ANTECEDENTS DE FET I.- RESULTANT: Per Ordenança Penal de data 27 de febrer de 2020, es decidí: "Primer.- Deixar sense efecte la detenció practicada pel Servei de Policía en la persona de D.Barberá Segon.- Condemnar a D.Barberá, com autor responsable d'un delicte menor d'imposició de condicions abusives de treball, a una pena de dos (2) mesos d'arrest nocturn condicional, qualificat a satisfer l'import que es fixi en concepte de responsabilitat civil en un període de dos (2) anys, en aplicació de l'article 62.1 a) del Codi Penal, amb un termini de suspensió de la condemna de dos (2) anys. Tercer.- Declarar la responsabilitat civil de D.Barberá, la determinació de la qual serà resolta en període d'execució, de conformitat amb les disposicions de l'article 238 del vigent Codi de procediment penal. Quart.- Condemnar a D.Barberá al pagament de les despeses processals que es derivin de la present causa. Cinquè.- Que es comuniqui la present Ordenança Penal al Registre d'Antecedents Penals, als efectes de la seva pertinent inscripció, en mèrits del que disposa l'article 165 del Codi de procediment penal. La present resolució és ferma i executòria, llevat que s'hi faci oposició d'acord amb les disposicions de l'article 165 del Codi de procediment penal." Dita resolució va esdevenir ferma i executòria en no formular les parts oposició a la mateixa. II.- RESULTANT: En el marc de l'execució de dita resolució, per Aute de data 29-11-2023 la Batlle Instructora decidí: "Primer.- Fixar que les quantitats que haurà de pagar D.Barberá a F.J.D.Sandoval en l'import total de 336.394,35.-EUR, segons l'exposat en els CONSIDERANTS VI i IX de la present resolució, havent-se de deduït l'import de 3.416,08.-EUR, dipositats en Seu Judicial. Segon.- Condemnar a Catalá a cotitzar prop de la C.A.S.S. totes les quantitats per les que ara se'l condemna a indemnitzar a D.Ramirez Tercer.- No donar lloc a la reclamació efectuada per la C.A.S.S. Quart.- Deixar la determinació de l'import relatiu a les despeses processals i als honoraris d'advocat de la lletrada del perjudicat per resolució posterior, un cop el present aute sigui ferm." Aquest Aute fou revocat parcialment per altre d'aquesta Sala de data 25 d'abril de 2024, en el sentit de fixar en 14.139,83 EUR la quantitat a satisfer en concepte de vacances i 12.178,88 EUR la quantitat a satisfer en concepte de festius, ascendint així l'import total a abonar pel condemnat en 335.768,66 euros, del que s'havia de deduir l'import ja fixat de 3.416,08 EUR. III.- RESULTANT: Per altre Aute de data 12.07.2024, la Batlle fixà en 11.728,40 EUR, la quantitat que el condemnat D.Barberá ha de satisfer al perjudicat F.J.D.Sandoval, en concepte d'honoraris d'advocat i IGI. IV.- RESULTANT: Per escrit de data 8 de juliol del 2024 la lletrada del Sr. F.J.D.Sandoval sol·licità l'execució forçosa de les resolucions dictades, amb l'embargament de tots els béns i drets del condemnat, de conformitat amb el que disposa l'article 404 i següents del Codi de procediment civil, així com la pràctica de diverses diligències. V.- RESULTANT: Per escrit de data 7 d'agost del 2024, la defensa del condemnat D.Barberá manifestà no poder fer front a la quantitat imposada, proposant - prèvia exposició de la seva situació personal i econòmica i aportació de la documentació que estimà convenient - efectuar pagaments fraccionats de 700 euros mensuals. VI.- RESULTANT: Per Aute de data 08 d'octubre del 2024 la Batlle instructora decidí: "Fixar el pagament mensual que el condemnat D.Barberá haurà de pagar al perjudicat F.J.D.Sandoval en l'import de 1.500.-EUR, fins a liquidació total del deute o fins a nova ordre d'aquesta Batllia." En la mateixa resolució la Batlle indica que fixa aquesta quantitat en espera del resultat de les diligències practicades a fi de conèixer els béns dels que disposa el condemnat. VII.- RESULTANT: Per escrit de data 23 d'octubre del 2024, la representació lletrada del Sr. F.J.D.Sandoval interposà recurs d'apel·lació contra aquest darrer aute, en base essencialment, als següents motius: -amb els pagaments mensuals acordats, el condemnat acabaria de pagar en 19,11 anys, i per tant, gairebé deu anys després de la seva jubilació; -per tal de fer coincidir la total liquidació de la indemnització amb l'edat de jubilació, els pagaments mensuals no poden ser inferiors a 2.965EUR, ja que si amb els ingressos actuals el condemnat pretén no poder pagar més de 700 EUR mensuals, quan rebi una pensió de jubilació de la CASS els pagaments encara seran menors o directament, deixarà d'abonar cap quantitat; - els ingressos actualment coneguts del Sr. Gutierrez li permeten, tot i tenint en compte les seves càrregues familiars i despeses, abonar un import de 2.965 EUR mensuals ; -el Sr. Gutierrez no ha efectuat cap pagament a compte, el que evidencia la seva clara voluntat d'obstaculitzar la present execució. I per raó de l'exposat, demana la revocació de l'aute recorregut i que es fixin els pagaments mensuals a satisfer per part del Sr. Gutierrez a favor del seu mandant, en l'import de 2.965 euros mensuals, condemnant-lo ensems al pagament de les costes processals causades, inclosos honoraris d'advocat i tota altra despesa que se'n derivi. VIII.- RESULTANT: Per escrit de data 30 d'octubre del 2024 la representació lletrada del Sr. D.Barberá interposà tanmateix recurs contra l'aute de data 8 d'octubre del 2024, en base als següents motius: -l'aute recorregut ha fixat l'abonament de 1.500 EUR mensuals sense cap motivació o explicació de perquè ha estat acordada aquesta xifra i no una altra, el que el situa en indefensió, vulnerant l'article 10 de la Constitució; -l'import fixat de 1.500 EUR mensuals és totalment inassolible pel Sr. Gutierrez, remetent-se, per acreditar la seva situació econòmica, a la documentació aportada amb el seu escrit de data 7 d'agost del 2024, tot precisant que no s'han de tenir només en compte els ingressos del Sr. Gutierrez sinó també les despeses inherents a tota explotació agrícola i les imprescindibles per la supervivència de qualsevol persona, precisant que el Sr. Gutierrez té un fill a càrrec i que la seva esposa és beneficiària d'una pensió d'invalidesa. -l'import màxim al que pot fer front el Sr. Gutierrez és de 700 EUR mensuals; -si se li imposa el pagament de 1.500 EUR mensuals, no podrà fer front a les seves obligacions econòmiques i la seva única sortida serà deixar la seva tasca de masover, per resultar deficitària. Per raó de l'exposat, demana la revocació de l'aute recorregut en el sentit de fixar el pagament mensual que haurà de realitzar el Sr. Gutierrez en favor del Sr. D.Ramirez en l'import de 700 EUR mensuals. IX.- RESULTANT: Per escrit de data 27 de novembre del 2024, la representació lletrada del Sr. F.J.D.Sandoval s'oposa al recurs interposat per la representació lletrada del Sr. Catalá, posant de manifest que si s'acceptés la proposta de pagament fraccionat per aquell efectuada, transcorrerien 41 anys fins la liquidació del deute i el Sr. Gutierrez tindria 96 anys, i en el supòsit que es jubilés al 65 anys, acabaria pagant només el 25% del deute. Analitza la documentació aportada en autes pel condemnat per acreditar la seva situació econòmica i conclou que l'explotació agrícola que és la font d'ingressos del condemnat, no ha estat en absolut deficitària sinó que ha obtingut importants beneficis; a més, fa constar que el Sr. Gutierrez no ha acreditat la seva eventual manca de patrimoni i que és inversemblant que no s'hagi dictat encara l'embargament dels seus béns i drets. Recorda que es tracta de responsabilitat civil i que en aplicació de les normes civils en els cas dels embargaments, aplicables a tot deutor i més, en aquest cas, en que el deutor ha estat condemnat per un delicte, s'ha d'embargar i posar a disposició del seu mandant, mensualment, el 50% de l'import que sobrepassi l'equivalent al salari mínim interprofessional fins al doble de dit import , i tot aquell que sobrepassi el doble de l'equivalent del salari mínim, essent aquesta la manera en que s'ha de procedir. I per raó de l'exposat, demana la desestimació del recurs interposat pel Sr. Gutierrez X.- RESULTANT: Per escrit de data 28 de novembre del 2024, la representació lletrada del Sr. D.Barberá s'oposa al recurs interposat per la representació lletrada del Sr. D.Sandoval, remetent-se a l'exposat en el seu propi escrit de recurs, per tot el que demana la desestimació del recurs interposat per la part contrària i la seva condemna al pagament de les costes processals causades, incloent honoraris d'advocat. XI.- RESULTANT: El Ministeri Fiscal deixa la resolució dels recursos a criteri del Tribunal, en versar els mateixos únicament sobre una qüestió relativa a la responsabilitat civil derivada del delicte, i trobar-se les parts degudament representades per lletrat. Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET I.- CONSIDERANT: L'article 196.3 del Codi de procediment penal disposa que són susceptibles de recurs d'apel·lació els autes que, en període d'execució de sentència, fixin indemnitzacions de qualsevol naturalesa o resolguin sobre qualsevol incident, llevat que aquest Codi en disposi el contrari. II.- CONSIDERANT: L'objecte del present recurs d'apel·lació és l'aute de data 8 d'octubre del 2024 mitjançant el qual la batlle fixa en 1.500 EUR mensuals, l'import que el condemnat D.Barberá ha de satisfer a F.J.D.Sandoval, fins total liquidació de la quantitat que ha estat condemnat a pagar, o fins nova ordre de la Batllia. Contra aquest Aute han interposat recurs d'apel·lació tant la representació lletrada del condemnat com del perjudicat, la primera en estimar que tal quantitat és excessiva i la segona, que és totalment insuficient. No obstant, l'aute acordant pagaments fraccionats per un import determinat a fi d'abonar les quantitats imposades i ja determinades, en concepte de responsabilitat civil o costes processals, no és susceptible de recurs d'apel·lació, de conformitat amb el què disposa l'article ans esmentat. Efectivament, si bé el concepte d'incident d'execució no es troba definit ni desenvolupat en el Codi de procediment penal, l'article 90 del mateix text legal disposa que "Els danys i perjudicis ocasionats per la comissió d'un fet previst com a delicte o contravenció penal, han de ser rescabalats d'acord amb les disposicions d'aquest Codi i subsidiàriament, amb les normes civils". La finalitat que en aquesta matèria es persegueix, tant en un com en altre procediment, és certament la mateixa i no és altra que la d'obtenir, a través d'un procediment ràpid i àgil, l'execució de les resolucions judicials, de forma que es faci efectiu el dret a la jurisdicció reconegut a l'article 10 de la Constitució, tot possibilitant que aquell que ha obtingut un pronunciament judicial al seu favor pugui aconseguir en els millors terminis i pel cas de manca de compliment voluntari per part del condemnat, l'efectivitat d'allò establert en la resolució judicial, mitjançant els mecanismes de l'execució forçosa legalment establerts. A tal efecte, no tota controvèrsia sorgida en el marc de l'execució pot ser considerada com un incident d'execució i en aquest sentit, és reiterada la jurisprudència de la Sala Civil, tant anterior com posterior al Codi de procediment civil, segons la qual l'admissió dels recursos d'apel·lació en període d'execució, ha de ser restrictiva i limitada. Així en la causa 294/13, la Sala Civil ja afirmà que: "Tenint en compte la doctrina d'aquesta sala recollida en els rotlles TSJC-235/11, TSJC-143/12 i TSJC-272/12 sobre el sistema de recurs en fase d'execució, el present recurs no pot ésser admès: En efecte, si s'analitza l'Annex III del Decret de data XXXX es pot observar com la finalitat que es persegueix, i la qual s'adiu amb el dret a la jurisdicció contemplat a l'article 10 C.A., consisteix en l'obtenció (arts. 1 a 7) d'un procediment ràpid i àgil per a l'execució de les resolucions judicials, de forma que es faci efectiu el dret a la jurisdicció, tot possibilitant que aquell que ha obtingut un pronunciament judicial al seu favor, en seu declarativa, pugui aconseguir que, pel cas de manca de compliment voluntari pel condemnat, l'efectivitat d'allò establert a la resolució judicial. En el sentit indicat, es preveu tant l'execució definitiva com la provisional i es diferencia en seu d'execució entre les condemnes de lliurar béns mobles o immobles, fer o no fer alguna cosa, així com el pagament de diners o de quantitats il·líquides. I, solament, en aquest darrer supòsit d'execució es preveu l'obertura i tramitació d'un incident d'execució que finalitzarà per un Aute. En aquest cas, s'admet el recurs d'apel·lació i a un sol efecte (cfr. Art. 4 Annex III). I això no succeeix en el present cas, en el qual la quantitat no és il·líquida, sinó que el càlcul dels interessos pot determinar-se per simples operacions aritmètiques, de manera que no cal l'apertura d'un incident, tota vegada que aquest es preveu per a la liquidació dels danys i perjudicis o per la determinació de la condemna no líquida. En conseqüència, el criteri rector, en seu d'execució, consisteix, per una banda, en l'admissió limitada dels recursos d'apel·lació a aquells casos en els quals s'ha previst la tramitació d'un incident d'execució, com ho és el contemplat per a la fixació de la quantitat de l'execució quan la condemna és i·llíquida o s'han de liquidar els danys i perjudicis i, per l'altra, que el criteri general consisteix en l'admissió a un sol efecte del recurs (efecte devolutiu), com així també s'extreu d'allò previst a l'article 4. Per consegüent, sense perjudici de poder interposar recursos contra aquelles resolucions judicials que posen fi als incidents d'execució, les resolucions que es dictin durant el procediment no són susceptibles de recurs." Així mateix, després de l'aprovació del Codi de procediment Civil, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia ha afirmat, entre altres en la causa TSJC 141/2024 que: "(...) La finalitat del procés d'execució, a la qual s'adiu el dret a la jurisdicció de l'art. 10 de la C.A, exigeix establir un procediment ràpid i àgil per a l'execució de les resolucions judicials, permetent que aquell que ha obtingut un pronunciament declaratiu favorable aconsegueixi, a manca de compliment voluntari en el seu favor, l'efectivitat del que s'ha pogut establir. Amb aquesta finalitat el CPC, regula de manera molt limitada l'oposició a l'execució forçosa en els articles 389 i ss, cenyint-la a uns motius formals concrets (falta de capacitat per ser part o de capacitat processal de l'executant; absència dels requisits legals exigits per als títols executius o encara caducitat de l'acció executiva) o altres de substantius (el pagament o compliment del que preveu el títol executiu o l'existència de pactes o transaccions amb la part executant per evitar l'execució forçosa). (...)" De l'anteriorment exposat se'n desprèn que la interpretació de l'incident d'execució en el procés penal, ha de ser igualment restrictiva, havent-se d'entendre com a incidents d'execució, òbviament les controvèrsies sorgides en execució de les penes privatives de llibertat, per les quals el Codi de procediment penal ja preveu o exclou expressament la possibilitat d'interposar recurs, així com aquelles sorgides en la determinació de les quantitats il·líquides que han estat objecte de condemna, com poden ser (a més d'aquelles que fixen indemnitzacions i que l'article 196 del CPP ja contempla expressament), aquelles que sorgeixen en la quantificació d'honoraris d'advocat, o costes processals causades, i que es poden plantejar en el marc del corresponent incident d'execució, la resolució del qual serà aleshores recurrible, en posar fi a la qüestió objecte de controvèrsia. Pel que fa a l'embargament dictat en període d'execució, és igualment reiterada la jurisprudència de la Sala Penal segons la qual l'embargament travat en el marc de l'execució forçosa d'una sentència no pot ser considerat com un incident d'execució: En aquest sentit, la Sala penal ha establert que: "l'aute d'embargament de tots els béns i drets és una resolució dictada pel M.I. Tribunal de Corts en el marc de l'execució de sentència procedint per via executiva, no podent-se considerar en cap cas com una resolució d'un incident en període d'execució. Per consegüent, sense perjudici de poder interposar el recurs pertinent contra aquelles resolucions judicials que posin fi als incidents d'execució, el recurs interposat no és admissible per quant no correspon a cap dels supòsits previstos en els articles 195 i 196 del Codi de Procediment Penal, no podent considerar l'esmentat aute recorregut com a resolució d'un incident d'execució de sentència." " (TSJP 82/2015 i en el mateix sentit, TSJP 25/2022 i TSJP 81-2022 entre altres). Així, només es podria recórrer l'embargament travat en el marc de l'execució forçosa d'una sentència o ordenança penal ferma, cas que l'embargament no hagués estat adoptat de conformitat amb la Llei que el regula (Llei 44/2014, del 18 de desembre, de l'embargament) i prèvia interposició i resolució del corresponent incident d'execució davant del Batlle o tribunal que l'ha dictat. Pel que fa a la denegació de l'embargament, ha de ser igualment susceptible de recurs, prèvia interposició del corresponent incident d'execució davant del batlle o tribunal que l'ha dictat, doncs la denegació de l'embargament posa fi a l'execució o almenys, a una part significativa de la mateixa. III.- CONSIDERANT: La fixació de pagaments fraccionats fins obtenir la liquidació del deute, no pot per ser assimilada a un incident d'execució doncs no posa fi a l'execució ni a una part significativa de la mateixa. A més remarcarem que en el present cas, dita quantitat ha estat fixada de manera provisional, ja que en la mateixa resolució recorreguda s'indica expressament que s'està a l'espera del resultat de les diligències practicades a fi de conèixer els béns dels que disposa el condemnat i per tant s'entén, poder decidir al respecte de l'execució forçosa. Altrament, val a dir que si bé el Codi penal (article 44) i el Codi de procediment penal (article 236) permeten al batlle o tribunal, atorgar pagaments fraccionats per la liquidació de la multa imposada o de les despeses judicials, no així pel que fa a la responsabilitat civil que com s'ha dit, el mateix Codi preveu que sigui rescabalada, subsidiàriament, amb les normes civils (article 90), pel que, cas de no liquidar el condemnat la mateixa de manera voluntària, caldrà procedir, en defecte d'acord entre les parts, per via d'execució forçosa, adoptant les mesures corresponents de conformitat amb la resolució dictada i amb la Llei de l'embargament. En aquest sentit s'ha pronunciat també la Sala Civil del Tribunal Superior, en una jurisprudència reiterada (TSJC 141/2024 entre altres), perfectament aplicable al cas d'autes i segons la qual: "Abans d'endinsar-nos en l'examen de la qüestió plantejada per la representació processal del Sr. XXX, no podem passar per alt que aquesta és la segona ocasió en què el recurrent introdueix la qüestió relativa al fraccionament del deute establert per una resolució judicial ferma i definitiva anterior. En efecte, en l'Aute de XXXX (rotlle TSJC-203/2019) dictat entre les mateixes parts avui litigants, la representació processal del Sr. xxx ja demanava el fraccionament del deute que existia en període d'execució de Sentència, i llavors ja sosteníem que tal pretensió esdevenia inviable. Això no obstant, i amb la finalitat d'atorgar una resposta completa a la part recurrent, li recordarem que la finalitat del procés d'execució, a la qual s'adiu el dret a la jurisdicció de l'art. 10 de la C.A, exigeix establir un procediment ràpid i àgil per a l'execució de les resolucions judicials, permetent que aquell que ha obtingut un pronunciament declaratiu favorable aconsegueixi, a manca de compliment voluntari en el seu favor, l'efectivitat del que s'ha pogut establir. Amb aquesta finalitat el CPC, regula de manera molt limitada l'oposició a l'execució forçosa en els articles 389 i ss, cenyint-la a uns motius formals concrets (falta de capacitat per ser part o de capacitat processal de l'executant; absència dels requisits legals exigits per als títols executius o encara caducitat de l'acció executiva) o altres de substantius (el pagament o compliment del que preveu el títol executiu o l'existència de pactes o transaccions amb la part executant per evitar l'execució forçosa). En el present procediment, els motius d'oposició (s'hi refereix com a motius d'impugnació) no ho són respecte del contingut material de la decisió del Saig respecte de la qual fins i tot admès la seva regularitat material, sinó que sol·licitava que se li atribuís una moratòria en el seu pagament i més concretament es fraccionés la quantitat que es contemplava en l'acord d'execució en 12 mensualitats. Això no obstant, al marge que aquesta facultat sols correspon al creditor que promou l'execució, sense que els òrgans jurisdiccionals puguin substituir-lo en els seus drets atès que això comportaria atribuir-se unes competències que l'ordenament jurídic no li atribueix, tampoc aquesta pretensió troba cabuda en cap dels motius d'oposició a què ens hem pogut referir, sense que, per tant, la impugnació que es plantejava pogués ser ni tan sols admesa a tràmit per la Batllia (...)" L'anteriorment exposat, justifica la inadmissió dels recursos interposats pels lletrats dels Srs. F.J.D.Sandoval i D.Barberá contra l'aute dictat en data 7.10.2024 per la Batlle instructora i que no s'efectuï una especial condemna en costes. Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de procediment penal, el Codi de procediment civil aplicable de manera supletòria, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, Decisio DECISIÓ La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, acorda: 1.- INADMETRE els recursos d'apel·lació interposats per la lletrada del Sr. F.J.D.Sandoval i pel lletrat del Sr. D.Barberá contra l'aute dictat en data 7.10.2024 per la Batlle instructora. 2.- NO EFECTUAR un especial pronunciament en matèria de costes. Aquest Aute és ferm i executiu. Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE