ATSJAD ANDORRA, a 12 de novembre del 2025 - ROJ: ATSJAD 227/2025
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé12 novembre 2025
Numéro26/2025-01
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Juridiction andorrane, — (ATSJAD 227/2025)
> Décision commentée : Juridiction andorrane, — (ATSJAD 227/2025) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Par une sentence du 9 juillet 2025, la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre a fait droit à l'appel formé par M^me^ Briones contre un jugement du Tribunal de Batlles du 13 décembre 2024. Elle a condamné l'établissement bancaire ORG_0 à payer à M^me^ Briones la somme globale de 437 000 EUR, majorée des intérêts légaux courus depuis chacun des quatre virements réalisés. Elle a également mis les dépens de première instance à sa charge (non précisé dans la décision pour le fondement procédural du litige).
Le litige trouve son origine dans une série d'ordres de virement transmis par courrier électronique, puis exécutés par le gestionnaire du compte, vers plusieurs établissements étrangers (Hong Kong, Royaume-Uni, République tchèque, Espagne, Slovaquie). Selon les motifs de la décision, le gestionnaire connaissait à peine sa cliente, et aucune prise de contact préalable ni vérification ultérieure n'ont été établies au dossier.
Par un incident de nullité d'actuacions (intitulé « Incident de nul·litat 18 Quater » dans la décision, le fondement textuel n'étant pas précisé), ORG_0 a sollicité l'annulation de la sentence. Elle soutenait que celle-ci était insuffisamment motivée, arbitraire, et qu'elle méconnaissait son droit à la juridiction et à un procès équitable. Elle demandait la rétroaction de la procédure et le rejet de l'appel, avec mise des dépens à la charge de M^me^ Briones. Celle-ci a conclu au rejet de l'incident, à la condamnation de ORG_0 aux dépens, et a invoqué la témérité et la mauvaise foi de l'établissement bancaire.
La décision commentée est un *aute* (ordonnance) rendu par la même Sala Civil, composée de MM. Vincent Aniètre (président), Carles Cruz Moratones et M^me^ Alexandra Cornella Sol
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 12 de novembre del 2025 - ROJ: ATSJAD 227/2025
Par une sentence du 9 juillet 2025, la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre a fait droit à l'appel formé par M^me^ Briones contre un jugement du Tribunal de Batlles du 13 décembre 2024. Elle a condamné l'établissement bancaire ORG_0 à payer à M^me^ Briones la somme globale de 437 000 EUR, majorée des intérêts légaux courus depuis chacun des quatre virements réalisés. Elle a également mis les dépens de première instance à sa charge (non précisé dans la décision pour le fondement procédural du litige).
Le litige trouve son origine dans une série d'ordres de virement transmis par courrier électronique, puis exécutés par le gestionnaire du compte, vers plusieurs établissements étrangers (Hong Kong, Royaume-Uni, République tchèque, Espagne, Slovaquie). Selon les motifs de la décision, le gestionnaire connaissait à peine sa cliente, et aucune prise de contact préalable ni vérification ultérieure n'ont été établies au dossier.
Par un incident de nullité d'actuacions (intitulé « Incident de nul·litat 18 Quater » dans la décision, le fondement textuel n'étant pas précisé), ORG_0 a sollicité l'annulation de la sentence. Elle soutenait que celle-ci était insuffisamment motivée, arbitraire, et qu'elle méconnaissait son droit à la juridiction et à un procès équitable. Elle demandait la rétroaction de la procédure et le rejet de l'appel, avec mise des dépens à la charge de M^me^ Briones. Celle-ci a conclu au rejet de l'incident, à la condamnation de ORG_0 aux dépens, et a invoqué la témérité et la mauvaise foi de l'établissement bancaire.
La décision commentée est un aute (ordonnance) rendu par la même Sala Civil, composée de MM. Vincent Aniètre (président), Carles Cruz Moratones et M^me^ Alexandra Cornella Sol
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist l'incident de nul·litat d'actuacions més amunt referenciades. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 12 de novembre del 2025 - ROJ: ATSJAD 227/2025 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Contra l'aute que no admet o que resol l'incident de nul·litat en primera instància es pot interposar un recurs d'apel·lació en el termini de tretze dies hàbils davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia, de la qual no poden formar part els magistrats que eventualment hagin resolt l'incident de nul·litat en primera instància. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 12 novembre 2025 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Aute
AUTE 000197-2025 DE 12/11/2025
Data : 12/11/2025
Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil
Referència : TSJC.- 0000026/2025-01
Nig : 5300542120180001264
IU : ECLI : AD:TSJC:2025:00197A
AUTE 000197/2025
PARTS:
Agent incidental : ORG_0
Representant: Sra. Esteban
Advocada: Sra. Daza
Defenent incidental : Sra. Briones
Representant: Sra. Ribes
Advocat: Sr. Montenegro
OBJECTE: Incident de nul·litat 18 Quater
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 26/2025-01 — Décision commentée
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist l'incident de nul·litat d'actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
ANTECEDENTS DE FET
1.- En data 09/07/2025, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia dictà Sentència amb la següent part dispositiva:
"Primer.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la senyora Briones contra la Sentència dictada en data 13/12/2024 pel Tribunal de Batlles, en el sentit de condemnar a l'entitat ORG_0 a abonar-li l'import global de 437.000 EUR, majorat dels interessos legals produïts des del dia en què s'efectuaren cadascuna de les quatre transferències realitzades.
Segon.- No efectuar especial pronunciament en relació al pagament de les costes generades en aquesta alçada.
Tercer.- IMPOSAR a l'entitat bancària ORG_0 el pagament de les costes processals generades en la instància."
2.- Contra l'esmentada resolució, la representació processal de l'entitat bancària ORG_0 ha interposat incident de nul·litat d'actuacions, per considerar que la mateixa no està degudament motivada ni fonamentada en Dret, afirmant que és arbitrària i que li vulnera el dret a la jurisdicció i a un procés degut. Demana la seva anul·lació, la retroacció del procediment fins al moment anterior a dita decisió i que se'n dicti una de nova que desestimi el recurs d'apel·lació en el seu dia interposat per la senyora Briones, tot confirmant la Sentència de la instància i imposant-li les costes processals, inclosos els honoraris d'advocada i procuradora d'ambdues instàncies, així com les que resultin de l'incident de nul·litat.
3.- La representació processal de la senyora Briones ha contestat l'incident de nul·litat, oposant-se al mateix i demana la seva desestimació amb imposició de costes al seu promotor, inclosos els honoraris d'advocat i procuradora, sol·licitant que s'apreciï la temeritat i mala fe processal de l'entitat ORG_0 per la interposició de l'incident de nul·litat.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Tot i que l'instant de l'incident de nul·litat considera que la resolució objecte del mateix no es troba fonamentada en Dret i vulnera el procés degut, el cert és que la pràctica totalitat del seu escrit es centra en tornar a intentar convèncer a la Sala de què la valoració probatòria efectuada no és l'adequada, sinó que la vàlida és la proposada per ella, i tot en base a la mateixa argumentació que ja va ser valorada en el marc del recurs d'apel·lació que va donar lloc a la nostra resolució, objecte de la present nul·litat.
Per justificar la pretesa manca de motivació i de fonamentació de la nostra Sentència i, doncs, de la seva pretesa arbitrarietat, afirma que la mateixa es fonamenta substancialment en les ordres de transferència realitzades a un banc de Hong kong "que en haver estat retornades no formen part del fallo de la sentència" (sic).Entén que la Sala no només havia de posar en relleu els motius en els que fonamentava la manca de diligència suficient del gestor bancari en la realització de les transferències que afectaven al compte de la senyora Briones, sinó que havíem de concretar i detallar l'actuació concreta que el mateix havia d'haver dut a terme per poder considerar la seva conducta diligent. Exposa que quan una entitat bancària executa una ordre de transferència ordenada per un client, el sistema no comprova si el seu beneficiari coincideix amb el titular del compte al que es realitza la transferència, no podent-se-li exigir en aquest sentit una diligència addicional al banc emissor. Retreu a la senyora Briones que no els informés de què a EEUU el seu correu electrònic havia estat hackejat i afirma que no vam exposar de forma prou contundent els arguments continguts en la nostra resolució. Insisteix en què la senyora Briones havia signat un document pel que autoritzava als gestors del banc a executar les ordres trameses a través del correu electrònic (fangsmom@hotmail.com), tot i haver-la advertit de què aquest sistema no tenia les mateixes garanties que l'ordre telefònica o l'efectuada via fax. Critica també, entre altres, la valoració que vam efectuar de la conversa telefònica que el gestor del banc, senyor Nogués, va mantenir amb la senyora Briones.
Segon.- La nostra Sentència de data 09/07/2025 és raonada i no es pot titllar d'arbitrària. Altra cosa és que la part no comparteixi els nostres raonaments però això de cap manera no és suficient per pretendre que la mateixa sigui il·lògica o incongruent.
En la mateixa vam explicar àmpliament els motius pels quals discrepàvem de la valoració probatòria efectuada en la instància i enteníem que procedia la condemna de l'entitat bancaria per manca de diligència del gestor del compte de la senyora Briones, senyor Nogués:
El senyor Nogués havia d'haver reaccionat front a la petició de, com a mínim, 6 ordres de transferència, sol·licitades des d'un compte en el que mai abans hi havia hagut aquest tipus de moviments, amb caràcter urgent, per la gairebé totalitat dels saldos que hi havia en el compte i a països molt diferents (Hong kong, Regne Unit República Txeca, Espanya, Eslovàquia).
