Note éditoriale : la référence canonique fournie en entrée (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue est celle figurant dans le texte intégral de la décision (ROJ et ECLI).
Faits et procédure
Dans le cadre d'une procédure de faillite concernant deux sociétés (ORG_0 et CARLEMANY SA), le saig (officier de justice chargé de l'exécution) a publié, le 16 juin 2025, un édit annonçant la première vente publique aux enchères de plusieurs unités immobilières.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Des personnes physiques, présentées comme liées aux sociétés en faillite et agissant à titre personnel et en qualité de représentants des sociétés avant leur déclaration en faillite, ont contesté cet édit. Par une ordonnance (aute) de la Batllia du 14 juillet 2025, la demande des personnes en faillite a été rejetée. Les intéressés ont formé appel contre cette ordonnance le 17 septembre 2025.
Le texte ne précise pas les moyens précis soulevés par les appelants au soutien de leur recours. La décision indique seulement que l'appel visait à obtenir l'annulation de l'édit du saig.
Le président de la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia a rendu, le 17 octobre 2025, un aute (ordonnance) d'inadmissibilité. Les intimées sont l'Autoritat Financera Andorrana et le co-administrateur judiciaire désigné.
Question de droit
La question posée est de savoir si une ordonnance de la Batllia rejetant une demande d'annulation d'un édit du saig relatif à une vente aux enchères, dans le cadre d'une procédure concursale, peut faire l'objet d'un appel devant le Tribunal Superior de Justícia, ou si la voie de recours appropriée est un recours en reposition devant le saig lui-même.
Cette question engage la distinction, posée par l'article 393 du Code de procédure civile (CPC), entre les actes de l'exécution forcée susceptibles d'être contestés par les voies de droit spécifiques et les décisions du saig susceptibles d'un recours juridictionnel.
Solution et dispositif
Le président de la Sala Civil juge que le recours d'appel est inadmissible. Le raisonnement tient en quatre étapes.
1. Le texte applicable. Le juge cite le premier alinéa de l'article 393 CPC, qui dispose que les parties à une procédure d'exécution forcée ne peuvent contester les actes d'exécution que par les moyens et recours prévus par le Code, la loi sur le saig et la loi sur la saisie. Le deuxième alinéa ouvre une voie de contestation spécifique contre les « acords » du saig, dans les conditions de l'article 376, avec un appel sans effet suspensif contre l'aute qui tranche cette contestation. Le quatrième alinéa prévoit que la contestation des « actuacions » ou « diligències » du saig se traite devant le saig lui-même, selon l'article 328, avec un recours devant le tribunal ayant rendu la décision exécutée, dans un délai de treize jours ouvrables.
2. La qualification de l'acte attaqué. L'édit du 16 juin 2025 n'est pas, selon le juge, un acord d'exécution au sens de l'article 376, points a) et b), dès lors qu'aucune contestation préalable n'avait été formée contre des actes antérieurs. Il ne peut donc être rattaché à la voie d'appel ouverte contre les décisions relatives aux acords du saig.
3. La voie de recours adéquate. Si les appelants entendaient obtenir l'annulation de l'édit, ils devaient former un recours en reposition directement devant le saig, et non devant les tribunaux.
4. Le sort de l'appel et des dépens. L'appel est déclaré inadmissible. Le juge relève toutefois que la décision de première instance avait, par erreur, laissé subsister une mention ouvrant un recours, ce qui justifie l'absence de condamnation aux dépens.
Le dispositif est reproduit ci-dessous (traduction fidèle du catalan) :
Reproduction verbatim
« Primer.- No admetre el recurs d'apel·lació presentat el 17/09/2025.
Segon.- No fer imposició de les costes processals.
Tercer.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades. »
Reproduction verbatim
« Aquesta resolució no és ferma i contra la mateixa es pot interposar un recurs de reposició davant d'aquest mateix tribunal (article 334.4 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil). »
Traduction du dispositif :
Reproduction verbatim
« Premièrement : ne pas admettre le recours d'appel présenté le 17/09
AUTE 000183-2025 DE 17/10/2025
Data : 17/10/2025
Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil
Referència : TSJC.- 0000192/2025
Nig : 5300542120190003384
IU : ECLI : AD:TSJC:2025:00183A
AUTE 000183/2025
PARTS
APEL.LANT:
Sr. Vaquero, a títol personal i també com representant de CARLEMANY SA abans de la seva declaració en fallida;
Sr. Plaza, a títol personal i també com representant de ORG_0 abans de la seva declaració en fallida;
Sra. Olmo
Representant: Sr. Arcos
Advocats: Srs. Alfaro i Soriano
APEL.LADES:
Co-administradora judicial:
AUTORITAT FINANCERA ANDORRANA
Representant: Sra. Duque
Advocat: Sr. Tejada
Co-administrador judicial: Sr. Coll
PRESIDENT DEL TSJ I DE LA SALA CIVIL: Sr. Jaume TOR PORTA
OBJECTE : Inadmissió recurs d'apel·lació presentat contra les diligències o actes que derivi d'acord d'execució i/o d'embargament previ i degudament notificat.
