Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, aute du 10 février 2026, recours n° 322/2019 (NIG 5300542120140001421). Rapporteur : Carles Cruz Moratones. La référence canonique est reprise du texte intégral, la mention « Juridiction andorrane, — » figurant dans les métadonnées de saisie n'étant pas exploitable.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Par un jugement du 21 juillet 2020, les consorts Mena, Bueno, Raya, Badía, Morell et Canals ont obtenu une condamnation aux dépens de seconde instance à l'encontre de M. Gomila. En première instance, aucune condamnation aux dépens n'avait été prononcée au profit de la partie exécutante.
Ils ont ensuite sollicité l'exécution et la taxation des dépens de seconde instance. Par ordonnance du 16 mai 2025, le secrétariat judiciaire de la Sala civil a enjoint à la représentation des créanciers de produire, dans un délai de cinq jours, copie de la minute des honoraires générés en première instance. Le recours en réformation formé contre cette ordonnance a été rejeté par acte du 7 juillet 2025, qui accordait un nouveau délai de cinq jours sous peine d'impossibilité de procéder à la taxation.
Le délai ayant expiré le 15 juillet 2025 sans régularisation, le secrétariat judiciaire a, par acte du 21 juillet 2025, refusé d'admettre à la procédure l'écrit de demande d'exécution. Les créanciers ont formé une impugnation le 5 septembre 2025, à laquelle l'intimé a répondu le 28 octobre 2025.
La décision commentée tranche donc, dans le cadre d'un incident d'exécution, la question de savoir si la production de la minute des honoraires de première instance est une condition préalable à la taxation des dépens de seconde instance.
Le texte fourni comporte quelques incohérences matérielles : le résumé automatique et le corps de l'arrêt désignent la décision de condamnation sous des dates ou des qualifications légèrement différentes, et la date de la demande d'exécution est indiquée tantôt comme le 14 mai, tantôt comme le 22 mai 2025 (non précisé dans la décision). Ces divergences n'affectent pas le raisonnement de la juridiction.
Question de droit
La question centrale est la suivante : la norme collégiale orient
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 10 de febrer del 2026 - ROJ: ATSJAD 38/2026 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 10 février 2026 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
AUTE 000020-2026 DE 10/02/2026
Data : 10/02/2026
Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil
Referència : TSJC.- 0000322/2019
Nig : 5300542120140001421
AUTE 0000020/2026
PARTS:
Apel·lant: Srs. Mena, Bueno, Raya, Morell,
Badía, I Canals
Representant: Sra. Campillo
Advocat: Sr. Marti
Apel·lant: Sr. Gomila
Representant: Sra. Pulido
Advocat: Sr. Carranza
OBJECTE: Càlcul costes en segona instància. El 50% de l'import de les que resultarien en primera instància. Innecessària aportació de la minuta de primera instància.
Andorra la Vella, 10 de febrer del 2026
En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
ANTECEDENTS DE FET
1.- En les actuacions de referència, la part agent, constituïda pels germans Mena, Bueno, Raya, Badía, Morell i Canals va sol·licitar l'execució i taxació de les costes processals causades en la segona instància i imposades en la sentència del 21/07/2020 al Sr. Gomila.
2.- Per interlocutòria de data 16/05/2025, la secretària judicial adscrita a la sala civil ordenava: "Requerir a la representació processal del Srs. Mena, Bueno, Raya, Morell, Badía i Canals, per tal que en el termini de 5 dies incorpori còpia de la minuta dels honoraris generats a la primera instància."
Contra aquesta Interlocutòria s'alçava la part executant i presentava un recurs de reposició que fou resolt per Acord de data 07/07/2025 on s'acordava "No donar lloc al recurs de reposició formulat el 22/05/2025 i concedir un termini de CINC (5) DIES HÀBILS a la part executant a fi que incorpori còpia de la minuta dels honoraris generats a la primera instància en cas contrari se l'adverteix que aquesta secretària judicial no podrà procedir a la taxació de costes sol·licitada (...)".
Havent-se esgotat el termini el passat dia 15/07/2025, sense que la representació processal de la part executant hagi esmenat el defecte constatat, per Acord de data 21/07/2025 no s'admetia a tràmit l'escrit del 14/05/2025.
3.- El 05/09/2025 la part apel·lant ha formulat una impugnació de l'acord de la Secretària judicial dictat el 21/07/2025 en el marc de la taxació de costes de segona instància número TSJC 322/2019 - 0.
El 28/10/2025, la part apel·lada ha presentat el seu escrit d'al·legacions a la impugnació.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- En el seu escrit d'impugnació de l'Acord de la Sra. Secretària judicial d'aquesta Sala de data 21/07/2025 la part executant considera que la decisió de no admetre l'escrit d'execució -per no haver presentat la minuta d'honoraris de la primera instància- no s'ajusta a dret perquè la interpretació de la Norma col·legial orientadora sobre honoraris professionals, concretament la 18.3 quan diu que els honoraris del recurs d'apel·lació seran el 50% dels de primera instància no significa que calgui saber en la segona instància la quantia dels de la primera instància per poder-los calcular en l'alçada.
Recordem que la dita norma disposa que:
"18.3 Recurs d'apel·lació (art. 329 CPP) i d'adhesió (art. 336 CPP) i contra altres resolucions processals definitives (art. 340 CPC)
Honoraris Professionals
Els honoraris de la segona instància seran el 50 % dels de primera instància, però tenint en compte la quantia a debat en aquesta segona instància, amb aplicació dels següents mínims:
Escrit d'apel·lació i de contesta amb al·legacions (un sol recurs), mínim de: 450 EUR
Escrit d'apel·lació i contesta (dos o més recursos), mínim de: 600 EUR
En els casos en que s'hagi formulat més d'un recurs, els honoraris es quantificaran en el 100% dels que resultin per la primera instància, amb els mínim anteriors.
En la tramitació dels recursos en que es celebri vista oral, els honoraris d'aplicació segons els epígrafs anteriors, s'incrementaran en un import de 600 EUR
En la tramitació dels recursos en que es practiqui prova, els honoraris d'aplicació dels epígrafs anteriors s'incrementaran en un import de 300 EUR"
Efectivament, té raó la part impugnant en que la dita norma no significa que els honoraris de la segona instància hagin de ser quantitativament els honoraris que s'hagin meritat en la primera instància, sinó que cal interpretar que la Norma es refereix a que seran el 50% dels que serien d'aplicació per les anteriors normes orientadores a la primera instància. La interpretació literal que recull l'acord impugnat no pot ser ratificat perquè es tracta d'aplicar un criteri hermenèutic de la Norma doncs si observem el previst quan es tracte de més d'un recurs la redacció ja és més acurada doncs es diu "dels que resultin per la primera instància". Dit en altres paraules, la base de càlcul en la segona instància són les normes reguladores de la primera instància però amb uns coeficients correctors. Sens dubte la literalitat de la frase "el 50% dels de primera instància" no ha estat afortunada tampoc des de la vessant finalista de la Norma. En la primera instància no hi va haver condemna en costes en favor de l'avui executant per la qual cosa si el criteri fos literal de la Norma 18.3 resultaria que mai es podrien calcular els honoraris de la segona instància.
No hem d'oblidar que els honoraris -en cas de condemna en costes- tracten de retribuir d'una manera imparcial el treball realitzat pel lletrat de la part executant -i al marge dels acords que pugui tenir en la seva relació amb el client- i per valorar el treball esmerçat en cada recurs caldrà ponderar els diferents factors com són el temps de dedicació, el temps d'estudi i anàlisi de l'encàrrec professional, la naturalesa i complexitat del cas en la segona instància, els resultats obtinguts, els desplaçaments fora del despatx per assistir a actes processals o gestions externes i d'altres d'anàloga naturalesa. I pot resultar que tots aquests factors que les Normes orientadores busquen retribuir no siguin coincidents en cada recurs interposat perquè caldrà analitzar cada recurs. El sí resulta determinant al final del procés analític és que tots aquells factors no tenen la mateixa entitat i abast en la primera que en la segona instància, doncs aquella requereix més esforç, dedicació i complexitat que la segona.
Segon.- En conclusió, doncs no resulta procedent requerir a la part que aporti la minuta dels honoraris de la primera instància (recordem que no hi va haver condemna en costes) i per aquesta raó cal revocar la decisió de no admetre la petició d'execució i que aquesta continuï pels tràmits previstos en l'article 358 del CPC.
Tercer.- No fem imposició de costes en haver estat admesa la impugnació.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
ESTIMEM la impugnació interposada per la representació processal dels Srs. Mena, Bueno, Raya, Morell, Badía, i Canals contra l'Acord de la Sra. Secretària judicial de la Sala de data 21/07/2025 que revoquem íntegrament i ordenem que continuï la tramitació de l'execució de costes, sense pronunciament sobre costes en aquest incident.
Aquest aute és ferm i executiu.
Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.