Certament en la nostra Sentència vam afirmar "el gestor gairebé no coneixia a la senyora Briones. Tot i així, es desconeix si en intentar fer la primera transferència a Hong kong la va contactar, malgrat sembla ser que abans no havia efectuat cap operació similar". I tot i que la redacció d'aquest argument pugui resultar poc contundent a la representació lletrada de l'entitat bancària, no és més que una forma de dir que en autes no hi ha cap prova de què el gestor bancari la contactés abans de realitzar les transferències a Hong kong que, recordem, va autoritzar, ni de què posteriorment s'interessés per esbrinar el motiu del seu retorn, ja fos amb la seva clienta ja fos amb l'entitat bancària hongkonesa.
Arribats a aquest punt haurem d'aclarir que el fet de què no s'hagi produït cap perjudici econòmic a la senyora Briones per causa de la realització per l'entitat bancària ORG_0, a través del seu gestor, de les dites transferències, no obsta a què puguem valorar la conducta del gestor en la seva realització. Com bé posa de relleu la part apel·lada, hem procedit a realitzar una valoració conjunta del resultat de la prova practicada als autes. I de cap manera correspon al Tribunal haver d'ordenar la pràctica de prova, sigui testifical o altra, per aclarir la responsabilitat de la persona demandada, sinó que veient les argumentacions de l'agent, a ella li corresponia acreditar haver actuat de forma diligent en el sentit d'acreditar haver contactat a la clienta des de l'inici i verificar la finalització de les dues transferències d'origen, sobre tot després de veure les següents.
Tot i haver-se adonat de la utilització errònia de la seva adreça electrònica, en un dels correus que li fou remés, no només no va exigir a la senyora Briones la utilització de la via més segura per les seves comunicacions, sinó que va avisar al redactor del e-mail erroni, de l'error en el que havia incorregut, sense verificar de qui es tractava realment.
Tot i que existeix una trucada telefònica en autes efectuada pel gestor de l'entitat per confirmar una de les ordres de transferència rebudes -del que es deriva que ja tenia dubtes sobre les mateixes- del seu contingut, escoltat pel Tribunal, en ressurt una confusió en relació al motiu de la mateixa no derivant-se, per contra, ni que es referís específicament a una transferència concreta ni que se l'advertís tampoc dels moviments del seu compte.
Tercer.- La signatura per part de la senyora Briones del document que li permetia donar les ordres via correu electrònic, de cap manera no allibera al banc de la responsabilitat d'assegurar-se de la identitat de la persona que les remet. El banc podia perfectament no haver-les executat en cas de tenir dubtes sobre la seva procedència, com havia d'haver succeït donada la situació exposada.
El gestor d'un compte ha de tenir coneixement de la forma de funcionament del mateix, i més si gairebé no coneix a la clienta, l'edat de la mateixa -en aquest cas era nascuda l'any1944, i de què la voluntat d'enviar les ordres per e-mail derivava de facilitar-li la gestió a la mateixa.
No correspon a la Sala alliçonar a una entitat bancària que es suposa que gaudeix de diferents departaments especialitzats en la detecció i prevenció de fraus i, en el seu cas de blanqueig de capitals entre altres, sobre la forma d'actuar front a situacions com l'exposada. L'únic que hem de posar de relleu és que l'entitat bancària és la professional, i la que va assumir l'obligació de custòdia dels fons de la senyora Briones. Per tant, és a ella a qui li corresponia actuar i posar-se en contacte amb la mateixa per tal d'informar-la de forma clara de la situació existent i esvair qualsevol dubte, resultant del tot contrari al més mínim sentit comú que havent-se adonat de l'error en un dels correus electrònics tramesos al gestor, el mateix en lloc de contactar personalment a la clienta i posar-la en antecedents, contactés amb el redactor del e-mail en qüestió, advertint-lo de la seva errada.
I tot sense perjudici de què el banc emissor de les transferències no pugui conèixer al beneficiari de les mateixes, ja que això no l'eximeix de la diligència deguda a l'hora de verificar que les ordres provinguin de la seva clienta, ni de què la mateixa no els hagués advertit de què el seu correu electrònic li havia estat hackejat a EEUU, ja que això no és la causa de la negligent actuació de l'entitat bancària.
Quart.- La valoració de la prova practicada per la Sala fou global i de cap manera es pot considerar arbitrària perquè no s'alineï amb els interessos de l'agent incidental.
La desestimació de l'incident de nul·litat interposat ha de comportar que les costes processals s'imposin al seu promotor.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
DESESTIMAR íntegrament l'incident de nul·litat promogut per la representació processal de ORG_0 contra la Sentència dictada per aquesta Sala en data 09/07/2025 i condemnar a la part promotora d'aquest incident a satisfer les costes judicials causades.
Contra l'aute que no admet o que resol l'incident de nul·litat en primera instància es pot interposar un recurs d'apel·lació en el termini de tretze dies hàbils davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia, de la qual no poden formar part els magistrats que eventualment hagin resolt l'incident de nul·litat en primera instància.