En nom del Poble Andorrà.-
Andorra la Vella, el 17 d'octubre del 2025.
Antecedents de fet
ANTECEDENT DE FET
Únic.- En data 17/09/2025, la representació processal dels Srs. Vaquero, Plaza i Olmo formula recurs d'apel·lació contra l'aute de la Batllia dictat en data 14/07/2025 amb el qual no es dona lloc a la petició formulada per les persones en fallida, en el marc d'una impugnació de l'edicte del saig en data 16/06/2025 pel qual s'anuncia la primera pública subhasta d'unes unitats immobiliàries: XXXX, Era Gabriel i unitats 26 i 6 de l'edifici Bon Sol (expedient Fallida de les societats ORG_0 i CARLEMANY SA).
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- L'article 393 CPC relatiu a la impugnació dels actes d'execució que pertany al Capítol Quart sobre l'oposició a l'execució forçosa i la impugnació del actes d'execució del Títol I del Llibre Quart (Disposicions generals en matèria d'execució forçosa) disposa :
"1.- Les parts del procés en període d'execució forçosa només poden impugnar els actes d'execució mitjançant els mitjans processals i els recursos previstos en aquesta Llei, la Llei del saig i la Llei de l'embargament.
2.- Sense perjudici del que estableix l'apartat anterior, les parts del procés en període d'execució forçosa poden impugnar els acords que dicta el saig, d'acord amb el que estableix l'article 376. Contra l'aute que resol aquesta impugnació es pot interposar un recurs d'apel·lació, sense efectes suspensius.
3.- En els casos que preveu l'apartat anterior, la part que impugni l'acord del saig pot demanar la suspensió dels actes d'execució concrets impugnats. El tribunal pot suspendre aquests actes si es presta una caució suficient a criteri seu per respondre dels danys i perjudicis que es puguin ocasionar a l'altra part.
4.- La impugnació de les actuacions o les diligències que hagi portat a terme el saig durant la tramitació del procés en període d'execució forçosa es tramita i es resol davant el mateix saig, d'acord amb les normes que estableix l'article 328, en el que siguin aplicables. L'acord que resol aquesta impugnació es pot impugnar al seu torn davant el tribunal que ha dictat la resolució judicial que s'està executant, dins el termini de tretze dies hàbils des del dia en què es notifica l'acord esmentat."
L'article 376 CPC tracta de la competència dels tribunals en casos d'impugnació en període d'execució forçosa. L'edicte del saig de data 16/06/2025 emès dins de l'expedient de Fallida de les societats ORG_0 i CARLEMANY SA no és un acord d'execució en el sentit ni del punt a) del referit article, ni tampoc en el sentit del seu punt b) que es refereix a la impugnació dels acords del saig en que aquest darrer resol la impugnació prèvia de les actuacions o les diligències que hagi portat a terme, doncs no consta aquí cap impugnació prèvia.
Per tant, de les disposicions legals esmentades se'n desprèn que el que la part pot impugnar son els acords dictats pel saig, i no pas les diligències o actes que derivi d'aquell acord d'execució i/o d'embargament previ i degudament notificat.
Si el que la part apel·lant pretén és anul·lar l'edicte del saig ho hauria d'haver articulat amb la presentació del pertinent recurs de reposició directament davant del mateix saig i no davant dels tribunals.
Conseqüència de l'anterior és la inadmissió del recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels Srs. Vaquero, Plaza i Olmo en data 17/09/2025.
I això sense perjudici de què, per error, en la resolució d'instància s'hagi mantingut un peu de recurs en el sentit de permetre la seva interposició.
Segon.- Pel que fa al pagament de les costes, en no haver-se efectuat una adequada indicació de les vies de recurs en la resolució impugnada, no hi ha lloc a efectuar un especial pronunciament en relació al seu pagament.
De conformitat amb tot el que s'ha exposat, el President del Tribunal Superior de Justícia i de la Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
Primer.- No admetre el recurs d'apel·lació presentat el 17/09/2025.
Segon.- No fer imposició de les costes processals.
Tercer.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades.
Aquesta resolució no és ferma i contra la mateixa es pot interposar un recurs de reposició davant d'aquest mateix tribunal (article 334.4 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil). El recurs de reposició s'ha d'interposar en el termini dels tretze dies hàbils següents al dia en què es notifica la resolució objecte de recurs, mitjançant un escrit en què ha de constar la fonamentació del recurs, i s'hi ha d'adjuntar una còpia de la resolució objecte de recurs (article 325 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil).