ANTECEDENTS DE FET VIST.- Les diligencies prèvies núm. 2000396/2014, incoades per un presumpte delicte menor de coaccions, tipificat i penat a l'article 139 del Codi penal, contra persona desconeguda, subsegüent a la denència interposada davant del Servei de Policia en data 15/11/2023 per la Sra. Alcalá, en representació de la seva parella, Sr. Bermudez, i tramesa en data 08/05/2024 amb l'informe número de correu J-7614/23. I.-RESULTANT: Per aute de data 05/06/2025 el batlle instructor decidí : "Arxivar les presents Diligències Prèvies en no concàrrer els elements integradors d'il·lícit penal de l'article 139 del Codi penal." II.-RESULTANT: Per escrit de data 30/06/2025 el lletrat Sr. Mercader, advocat del Sr. Bermudez i de la Sra. Alcalá, constituïts en data 23/09/2024 en actors civils, interposó recurs d'apel·lació contra el referit Aute. III.-RESULTANT: Per Aute de data 01/07/2025, el Tribunal de Corts decidí no admetre a tràmit el recurs interposat per manca de legitimació dels recurrents Sr. Bermudez i Sra. Alcalá, els quals, malgrat haver-se constituït en actors civils, no havien exercit l'acció penal que comporta obligatòriament la presentació de la querella corresponent. IV.-RESULTANT: Per escrit de data 14/07/2025, el lletrat Sr. Mercader, advocat del Sr. Bermudez i de la Sra. Alcalá formulà incident de nul·litat d'actuacions contra aquest aute per vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, doncs considera que el mateix ha estat dictat en infracció del procediment legalment establert i l'ha privat injustificadament del seu dret al recurs. V.-RESULTANT: Per Aute de data 01/10/2025, el Tribunal de Corts decidí desestimar l'incident de nul·litat interposat, en considerar que no s'havia produït la vulneració al dret fonamental denunciada, imposant a la part promotora de l'incident, les despeses processals causades, inclosos honoraris d'advocat. VI.-RESULTANT: Per escrit de data 17/10/2025, la representació lletrada del Sr. Bermudez i de la Sra. Alcalá interposó recurs d'apel·lació contra aquest darrer aute en base als següents motius: -l'argument utilitzat pel Tribunal de Corts per a la inadmissió del recurs i la desestimació de l'incident de nul·litat: En el seu Aute de data 01/07/2025 el Tribunal de Corts no li va reconèixer, en la seva condició de denunciant, legitimació activa per interposar recurs d'apel·lació, invocant l'article 14 del CPP tot ometent l'últim incís de l'apartat segon d'aquest article que reconeix expressament la condició de part al denunciant que s'hagi constituït en actor civil. En considerar aquesta resolució contrària a dret, interposó incident de nul·litat d'actuacions que el Tribunal de Corts desestimà per Aute de data 01/10/2025, argumentant que Únicament es troben legitimades activament per recàrrer contra les decisions relatives a la no prossecució de la causa penal, aquelles parts que hagin exercit l'acció penal, excloent injustificadament a l'actor civil sense fer al·lusió a cap precepte penal, doctrina, o jurisprudència, que doni suport al seu argument, i limitant-se a fer una afirmació genèrica i mancada de fonamentació jurídica. - la legitimació de l'actor civil per recàrrer l'aute d'arxivament de les diligències prèvies: De conformitat amb el que disposa l'article 14 del CPP, l'actor civil és part en el procediment i té reconeguda la seva intervenció activa en les diverses fases del procés (articles 123, 132 i 153 del CPP). Entre aquests drets es troba inclòs el de recàrrer les resolucions que afectin les seves pretensions (article 197 del CPP). L'aute d'arxivament de les diligències prèvies, afecta de manera directa i substancial les seves pretensions, al impedir la continuació del procediment del qual depèn la reparació dels danys i perjudicis soferts, per tot el que l'actor civil té legitimació per recàrrer contra aquest aute. Afirmar el contrari constitueix una restricció injustificada i desproporcionada que contravé el contingut i l'esperit de la llei processal, i vulnera el seu dret fonamental a la jurisdicció, en el seu vessant del dret al recurs, reconegut a l'article 10.2 de la Constitució. - el trasllat indegut de l'incident de nul·litat d'actuacions a persones no considerades part en el procediment i la condemna en costes que se'n deriva: Els denunciats o sospitosos, tot i haver declarat davant del Servei de Policia, no tenen la consideració de part processal en el procediment. El seu emplaçament per contestar l'incident de nul·litat interposat, contravé l'article 18 quater de la Llei transitària de procediments judicials i la condemna en costes, incloent-hi les despeses d'aquestes persones indegudament incorporades, vulnera el seu dret a la jurisdicció en el seu vessant del dret al procés degut reconegut també a l'article 10.2 de la Constitució. Per tot l'exposat demana que: -s'estimi el recurs interposat i es retrotreguin les actuacions al Tribunal de Corts per tal que estimi l'incident de nul·litat presentat, admeti a tràmit el recurs d'apel·lació interposat contra l'Aute d'arxivament dictat pel batlle instructor, i resolgui sobre el fons. -subsidiàriament, es deixi sense efecte la condemna en costes imposada. VII.-RESULTANT: Per Providència de data 4/11/2024 es decidí admetre a tràmit el recurs interposat i donar-ne trasllat a les parts interessades, a fi que, en el termini de tretze dies hàbils, presentessin les corresponents al·legacions i proposessin les proves oportunes. VIII.-RESULTANT: Per escrit de data 17/11/2025, el Ministeri Fiscal s'oposó al recurs interposat, en base a les següents argumentacions: -Sobre l'aplicació de l'article 14 del CPP i al fet que la decisió d'arxivament impossibiliti determinar la responsabilitat penal i la restitució o indemnització del perjudicat i doncs la vulneració de l'article 10 de la Constitució, en els vessants del dret a la jurisdicció i del dret al recurs: Únicament es troben legitimades activament per recàrrer les decisions relatives a la no prossecució de la causa penal, aquelles parts degudament personades en el procés havent exercit l'acció penal. Els recurrents es van constituir en actors civils i la posició de l'actor civil és instrumental i accessòria respecte de l'acció penal perquè té Únicament per finalitat obtenir una indemnització o reparació econúmica, tal com preveu l'article 18 del CPP. No es pot considerar que l'aute impugnat vulneri el dret a la jurisdicció del Sr. Bermudez i de la Sra. Alcalà perquè l'arxivament de la causa penal no impedeix la restitució o indemnització dels perjudicats que poden reclamar a través de la jurisdicció civil. -En referència a la condemna en costes i a la vulneració del dret a la jurisdicció i a un procés degut previstos a l'article 10 de la Constitució: la part recurrent no indica en què s'ha vulnerat el seu dret a la jurisdicció i a un procés degut pel fet de comunicar a les parts interessades la presentació d?un incident de nul·litat. A més, l'article 18 quater de la Llei transitària de procediments judicials fa referència a les "parts interessades" i sembla difícilment discutible que no siguin parts interessades les persones que han declarat en qualitat d'inculpats en el procediment penal que fou posteriorment arxivat. Afegeix que la condemna en costes no és irraonable o arbitrària tenint en compte que l'incident de nul·litat fou desestimat. I per tot l'exposat, no havent-se produït la vulneració del dret fonamental invocada, s'oposa al recurs en ser l'aute del Tribunal de Corts de data 01/10/2025, ajustat a Dret. IX.-RESULTANT: Per escrit de data 24/11/2024 el lletrat Sr. Vélez advocat del Sr. Plaza s'oposa al recurs interposat. - Sobre la motivació de l'aute impugnat, indica que la prohibició d'exercir l'acció penal per aquelles parts personades com actor civil deriva de la pròpia naturalesa d'aquesta figura i no d'un precepte legal concret. - Sobre la regulació de l'exercici de l'acció civil en el procés penal, precisa que el nostre ordenament jurídic reconeix unes facultats a l'actor civil per perseguir els seus interessos pecuniaris i defensar els seus drets en el marc del procés penal, sempre i quan hi hagi una part que impulsi el procés. En el cas que ens ocupa, l'única part que exercia l'acció penal era el Ministeri Fiscal, el qual no s'oposó a l'Aute d'arxiu i, a més, va presentar al·legacions oposant-se a l'incident de nul·litat instat pels recurrents, en una clara i manifesta voluntat de no seguir exercint l'acció penal en aquest procediment. Per tant, si bé és evident que els actors civils són part processal, la seva actuació es troba abastament limitada, doncs en cas contrari es buidaria de contingut la diferenciació entre l'exercici de l'acció penal i de l'acció civil. - Sobre la legitimació de l'actor civil per recàrrer l'aute d'arxiu de les diligències prèvies, diu que de conformitat amb el que disposa l'article 197 CPP, l'actor civil té dret a recàrrer les resolucions que afectin les seves pretensions, el que no és el cas de l'aute d'arxiu de les diligències prèvies que no es manifesta sobre la responsabilitat civil, sinó que es limita a arxivar la causa per manca d'elements i indicis de responsabilitat penal. Afegeix que el dret a la jurisdicció de l'article 10 no és un dret absolut, sinó subrogat al compliment dels requisits processals i en el present cas, no s'advera la vulneració del dret a la jurisdicció al·legat, perquè els actors civils disposen del dret a reclamar mitjançant el procediment civil escaient. - Sobre el trasllat de l'incident de nul·litat: remarca que l'Aute d'arxiu de 05.06.2025 li fou notificat en data 17.06.2025, tenint en compte el seu interès legítim i directe. Distingeix la qualitat de part processal prevista al Codi de Procediment Penal i la de part interessada mencionada a l'article 18 quater de la Llei transitària de Procediments Judicials i precisa que en aquest darrer cas, es tracta d'un concepte molt més ampli, que inclou a tota persona que pugui veure's afectada per la resolució objecte d'incident de nul·litat. Afegeix que les persones denunciades que van prestar declaració en seu policial en qualitat d'investigats tenen un interès legítim i directe en l'afer que ens ocupa, pel que cap vulneració del procediment incidental de nul·litat d'actuacions s'advera en el trasllat a les persones interessades per a fer al·legacions, perquè així ho preveu expressament l'apartat tercer de l'article 18 quater de la Llei abans esmentada. Per tot l'exposat, demana la desestimació del recurs d'apel·lació i la confirmació de l'Aute de data 01.10.2025 en tots els seus extrems, imposant als recurrents les coses judicials causades, incloses les derivades de la intervenció d'advocat. X.-RESULTANT: Per escrit de data 25/11/2025 el lletrat Sr. Zurita, advocat del Sr. Canales s'oposa al recurs interposat. -Sobre la legitimació processal dels actors civils i la naturalesa de l'aute d'arxiu: el codi de procediment penal reconeix que qui es constitueix formalment en actor civil adquireix la condició de part processal però aquesta condició no és idèntica ni assimilable a la de l'acusació particular o privada; els subjectes que exerceixen l'acció penal (Ministeri Fiscal i, si escau, acusacions particulars o privades), determinen la iniciació i la prossecució del ius puniendi estatal i la legitimació dels actors civils s'ancora en la necessitat d'obtenir la reparació dels danys i perjudicis derivats d'un fet punible, sense que aquesta posició es converteixi, automàticament, en titularitat d'acció penal. Aquesta diferenciació es veu reforçada per la regulació dels recursos: els actors civils només poden impugnar aquelles resolucions que afectin directament les seves pretensions civils. L'aute d'arxiu dictat en les diligències prèvies objecte d'aquest procediment és una resolució d'estricta naturalesa penal, que es pronuncia sobre la inexistència de base suficient per prosseguir la investigació i l'exercici de l'acció punitiva, però no conté ni un pronunciament ni tan sols un judici preliminar sobre l'existència, extensió o quantificació d'una eventual responsabilitat civil. Permetre que l'actor civil interposi recurs d'apel·lació contra l'aute d'arxiu equivaldria, en la pràctica, a reconèixer-li una legitimació per recàrrer en l'ordre penal sense la interposició de querella, és a dir, permetre-li impulsar la persecució penal sense sotmetre's al règim jurídic que el mateix Codi de procediment penal estableix per a l'exercici de l'acció penal (formes, requisits, responsabilitats i eventuals costes), buidaria de contingut efectiu la distinció entre querellant i actor civil i desbordaria l'àmbit que el legislador ha assignat a cadascuna d'aquestes figures. En conseqüència, la interpretació efectuada pel Tribunal de Corts és plenament respectuosa amb l'estructura del procés penal andorrà i amb el repartiment de rols que la llei estableix. - Sobre la inexistència de vulneració del dret fonamental a la jurisdicció i al recurs: el dret al recurs és un dret de configuració legal, sotmés als requisits i condicions que el legislador estableix. La decisió del Tribunal de Corts no ha impedit als actors civils accedir a un Òrgan jurisdiccional ni ha clausurat, de manera absoluta, la tutela dels seus interessos. El que ha fet és verificar, en aplicació de les normes processals, que els recurrents no havien complert el pressupòsit legal imprescindible per instar un recurs d'apel·lació en matèria penal, és a dir, l'exercici de l'acció penal mitjançant querella, tal com correspon a qui pretén recàrrer un aute d'arxiu penal. Allà on els recurrents veuen una vulneració del dret al recurs, el que hi ha en realitat és el control jurisdiccional dels límits objectius i subjectius del recurs. A més, la tutela jurisdiccional dels seus drets substantius no queda neutralitzada ja que els actors civils conserven la possibilitat d'articular una acció civil pels danys i perjudicis que al·leguen, davant la jurisdicció competent, en els termes i amb les garanties que la llei preveu. En aquest sentit, la resolució impugnada està degudament motivada, es fonamenta en preceptes concrets del Codi de procediment penal i respon a una opció interpretativa perfectament raonable dins del marc normatiu. La discrepància dels recurrents amb aquesta interpretació no converteix la decisió en inconstitucional; el recurs d'apel·lació no pot esdevenir una revisió en via quasi constitucional de la dogmàtica processal, especialment quan no s'acredita cap situació d'indefensió material ni d'exclusió irraonable de la jurisdicció. Per tant, considera jurídicament insostenible afirmar que s'ha produït una vulneració del dret fonamental a la jurisdicció o al recurs. El que existeix és, simplement, una aplicació estricta dels requisits legals d'accés als recursos penals, coherent amb la reserva de llei en matèria de procediment i amb la configuració legal dels recursos, que en cap cas és il·limitada. -Sobre el concepte de "Parts interessades", la improcedència de la nul·litat i de la revocació de les costes: la normativa reguladora de l'incident de nul·litat es refereix als subjectes als quals cal donar trasllat en termes de "parts interessades". Aquesta expressió, utilitzada conscientment pel legislador, té un abast més ampli que la noció estricta de part formalment personada en un moment determinat del procediment i el que busca és assegurar que qualsevol subjecte que pugui veure's directament afectat per l'estimació o desestimació de l'incident tingui l'oportunitat de ser escoltat, en aplicació dels principis de contradicció i d'igualtat d'armes. En el cas concret, una eventual estimació de l'incident de nul·litat, amb la corresponent revocació de l'aute d'inadmissió, podia comportar la reobertura de la via del recurs i la reactivació de la investigació penal en relació amb persones que ja havien estat assenyalades o afectades pels fets investigats. Resulta, doncs, perfectament conforme amb la finalitat de la norma que el Tribunal de Corts considerés aquestes persones com a "parts interessades" i els conferís trasllat perquè poguessin formular les seves al·legacions. Des d'una perspectiva de garanties, el trasllat a més subjectes no genera, per si mateix, cap indefensió als recurrents; ans al contrari, reforça el caràcter contradictori del procediment i la solidesa de la decisió final. Perquè la nul·litat processal pugui prosperar, cal acreditar una indefensió efectiva i real, no una mera irregularitat formal hipotètica o discutible. En el cas present, els actors civils han pogut formular el seu incident, han obtingut una resolució motivada i han interposat el present recurs d'apel·lació: no es percep en cap moment una privació material del seu dret de defensa. D'acord amb l'exposat, tampoc existeix motiu per revocar la condemna en costes acordada pel Tribunal de Corts. Si l'incident de nul·litat es va revelar infundat i va obligar les altres parts interessades -entre elles el Sr. Calero- a intervenir i defensar-se, és plenament conforme amb els principis de responsabilitat processal i de bona fe que els promotors de l'incident suportin les conseqüències econúmiques de la seva actuació processal. Pretendre, a més, traslladar el cost d'un incident injustificat a qui ha hagut de defensar-se'n, per la simple raó que se li va donar trasllat com a part interessada, suposaria invertir la lògica de les costes i fomentar la imprudència en l'ús dels mecanismes extraordinaris de recurs, com el present. Tant el tràmit de l'incident com la condemna en costes responen a una aplicació correcta de la normativa vigent derivada de l'article 350 del Codi de Procediment Civil i dels principis rectors del procés, sense que es pugui apreciar vulneració de cap dret fonamental ni irregularitat de tal entitat que justifiqui una declaració de nul·litat. Per tot l'exposat, sol·licita la desestimació del recurs, tot imposant les costes processals del recurs a l'apel·lant, amb expressa inclusió de les derivades d'advocat. XI:RESULTANT: Per escrit de data 27/11/2025, la lletrada Sra. Guerrero advocada del Sr. Talavera s'oposa al recurs interposat en estimar que: - en la seva qualitat d'actors civils, els promotors del present incident no podien interposar recurs d'apel·lació contra l'aute d'arxiu dictat pel Batlle instructor el dia 5 de juny de 2025, sense que s'escaigui apreciar cap vulneració dels seus drets, tenint en compte que tenen altres vies obertes. En aquest sentit, dona per reproduïdes les seves al·legacions a l'incident de nul·litat d'actuacions en el seu dia plantejat i en particular pel què respecta a la interpretació de l'article 14 del CPP, entenent al igual que el Tribunal de Corts que els promotors del incident no es troben legitimats per interposar recurs contra l'aute d'arxiu que acorda no prosseguir amb les diligències penals. Per a tal fer, s'esqueia la interposició d'una querella. Cap vulneració de drets s'ha produït amb la decisió adoptada. - l'adversa omet que el senyor Talavera va estar en el seu dia convocat davant el servei de policia per declarar amb drets i per tant, és part interessada en el present procediment motiu pel qual, entén que se li havia de donar trasllat de les actuacions a fi de què pogués defensar-se, i així ho ha fet. S'escau doncs confirmar la condemna en costes pronunciada pel Tribunal de Corts i imposar a la part recurrents, les del present recurs. XII.-RESULTANT: Els Srs. Vall i Blasco no han efectuat cap al·legació, malgrat el termini concedit a tal efecte. Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET I.-CONSIDERANT: Sobre la motivació de l'aute apel·lat. La part recurrent considera que l'aute dictat pel Tribunal de Corts en data 01/10/2025 no conté una motivació suficient en "excloure injustificadament l'actor civil, sense fer al·lusió a cap precepte legal concret, ni tampoc indica doctrina ni jurisprudència que doni suport al seu argument, limitant-se a una afirmació genèrica i carent de fonament jurídic." L'exigència de motivació i el respecte del dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret ha estat explicitat diverses vegades pel Tribunal Constitucional en una doctrina constant al llarg dels anys (causes 2011-37-RE, 