I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
ATSJAD 168/2025 (ECLI:AD:TSJADAD:2025:168A)
Décision commentée : ATSJAD 168/2025 (ECLI:AD:TSJADAD:2025:168A) (Lire sur source officielle)
ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.c370faac · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
94/100
Décision commentée : ATSJAD 168/2025 (ECLI:AD:TSJADAD:2025:168A) (Lire sur source officielle)
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 30/2025 — Décision commentée
🏛 Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
La décision émane de la Chambre administrative du Tribunal supérieur de justice d'Andorre (Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa), rendue le 9 juillet 2025 sous la forme d'un aute (ordonnance), dans le cadre du recours d'appel n° 30/2025. Elle est rédigée en catalan. La magistrate rapporteure est Mme Elsa Puig Muñoz.
Le litige trouve son origine dans un marché de maintenance des équipements de protection contre l'incendie et de sécurité physique du bâtiment de la Seu de la Justícia et des archives « Prats Sobirans » et « Marginets ». La société P, SA, évincée, avait saisi le Tribunal de Batlles, qui, par une sentence n° 53/2022 du 12 décembre 2022, avait constaté une insuffisance de motivation de l'adjudication. Il avait en conséquence ordonné la rétroaction de la procédure afin qu'une décision dûment motivée soit adoptée. Cette sentence a été confirmée en appel par la Chambre administrative (sentence n° 17/2024).
Plusieurs incidents d'exécution se sont ensuivis :
P, SA a alors formé une impugnation et un incident d'exécution contestant cet acte de rat
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
« El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número Ex- 0000001/2025. »
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 09 de juliol del 2025 - ROJ: ATSJAD 168/2025 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (irrecevabilite), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa PUIG MUÑOZ, la qual expressa el parer del Tribunal. »
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
Tribunal Superior de Justícia
Sala Administrativa
TSJA.- 0000030/2025
ORIGEN.- 0000001/2025 - 0
NIG: 5300545320220000050
Aute 010-2025
PARTS :
APEL·LANT: P SA
Representant: Sra. Raya
Advocat: Sr. Quesada
APEL·LAT: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Ricart
Advocat Gabinet Jurídic: Sra. Farré
Objecte: Execució de sentència que acorda retroacció per manca de motivació de l'acord d'adjudicació de contracte. Incident d'execució no permet a l'Administració formular consultes sobre la manera d'executar una sentència.
Andorra la Vella, el 9 de juliol de 2025.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número Ex- 0000001/2025.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa PUIG MUÑOZ, la qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La representació de P, SA va formular impugnació i incident d'execució contra l'Acord adoptat pel Govern, en la sessió de data 11/12/2024, relatiu a la proposta d'aprovació de la nova adjudicació del manteniment dels equips de protecció contra incendis i de la seguretat física de l'edifici de la Seu de la Justícia i dels arxius "Prats Sobirans" i "Marginets", en relació amb la sentència del Tribunal de Batlles núm. 53/2022, de data 12/12/2022, dictada al procediment 2000034/2022, que va ser confirmada per la sentència d'aquesta Sala Administrativa núm. 17/2024.
2.- Per aute de data 15/04/2025, el Tribunal de Batlles va inadmetre la impugnació efectuada per la part agent per no encabir-se en el supòsit previst a l'article 74 de la Llei 9/2022, del 7 d'abril, del Procediment Contenciós Administratiu (en endavant LPCA).
3.- Disconforme amb aquesta decisió, la part agent va presentar recurs d'apel·lació, que fonamenta, en síntesis, en les al·legacions següents:
L'acte administratiu impugnat comporta la ratificació de l'adjudicació, i no executa les sentències dictades sinó que les "desnaturalitza" (sic).
Les sentències dictades al procediment principal obligaven a retrotraure el procediment i a una valoració motivada de les ofertes presentades, tanmateix la nova resolució incorre en greus defectes de forma (es va dictar per un òrgan manifestament incompetent) i torna a incórrer en una motivació deficient, criteris de valoració incoherents i valoracions poc transparents.
S'ha vulnerat el principi de cosa jutjada, el dret a la tutela judicial efectiva, el de seguretat jurídica i el principi de reformatio in peius.
S'ha fet una simulació d'execució.
4.- El Govern es va oposar al recurs d'apel·lació, tot al·legant, en síntesi, el següent:
L'Administració ha acomplert degudament el mandat judicial.
Un cop retrocedit el procediment, el Consell Superior de la Justícia (en endavant CSJ) ha emès un nou informe d'adjudicació definitiva, tot valorant les ofertes presentades pels licitadors i atenent als advertiments formulats pels tribunals.
Si la part recurrent considera que la nova resolució adoptada per l'Administració vulnera drets o resulta incorrecta en el fons, ha d'adreçar les seves objeccions a través de les accions legals pertinents per impugnar actes administratius, però no mitjançant un procediment d'execució de sentència.
5.- Havent-se designat magistrada ponent i conformat de nou el Tribunal per providència de data 27/06/2025, han quedat les actuacions per resoldre.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Competència
La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs d'apel·lació (article 75 de la LPCA).
Segon.- L'execució forçosa i els incidents d'execució
Convé recordar primerament que s'està en fase d'execució d'una sentència ferma que cal executar en els seus propis termes. Així, l'article 71 de la LPCA estableix que si la sentència condemna l'Administració a dur a terme una activitat determinada, en cas d'incompliment el tribunal pot adoptar les mesures necessàries perquè la decisió adquireixi l'eficàcia que seria inherent a l'acte omès, entre les quals l'execució subsidiària amb càrrec a l'Administració condemnada. I l'article 74 de la LPCA disposa que, mentre no consti en autes l'execució completa de la sentència, l'Administració pública, les altres parts en el judici i qualsevol persona que justifiqui un interès legítim, personal i directe, poden promoure un incident per resoldre qualsevol qüestió que es plantegi en l'execució, tot afegint que per mitjà d'aquest incident no es poden introduir qüestions que afectin el contingut de la sentència, sinó únicament les relatives a l'execució de la sentència.
Tercer.- Antecedents rellevants
Per resoldre el recurs d'apel·lació, cal tenir en compte que la sentència del Tribunal de Batlles núm. 53/2022 recordava primerament les pretensions que es formulaven a la demanda presentada (entre les que estaven que es declarés la nul·litat de l'adjudicació del contracte; que el contracte s'adjudiqués a la part agent, o que s'acordés la retroacció del procediment per tal que es motivi adequadament la selecció del contractista i es torni a adjudicar el contracte; i que P, SA tenia dret a una indemnització en els termes que s'indicaven), i al fonament jurídic cinquè s'analitza l'al·legació de la part agent sobre la manca de motivació de l'adjudicació, i destaca que l'informe del CSJ i el de la Intervenció General del Govern d'Andorra es remeten, sense més, a l'informe de l'ORG_0, sense efectuar cap altre valoració complementària, però que aquest informe de G era només una proposta dels criteris de parametrització, objectius i fàcilment aplicables que havien de ser validats pel CSJ, sense que constés una validació per part del CSJ.
També s'afegeix que, a l'hora d'aplicar els criteris, el sub-criteri "Formació en equips d'empresa" no es té en compte que les bases parlen de formació i també d'experiència, i que tampoc no es pot afirmar que els certificats aportats corresponguin a una mateixa empresa o entitat (sense perjudici que es pugui modular l'experiència acreditada), i que no es detalla com s'arriba a la valoració dels mitjans tècnics.
En definitiva, la sentència del Tribunal de Batlles conclou que s'ha produït una manca de motivació, la qual cosa portava a acordar la estimació parcial de la demanda i a acordar la retroacció del procediment a fi que es dicti una resolució degudament motivada. Cap de les parts va sol·licitar aclariment de sentència.
Aquesta sentència va ser confirmada per aquesta mateixa Sala Administrativa (sentència núm. 17/2024, de data 25/02/2025, TSJA 000004/2023), que va desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Govern i va confirmar en els seus propis termes la sentència impugnada.
Cal tenir present també que el 14 de maig del 2024 la representació processal del Govern d'Andorra formulà incident d'execució (que va rebre el núm. 0000001/2024) que tenia com a objectiu que el Tribunal de Batlles especifiqués "com s'ha d'executar la Sentència del Tribunal de Batlles de data 12 de desembre del 2022 (...) i concretament s'indiqui el moment fins el qual es retrotrau el procediment i quin acte administratiu s'ha de tornar a dictar". D'aquest incident es va donar trasllat a la part adversa, i per aute de data 22/07/2024 el Tribunal de Batlles va acordar:
"PRIMER.- Establir que a efectes de donar compliment a la sentència núm. 53-2022, de 12 de desembre i confirmada en apel·lació per part del Tribunal Superior de Justícia (STSJ adm. núm. 17-2024, de 25 de març), el Consell Superior de la Justícia ha de dictar un nou informe d'adjudicació definitiva, sigui o no amb la prèvia participació de l'ORG_0. Un cop emès aquest informe cal respectar la mateixa seqüència procedimental (informe de Intervenció General del Govern d'Andorra, Acord del Govern...) que es va seguir fins a l'adjudicació definitiva del contracte d'autes. Un cop acordada l'adjudicació definitiva del concurs s'ha de notificar i publicar aquesta decisió.
SEGON.- El Govern d'Andorra ha de comunicar el present Aute al Consell Superior de la Justícia a fi que, en la part que li correspon, hi pugui donar compliment.
TERCER.- No escau establir especial condemna en costes judicials."
Aquest aute va esdevenir ferm en no haver estat apel·lat per cap de les parts.
És a dir, Govern va instar un primer incident (el núm. 0000001/2024) per tal que el Tribunal de Batlles es pronunciés sobre la manera d'executar la sentència. I, tot i que l'aute dictat a aquell incident no es va recórrer, cal dir que a la demanda incidental el Govern va plantejar com una consulta al Tribunal, quan l'incident d'execució no permet convertir al Tribunal en un òrgan consultiu sobre la manera d'executar una sentència.
De fet, l'art. 69.4 de la LPCA estableix que el control de l'execució duta a terme per l'Administració o pel saig correspon a la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, i si bé és cert que, d'acord amb l'art. 70.1 de la LJCA, l'Administració també pot instar l'execució de la sentència, el mateix art. 70 apartat 3 estableix que si la demanda d'execució reuneix els requisits necessaris per a l'admissió, el tribunal despatxa l'execució, és a dir, en cap cas respon a una consulta sobre com s'ha d'executar una sentència.
A més, si el dubte de Govern era fins a quin moment cal retrotraure el procediment o sobre quin acte administratiu s'havia de tornar a dictar, podia haver presentat un aclariment de sentència.
D'altra banda, en data 25/10/2024, P, SA va presentar demanda d'execució forçosa de la sentència 53/2022 (incident que va rebre el número d'execució 0000002/2024), i, previ el tràmit d'al·legacions al Govern, es va dictar l'aute de data 21/11/2024, en el qual es deia que "malgrat hagin transcorregut més de sis mesos des de la fermesa de la sentència, el Govern d'Andorra ha efectuat tot un seguit d'actuacions per la correcta execució de la mateixa", tot afegint que "el termini dels sis mesos s'ha de computar des de la resolució de l'incident d'execució doncs és a partir d'aquesta data quan es fixa el procés concret a seguir per poder donar curs a l'execució peticionada".
També aquest aute va esdevenir ferm.
I, finalment, la part agent va presentar la demanda incidental (que va rebre el número 0000001/2025) en la qual demanava:
"- Declarar la nul·litat de ple dret de l'adjudicació, de l'Acord de Govern de data 11 de desembre de 2024 relatiu a la ratificació de l'adjudicació del concurs pel manteniment d'equips de protecció contra incendis i de seguretat física de l'edifici de la Seu de la Justícia, Arxius "Prats Sobirans" i "Marginets".
Establir que el Consell Superior de la Justícia dicti un nou informe d'adjudicació, respectant la resta de la corresponent seqüència procedimental fins a la notificació i nova publicació de l'adjudicació definitiva.
Condemnar al Govern d'Andorra al pagament de les costes judicials del present incident, amb inclusió dels honoraris d'advocat i procurador d'aquesta part".
I, un cop presentades les al·legacions per part de Govern, l'aute de data 15/04/2024, ara apel·lat, va acordar:
"PRIMER.- Inadmetre la impugnació efectuada per la part demandant per no encabir-se en el supòsit previst a l'article 74 LPCA.
SEGON.- No escau establir especial condemna en costes judicials."
Doncs bé, si la sentència que cal executar anul·lava l'acte recorregut per manca de motivació i va ordenar la retroacció del procediment a fi que es dicti una resolució degudament motivada, però sense pronunciar-se sobre la puntuació concreta que calia donar a cadascun dels licitadors, és evident que s'ha dictat una nova resolució complint així la sentència dictada. Una altra cosa és que la part agent consideri que les puntuacions atorgades no respecten les consideracions que es contenen en els fonaments jurídics de la sentència del Tribunal de Batlles, posteriorment confirmada per aquest Tribunal Superior, però aquesta qüestió es podria haver discutir en el procediment declaratiu, però no en un incident d'execució.
En definitiva, procedeix desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació interposat per l'agent.
Quart.- Pel que fa a les costes, no s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la representació processal de P, SA contra l'aute de data 15 d'abril del 2024.
Segon.- No efectuar cap condemna en costes.
Aquest Aute és ferm i executiu.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE