En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist l'incident de nul·litat d'actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal. Antecedents de fet ANTECEDENTS DE FET 1.- Per Aute de 16/05/2025 decidíem: "ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la defensora judicial de la Sra. Jover contra l'Aute de 09/12/2024 dictat per la Batllia que anul·lem retornant les actuacions a l'òrgan "a quo" per tal que abans de procedir a l'aprovació dels comptes remesos per l'òrgan encarregat de la tutela de la Sra. Jover, es procedeixi a la seva audiència personal. No escau fer pronunciament respecte de les costes ocasionades". 2.- La representació processal de la ORG_0 formula incident de nul·litat d'actuacions contra aquesta resolució, demanant es dictés resolució anul·lant la decisió d'aquesta Sala i dictant nova resolució constatant la manca de legitimació processal de la lletrada actuant per compte de la Sra. Jover. 3.- El Ministeri Fiscal s'ha adherit a l'incident de nul·litat d'actuacions que es plantejava. 4.- La defensora judicial de la Sra. Jover s'ha oposat a l'incident de nul·litat d'actuacions articulat, demanant la seva desestimació amb íntegra confirmació de la resolució dictada. 5.- Per Aute de 15/07/2025 es donava lloc a la prova proposada per altressí per la defensora judicial, acordant la incorporació per corda fluixa de la causa 4000318/2017. Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET Primer.- A través de l'incident de nul·litat d'actuacions que planteja la ORG_0 -recordem que es tracta de l'entitat que assumeix la tutela establerta respecte de la Sra. Nayara Jover BOLEA- qüestiona per primer cop, la legitimació de la defensora judicial per a promoure el recurs d'apel·lació que aquesta en el seu dia va articular, fent seus els arguments que el Ministeri Fiscal va introduir en el seu escrit de contesta a la demanda i que ja varen ser examinats i rebutjats en la resolució que avui s'impugna (FD 2on). Segon.- En l'incident que articula la ORG_0 contra l'Aute núm. 105/2025 que vàrem dictar el 16/05/2025 se sosté que en la causa d'incapacitació seguida (autes 4000108/2017), no es va nomenar cap defensor judicial, ja que aquesta funció l'exercia el Ministeri Fiscal. Tot i això, el recurs d'apel·lació contra l'aute del 09/12/2024 fou interposat per una lletrada sense legitimació, que només havia estat designada defensora judicial en un altre procediment (internament terapèutic). L'article 63 de la Llei qualificada 30/2022 limita l'actuació del defensor judicial als actes per als quals és nomenat, per la qual cosa la intervenció de la lletrada era il·lícita. El Tribunal Superior, en admetre el recurs, hauria incorregut en una errada de valoració i vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció (art. 10 CE). Per això, la ORG_0 demana anul·lar l'aute impugnat i dictar una nova resolució congruent amb la manca de legitimació de la lletrada apel·lant. Tercer.- Sobre la viabilitat de l'incident de nul·litat d'actuacions L'incident de nul·litat d'actuacions promogut per la ORG_0 del Principat d'Andorra presenta, des d'un inici, escàs recorregut jurídic, i això per raons tant de fons com de forma. En primer lloc, cal destacar que els motius ara invocats no havien estat mai al·legats per la ORG_0 en el seu escrit de contesta al recurs d'apel·lació de 25/03/2025. En aquell moment, la ORG_0 no va qüestionar en cap moment la legitimació de la defensora judicial de la Sra. Jover per interposar el recurs, és més sostenia fins i tot que corresponia a la defensora judicial explicar "quines són les actuacions que he fet el curador (o tutor) i recavar així el seu parer per exposar-lo al Tribunal". Per tant, no pot ara, mitjançant un incident de nul·litat, introduir una qüestió nova que la ORG_0 no havia plantejat dins del debat contradictori processal acollint-se a un dels arguments que va introduir el Ministeri Fiscal. D'aquesta manera, no es pot entendre que l'admissió del recurs i el reconeixement de la legitimació de la defensora judicial hagin comportat cap menyscapte respecte dels arguments d'oposició que plantejava la ORG_0, i no poden servir ara de fonament per promoure la nul·litat d'actuacions. A més, la qüestió relativa a la legitimació ja fou expressament examinada i resolta en la decisió impugnada. El Tribunal, en la seva resolució, va recordar que, d'acord amb els articles 61 i 63 de la Llei qualificada de la persona i la família, el defensor judicial té la missió de protegir i representar temporalment les persones amb discapacitat quan els seus representants