentat de manera força extensa. Per últim i en quan a la vulneració del dret a la defensa, fa constar que la representació lletrada del Sr. Ferrer posa de relleu que hagués interessat la pràctica d'altres diligències com ara, la declaració del tècnic d'urbanisme del Comú de Sant Julià, però en cap moment es justifica de quina manera aquestes altres diligències d'instrucció canviarien el parer, tant del Batlle com del Tribunal de Corts, quan l'arxiu no es fonamenta en una manca de prova, sinó en què els elements que explica el querellant no poden encabir-se en l'il·lícit penal del 440 del Codi penal i de que, en qualsevol cas i tal i com s'indica en l'Aute, la recurrent ha tingut durant molt de temps la possibilitat de sol·licitar dita diligència, no havent-ho fet per inactivitat imputable únicament a ella. En base a l'anteriorment exposat, i en no desprendre's de l'examen de les actuacions la vulneració del dret fonamental a obtenir una resolució fonamentada en dret, al procés degut i a la defensa al·legats, sol·licita la confirmació de l'Aute del Tribunal de Corts de data 28 de juny de 2024. Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET Primer.- Aquesta Sala és competent per resoldre el recurs d'apel·lació interposat contra l'Aute del Tribunal de Corts de data 28 de juny del 2024, de conformitat amb el què disposa l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials i la providència dictada pel President del Tribunal Superior de Justícia en data 3 de setembre del 2024. Segon.- L'article 18 quater apartat 1, de la Llei transitòria de procediments judicials disposa que: "Les persones que hagin estat part d'una sentència o una resolució fermes o que s'hi vegin afectades poden demanar al batlle o el tribunal que la va dictar que l'anul·li, tot fonamentant la petició en la vulneració de drets fonamentals per infraccions processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, o en la incongruència de la sentència o la resolució, sempre que qui sol·licita la nul·litat no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment." Es tracta d'un remei extraordinari, encaminat a esmenar vulneracions de drets fonamentals per infraccions processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, o per incongruència de la sentència o resolució ferma. No constitueix per tant una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada. Tercer.- En el present cas, la representació del Sr. Ferrer interposa recurs contra l'Aute del Tribunal de Corts de data 28 de juny del 2024, reproduint els arguments invocats en seu escrit de data 24 de maig del 2024 on demanava la nul·litat de l'aute del Tribunal de Corts de data 24 d'abril del 2024, i reiterant que dita resolució vulnera el seu dret a obtenir una resolució fonamentada en dret, a la defensa i al procés degut . Pel que fa al dret a obtenir un resolució fonamentada en dret, recordarem que comprèn el dret a obtenir una resolució judicial raonada i fonamentada en dret, que doni cabal resposta a les pretensions formulades per la part, sigui o no favorable als seus interessos, doncs qui exercita una acció davant dels tribunals no té dret a que sigui acollida sinó a un pronunciament motivat i fonamentat en dret sobre dites pretensions, ja sigui estimant-les, ja sigui rebutjant-les, totalment o parcialment. I compartim amb l'aute recorregut, que l'aute del Tribunal de Corts de data 24 d'abril del 2024, compleix amb aquest deure de motivació, doncs dona cabal resposta a les qüestions plantejades en l'apel·lació, sense que hi hagi lloc a apreciar una manca de motivació, ni incongruència, ni arbitrarietat, havent-se valorat en el seu conjunt les diligències practicades en període d'instrucció i els arguments exposats en el recurs, arribant el Tribunal de Corts a la mateixa conclusió que el Batlle instructor, a través d'un raonament que - tot i que la part recurrent pugui legítimament no compartir - no pot titllar de lògicament irraonable, en les seves premisses, raonament o conclusions. El fet que la motivació emprada pel Tribunal de Corts en l'aute que ara es pretén anul·lar, sigui diferent a la que va emprar el batlle instructor en la resolució en el seu dia recorreguda, en res afecta el dret a obtenir una resolució fonamentada en dret doncs, tal i com indica el Tribunal de Corts en l'aute recorregut, el Tribunal d'apel·lació no es troba vinculat per la motivació de l'aute d'instància que ha de revisar, sinó per les peticions formulades per les parts, que ha d'analitzar a la llum dels elements obrant a la causa. En aquest sentit s'ha pronunciat també el Tribunal Constitucional, (causa 2018-35-RE) afirmant que "De manera semblant, el recurrent en empara denuncia que s'han vulnerat els seus drets a la defensa i al procés degut, ja que, segons el seu parer, la motivació de la Batllia i la del Tribunal de Corts, en desestimar les seves pretensions, es fonamentaven en raons noves i distintes que, per aquest motiu, li havien ocasionat indefensió. Aquesta argumentació, a més de resultar d'alguna manera inexacta (com raona el considerant segon de l'aute del Tribunal de Corts del 18 de juny del 2018) esdevé irrellevant, perquè implicaria una subjecció dels