En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal. Antecedents de fet ANTECEDENTS DE FET 1.- El 23-9-2021, el Sr. Estany, formulava demanda de declaració de cessació de pagaments i fallida de la societat ORG_0, SL. Per Providència de 27-9-2021, es concedia al representant legal de la societat ORG_1, SL un termini de 8 dies per tal que es justifiqués documentalment diferents extrems respecte de la petició articulada. Aquesta resolució era notificada per edictes, atès que el Sr. Estany no va poder ser localitzat a Andorra. 2.- El 27-2-2024, el Sr. Estany en nom i representació de la societat ORG_0, SL presentava un escrit mitjançant el qual planteja un incident de nul·litat d'actuacions amb relació a la Providència de data 27 de setembre del 2021. 3.- Per aute de 12-3-2024, es decidia: "Primer.- No admetre a tràmit l'incident de nul·litat d'actuacions plantejat pel Sr. Estany. Segon.- No efectuar especial condemna en costes processals". 4.- El Sr. Estany formulava recurs d'apel·lació contra aquesta decisió demanant la revocació de la decisió dictada i que en el seu lloc es dictés nova resolució acordant la retroacció del procediment fins a la Providència de 27-9-2021. Per aute d'11/06/2025 estimàvem el recurs d'apel·lació articulat, revocant la resolució recorreguda, admetent a tràmit l'incident de nul·litat d'actuacions i retornant les actuacions a l'òrgan d'instància perquè procedís com en dret correspongués, sense fer pronunciament sobre les costes ocasionades. 5.- El 19/06/2025, requeia aute amb la següent part decisòria: "Primer.- Desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions plantejat per la part promovent i concretament per part del Sr. Estany en representació de la societat mercantil ORG_0, SL". 6.- La representació processal de la societat ORG_0, SL formulava recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, demanant la seva revocació i sense fer pronunciament respecte de les costes. 7.- El 17 de juliol del 2025, la representació processal de la part recurrent recusava els magistrats que conformàvem la Sala, petició que no s'acceptava per aute de 09/09/2025. Contra aquesta decisió es formulava recurs el 18-9-2025 que per aute de 27/10/2025 no s'admetia a tràmit. Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET Primer.- La representació processal de la societat ORG_0, SL s'alça contra la resolució de la Batllia segons els motius de recurs que succintament s'exposen seguidament. La part apel·lant denuncia que no es va notificar al seu apoderat la Providència de 27/09/2021 i que això va menystenir el seu dret a un procés degut i a la defensa. Sosté que el servei de nuncis no va practicar la notificació al domicili particular conegut del Sr. Estany, malgrat constar perfectament en seu judicial. Afegeix que, si s'hagués informat del problema de notificació, el lletrat hauria facilitat la compareixença del seu apoderat. El certificat de 13/02/2024 revelà per primer cop l'arxiu del procediment sense resolució formal ni notificació. Es considera que la decisió d'arxiu vulnera l'art. 10 de la Constitució per manca de diligència del tribunal. Es demana la retroacció perquè l'apoderat pugui rebre la notificació i continuar el procediment concursal. Finalment, s'al·lega que la resolució impugnada es fonamenta en dades no provades i contràries als fets reals. Segon.- Aquesta és la segona ocasió en què es intervenir en el present assumpte. En l'anterior resolució ja sostinguérem: "Segon.- L'anàlisi del recurs articulat no pot obviar la greu anomalia processal amb conseqüències directes sobre l'efectivitat del dret fonamental al procés degut reconegut a l'article 10 de la Constitució en què s'ha incorregut en la instància. I és que, de la revisió exhaustiva de les actuacions, s'evidencia que no consta en cap moment una resolució jurisdiccional formal -hauria de correspondre a un Aute segons l'art. 18.1 de la LQJ- que ordeni de manera expressa l'arxiu de l'expedient. En efecte, s'observa que per Providència de data 27 de setembre del 2021 es va requerir el Sr. Estany perquè completés la seva sol·licitud en el termini improrrogable de vuit dies, amb l'advertiment que, en cas de no fer-ho, se'l tindria per desistit. Aquesta resolució va ser notificada per edicte, publicat al BOPA núm. 129, de 9 de desembre del 2021. Posteriorment, segons certificació de la Secretària judicial, davant la manca de resposta de l'interessat, s'hauria considerat automàticament desistida la petició, procedint-se a l'arxiu definitiu sense cap altre tràmit (folis 40 i 41). Ara bé, aquesta decisió d'arxivament no es fonamenta en cap resolució expressa, i, per tant, ha intervingut al marge del marc legal que regula l'activitat jurisdiccional. En un Estat de Dret, que un Tribunal pugui imposar a les parts un desistiment implícit resulta ja discutible per si sol; ara bé, que la decisió d'arxiu es materialitzi per la via de fet, sense control jurisdiccional immediat a través d'una resolució que així ho declari de manera expressa, obrint les vies de recurs corresponents, resulta inadmissible. En conseqüència, mancada de la corresponent resolució judicial de clausura formal del procediment degudament notificada a la part, la decisió d'arxiu constitueix una vulneració manifesta del dret al procés degut de la societat ORG_0, SL, sense que el fet que entre la data de notificació de la providència indicada per Edictes i la interposició de l'incident de nul·litat d'actuacions pogués haver transcorregut un termini superior a 2 anys pugui ser un obstacle al seu examen atès que en definitiva cap decisió material acordant la clausura del procediment ha estat adoptada. Per tant, davant aquesta irregularitat processal i la subsegüent vulneració del dret fonamental al procés degut de la part recurrent, esdevé imperatiu estimar el recurs d'apel·lació interposat, amb l'efecte de declarar admissible l'incident de nul·litat d'actuacions promogut i retornar les actuacions a l'òrgan jurisdiccional d'instància, perquè aquest dicti una nova resolució ajustada a dret que permeti, si escau, restituir plenament les garanties processals indegudament conculcades". Lluny d'esmenar aquesta irregularitat, l'òrgan "a quo" desestima l'incident de nul·litat d'actuacions, centrant la seva anàlisi en les actuacions dutes a terme per a notificar al Sr. Estany la Providència de 27 de setembre del 2021 per acabar concloent que el dèbit desplegat era l'adequat i que en realitat era la conducta del sol·licitant qui havia impedit notificar la resolució de manera personal. Aquest raonament, però omet que la resolució anterior que vàrem adoptar no intervenia respecte de la Providència assenyalada ni tampoc es valorava el més mínimament la sistemàtica seguida per a la seva notificació. En realitat aquesta resolució apuntava que la decisió d'arxiu adoptada va intervenir per la via de fet (l'expedient es traslladà materialment a l'arxiu), segons l'advertiment genèric contingut en la providència dictada ("fent avinent a la part promotora que si en el dit termini no ha aportat la documentació requerida, se la tindrà per voluntàriament desistida de les presents actuacions, procedint-se a l'arxiu de les presents actuacions, sense efectuar cap més altre tràmit"). Cap decisió formal d'arxiu es va adoptar, sense que, per tant, tampoc aquesta pogués ser comunicada al sol·licitant per impossibilitat evident. Aquest procedir no només resulta materialment irregular perquè en definitiva, les resolucions judicials d'arxiu s'han de recolzar en una resolució judicial expressa -el contrari suposa una flagrant denegació de justícia-, sinó que ensems, aquí s'ha impedit a la part poder-lo recorre en apel·lació malgrat tractar-se d'una resolució definitiva. En realitat, ens trobem davant d'un vici de naturalesa substancial, íntimament vinculat a normes processals imperatives, que garanteixen no sols l'ordenació mínima del procediment, sinó també l'equilibri entre els drets de les parts i la seva efectivitat. La seva infracció comporta una afectació directa sobre principis estructurals del procés, com ho són el dret de defensa i el dret al recurs en aquells supòsits en què està previst per la Llei. I és precisament atesa la infracció de normes imperatives i per l'abast lesiu que presenta, que aquest defecte ha de ser apreciat d'ofici per aquest Tribunal en la present alçada, fins i tot encara que no hagi estat invocat pel recurrent. En aquests supòsits, el principi dispositiu i el de congruència cedeixen legítimament davant la necessitat de preservar la integritat del procediment i assegurar la plena garantia dels drets menystinguts. Tercer.- En atenció al què ha estat exposat, escaurà estimar el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la societat ORG_0, SL contra l'aute de data 19/06/2025 que revoquem íntegrament i en el seu lloc declarem que s'ha vulnerat el seu dret fonamental a la jurisdicció i al procés degut, retornant les actuacions a la Batllia per tal que adopti la resolució que en dret resulti adequada a la vista de les indicacions realitzades. Quart.- No escau fer imposició de les costes ocasionades en aquesta alçada (art. 354.2 del CPC). En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, Decisio DECIDEIX PRIMER.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la societat ORG_0, SL contra l'aute de data 19/06/2025 que revoquem íntegrament declarant que s'ha vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció i al procés degut de la part recurrent, retornant les actuacions a la Batllia per tal que adopti la resolució que en dret resulti adequada. SEGON.- No escau fer pronunciament sobre les costes ocasionades en aquesta alçada. Contra aquesta resolució no es pot interposar cap recurs (art. 18 quater, apartat 5 LTPJ) Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE