ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.df149328 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
94/100
Décision commentée : ATSJAD 225/2025 (Aute 000177/2025, Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, 8 octobre 2025, ECLI:AD:TSJADAD:2025:225A) (Lire sur source officielle)
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 6/2024-01 — Décision commentée
🏛 Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
La référence canonique fournie dans la requête (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ROJ et ECLI figurant dans le texte intégral est retenue. La décision est un aute (ordonnance interlocutoire) rendu par la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia, sous le numéro de recours 6/2024-01 et la référence TSJC 0000006/2024-01. Elle est signée par le magistrat ponent Carles Cruz Moratones, aux côtés de Vincent Aniere (président) et d'Alexandra Cornella Solà.
Le litige au fond portait sur une succession, plus précisément sur la date de la méritation des intérêts relatifs au « supplement de légitime » (suplement de llegítima). L'agent incidental, Mme Julián, demandait que les intérêts courent à compter du décès du causant. La défenderesse incidente, Mme Alfaro i Bonet, soutenait qu'ils devaient courir à compter de la réclamation judiciaire. Les autres éléments du litige au fond (montant, nature exacte des prétentions, identité détaillée des héritiers) ne sont pas précisés dans la décision (non précisé dans la décision).
Par jugement du 11 juin 2025, la Sala Civil a rendu une sentence, que la décision désigne sous le numéro 000097/2025. Le 1er juillet 2025, l'agent incidental a formé un incident de nullité d'actuacions contre cette sentence. La défenderesse a présenté ses allégations écrites le 17 juillet 2025.
Le moyen unique est tiré de l'incongruence omissive de la sentence de première instance, présentée comme une violation du droit à une décision fondée en droit, garanti par l'article 10.1
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist l'incident de nul·litat d'actuacions més amunt referenciades. »
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 08 d'octubre del 2025 - ROJ: ATSJAD 225/2025 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (rejet), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal. »
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
« Contra l'aute que no admet o que resol l'incident de nul·litat en primera instància es pot interposar un recurs d'apel·lació en el termini de tretze dies hàbils davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia, de la qual no poden formar part els magistrats que eventualment hagin resolt l'incident de nul·litat en primera instància. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
AUTE 000177-2025 DE 08/10/2025
Data : 08/10/2025
Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil
Referència : TSJC.- 0000006/2024-01
Nig : 5300542120150001571
IU : ECLI : AD:TSJC:2025:00177A
AUTE 000177/2025
Agent incidental: Sra. Julián
Representant: Sr. Villegas
Advocat: Sr. Espada
Defenent incidental: Alfaro i
Bonet
Representant: Sra. Bermudez
Advocat: Sr. Jaume BARTUMEU CASSANY
OBJECTE: Aute nul·litat. Improcedència incongruència omissiva
Andorra la Vella, el 8 d'octubre del 2025.
En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist l'incident de nul·litat d'actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- En data 01/07/2025 la part agent incidental, ha plantejat un incident de nul·litat d'actuacions envers la sentència dictada per aquest tribunal en data 11/06/2025.
2.- Per escrit de 17/07/2025 la part defenent ha presentat les corresponents al·legacions al respecte.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- L'incident de nul·litat d'actuacions, introduït per la reforma de la Llei de la Llei Transitòria de procediments judicials en la disposició final Cinquena del Codi de Procediment Civil, es preveu a l'article 18 quater, com un instrument per demanar a l'òrgan judicial que va dictar una resolució ferma la seva anul·lació per considerar que aquesta incorre en vulneració de drets fonamentals per infraccions processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, o en la incongruència de la decisió sempre que qui hagi sol·licitat la nul·litat no ho hagi pogut denunciar anteriorment. Per tant, l'èxit o el refús del mateix -en aquest cas- exigeix examinar les al·legacions de l'instant de l'incident i posar-les en relació amb la resolució dictada per poder determinar si s'ha produït o no la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, que es contempla a l'article 10 apartat 1er CA, en el qual s'estableix que :
"1. Es reconeix el dret a la jurisdicció, a obtenir d'aquesta una decisió fonamentada en Dret, i a un procés degut, substanciat per un tribunal imparcial predeterminat per la llei.
Es garanteix a tothom el dret a la defensa i a l'assistència tècnica d'un lletrat, a un judici de durada raonable, a la presumpció d'innocència, a ésser informat de l'acusació, a no confessar-se culpable, a no declarar en contra d'ell mateix i, en els processos penals, al recurs.
La llei regularà els supòsits en què, per garantir el principi d'igualtat, la justícia ha d'ésser gratuïta".
En matèria d'indefensió, el Tribunal Constitucional ha reiterat la doctrina continguda, entre altres en la causa XXXX en sentència 16/10/2017 que:
".... 3.2. La Constitució garanteix a tots el dret a la defensa en judici (article 10.2), és a dir, a no patir indefensió. La indefensió pot provenir d'infraccions molt diverses de les normes processals, des de manca de notificacions, que impedeixin la iniciació del procés, passant per nombroses vulneracions greus en les seves fases essencials, siguin d'al·legació, com de denegació arbitrària de proves essencials o de decisió.
Però no totes les infraccions processals tenen rellevància constitucional, sinó només aquelles que per la seva gravetat frustren la finalitat pròpia del procés en un grau tal que deixa de ser un "procés degut" (article 10.1 de la CA). Com vam dir en la sentència del 21 de desembre del 2009, recaiguda en la causa 2009-19-RE: "qualsevol infracció de les regles processals que regulen el dret de defensa no provoca una vulneració del dret constitucional a no patir indefensió. Per tal que es produeixi aquesta vulneració, segons hem declarat en nombroses ocasions, cal que la indefensió sigui real i efectiva i que, a més, no sigui fruit de la negligència d'aquell que denuncia aquesta vulneració". O en la sentència del 7 d'octubre del 2013, recaiguda en la causa 2013-9 i 13-RE, quan es deia: "des de la perspectiva constitucional, allò que es vol preservar és la possibilitat real dels justiciables de defensar els seus drets i els seus interessos. Si el justiciable ha pogut posar en pràctica aquesta possibilitat, no es produeix cap vulneració constitucional."
Per poder esbrinar si ha existit indefensió, el Tribunal Constitucional ha de formar un "judici de conjunt" sobre el procés en si mateix i sobre la infracció al·legada. Amb el benentès que no es tracta d'enjudiciar-lo des dels paràmetres de la jurisdicció ordinària, sinó atenent només a la possible rellevància constitucional dels vicis al·legats....."
Segon.- Així, si s'analitza l'escrit pel qual s'interposa l'incident de nul·litat, la part promotora del mateix demana que es procedeixi a decretar la nul·litat de la sentència d'aquesta Sala. Pel que fa l'únic motiu o greuge en el qual es fonamenta l'incident de nul·litat, s'ha d'indicar que s'assenyala que la incongruència de la sentència d'instància viola els drets reconeguts en l'article 10.1 de la Constitució (decisió no fonamentada en dret).
A criteri d'aquesta Sala el present incident no pot prosperar i les raons que fonamenten la nostra decisió són les següents. En primer terme, perquè la fonamentació de la suposada incongruència de la sentència no és tal doncs en estimar la segona petició subsidiària segona de la defenent en matèria dels interessos del suplement de llegítima, restava desestimada implícitament la primera petició subsidiària que demanava que els interessos havien de meritar-se des de la fermesa de la sentència. Així doncs, quan en el FJ Vuitè de la sentència abordem aquesta qüestió ja motivem el moment de la meritació d'interessos i, si estatuïm raonadament que ho és des de la reclamació judicial, significa clarament que no està fonamentat cap altre moment. S'ha de recordar la doctrina constitucional fixada, entre altres, per l'Aute del M.I. Tribunal Constitucional de data 07/05/2018, dictat en la causa XXXX, que diu:
"3.3. Pel que fa a la possible lesió del dret a obtenir una resolució fonamentada en Dret a partir d'una suposada incongruència omissiva, per no haver tingut en compte, valorat o esmentat les al·legacions formulades, cal recordar que aquest Tribunal Constitucional va afirmar que "la congruència de les resolucions judicials forma part del dret a la jurisdicció en el sentit (....) que els jutges i tribunals han de donar resposta a les peticions o pretensions de les parts i a les raons adduïdes per basar les referides pretensions, malgrat que no és necessari donar resposta expressa i detallada a tots i cadascun dels arguments que han emprat. De fet, atès que el bé constitucional protegit pel dret a no sofrir incongruències omissives és el de garantir que els jutges i tribunals valorin les pretensions formulades i els motius en les quals aquestes es fonamenten i que les parts coneguin els motius de la seva decisió, es poden donar supòsits en què la resposta tàcita a determinades pretensions i al·legacions sigui constitucionalment legítima; això succeiria, per exemple, quan del conjunt dels raonaments continguts a la resolució judicial es pugui deduir raonablement que l'òrgan judicial ha valorat les pretensions i, a més, es dedueixin els motius en els quals es fonamenta la seva resposta tàcita" (fonament jurídic segon de la sentència del 12 d'octubre del 2009, recaiguda en la causa XXXX)."
En segon lloc, no deixa de sorprendre que la recurrent passi per alt -com posa de manifest la part contrària- que en la contesta a la demanda en la seva pàgina 11 (foli 180) ja sosté que la meritació d'interessos ha de situar-se en la data de la reclamació judicial i no a la data de la mort del causant (com demanava la part agent). Aleshores, aquesta qüestió ja no podia substituir-la en aquesta alçada per una altra de diferent, sense infringir l'article 330.2 del CPC que acull el vell principi de pendente apellatione nihil innovetur.
Tercer.- Les consideracions anteriorment realitzades permeten concloure a aquesta Sala Civil que no s'ha produït cap vulneració del dret a la jurisdicció protegit per l'article 10.1 de la Constitució per part de la sentència 000097/2025 d'aquesta Sala de 11/06/2025. Per consegüent, procedeix desestimar la pretensió d'anul·lació de la mateixa.
La desestimació de l'incident de nul·litat d'actuacions justifica plenament la imposició a la part promotora del mateix de les costes processals generades arrel del mateix a les parts opositores.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
PRIMER.- DESESTIMAR la pretensió d'anul·lació de la sentència ferma, dictada per aquesta Sala d'11/06/2025.
SEGON.- Imposem el pagament de les costes dels opositors a la part promotora de l'incident, amb la inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador.
Contra l'aute que no admet o que resol l'incident de nul·litat en primera instància es pot interposar un recurs d'apel·lació en el termini de tretze dies hàbils davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia, de la qual no poden formar part els magistrats que eventualment hagin resolt l'incident de nul·litat en primera instància.
Així, per aquest nostre aute, ho manem i signem.
Subir
Diccionario RAE