En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal. Antecedents de fet ANTECEDENTS DE FET Primer.- Per Aute de data 07/12/2023, s'adoptaven les següents mesures provisionals urgents: "La separació personal dels cònjuges Srs. Barba i Garzón. L'autoritat parental de llur fill menor Porras serà compartida entre ambdós progenitors. Atribuir a la Sra. Garzón la guarda i custòdia del menor. Fixar un règim de visites a favor del Sr. Barba consistent en caps de setmana alterns des del divendres a les 17:00 hores i fins el dilluns a les 10:00 hores, començant pel proper dia 15 de desembre, i en la setmana en què no li correspongui el cap de setmana, des de dimarts a les 17:00 hores i fins el dijous a les 10:00 hores. Establir una pensió d'aliments a favor del fill en la suma de 600,- euros mensuals, la qual haurà de ser satisfeta pel progenitor Sr. Barba al compte bancari que la Sra. Garzón indiqui, dins els cinc primers dies de cada mes". 2.- Sra. Garzón presentà un escrit de la sol·licitud d'autorització d'inscripció a l'escola ORG_1 del menor per al curs escolar 2025-2026 i següents havent-se de satisfer la quota mensual de l'escola a raó del 75% el progenitor i el 25% la progenitora. 3.- Prèvia audiència del Sr. Barba i del Ministeri Fiscal, per aute de 21/08/2025 es decidia: "Primer.- No donar lloc a la petició efectuada per la Sra. Garzón en el seu escrit de data 04/06/2025, sent inscrit el menor Porras, a partir del mes de setembre de 2025, al sistema educatiu francès, preferiblement a l'escola francesa d'XXXX, subsidiàriament, a l'escola francesa d'XXXX. Segon.- Notificar la present resolució judicial al Ministeri Fiscal, al servei especialitzat d'atenció a la infància i l'adolescència i els progenitors o titulars de la tutela o guarda, els Srs. Barba i Garzón". 4.- La Sra. Garzón formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió demanant es dicti Sentència revocant-la i en el seu lloc s'autoritzi l'escolarització del menor en el dit centre escolar, acordant l'obligació del progenitor de satisfer la quantitat mensual de 600.- EUR en concepte de despeses d'escola. 5.- El progenitor no ha contestat el recurs d'apel·lació plantejat. En canvi, el Ministeri Fiscal s'ha oposat a les pretensions de la part recurrent, demanant es dictés resolució confirmant la resolució impugnada. Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET Primer.- En el present procediment, la Sra. Garzón articulava una sol·licitud d'inscripció del seu fill menor (4 anys) a l'ORG_1, tractant-se d'una escola privada. Tant el pare, com el Ministeri Públic s'han oposat a aquesta pretensió. La Batlle de menors desestima aquesta sol·licitud posant en evidència el cost econòmic que suposa la inscripció del menor en un centre privat, la capacitat econòmica limitada de la mare i el fet que el pare sol·licités una disminució de la pensió d'aliments al·legant dificultats per assumir aquella fixada judicialment, de tal forma que no es podia considerar que els progenitors poguessin assumir-ne el cost mensual. D'altra part, evidencia que malgrat els avantatges que la mare atribuïa a l'escolarització del seu fill al centre privat esmentat, considerava que no existia prova que portés a considerar que l'infant no pogués efectuar un desenvolupament acadèmic en les mateixes condicions en altra escola. I és contra aquesta resolució que s'alça la part recurrent sostenint que s'ha produït una errònia valoració de la prova i una aplicació inadequada del principi de l'interès superior del menor, tant pel que fa a l'elecció del sistema educatiu com a la capacitat econòmica real dels progenitors. Es denuncia, en primer lloc, que la resolució impugnada es va notificar en període inhàbil i de vacances escolars, fet que va impedir qualsevol alternativa real d'escolarització i va perjudicar directament el menor, que ja estava matriculat i integrat a l'escola Àgora. En segon lloc, es considera incorrecta la valoració de la situació econòmica, atès que la resolució assumeix com a certes les dificultats econòmiques al·legades pel progenitor sense prova fefaent, mentre que ignora indicis clars de la seva elevada capacitat econòmica i del nivell de vida mantingut abans i després de la separació. S'assenyala igualment que la progenitora ha obtingut un ajut estable del seu ocupador que cobreix la major part del cost escolar, eliminant qualsevol impacte negatiu en la seva economia. Així mateix, es rebutgen els motius d'oposició del progenitor (aquests pivoten al torn de criteris lingüístics, logístics i econòmics) per considerar-los aliens al benefici del menor i orientats únicament a imposar el seu criteri. Finalment, s'argumenta que el projecte educatiu de l'Àgora s'adapta millor a les necessitats emocionals, socials i evolutives del menor, especialment en un context de separació conflictiva, mentre que el sistema francès resulta més rígid i menys adequat al seu perfil i que en qualsevol cas, el pare hauria donat el seu acord verbal el mes d'abril anterior respecte d'aquesta preinscripció. Segon.- La selecció del sistema educatiu d'un fill menor és una prerrogativa que s'encabeix en el dret deure de l'autoritat parental que ha de ser consensuada entre els progenitors i a manca d'entesa decidida per l'òrgan jurisdiccional prèvia audiència del Ministeri Fiscal, partint del seu interès superior. En el present supòsit, ambdós progenitors mostren una clara controvèrsia respecte d'aquesta qüestió: la mare pretén que el menor s'escolaritzi en un centre privat (ORG_0) mentre que el pare demana que el menor s'escolaritzi al sistema públic francès (sigui a XXXX o a XXXX a conveniència de la mare). Tercer.- Respecte de la concreta pretensió que s'articula per la part recurrent, no podem passar per alt que malgrat l'oposició clara i reiterada del pare a la inscripció del menor en el centre privat de referència, la mare va preinscriure'l de manera unilateral, sense disposar ni del consentiment de l'altre progenitor ni de l'autorització prèvia de la Batllia. Posteriorment, i atès que la sol·licitud formulada no havia estat resolta abans de la finalització del curs acadèmic anterior, el menor va acabar essent escolaritzat en el dit centre privat, únicament perquè no havia estat inscrit en cap altre sistema educatiu. D'aquesta manera, la mare va imposar la seva decisió per la via dels fets consumats, no sols al progenitor no custodi, sinó també als òrgans jurisdiccionals. Aquest procedir constitueix una vulneració manifesta de les normes reguladores de l'exercici conjunt de l'autoritat parental, en la mesura que una decisió de transcendència rellevant per al menor no pot ser adoptada unilateralment en situació de desacord entre els progenitors. Aquesta Sala no pot sinó censurar expressament aquesta manera d'actuar, que resulta incompatible amb els principis de lleialtat parental i de respecte a la funció jurisdiccional. Dit això, no pot passar-se per alt que el Principat d'Andorra es caracteritza per oferir una pluralitat excepcional de sistemes d'escolarització pública, atès que disposa de tres sistemes diferents de qualitat reconeguda cadascun amb una llengua vehicular pròpia (català, francès i castellà), tot garantint-se, en els dos darrers, la realització obligatòria d'un nombre mínim d'hores lectives en llengua catalana. Des d'aquesta perspectiva, l'elecció d'un sistema privat d'escolarització, que comporta una càrrega econòmica rellevant (al voltant de 600 euros mensuals), ha de respondre necessàriament a una decisió consensuada entre ambdós progenitors. I, en cas de desacord com aquí succeeix només pot ser judicialment imposada sempre que es justifiqui amb prova clara i concloent que les necessitats particulars del menor requereix una escolarització en un centre privat o que aquesta era el desig expressat pels pares abans d'intervenir el trencament de la convivència. Pel que fa a la primera de les opcions esmentades, la mare sosté que el pare hauria prestat el seu consentiment a la preinscripció del menor en el centre privat durant el mes d'abril de 2025. Tanmateix, malgrat l'examen exhaustiu de l'expedient d'instància, no consta cap element probatori que acrediti l'existència d'aquest acord, mentre que, per contra, són nombroses i reiterades les manifestacions del pare defensant la inscripció del menor en el sistema públic francès. En conseqüència, la invocació implícita que sembla efectuar la recurrent a la teoria dels actes propis no resulta fonamentada. D'altra banda, els arguments esgrimits per la mare presenten una naturalesa heterogènia: alguns responen a consideracions estrictament personals -com ara el fet que determinades amistats tinguin els seus fills escolaritzats en el mateix centre-, mentre que d'altres tenen un aparent caràcter objectiu -ens referim a l'al·legada immersió lingüística o la dimensió més reduïda del centre-. Els primers han de ser descartats sense més consideració, atès que la resolució del conflicte ha de pivotar exclusivament sobre l'interès superior del menor, al marge de les preferències o conveniències personals de la mare. Quant als segons, cal tenir en compte que el menor compta amb només quatre anys, moment evolutiu en què les seves necessitats educatives essencials passen per disposar d'un entorn estable, segur i emocionalment acollidor, que afavoreixi, mitjançant el joc i l'experiència directa, l'aprenentatge global, l'estimulació del llenguatge i del pensament, el desenvolupament emocional i social, la millora de les habilitats motrius, el respecte al seu ritme maduratiu i la progressiva adquisició d'autonomia personal i d'hàbits bàsics de la vida quotidiana. Aquestes necessitats poden ser satisfetes amb plenes garanties en qualsevol dels sistemes educatius públics existents al Principat com es corrobora pel fet que ha estat el sistema seguit per la immensa majoria de la població andorrana. A més, la mare no aporta cap element probatori específic (ens referim per exemple a una pericial psicològica o pedagògica) que permeti concloure que el menor presenta necessitats singulars que no puguin ser adequadament ateses en un sistema públic, ni que aquest resulti inadequat o insuficient per al seu correcte desenvolupament. Finalment, no pot obviar-se que la llengua francesa constituïa la llengua habitual de comunicació dins el nucli familiar, tal com es desprèn de manera inequívoca dels nombrosos intercanvis de missatges mantinguts entre els avui litigants. Tot i haver estat la llengua vehicular en la relació entre el menor i el seu pare, aquest sosté que el vincle lingüístic del fill amb el francès s'està debilitant de manera progressiva. Aquesta afirmació apareix corroborada pel context actual: els contactes entre pare i fill són limitats i es desenvolupen sota un règim supervisat, fet que redueix tant la freqüència com l'espontaneïtat de les interaccions. A això s'hi afegeix que el menor utilitza altres llengües en el seu entorn quotidià, concretament el rus en la relació amb la mare i l'anglès i el castellà en l'àmbit escolar. Aquest entorn plurilingüe, lluny de garantir automàticament el manteniment equilibrat de totes les llengües, pot comportar la pèrdua progressiva de competència i d'ús de la llengua menys present en la quotidianitat immediata, en aquest cas el francès. En aquestes circumstàncies, i atenent primordialment l'interès superior del menor, resulta plenament justificada la decisió d'inscriure'l en el sistema educatiu francès, ja que aquesta opció permet reforçar la immersió en la llengua que ha vertebrat històricament la relació amb el seu pare i ha estat la llengua d'ús de la família, alhora, garantir la continuïtat i qualitat d'aquest vincle afectiu. En aquest sentit, no pot ser acollida l'argumentació de la mare segons la qual el pare coneix perfectament la llengua anglesa i, per tant, sempre podria comunicar-se amb el seu fill en aquesta llengua. Aquesta tesi parteix d'una concepció reduccionista del vincle paternofilial, que no pot assimilar-se a una mera capacitat funcional de comunicació. La relació entre pare i fill es construeix també sobre elements identitaris i culturals profundament arrelats, entre els quals la llengua ocupa un lloc central. Pretendre substituir la llengua pròpia de la relació per una llengua instrumental suposa, en la pràctica, desnaturalitzar el vincle i afeblir-ne la solidesa, amb un impacte que no pot considerar-se neutre per al desenvolupament emocional i personal del menor. També la mare atribueix una importància notable a la capacitat econòmica del pare afirmant que pot assumir sense cap mena de dificultat el cost d'escolarització del menor en un centre privat. Aquest, però no resulta per si sol, un criteri determinant a l'hora d'optar per aquest sistema educatiu. La capacitat contributiva d'un progenitor no pot erigir-se en fonament autònom per justificar una decisió que incideix directament en aspectes essencials del desenvolupament personal, educatiu i relacional del menor. L'elecció del centre escolar no pot quedar condicionada a la mera possibilitat econòmica d'assumir-ne el cost, sinó que ha d'estar presidida, de manera prioritària i exclusiva, per l'avaluació de si aquesta opció respon de manera objectiva i proporcionada a l'interès superior del fill. En aquest sentit, admetre que la sola capacitat econòmica del pare legitima la imposició d'un sistema privat d'escolarització suposaria desplaçar indegudament el centre de gravetat del judici jurídic, substituint el criteri material del benefici efectiu del menor per un criteri patrimonial aliè a la seva realitat educativa i emocional. Això és tant més rellevant en un context com l'andorrà, on els sistemes públics d'ensenyament ofereixen garanties plenes per satisfer les necessitats educatives d'un infant de curta edat, sense que s'hagi acreditat cap circumstància excepcional que faci imprescindible l'opció privada. Per tot això, i malgrat els avantatges que la mare atribueix al sistema privat d'ensenyament en què el menor es troba actualment escolaritzat, escau confirmar íntegrament la resolució dictada per la Batllia. Quart.- costes Malgrat la desestimació del recurs, cal posar de relleu que el pare, en aquesta alçada, no ha formulat cap escrit ni ha dut a terme cap actuació processal, tot i haver estat degudament i puntualment notificat de les resolucions i tràmits corresponents. En aquestes circumstàncies, no havent desplegat cap activitat processal que pogués generar despeses ni, per tant, incórrer en costes, no escau efectuar cap pronunciament respecte de les que eventualment s'hagin pogut ocasionar en aquesta alçada. En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, Decisio DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la Sra. Garzón contra l'aute de la Batllia de 21/08/2025 que es confirma íntegrament, sense fer pronunciament sobre les costes ocasionades en aquesta alçada. Aquest aute és ferm i executiu. Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE