SENTÈNCIA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) RECURS D'APEL·LACIÓ DEMANDA D'EXECUCIÓ Resum I.A. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha desestimat l'apel·lació presentada per l'agent laboral Sr. Pombo, representat per l'avocat Sra. Bonet, contra el Comú d'Andorra la Vella, que havia intentat executar la sentència de la Batllia de 10 de febrer de 2016 que anul·la la resolució de 12 de juliol de 2012 que imposava el trasllat de l'agent. La sentència original només anul·la l'acte administratiu sense establir cap obligació de pagar diferències salarials ni cap condemna monetària, i per tant no constitueix un títol executiu que permeti la seva execució forçada. Tot i que el Sr. Pombo ha sol·licitat reemborsaments i ha interposat diverses demandes d'execució, aquestes han quedat sense efecte perquè la sentència no contempla cap quantitat líquida a pagar. En base a aquest raonament, el Tribunal confirma l'aute de 29 octubre de 2025 que denega la demanda d'execució i no imposa cap condena de costos. Aute Magistrats Elsa Puig Muñoz Anna Estragués Armengol Alexandra Cornella Solà Tribunal Superior de Justícia Sala Administrativa TSJA.- 0000067/2025 ORIGEN.- 0000001/2025 - 0 NIG: 5300545320160000009 AUTE 02-2026 DE 05-03-2026 Ponent : Elsa PUIG MUÑOZ Data : 05/03/2026 Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Administrativa Referència : TSJA.- 0000067/2025 Nig : 5300545320160000009 AUTE 002-2026 PARTS : Apel·lant: Sr. Pombo Representant i Advocada: Sra. Bonet Apel·lat: COMÚ D'ANDORRA LA VELLA Representant: Sra. Zurita Advocat: Sr. Briones COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL Presidenta: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ Magistrades: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL Sra. Alexandra CORNELLA SOLA Objecte: Execució de sentència. L'aute d'execució no pot anar més enllà d'allò resolt a la sentència. Andorra la Vella, el 5 de març de 2026. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número execució 0000001/2026. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa PUIG MUÑOZ, la qual expressa el parer del Tribunal. Antecedents de fet ANTECEDENTS DE FET 1.- De l'anàlisi de les actuacions, i de les que consten a l'aute d'aquesta Sala 16/2022 (assumpte TSJA 000037/2022, que obra incorporat al procediment), es comprova que, en data 11/10/2012, el Sr. Pombo va presentar demanda contra la Resolució de data 12/07/2012, dictada pel Comú d'Andorra la Vella, que li imposà una sanció consistent en el trasllat a altre lloc de treball, tot sol·licitant que: "es vulgui dictar sentència en mèrits de la qual s'estimi la present demanda resolent que l'acte administratiu dictat pel Comú d'Andorra la Vella consistent en la Resolució de data 12 de juny d'enguany, i la seva confirmació posterior per part del Govern d'Andorra, no és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa, amb motiu de la nul·litat de ple dret del procediment d'acord amb el que ha estat dit al llarg del present escrit; subsidiàriament, amb motiu de la prescripció de les suposades infraccions comeses per mi; i més subsidiàriament, amb motiu dels arguments de fons oposats per aquesta part en el present escrit, doncs el meu comportament no és constitutiu de cap infracció." El procediment va rebre el número de causa 5000036/2013. 2.- Per sentència del Tribunal de Batlles de data 10 de febrer de 2016 es va estimar parcialment la demanda i es va declarar que la Resolució esmentada no era ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa i es va procedir a anul·lar-la. 3.- Per sentència número 68/2016 d'aquest Tribunal Superior, de data 21 d'octubre de 2016, es va desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Comú d'Andorra la Vella. 4.- Una vegada notificada la sentència, el Comú va sol·licitar un aclariment, en el sentit de determinar si l'abast de l'estimació parcial de la demanda judicial recau en un motiu de nul·litat de ple dret de l'acte administratiu impugnat per subsumir-se en una de les causes de nul·litat -numerus clausus- previstes a l'article 48 del Codi de l'Administració, o en un motiu d'anul·labilitat amb efectes ex nunc. En el mateix escrit es deia que en el cas que s'estimés el motiu d'anul·labilitat de l'acte administratiu, sol·licitava a la Sala que siguin determinades expressament les conseqüències que han d'acompanyar l'anul·lació de l'acte impugnat en concordança amb el petitum de la demanda, compte tingut que l'interessat no va plantejar en la instància cap reclamació en concepte d'indemnització per havers laborals deixats de percebre ni va concretar el moment a partir del qual entén que li correspondria aquest dret. 5.- Per aute d'aquest Tribunal Superior número 10/2017 es va desestimar el recurs d'aclariment formulat pel Comú d'Andorra la Vella, per haver-se presentat de forma extemporània. 6.- El dia 16 de maig de 2017 el Sr. Pombo va presentar demanda d'execució de la sentència de la Batllia de data 10 de febrer de 2016. A la referida demanda s'informava que el Comú d'Andorra la Vella havia executat voluntàriament la sentència respecte al retorn al lloc de treball que ocupava l'agent però que no se li havien abonat les diferències de retribucions, tot sol·licitant: "les retribucions no percebudes i inherents al lloc de treball des de la data que fou dictat l'acte administratiu objecte de procediment (12 de juliol del 2012) i fins el dia en que vaig ocupar novament el meu lloc de treball (1 de març del 2017), quantitats que s'han de veure incrementades pels seus interessos, calculats al tipus legal i a comptar del dia 12 de juliol del 2011, i, subsidiàriament, a comptar de la data de la contesta a la demanda, condemnant l'adversa al pagament de les costes de la present execució, inclosos els honoraris d'advocat d'aquesta part." Compte tingut que en l'incident d'execució no s'havia realitzat cap tràmit, la part agent va reiterar la sol·licitud mitjançant escrits de dates 13/02/2018, 23/05/2019 i 05/12/2019. 7.- Per providència de data 30/01/2020 es va concedir al Comú d'Andorra la Vella el termini de 15 dies per tal que informés de l'execució de la sentència i el mateix termini a la part agent a fi que es manifestés sobre "el caràcter líquid o il·liquid d'allò que pretén". 8.- La part agent va presentar escrit el 11/02/2020 en el què concretava -per primera vegada- la quantitat que es reclamava en concepte de principal (56.204,02 euros nets) era líquida. Per la seva part, el Comú d'Andorra la Vella va presentar les al·legacions en les quals manté que la sentència ja estava executada per Acord de la Junta de Govern del Comú d'Andorra la Vella del 15/02/2017, acord que es va intentar notificar al Sr. Pombo, qui va rebutjar rebre la notificació segons constància de data 10/04/2017, acord que és per tant ferm (document 3 que s'adjuntava a aquell escrit). S'afegeix que a la demanda inicialment presentada no es sol·licitava cap tipus d'indemnització pels havers deixats de percebre, pretensió que sí es va formular per un altre funcionari que també fou sancionat com a conseqüència dels mateixos fets, i que la sentència del Tribunal de Batlles de data 10 de febrer de 2016 es va desestimar la pretensió de declarar la nul·litat de l'acte administratiu, tot especificant que el vici pres en consideració no comportava la nul·litat radical o de ple dret de l'acte impugnat. 9.- Per aute de data 07/05/2022, desprès de relatar els fets que es consideren rellevants, entre els quals es diu que, segons el Sr. Pombo la quantitat reclamada és líquida, i que el Comú d'Andorra la Vella formulà al·legacions -sense concretar-se al referit aute quines al·legacions eren, i sense analitzar-les- es va decidir no donar lloc a la demanda d'execució formulada pel Sr. Pombo. El referit aute no es va recórrer per cap de les parts. Consta al mateix incident la sol·licitud del Sr. Pombo a la Batllia, de data 24/07/2020, d'expedició d'una certificació on es fes constar que la sentència de data 10/02/2016 era ferma i executiva, sol·licitant igualment una còpia legalitzada de la mateixa. 10.- El Sr. Pombo es va adreçar al Saig per sol·licitar l'execució de la referida sentència del Tribunal de Batlles de data 10/02/2016. El Saig, Sr. Luís, va iniciar el procediment EX-CV/20-006303-X, i va emetre acord d'execució de data 14/08/2020, pel qual es requeria expressament al Comú d'Andorra la Vella per tal que en el termini màxim de 13 dies hàbils fes efectiva la quantitat de 57.562,51 euros, incloses les costes d'execució. 11.- El Comú d'Andorra la Vella va impugnar l'acord d'execució mitjançant escrit presentat el 16/09/2020. A aquest escrit s'adjuntaven diversos documents i, d'entre aquest, l'escrit presentat davant el Saig comunicant la consignació de l'import reclamat, tot i que es negava l'obligació de pagament de la quantitat reclamada. 12.- Per providència de data 08/03/2021 es va admetre l'incident d'impugnació de l'acord del Saig (que va rebre el número 5000001/2021), i es va concedir termini al Sr. Pombo per formular al·legacions. 13.- Per aute de data 17/02/2022 es va donar lloc a la impugnació formulada pel Comú d'Andorra la Vella, i es va deixar sense efecte l'acord del Saig, Sr. Luís, en l'expedient EX-CV/20-006303-X. 14.- El Sr. Pombo va interposar recurs d'apel·lació (TSJA 000037/2022) contra el referit aute, i aquesta Sala, en data 26 de juliol de 2022, va dictar aute número 16/2022, que va desestimar el recurs d'apel·lació, tot declarant que "és el Tribunal que ha de conèixer de l'incident d'execució el que s'ha de pronunciar sobre l'abast de la seva sentència, i sobre si una hipotètica condemna a la part defenent ho és al pagament d'una quantitat líquida, sense que sigui suficient a aquests efectes que la part agent manifesti que la quantitat reclamada a l'incident sí és líquida per acceptar que així és, com va succeir en el cas que ens ocupa". 15.- Com sigui que la Batllia només havia resolt la impugnació formulada pel Comú d'Andorra contra l'Acord d'execució dictat pel Saig en data 14 d'agost del 2020, però no l'incident d'execució de sentència formulat per l'agent, en data 29 de maig de 2025 aquest va presentar davant del Tribunal Constitucional un recurs d'empara contra la inactivitat de la Secció de Contenciós Administratiu 5, en la causa d'execució 5000036/2013, per una presumpta vulneració del dret a un judici de durada raonable (causa 22025-44-RE). 16.- La sentència del Tribunal Constitucional de data 9 de setembre de 20251, desprès de recollir que el dret a un judici de durada raonable del recurrent ha estat vulnerat, va estimar el recurs; va declarar que s'havia vulnerat el seu dret a un judici de durada raonable, reconegut a l'article 10 de la Constitució, i que recurrent té dret a ser indemnitzat en la quantia que determini la jurisdicció ordinària mitjançant el procediment adient. 17.- L'aute de data 29 d'octubre de 2025 va desestimar la demanda incidental d'execució, aute que és l'objecte d'aquest recurs d'apel·lació, i en el qual l'agent argumenta que: A l'aute de data 7 de maig de 2020, ja es deia que l'execució ho era sobre una quantitat líquida, declarant-se incompetent el Batlle per aquest motiu, doncs la competència corresponia al Saig. A la causa AD-0040-7/2023, s'analitzava una sanció imposada pels mateixos fets a un altre funcionari, però, a banda de decidir l'anul·lació de l'acte administratiu, també va decidir el dret de l'agent de rebre la corresponent retribució, i el Comú encara no ha explicat el motiu pel qual no ha mantingut en els dos procediments el mateix criteri. El Comú ha infringit l'article 107 del Codi de l'Administració, i l'article 72.2 de la Constitució en tant que disposa que la seva actuació ha d'estar d'acord amb els principis de jerarquia, eficàcia, transparència i plena submissió a la Constitució, les lleis i els principis generals de l'ordenament jurídic. L'efecte natural i necessari de la reincorporació de l'agent al seu lloc de treball és el pagament de les retribucions no percebudes, per assegurar la plena efectivitat de la sentencia que exigeix el restabliment material i econòmic dels drets vulnerats. Els efectes econòmics són inherents de la declaració de nul·litat de l'acte inicialment recorregut. La Batllia, amb la seva decisió, també vulnera el dret a la igualtat entre l'agent l'instant del procediment judicial amb numero de causa AD-0040-7/2023. El Comú d'Andorra la Vella es va oposar el referit recurs, tot al·legant que: L'Aute de la Batllia de 7 de maig de 2020 no va avalar en cap moment la quantitat reclamada pel Sr. Pombo, ni va implicar el reconeixement del dret sol·licitat, ja que es va limitar a no donar lloc a la demanda d'execució per manca de competència. El Comú d'Andorra la Vella no havia de recórrer l'aute de la Batllia de data 7 de maig de 2020, sinó que corresponia impugnar la resolució del Saig, òrgan competent per a l'execució de les quantitats líquides reclamades. No se'l va emplaçar al recurs d'empara interposat per l'agent. La part agent no pretén, en realitat, l'execució estricta de la sentència de 10 de febrer del 2016, sinó l'obtenció d'un pronunciament nou, de naturalesa declarativa i condemnatòria, que ni va ser demanat en la demanda, ni va ser objecte de discussió durant la tramitació del judici, ni va fer l'objecte de cap pronunciament en la sentència de data 10 de febrer de 2016. Les sentències objecte d'execució no van declarar la nul·litat de l'acte administratiu. Els motius de nul·litat de ple dret que a la demanda es van plantejar van ser tots ells desestimats, atès que no concorria cap dels supòsits previstos a l'article 48 del Codi de l'Administració. L'execució ha de limitar-se estrictament al que ha estat declarat, sense que pugui convertir-se en una nova instància on es resolguin qüestions no plantejades ni decidides en el procés principal. El cas d'un altre funcionari no és equiparable, compte tingut que en aquell cas sí es va sol·licitar a la demanda el reemborsament de la diferència salarial, pretensió que fou estimada a la sentència, per la qual cosa el Comú d'Andorra la Vella sí ha procedit a abonar les quantitats d'acord amb el contingut de la sentència. Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET Primer.- Competència La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs. Segon.- Normativa d'aplicació D'acord amb el que disposa l'article 97 de la Llei de la jurisdicció administrativa: "L'execució de les sentències i les altres resolucions de la jurisdicció administrativa que siguin executòries i que no hagi de dur a terme el saig, d'acord amb la Llei del saig, correspon a la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles". L'art. 2.1 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, de Saig (en endavant LS) estableix que "El saig és la persona professional del dret investida de funció pública que, de conformitat amb les disposicions legals vigents, té autoritat per procedir a l'execució forçosa de les resolucions judicials o els actes administratius executoris, d'acord amb les lleis aplicables, a petició de les persones i entitats públiques i privades legitimades a aquest efecte." D'altra banda, la pròpia LS determina que el saig executa les resolucions judicials i els actes administratius executoris, per delegació i sota el control de l'òrgan jurisdiccional o administratiu que ha dictat la resolució judicial o l'acte administratiu, i que la impugnació dels acords del saig ha de ser coneguda i resolta per l'òrgan que ha dictat la resolució judicial o l'acte administratiu executoris, o l'altre òrgan al qual correspongui, d'acord amb les lleis aplicables, i de conformitat amb les normes de la Llei del Codi de procediment civil o de la Llei de bases de l'ordenament tributari, segons el cas. I l'art. 36 de la LS estableix que per delegació de l'autoritat judicial o administrativa i a instància de la persona executant, els saigs duen a terme l'execució forçosa de les resolucions judicials o els actes administratius que siguin executoris d'acord amb les lleis aplicables, i que consisteixen a pagar una quantitat líquida, per mitjà del procediment que regula aquesta Llei. Per això, pel tal que es pugui acudir al Saig en sol·licitud de l'execució d'una sentència, cal que en aquesta hi hagi una condemna a un pagament, i que a més ho sigui d'una quantitat líquida. En cas contrari, l'execució de la sentència correspon a l'òrgan judicial que ha conegut el procediment en primera instància, com ha declarat aquesta Sala (Aute 9/2013, dictat en el Rotlle TSJA-IN-02/13): "Primer.- Com a qüestió preliminar, resulta necessari examinar una qüestió d'ordre públic processal que, per la seva naturalesa, pot ser suscitada d'ofici per aquesta Sala, i que fa referència a la competència de la mateixa per resoldre la discrepància que s'ha produït entre les parts sobre la correcta execució de les sentències que van posar terme al procés. Aquesta qüestió ha de ser abordada des d'un doble punt de vista. En primer lloc, convé assenyalar que la Jurisdicció administrativa s'organitza segons el principi de la doble instància. Això significa que, com a regla general, s'han de plantejar les pretensions de les parts davant de la Batllia i que, un cop resoltes per aquest òrgan jurisdiccional, es pot portar el coneixement de les mateixes davant d'aquesta Sala en via de recurs. Aquesta regla general només coneix algunes excepcions, que venen recollides en la Llei reguladora de la Jurisdicció i en lleis especials, com succeeix en el cas de determinats processos en matèria electoral. En segon lloc, no es pot oblidar que l'execució de les sentències està atribuïda a la Batllia, segons l'article 97 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal. Aquesta competència implica conèixer en primera instància de totes les qüestions que plantegin les parts sobre la forma en què s'ha de dur a terme el compliment i l'execució de les sentències fermes. Una interpretació combinada d'ambdós principis comporta que el Tribunal de primera instància, que està encarregat legalment de l'execució de les sentències, ha de resoldre en primer terme les qüestions incidentals suscitades entorn de la mateixa i, contra la seva decisió, es pot recórrer davant d'aquesta Sala per la via de l'article 110 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal. De fet, no es pot oblidar que l'incident d'execució que regula aquest precepte és en realitat una modalitat especial de recurs adreçat contra les resolucions que adopti la Batllia sobre l'execució de sentències i actes administratius, com resulta del seu mateix tenor literal, quan afirma que ha de seguir "els tràmits dels recursos ordinaris però amb els terminis reduïts a la meitat". D'altra banda, l'article 374 de la Llei de Procediment Civil, ve a confirmar aquest criteri en tant que estableix que el tribunal que ha dictat la resolució judicial en la primera instància és competent per despatxar l'execució forçosa, o per controlar l'execució forçosa que porti a terme el saig si té delegada aquesta competència i que, en concret, el tribunal que ha dictat la resolució judicial en la primera instància és competent per despatxar l'execució forçosa de les resolucions judicials que consisteixen a complir obligacions de fer, no fer o d'entregar una cosa diferent d'una quantitat de diners, i que també és competent per portar a terme els actes de requeriment i, si escau, de determinació de la quantitat dinerària equivalent o del rescabalament dels danys i perjudicis que dimanen de les obligacions que són objecte de l'execució de condemnes no dineràries. Però en tot cas resulta imprescindible que compleixi el requisit que la sentència inclogui la obligació de pagar una quantitat de diners, i podrà executar-la el Saig en el cas que, donant-se aquest primer requisit, la quantitat a la què obliga a pagar la sentència sigui líquida. Tercer.- Anàlisi de les al·legacions plantejades Cal dir primerament que la Sentència del Tribunal Constitucional esmentada per la part agent només es va pronunciar sobre si en el procediment d'execució seguit davant la Batllia s'havien produït dilacions indegudes, qüestió que és aliena a la que ara s'ha de resoldre. A més, un cop dictada la referida sentència, la Batllia ha resolt finalment l'incident d'execució de sentència. Dit això, en el cas que ens ocupa la sentència que es pretén executar només va estimar parcialment el recurs de la part agent -la qual cosa suposava que es rebutjava la pretensió relativa a la nul·litat de ple dret de l'acte recorregut-, i, a més, a la seva part dispositiva es va declarar que la Resolució esmentada no era ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa i es va procedir a anul·lar-la, sense cap altra consideració. En definitiva, no inclou en la seva part dispositiva la condemna al Comú d'Andorra la Vella a una obligació de fer, ni encara menys al pagament d'una quantitat líquida. De fet, com es va dir a l'aute d'aquesta Sala 16/2022, la part agent inicialment va presentar una demanda d'execució davant la Batllia, tot i que, per indicació d'aquesta, desprès va sol·licitar que fos el Saig qui s'encarregués de l'execució. En efecte, a la demanda incidental inicialment presentada es partia de la dada que la sentència obligava al Comú d'Andorra la Vella al pagament d'una quantitat, és a dir, que la sentència no era merament declarativa sinó que també incloïa una obligació de fer, i, a més, no es concretava el càlcul de l'import que es reclamava -ni tampoc a les peticions d'impuls del procediment formulades en dates 13/02/2018; 23/05/2019 i 05/12/2019-, i no fou fins rebre la notificació de la providència de data 30/01/2020 -per la qual es va concedir al Comú d'Andorra la Vella el termini de 15 dies per tal que informés de l'execució de la sentència i el mateix termini a la part agent a fi que es manifestés sobre "el caràcter líquid o il·liquid d'allò que pretén"- que la part agent concreta la quantitat que reclama i manifesta que és líquida. Tanmateix, com s'ha dit en els antecedents anteriors, ni a la demanda es va sol·licitar el pagament de les diferències retributives, ni, òbviament, la sentència del Tribunal de Batlles podia reconèixer aquesta pretensió. Una altra cosa seria si la sentència que es pretén executar hagués estimat alguna de les al·legacions en relació amb les causes de nul·litat de ple dret plantejades a la demanda inicial. De fet, cal insistir en que la sentència només va estimar parcialment el recurs. Així, tot i admetre que malgrat trobant-se les diligències prèvies sobresseïdes provisionalment pel motiu que sigui, l'expedient sancionador pot abocar a una resolució administrativa sancionadora, en aquell cas el Comú d'Andorra la Vella no havia practicat cap altra actuació desprès del sobreseïment provisional de la causa penal, per la qual cosa va estimar parcialment la demanda i va anul·lar la Resolució sense cap altra declaració. Contràriament, a la demanda interposada per un altre funcionari (AD-0040-7/2023) sí que es va demanar que se li reintegressin les diferències retributives, i al punt tercer de la part dispositiva de la sentència 2014-154 es va "condemnar al Comú d'Andorra la Vella a retornar el Sr. XX a les funcions que venia desenvolupant (...) així com a abonar-li, al mateix temps, les retribucions no percebudes, i que li haurien correspost en el cas d'haver-les continuat desenvolupant". I és per això que el Comú d'Andorra la Vella ha procedit a retornar a aquell funcionari les esmentades retribucions. Per això, no pot servir de paràmetre de comparació la situació del seu company. D'altra banda, és cert que a l'aute de la Batllia de data 07/05/2020 (dictat a l'incident d'execució 5000035/2013) es deia que, com la quantitat reclamada segons l'agent era líquida, la competència era del Saig (sense pronunciar-se però sobre si la sentència que es pretenia executar contenia o no una condemna al Comú), però cal destacar que aquest aute no podia haver estat recorregut pel Comú ja que la seva part dispositiva es limitava a desestimar la demanda d'execució i a donar respectivament trasllat a les parts dels escrits presentats, per la qual cosa no contenia cap pronunciament desfavorable que permetés a l'Administració la interposició d'un recurs d'apel·lació. En definitiva, l'aute ara apel·lat, pel qual es raona que, compte tingut que "cap condemna o obligació a satisfer qualsevulla quantitat dinerària a càrrec de l'Hble. Comú d'Andorra la Vella s'hi conté, doncs tampoc havia estat pretesa en la demanda formulada, i en conseqüència no essent conforme amb el títol executiu allò que s'interessa, no es pot procedir a la seva execució, motiu pel qual procedeix la seva desestimació", ha de ser confirmat. Quart.- Costes Pel que fa a les costes, no s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta instància. Decisio DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Pombo i confirmar l'aute de data 29/10/2025 pel qual es va desestimar la demanda incidental d'execució presentada per l'agent. Segon.- No efectuar cap condemna en costes. Aquest Aute és ferm i executiu. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem. Subir Diccionario RAE