tribunals a les argumentacions contingudes en el procés, la qual no es troba prevista per la llei, que solament exigeix als òrgans judicials ajustament als fets i a la causa petendi, ja que l'argumentació pertany a l'àmbit del coneixement dels jutges i tribunals." En el present cas, el batlle, en el seu aute de data 6 de març del 2024, després de valorar lliurement les diligències d'instrucció practicades (documentació aportada, declaracions prestades tant pel querellant com pel querellat), va concloure que la declaració jurada prestada en data 6 d'abril del 2021 per l'arquitecte querellat en el marc del procediment simplificat per a l'obtenció de la llicència d'obres a realitzar en el xalet del querellant (on fa constar que estava assabentat del nivell de perillositat de riscos geològics-geotècnics i que l'obra no requeria la realització d'obres de protecció), no és constitutiva, en absència de dol de l'arquitecte, del tipus previst a l'article 440 del Codi penal, sinó que es tracta d'una qüestió civil entre el professional de l'arquitectura i el propietari del bé immoble, pel que, de conformitat amb el que preveu l'article 42.1 a) de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, acorda l'arxiu de les actuacions, sense perjudici de les accions civils que la part interessada pugui instar en defensa dels seus drets. En apel·lació, el Tribunal de Corts arriba a la mateixa conclusió que el batlle, considerant també que els fets objecte de querella no són constitutius de delicte aquesta vegada en base a dos motius: 1) l'absència de dol del querellat (vegi's en aquest sentit, el Considerant segon, paràgraf sisè de l'aute de data 24.04.2024, on es fa constar que no es desprèn de les actuacions practicades que D.D. "voluntàriament deixés d'efectuar les verificacions escaients en matèria de riscos geològics i geotècnics" o el darrer paràgraf del mateix Considerant on el Tribunal de Corts indica que "no existeixen indicis que permetin pensar que concorregué dol en l'actuació del querellat R.J.D.D.P.) i 2) per quan, de conformitat amb la llei General d'Ordenació del Territori i Urbanisme, i el Reglament de Construcció, "els fets consignats pel querellat D.D. en la declaració jurada objecte de querella, no s'emmarquen únicament i exclusivament en el seu àmbit de competència, que és l'arquitectura" i en conseqüència, els fets consignats en la declaració jurada del 6 d'abril del 2021 "no podien fer prova dels mateixos", per tot el que confirma l'arxiu de les actuacions i remet, com ho va fer el batlle instructor, a les parts davant la jurisdicció civil. Per tant, no es tracta ni tant sols d'una motivació diferent com pretén la part promotora de l'incident, sinó d'una motivació de reforç a la de manca de dol en l'actuació del querellat, per arribar com s'ha dit, a una idèntica conclusió, que no és altra que els fets no són constitutius de delicte, sense perjudici de les accions que per via civil puguin correspondre a la part querellant. D'altra part, convé recordar que el Ministeri Fiscal, en el seu informe de data 14 de desembre del 2023 ja va interessar l'arxiu de les actuacions en base a aquest argument, fent constar que encara que s'admetés que la declaració fou efectuada per l'arquitecte amb coneixement de la seva falsedat, "no és una certificació que consigni falsament fets sobre els quals aquesta faci prova". Aquesta argumentació la reproduí davant del Tribunal de Corts en contestar el recurs interposat per la representació del Sr. Ferrer, per tal de fonamentar la seva petició de confirmació de l'arxiu de les actuacions acordat pel batlle instructor, argumentació que fou també entre altres, sostinguda per la defensa del querellat en el seu escrit de contesta al recurs i que el Tribunal de Corts té en compte en el seu aute de data 24.04.2024, el qual respon per tant a l'exigència de correlació entre allò que es va sol·licitar a la jurisdicció i allò que aquesta va decidir, i té en compte, en els seus fonaments de dret, els arguments bàsics de les parts per acceptar-los o refusar-los de manera motivada, amb un raonament detallat i precís, en atenció a les concretes particularitats del cas. Aquest raonament que es troba degudament explicitat en la resolució que es pretén anul·lar, es recolza en criteris objectius, i no es pot considerar mancat de lògica, arbitrari o absurd, sinó que permet a la part recurrent entendre perfectament els motius pels quals les seves pretensions han estat rebutjades, no podent pretendre, a través de l'incident de nul·litat, com si d'una tercera instància es tractés, fer revisar novament la motivació adoptada per l'aute dictat en apel·lació i substituir la motivació del tribunal per la seva pròpia. Per tot l'exposat, el primer motiu de nul·litat ha de ser desestimat . Pel que fa a la vulneració del dret a la defensa, la part promotora de l'incident la fonamenta novament en la nova motivació emprada pel Tribunal de Corts, la qual diu, li ha impedit sol·licitar la pràctica de noves diligències en relació a dita argumentació (com la declaració del tècnic d'urbanisme del Comú que li hagués permès confirmar que la declaració jurada sí que és competència de l'arquitecte, sí que fa prova en l'obtenció de la llicència d'obres pel procediment simplificat i que l'arquitecte sí que coneix sobre l'existència de riscos naturals i la seva protecció). Aquest argument no pot ser acollit ja que d'una part, els principis rectors del recurs d'apel·lació no permeten practicar noves proves ja que, en el recurs d'apel·lació, el Tribunal "ad quem" ha de decidir sobre la base de les mateixes al·legacions i proves presentades al Tribunal "a quo" i la querellant no va proposar, com ho podia haver fet, cap diligència amb anterioritat destinada a provar els extrems que ara pretén discutir, i dels que d'altra part podia ser perfectament coneixedora, doncs no només porten sobre els elements constitutius del tipus (que requereix entre altres, que el certificat emès pel professional faci prova enfront de tercers) sinó per quan, la motivació de reforç emprada pel Tribunal de Corts no és nova o sorpresiva, sinó que com s'ha dit, ja fou avançada pel Ministeri Fiscal en el seu informe de data 14 de desembre del 2023 on, en interessar l'arxiu de les actuacions, ja feu constar que encara que s'admetés que la declaració fou efectuada per l'arquitecte amb coneixement de la seva falsedat, "no és una certificació que consigni falsament fets sobre els quals aquesta faci prova", i cap diligència va demanar la part querellant per desvirtuar aquesta afirmació, no dictant el batlle un aute decidint arxivar les actuacions fins el 6 de març del 2024, per tot el que aquesta Sala comparteix l'argumentació de l'aute recorregut segons la qual la manca de pràctica d'altres diligències d'instrucció seria en tot cas, únicament imputable a la inactivitat de la part querellant, per tot el que el segon motiu de nul·litat ha de ser tanmateix rebutjat. Finalment, al respecte de la vulneració del dret al procés degut invocada, derivada segons la part recurrent, del fet que no es pot valorar, en període d'instrucció (més encara quan és tant incipient com en el present cas) l'existència de dol, ni d'indicis de criminalitat, el que es propi del judici oral, prèvia de la pràctica de les proves escaients, val a dir que l'article 40 del Codi de procediment penal preveu que el batlle ha d'instruir diligències prèvies quan amb els elements de fet que constin en l'atestat , en la denúncia o la querella, no se'n pot determinar la natura i les circumstàncies, les persones que hi hagin participat o el procediment oportú, i l'article 42.c preveu seguidament que, acabada la instrucció, el batlle ha de decidir a)arxivar la denúncia, no admetre la querella o decretar l'arxiu de les diligències practicades; b) decretar el sobreseïment provisional o c) ordenar la incoació del sumari. Per tant, és acabada la instrucció quan el batlle n'ha de fer la valoració pertinent, per adoptar un dels acords previstos a l'article 42 ans citat, essent precisament aquest el cas d'autes, no havent-se produït per tant, cap mena de vulneració del dret del recurrent al procés degut. Confon la part recurrent, la valoració de la prova, que és competència del Tribunal després de la seva pràctica en la celebració del judici oral, de la valoració dels indicis de criminalitat, que és competència del Batlle instructor, segons el ja exposat. I en el present cas, el batlle ha adoptat la seva decisió, confirmada pel Tribunal de Corts en l'aute que es pretén anul·lar, de manera lògica i raonable, i una vegada practicades les diligències d'instrucció que ha considerat necessàries i suficients per determinar la naturalesa i circumstàncies dels fets, havent-se de recordar que la decisió d'inadmetre la querella i arxivar les actuacions es pot adoptar fins i tot "a limine" de conformitat amb el que disposa l'article 39.3 del Codi de procediment penal doncs la interposició d'una querella no obliga a la pràctica de les diligències d'investigació proposades per la part querellant, sinó només d'aquelles necessàries per comprovar, en el present cas, que els fets objecte de querella no serien constitutius de delicte. Quart.- Per raó de tot l'exposat, escau desestimar el recurs interposat i confirmar l'aute del Tribunal de Corts de data 28 de juny del 2024. Cinquè.- La desestimació íntegra del recurs determina la imposició a la part recurrent de les despeses processals causades en aquesta segona instància, inclosos honoraris d'advocat de la part recorreguda, en aplicació del articles 174 del Codi de procediment penal i 354.2 del Codi de procediment Civil aplicable de manera supletòria. Vistes la Constitució, la Llei transitòria de procediments judicials, el Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, amb caràcter supletori, el Codi de procediment civil, així com la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, Decisio DECISIÓ La Sala competent del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix 1.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la lletrada Sra. Catalá, advocada del Sr. Villalba contra l'aute dictat pel Tribunal de Corts en data 24 de maig del 2024. 2.- Imposar a la part recurrent, les costes del recurs, inclosos honoraris d'advocat de la part recorreguda. Aquest Aute és ferm i executiu. Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE