ANTECEDENTS DE FET 1.- La representació processal de la Sra. Talavera va interposar recurs d'apel·lació contra la sentència núm. 34/2024, dictada pel Tribunal a quo en data 27-08-2024, segons el qual i pels motius continguts en el mateix, sol·licitava l'estimació del recurs formulat per la seva part, tot interessant que es procedeixi a la revocació de la sentència que ha estat objecte de recurs, havent-se de dictar sentència anul·lant la Resolució del Govern de data 20-03-2024, per no ser ajustada a Dret ni als fins que legitimen l'activitat administrativa. Tanmateix davant la queixa efectuada per davant el tribunal a quo, i en mèrits del que disposa l'article 49, apartat 1 a) de la Llei 9/2022, del 7 d'abril, del procediment contenciós administratiu interessava la pràctica de les proves següents: - Que sigui requerit el Govern per aportar la totalitat de la documentació i detall de les accions que es van dur a terme pel Servei de Policia per tal de confeccionar l'informe policial de fi de l'enquesta, la identitat de les persones amb les quals es van entrevistar, data, hores i lloc. - Que sigui requerit el Govern per tal d'acreditar quin va ser el motiu inicial per dur a terme l'enquesta de la situació de residència de la Sra. Talavera si es va rebre alguna queixa o denúncia i que en cas positiu aquesta sigui aportada. 2.- Mitjançant providència de data 17-09-2024 s'acorda donar trasllat del susdit recurs a la part apel·lada a fi que en el termini de 8 dies hàbils presenti les corresponents al·legacions. 3.- En data 01-10-2024 el Govern d'Andorra presenta el seu escrit d'al·legacions segons el qual i pels motius continguts en el mateix, demanava que es vulgui desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació presentat per l'adversa i confirmar la sentència núm. 034/2024 de primera instància de data 27-08-2024. Altrament precisava que la pràctica probatòria sol·licitada per la part apel·lant havia d'ésser desestimada per quant era del tot improcedent. 4. Un cop trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i per Aute de data 23-10-2024 es va denegar la pràctica de les proves proposades per la recurrent en aquesta segona instància. 5. Trobant-se les presents actuacions suspeses a petició d'ambdues parts per fins al dia 05-02-2025, data de la interlocutòria d'aixecament de la suspensió, en aquell mateix dia la recurrent va articular recurs de reposició contra l'Aute dictat en data 23-10-2024. Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET Primer.- Es pot avançar que el present recurs de reposició no pot ésser admès. En efecte, cal recordar que els procediments en matèria d'immigració són procediments especials que tenen un règim també especial, tant en via administrativa com en via jurisdiccional. En aquest sentit, l'article 158 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d'immigració (en endavant LQI), regula els recursos en via administrativa, establint un termini molt més breu (només de vuit dies hàbils a comptar de la notificació de l'acte contra el qual es recorre) que el que estableix amb caràcter general el Codi de l'Administració (en endavant CA), que és d'un mes a comptar de la data de la notificació de l'acte objecte de recurs (article 129.3 del CA). El mateix criteri de brevetat en els terminis s'estableix per resoldre el recurs, compte tingut que l'esmentat article disposa que el Govern disposa d'un termini de quinze dies hàbils a comptar de la data d'interposició del recurs de reposició per resoldre'l (front el termini de dos mesos establert a l'article 131 per considerar que el recurs ha estat desestimat), i per interposar recurs contenciós, que, pel que fa el recurs especial en matèria d'immigració, es pot interposar transcorregut el termini de quinze dies sense que s'hagi notificat la resolució corresponent, moment en el qual el recurs es considera desestimat i queda oberta la via jurisdiccional. En el mateix sentit, el termini per presentar demanda jurisdiccional contra la desestimació expressa o tàcita del recurs de reposició en assumptes d'immigració és només de vuit dies hàbils, front el termini general per interposar recurs contenciós que és de dos mesos (article 17.1 de la Llei 9/2022, del 7 d'abril, del Procediment Contenciós Administratiu, en endavant LPCA). D'altra banda, l'article 159 de la mateixa LQI, disposa que les demandes contra actes o resolucions de l'Administració en matèria d'immigració se substancien segons les modalitats i els terminis del dret comú aplicables als procediments contenciosos administratius, llevat dels terminis següents: - Si la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles accepta la demanda, el batlle ponent cita la part demandada perquè contesti a la demanda i proposi la pràctica de les proves que estimi pertinents en un termini de vuit dies hàbils, és a dir, el termini és comú pels dos tràmits, mentre que el termini establert a l'article 21 de la LPCA per contestar la demanda és de vint dies, i de tretze dies hàbils comuns a totes les parts per proposar la prova. - Contestada la demanda o transcorregut el termini de vuit dies hàbils, el batlle ponent disposa d'un termini de 30 dies naturals per decidir sobre l'admissió o el refús de cada una de les proves proposades i per a la pràctica de les proves admeses, mentre que en el procés contenciós ordinari el termini és de vuit dies per resoldre sobre la prova (article 32.2 de la LPCA), i el termini per practicar-la és d'uns altres 30 dies (article 32.3 del LPCA). - Acabada la pràctica de les proves, el batlle ponent atorga a les parts un termini de vuit dies hàbils per examinar els autes, demanar-ne còpies, si escau, i formular els escrits de conclusions respectius, però el termini establert a la LPCA pel tràmit de conclusions és de tretze dies. D'altra banda, en el procediment especial en matèria d'immigració està expressament previst que es pot prescindir del tràmit de conclusions si en els autes hi figuren solament els escrits de demanda i de contesta o si les parts renuncien expressament a aquest tràmit, previsió que no es conté a la LPCA. - Quan s'hagin presentat les conclusions o s'hagi prescindit del tràmit o exhaurit el termini per fer-ho, el Tribunal de Batlles dicta sentència en el termini improrrogable de vuit dies hàbils, mentre que l'article 38.1 de la LPCA estableix que el termini per dictar sentència en el recursos contenciosos ordinaris és de 30 dies hàbils. Pel que fa el procediment en segona instància, l'article 160 de la LQI estableix que contra la sentència de primera instància es pot interposar un recurs d'apel·lació, que es presenta directament davant del batlle ponent, en el termini de vuit dies hàbils a comptar de la data de la notificació de la sentència, mitjançant un escrit d'apel·lació, que inclou tots els fonaments que motiven la pretensió de revocació de la sentència, mentre que l'article 50.1 de la LPCA disposa que el termini per interposar el recurs d'apel·lació contra sentències és de vint dies hàbils. En el recurs especial en matèria d'immigració, el mateix batlle ponent trasllada l'escrit d'apel·lació a la part apel·lada en els cinc dies naturals a comptar de la recepció, perquè la part apel·lada pugui al·legar el que estimi pertinent en un termini de vuit dies hàbils, tanmateix, el termini perquè formulin al·legacions per les altres parts personades en el procés és comú de vint dies hàbils. La LQI disposa també que en tots els casos, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia dicta sentència en el termini improrrogable de quinze dies naturals a comptar del tancament de les proves o de la resolució que en denega la pràctica o, si no n'hi ha, de la recepció dels autes, mentre que l'article 54.1 de la LPCA estableix que el tribunal ha de dictar la sentència en el termini de trenta dies hàbils a comptar del dia en què finalitza la vista o, si és el cas, del dia en què finalitza el termini per presentar conclusions per la part o les parts apel·lades o, si no hi ha tràmit de conclusions, a comptar del darrer dia hàbil per presentar l'escrit d'oposició al recurs per les parts apel·lades. D'altra banda, la Disposició addicional tercera, in fine, de la LPCA relativa als recursos en matèria d'immigració estableix que "(...) les disposicions d'aquesta Llei s'apliquen amb caràcter supletori.", i la Disposició addicional primera de la mateixa llei preveu una remissió a les normes del Codi del procediment civil en tot el que no estigui previst per la pròpia LPCA. És cert que l'article 45 de la LPCA preveu que el recurs de reposició seria de caràcter general, tanmateix, si es comparen els terminis de tramitació i de resolució del recurs de reposició previstos a l'article 46 de la LPCA, és a dir, 13 dies hàbils per interposar el recurs, i uns altres 13 dies hàbils per tal que l'altra part s'hi pugui oposar, s'arriba a la conclusió que aquesta previsió no s'aplica als procediment en matèria d'immigració, compte tingut que els primers excedeixen amb escreix el termini de resolució del procediment d'immigració, puix la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia ha de dictar sentència en el termini improrrogable de quinze dies naturals a comptar de la resolució que en denega la pràctica de les proves. No té doncs sentit considerar que la LPCA sigui en aquest punt supletòria de la LQI, si es té en compte que per la interposició d'un recurs de reposició s'estableix un termini de 13 dies hàbils, que fins i tot és superior a l'establert per interposar la demanda que inicia del recurs contenciós que, recordem, és només de vuit dies hàbils, o per interposar recurs d'apel·lació contra la sentència dictada en primera instància, que també és de vuit dies. En definitiva, entendre que, contra les resolucions dictades en un procediment especial i de tramitació preferent com és un procediment contenciós en matèria d'immigració, es pot interposar recurs de reposició previst amb caràcter general a la LPCA, vulneraria la coherència jurídica d'aquest procediment especial. De fet, els terminis del procediment d'immigració són reduïts perquè es tracta d'un procediment preferent que han de garantir seguretat jurídica i protecció dels drets fonamentals de les persones, evitant esperes indefinides que podrien perjudicar els interessats. A més, aquest Tribunal no dona peu de recurs de reposició a les resolucions que es dicten en aquest tipus de procediment, com tampoc ho fa, per mateixes causes similars, en els incidents de nul·litat, que també tenen una regulació pròpia que és incompatible amb la interpretació que en aquests incidents també resulta d'aplicació supletòria la regulació del recurs de reposició. Segon.- Tot i que, com s'ha dit, el recurs de reposició contra l'aute de denegació de proves és inadmissible, cal dir que els arguments que s'articulen en el recurs de reposició que formula la part agent no desvirtuen els fonaments de l'aute impugnat de 23 d'octubre de 2024, que han de ser íntegrament confirmats. Tercer.- No procedeix fer cap pronunciament sobre les costes causades Decisio DECISIÓ Inadmetre el recurs de reposició que interposa la representació processal de la part apel·lant contra l'aute de 23-10-2024, el qual es confirma íntegrament. Donar trasllat a la representació processal del Govern de l'escrit presentat en data 05-02-2025 per la representació processal de la Sra. Talavera. No fer un especial pronunciament sobre les costes causades. Així per aquest aute ho decideix, mana i signa la Magistrada de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, de tot el en dono fe. LA MAGISTRADA PONENT, LA SECRETÀRIA JUDICIAL, Subir Diccionario RAE