legals habituals no poden actuar per conflicte d'interessos o per manca de funcionament de la institució de suport, i que la resolució judicial que en disposa el nomenament ha de delimitar l'abast de les seves funcions. En el cas concret, es constatà que no hi havia cap resolució de cessament de la lletrada actuant, que la Batllia d'origen havia reconegut la plena validesa del seu nomenament i que aquesta advocada havia participat activament en el procediment, rebent notificacions i interposant recursos en defensa de la Sra. Jover. Per aquests motius, la Sala va considerar que el recurs interposat per la Sra. Corbacho era processalment admissible perquè en definitiva, la notificació realitzada per l'Òrgan "a quo" no deixava de ser una mena de ratificació del mandat inicialment conferit en l'aute de designació, concebent la figura de la defensora judicial des d'una perspectiva fonamentada en la defensa integral dels interessos de la discapacitada. D'altra part, l'incident que es planteja parteix d'una interpretació excessivament restrictiva de les funcions del defensor judicial, ignorant que la resolució sobre la rendició de comptes li va ser efectivament notificada, i que el recurs que aquesta va articular, prosperava en considerar-se que la rendició de comptes no respectava el dret de participació de la persona discapacitada en aquesta operació. En aquest context, pretendre validar una pràctica que s'ha considerat irregular, per la via de qüestionar a posteriori la legitimació de la defensora judicial per interposar el recurs d'apel·lació que així ho declarava, constitueix un plantejament esbiaixat que es sustenta en una postura excessivament formalista i contrària a la finalitat protectora que cal predicar de la institució del defensor judicial. El principi de protecció integral que regeix la Llei qualificada de la persona i la família exigeix una interpretació funcional i finalista del rol del defensor judicial, d'acord amb la qual la seva intervenció no només s'estén a la defensa tècnica dins d'un determinat procediment, sinó també a la salvaguarda dels interessos personals, patrimonials i morals de la persona protegida en tot allò que pugui sorgir en ocasió de l'exercici del seu càrrec. En aquest sentit, si durant la vigència del seu nomenament sorgeixen qüestions relatives al tractament, a la rendició de comptes de la tutoria o a qualsevol altra matèria que pugui incidir en la seva esfera personal, el defensor judicial no només pot, sinó que ha de reaccionar per garantir que la defensa dels seus interessos sigui real i efectiva, d'acord amb l'article 10 de la Constitució i amb els principis de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. Per això, mentre no s'hagi produït formalment el cessament o revocació del nomenament, el defensor judicial manté plenitud de funcions respecte de totes aquelles actuacions per les quals se l'hagi instituït però també sobre aquelles altres que la persona tutelada, especialment quan està internada a l'estranger, pugui considerar oportú plantejar a través del seu defensor judicial, sense que sigui admissible restringir la seva intervenció a una lectura literal i fragmentària de l'aute de designació. La seva funció és dinàmica i continuada, orientada a assegurar que la defensa jurídica de la persona amb discapacitat no es limiti a l'àmbit processal, sinó que comprengui també les condicions materials i contextuals en què aquesta defensa es desenvolupa. Per tot això, considerem que l'argumentació de la ORG_0 no té base jurídica suficient i que el seu plantejament contradiu els propis actes processals anteriors. En conseqüència, cal desestimar íntegrament l'incident de nul·litat d'actuacions, mantenint la plena validesa de la resolució impugnada. Quart.- Costes En mèrits de les previsions de l'art. 354.2 del CPC, s'han d'imposar les costes ocasionades pel present incident a la part que el promou. En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, Decisio DECIDEIX DESESTIMAR l'incident de nul·litat d'actuacions articulat per la ORG_0 privada tutelar contra l'Aute de 16/05/2025, tot imposant-li el pagament de les costes que en deriven. Contra l'aute que no admet o que resol l'incident de nul·litat en primera instància es pot interposar un recurs d'apel·lació en el termini de tretze dies hàbils davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia, de la qual no poden formar part els magistrats que eventualment hagin resolt l'incident de nul·litat en primera instància. Així, per aquest nostre aute, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE