En nom del Poble Andorrà.- Andorra la Vella, 23 de febrer del 2026 Antecedents de fet ANTECEDENTS DE FET 1.- L'adversa s'alça en reposició contra l'Aute dictat en data 18/12/2025 el qual inadmet el recurs que la societat ORG_0 presentà contra l'aute dictat en data 29/09/2025 en el marc del procediment d'execucions antigues seguit amb el número de causa 1100697/2011 pel fet que no van subsanar l'error de presentar l'escrit a través de l'administradora Judicial de la fallida de la mateixa mercantil. 2.- La part apel·lant formula el present recurs de reposició donat que entén que no ha de presentar els escrits per la via de l'administrador judicial perquè gaudeix de la representació de la mercantil des de molt abans que la mateixa fos declarada en situació de fallida, que a més els seus poders i els del procurador no han estat en cap cas revocats. També considera que el procediment d'execució de sentència no segueix la normativa aplicable al procediment concursal. Per tot l'exposat, demana la revocació de l'aute núm. 228/2025 de data 18/12/2025 tot acordant l'admissió del recurs d'apel·lació formulat contra l'aute de primera instància de data 29/09/2025. 3.- Per escrits respectius de dates 04/02/2026 i 10/02/2026, l'Administradora judicial de la cessació de pagaments i fallida de la societat ORG_0 i la representació processal de la part apel·lada han contestat al recurs interposat. La primera expressa que interessa a la fallida l'execució dels béns i drets de la mercantil VORTEX per poder fer front als crèdits i així donar resposta a la massa de creditors, però mostra la seva disconformitat en la forma en què s'ha articulat. La segona s'oposa al mateix i demana es condemni a la part recurrent al pagament de les costes processals causades. Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET Primer.- Sobre la naturalesa del recurs de reposició.- L'article 325 de la Llei 22/2021, del 17/09/2021, pel qual s'aprova el text consolidat del Codi de procediment civil, atribueix al recurs de reposició una funció de depuració immediata de la decisió judicial, permetent al mateix òrgan que l'ha dictada revisar-la quan es posa en relleu una eventual aplicació inadequada del dret o una interpretació que, examinada amb major deteniment, no s'ajusta plenament al sistema normatiu vigent. No es tracta, doncs, d'un simple tràmit formal, sinó d'un mecanisme de rectificació interna que exigeix del jutjador una nova ponderació, especialment quan el criteri adoptat pot incidir sobre l'exercici d'un dret fonamental. En el supòsit present, la inadmissió del recurs d'apel·lació es va fonamentar en el fet que, declarada la fallida de la societat ORG_0, aquesta havia quedat privada de l'administració i disposició dels seus béns, de conformitat amb l'article 15 del Decret de cessació de pagaments i fallides de 04/10/1969, corresponent a l'Administradora Judicial l'exercici dels drets i accions patrimonials. Aquesta interpretació fonamentada en el criteri literal del Decret de 04/10/1969 responia a una línia jurisprudencial clàssica que concebia la substitució del fallit per l'administrador judicial com a garantia estructural del procediment concursal, orientada a preservar la integritat de la massa, s'ha vist però ja superada. Segon.- La doctrina constitucional i la redefinició de l'abast de la fallida en l'àmbit processal.- En efecte, la Sentència del Tribunal Constitucional de 20/12/2024 (causa 2024-56-RE) ha establert amb claredat que la declaració de fallida no comporta la pèrdua de la capacitat processal del deutor, sinó únicament una limitació funcional referida a l'administració i disposició dels seus béns, que ha d'ésser interpretada en sentit estricte. El Tribunal rebutja expressament que la fallida pugui assimilar-se a una situació d'incapacitat civil o a una modificació judicial de la capacitat d'obrar, i afirma que l'exercici d'una acció judicial no constitueix, per si mateix, un acte de disposició patrimonial. D'aquesta premissa se'n deriva que una interpretació que condueixi a privar el fallit de l'accés a la jurisdicció vulnera el dret fonamental reconegut a l'article 10 de la Constitució. Aquesta doctrina suposa, sens dubte, una modulació rellevant respecte de l'abordatge tradicional que recordem identificava, de manera gairebé automàtica, la privació de l'administració dels béns amb una incapacitat processal plena per a l'exercici d'accions patrimonials. En aquest nou context hermenèutic, l'article 15 del Decret de cessació de pagaments i fallida no pot ser entès com una amputació absoluta de la capacitat processal del fallit, sinó com una norma d'ordenació funcional del procediment concursal, destinada a evitar actes de disposició que comprometin la massa, però no a neutralitzar el dret d'acció judicial o de recurs quan aquest es troba legalment previst. En efecte, l'exercici d'un recurs d'apel·lació en un litigi de naturalesa patrimonial no constitueix, en si mateix, un acte d'alienació ni un acte de disposició en sentit estricte. Es tracta d'una actuació processal encaminada a obtenir una revisió jurisdiccional, l'eventual resultat de la qual pot, fins i tot, redundar en benefici de la massa. Per això, la manca d'intervenció formal de l'Administradora Judicial no pot traduir-se, de manera automàtica, en la impossibilitat per al deutor fallit d'accedir a la segona instància. En atenció a tot l'exposat i en aplicació del principi d'interpretació conforme a la Constitució i del principi "pro actione" que informa el dret d'accés a la justícia, aquesta Sala ha de revisar el criteri mantingut en l'aute de 18/12/2025. La manca d'intervenció formal de l'Administradora Judicial no pot ser qualificada com un defecte insubsanable determinant de la inadmissió del recurs d'apel·lació, quan aquesta conseqüència comporta una restricció desproporcionada del dret fonamental reconegut a l'article 10 de la Constitució. Per tot això, escau estimar el recurs de reposició interposat en data 16/01/2026, deixar sense efecte l'aute de 18/12/2025. Tot i això, aquesta decisió s'ha de posar en coneixement de l'Administradora Judicial als efectes que consideri oportuns en defensa de la massa de creditors. Aquesta conclusió assegura una interpretació sistemàtica i coherent del règim concursal, respectuosa amb la seva finalitat protectora, però també amb l'exigència constitucional que els requisits processals no esdevinguin obstacles desproporcionats a l'exercici del dret fonamental a la jurisdicció. De conformitat amb tot el que s'ha exposat, el President en funcions de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, Decisio DECIDEIX Primer.- Estimar el recurs de reposició interposat en data 16/01/2026 per la representació processal de la societat ORG_0 i deixar sense efecte l'aute de 18/12/2025. Segon.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades. Contra aquesta resolució no es pot interposar cap recurs (article 325.3 del Codi de procediment civil). Així ho disposo i signo. Subir Diccionario RAE