ANTECEDENTS DE FET 1.- La part agent va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Govern d'Andorra amb núm. 383700/2023, de data 22 de novembre del 2023 (f. 12-15 de les actuacions del procés principal) per la qual s'acorda desestimar el recurs administratiu interposat contra la resolució de data 19 de juliol de 2023 (f. 8-10), que declarà a la recurrent com a responsable de la comissió d'una falta molt greu a la Llei de la funció pública per "manca de rendiment manifesta i no justificada que ocasiona un perjudici molt greu per al bon funcionament del servei" i d'una falta greu per "desobediència als caps o superior jeràrquics en l'exercici de les funcions i l'incompliment o la insubordinació individual o col·lectiva davant les ordres o instruccions legítimes rebudes". 2.- En la sentència núm. 43/2024, de data 31 d'octubre del 2024, el Tribunal de Batlles, en composició unipersonal, va desestimar la demanda promoguda per la part agent. 3.- Disconforme amb aquesta resolució, la part agent va interposar recurs d'apel·lació, que fou desestimat per aquest Tribunal per sentència número 7-2025. 4.- En data 7 d'abril de 2025, la part agent ha presentat incident de nul·litat d'actuacions contra aquesta darrera resolució. Així, entén que els fets no es podien qualificar com a greus o molt greus, compte tingut les conseqüències que hagin pogut tenir per l'Administració, i que, per que aquests fets es puguin qualificar així, és necessari que siguin proporcionals a la sanció imposada. També al·lega que la gravetat dels fets no s'ha provat ni s'han indicat les conseqüències d'aquests. 5.- La representació del Govern al·lega que la part agent no fa més que replantejar les qüestions que ja van ser resoltes en la sentència que posa fi al procés. 6.- Han quedat les actuacions per resoldre. Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET Primer.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma. Segon.- En aquest cas, la part que planteja l'incident de nul·litat no fa sinó replantejar les qüestions que ja van ser resoltes en l'aute impugnat. Ara bé, que la part agent estigui disconforme amb el contingut de la referida resolució, no suposa, evidentment, que s'hagi vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció, ja que el text constitucional no garanteix que s'obtingui un pronunciament favorable a les respectives pretensions de les parts, sinó que aquestes siguin examinades i resoltes conforme a dret, en sentit estimatori o desestimatori. En conseqüència, resulta clara la improcedència d'aquest incident, atès que la part agent es limita a insistir en que, al seu parer, els fets no es podien qualificar com a greus o molt greus, compte tingut les conseqüències que hagin pogut tenir per l'Administració, i que, perquè aquests fets es puguin qualificar així, és necessari que siguin proporcionals a la sanció imposada. També al·lega que la gravetat dels fets no s'ha provat ni s'han indicat les conseqüències d'aquests. Doncs bé, com es va dir a la sentència 7-2025: "el recurs d'apel·lació se circumscriu a qüestionar que en el procediment d'instància no s'admetés la testifical de quatre professors que -suposadament-, havien signat una carta on qüestionaven l'actuació de l'agent. Tanmateix, aquesta carta no està a l'expedient remés pel Govern, ni tampoc la part agent l'ha aportat a les actuacions, per la qual cosa la prova proposada, encaminada a intentar acreditar que "era necessària per contextualitzar com es va redactar aquella carta i si algú dels signataris, com consta, hauria estat pressionat per signar-la", com se sosté al recurs d'apel·lació, era irrellevant i innecessària. De fet, la part agent no va aportat ni un sol indici de l'existència mateixa de la carta. En qualsevol cas, al recurs d'apel·lació no es va proposar de nou, ni es va sol·licitar, l'admissió d'aquesta prova testifical denegada en la instància, com faculta l'article 49.1.a) de la Llei 9/2022, del 7 d'abril, del Procediment Contenciós Administratiu (sempre que l'aute pel qual s'inadmeten les proves hagi estat recorregut en el procés a quo, com succeeix en el cas que ens ocupa). En definitiva, aquest Tribunal considera que la inadmissió de la prova en el procés d'instància va ser correcta. En qualsevol cas, els fets concrets que s'imputen a la part agent no han estat posats en dubte per aquesta, sinó que únicament qüestiona que es puguin considerar greus o molt greus, posició que es manté en aquesta segona instància. Tanmateix, l'Administració ha valorat correctament la gravetat i conseqüències dels fets, compte tingut que la descripció detallada que es conté a la resolució recorreguda demostra que les conseqüències per la part demandada no es puguin qualificar com a lleus, com pretén l'apel·lant, sinó de molt greus. En efecte, la manca de compliment per part de l'agent de les instruccions rebudes dels seus superiors, van ocasionar endarreriments i disfuncions en la feina, que són nombrosos i reiterats i que s'han de qualificar de molt greus. I a més, aquestes conseqüències no es van limitar al àmbit intern de la pròpia Administració on treballa la recurrent (el Ministeri de Relacions Institucionals, Educació i Universitats), sinó que fins i tot van tenir rellevància ad extra (errors en la reserva de cursos per empreses que van pertorbar el servei, i no elaborar correctament el pla estratègic i de planificació del Projecte de Millora del català a les empreses, punts 1 i 5 de la resolució per la qual es va posar fi a l'expedient disciplinari)." No hi ha dubte, doncs, que aquest Tribunal sí ha fet una valoració de les al·legacions formulades en el recurs d'apel·lació, i ha analitzat la gravetat dels fets i les conseqüències que se'n deriven dels mateixos, per la qual cosa no procedeix estimar l'incident de nul·litat. Tercer.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades. Decisio DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda: 1r.- Desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions que formula la Sra. X contra la sentència número 7-2025. 2n.- No efectuar un especial pronunciament en matèria de costes. Contra aquest Aute es pot interposar recurs d'apel·lació davant d'aquest Tribunal Superior de Justícia, en el termini de tretze dies hàbils comptats a partir del dia següent a la seva notificació. Així per aquesta nostra resolució, ho acordem, manem i signem. Subir Diccionario RAE