2018-21-RE, causa 2019-34-RE entre altres), i represa encara recentment entre altres en la causa 2025-46-RE, on destaca que : "El deure de motivar les resolucions judicials deriva de la necessitat que els jutges expliquin el raonament emprat per tal que els justiciables puguin entendre els motius pels quals les seves pretensions han estat totalment o parcialment rebutjades. La motivació és una conseqüència de la bona administració de Justícia (veg. la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans recaiguda en la causa García Ruiz c/ Espanya, GC núm. 30544/96, del 21 de gener de 1999, § 26), alhora que requereix que es recolzi en criteris objectius derivats del dret. A més, i no es pot oblidar, la motivació de les resolucions judicials i, per tant, l'explicitació de l'aparell argumentari per acollir o refusar les pretensions de les parts és aquell que possibilita que els tribunals superiors, els quals han de resoldre els recursos contra les resolucions judicials, puguin conèixer les raons en què s'ha fonamentat l'òrgan judicial a quo en la seva resolució. Per Últim, però no menys important, el Tribunal Europeu dels Drets Humans ha assenyalat que la motivació ha de contenir una exigència de rigor i de qualitat. I, en aquest sentit, s'han equiparat a les denegacions de justícia aquelles fonamentacions estàndards, esquelètiques o vagues (veg. la sentència recaiguda en la causa Georgiadis c/ Grècia, núm. 21522/93, del 29 de maig de 1997, § 42-43, i la sentència recaiguda en la causa Higgins c/ França, núm. 134/1996/753/952, del 19 de febrer de 1998, § 42-43)." De la lectura de l'aute de data 01/10/2025, el qual fa expressa remissió al de data 01/07/2025 que és el que originàriament es pretén anul·lar, se'n desprén que el Tribunal de Corts, tant en una com en altra resolució, fonamenta en fet i en dret, les raons per les quals ha rebutjat les peticions efectuades per la part recurrent. Exposa en primer lloc el supòsit concret d'autes: es tracta de l'apel·lació interposada per una part constituïda en actor civil, contra un aute que posa fi a les diligències prèvies incoades, i recorda seguidament la normativa legal d'aplicació (art. 14 i 39 del CPP) en mèrits de la que conclou que l'actor civil no es troba legitimat per recàrrer una resolució d'aquestes característiques. és tracta d'una motivació concreta, clara i suficient, que permet a la part entendre el motiu pel quin les seves pretensions han estat rebutjades i a la Sala efectuar-ne la revisió, tal i com seguidament es farà, per tal de verificar, tenint en compte l'àmbit objectiu de l'incident de nul·litat d'actuacions, si la motivació emprada pel Tribunal de Corts no porta a conclusions que no siguin lògiques o raonables o infringeix, com indica la part recurrent, el procediment legalment establert. Efectivament, l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 quater de la Llei transitària de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma. II.-CONSIDERANT: Sobre la legitimació de l'actor civil per recàrrer l'aute d'arxivament de les diligències prèvies. La part recurrent considera que l'aute del Tribunal de Corts de data 01/07/2025 que inadmet a tràmit el recurs d'apel·lació per ella interposat, per manca de legitimació, es fonamenta en un error material i jurídic que té com a conseqüència, vulnerar el seu dret al procés degut i privar-la del dret al recurs reconegut constitucionalment. Al respecte del dret al recurs, convé recordar prèviament que, si bé es troba reconegut a l'article 10.2 de la Constitució, aquest dret se circumscriu en l'àmbit penal, i segons doctrina consolidada del Tribunal Constitucional, a les sentències condemnatòries (veg. entre d'altres, l'aute del 7 de setembre del 2012, recaigut en la causa 2012-14-RE, la sentència del 3 de febrer del 2014, recaiguda en la causa 2013-31-RE, o la sentència del 12 de maig del 2022, recaiguda en la causa 2022-9-RE). Pel que fa a les altres decisions adoptades dins el marc del procediment penal, és la llei qui en determina les possibilitats d'apel·lació. En el present cas, la part recurrent no interposó recurs contra cap sentència condemnatòria sinó contra l'aute d'arxiu de les diligències prèvies incoades en el seu dia. Aquest aute és objectivament recurrible, en trobar-se inclòs en els supòsits d'apel·lació contra les resolucions dictades pel batlle instructor taxativament establertes per l'article 194 del Codi de procediment penal. No obstant, el recurs fou inadmés pel Tribunal de Corts, per manca de legitimació, al no haver-se constituït la part recurrent prèviament en acusació particular, de conformitat amb el què disposen els articles 14 i 39 del CPP . Aquesta interpretació no es fonamenta però, com pretén la part promotora de l'incident, sobre cap error material ni jurídic de l'ordenament processal vigent, ni contravé "l'esperit i la lletra de la llei", sinó que al contrari, hi és totalment conforme. Efectivament, per interposar recurs contra una resolució de naturalesa eminentment penal com és l'aute que acorda l'arxiu de les diligències prèvies en el seu dia incoades, en considerar que els fets denunciats no són constitutius d'infracció penal, cal haver-se constituït prèviament en acusació particular, mitjançant la presentació de la querella corresponent, doncs si bé l'article 14 del CPP reconeix certament la condició de part a qui s'ha constituït formalment en actor civil, aquesta condició no li confereix legitimació per recàrrer contra totes les decisions adoptades en el marc del procediment, sinó només contra aquelles que afectin les seves pretensions. I les pretensions de l'actor civil, encara que la seva acció sigui exercida en el marc del procés penal, no són altres que aquelles relatives al rescabalament dels danys i perjudicis causats pel delicte o la contravenció penal, i és en aquest Àmbit en el que queda exclusivament circumscrit el seu dret al recurs. L'actor civil no pot pretendre impugnar una decisió que decideix posar fi a la instrucció, sense haver exercit prèviament l'acció penal, prerrogativa que és pròpia de l'acusació particular i que té precisament com a finalitat principal, la depuració de responsabilitats i la condemna del querellat. L'acció civil i l'acusació particular són efectivament, dos figures distintes, sotmeses cadascuna a un règim específic i a uns requisits concrets pel seu exercici, que en determinen també l'àmbit d'actuació. Així, l'acusació particular, de conformitat amb el què disposa l'article 14 del CPP ha de presentar obligatòriament querella, en la forma prevista a l'article 39 del mateix text legal (amb expressió de les mencions d'identitat del querellant i les del querellat de les quals es tingui coneixement, l'exposició detallada dels fets amb la seva qualificació jurídica i de les diligències que se sol·licitin, i les pretensions sobre la situació processal i els béns del querellat), ha de designar advocat i domicili al Principat i, posteriorment, ha d'efectuar la petició de pena concreta contra l'autor i els altres partícips de la infracció en el moment de la qualificació jurídica de la causa. Per contra, l'actor civil, de conformitat amb el que disposa l'article 18 del CPP, ha de manifestar només l'exercici de l'acció civil i designar advocat i domicili al Principat on se li puguin fer les notificacions degudes. Aquesta diferència de règim obeeix a les característiques o objecte d'una i altra figura processal i en determina també l'àmbit d'actuació en el procés (art. 123, 132, 153... del CPP), establint concretament l'article 197 del CPP pel que fa al recurs, que: "Estan legitimats per interposar el recurs d'apel·lació, el Ministeri Fiscal, les parts del procés o, eventualment, els seus drethavents" tot precisant que "Els actors civils només poden interposar recurs en relació amb les resolucions que afectin les seves pretensions." I les resolucions que afecten les pretensions de l'actor civil i que aquest conseqüentment pot impugnar, són només aquelles relatives a la finalitat de l'acció exercida, consistent com s'ha dit, en el rescabalament dels danys i perjudicis causats pel delicte o la contravenció penal, però no aquelles relatives a la responsabilitat penal del seu autor, malgrat l'acció civil s'hi trobi directament vinculada, quan s'exerceix en el marc del procés penal. Entendre el contrari, deixaria sense efecte la distinció efectuada pel legislador entre una i altra figura processal, i els drets que se'n deriven. De tot l'exposat, se'n desprén que la interpretació i motivació emprada pel Tribunal de Corts en el seu Aute de data 01/07/2025 mitjançant el qual inadmet per manca de legitimació, el recurs interposat per l'actor civil contra l'aute del Batlle instructor que arxiva les actuacions (resolució amb la que val a dir, ha mostrat la seva conformitat el Ministeri Fiscal, no havent-hi cap altra part que hagi exercit l'acusació particular en el marc del present procediment), motivació represa en l'aute ara impugnat, no és contrària a dret, sinó conforme tant al contingut com a l'esperit de la Llei (articles 14, 18, 39 i 197 del CPP) i no vulnera de cap manera el seu dret al procés degut i al recurs garantit per l'article 10 de la Constitució. Altrament, és important remarcar que no només, res impedia a la part avui recurrent, interposar querella en el moment en que se li va donar coneixement de l'aute d'arxiu (el que no va fer i l'hagués legitimat per interposar recurs contra l'aute dictat en les Diligències prèvies) sinó que a més, li queda oberta la via civil on podrà en el seu cas, reclamar i ser indemnitzada dels perjudicis per ella soferts. Per tot el que, aquest motiu de recurs ha de ser desestimat. III.-CONSIDERANT: Pel que fa a la vulneració del dret a la jurisdicció en el seu vessant del dret al procés degut, pel fet d'haver-se fet imposició de les costes generades pel trasllat indegut de l'incident a persones que no eren part en el procediment, contravenint així l'article 18.4 de la Llei transitària de procediments judicials. El concepte de part en el procés penal, ha estat tradicionalment, un concepte molt discutit. No obstant, ja en data 13/03/2002 la Sala Penal del Tribunal Superior va tenir ocasió de precisar (Aute 07-02, Rotlle 37/01, causa 179-4/2000) "Que tot procés, tant el civil com el penal o l'administratiu, ha estat concebut sempre com a "triangular": una qüestió entre parts plantejada i desenvolupada davant un Jutge independent i imparcial (...) Aquesta configuració triangular del procés, afirmada inicialment per al procés civil, s'aplica també al procés penal (i a qualsevol altra manifestació processal, com en administratiu) amb la peculiaritat que el procés penal pot començar comptant solament amb els dos primers subjectes: el subjecte actiu (Ministeri fiscal i/o querellant) i el Batlle o Jutge. El desconeixement inicial del subjecte passiu del procés penal s'explica perquè els delictes, a diferència dels contractes, amb freqüència s'oculten i es procura no deixar constància, de manera que hi ha delictes sense autor conegut. Precisament la primera etapa del procediment (la instrucció) té com a una de les seves finalitats descobrir i identificar a aquell subjecte passiu, a la persona o persones de les que es sospita haver participat en la comissió del fet delictiu per a convertir-lo en subjecte passiu del procés penal. Malgrat el desconeixement inicial del subjecte passiu, el sumari pot i s'ha d'iniciar (inquisitio generalis o in incertam personam) però al final és necessari que aquell subjecte aparegui per a dirigir contra ell les actuacions del sumari (inquisitio in personam) -funció que en el procés penal andorrà correspon a l'aute de processament- ja que de no ser així el procediment no es podrà desenvolupar en la seva Última i definitiva etapa del judici oral, sent el desconeixement d'aquell subjecte una de les causes de sobreseïment que tipifiquen els Codis processals (art. 128,2 del Codi de Procediment Penal andorrà)(...). Que en aquesta relació triangular a que ha de respondre finalment tot procés civil, administratiu o penal, a part del jutge (sotmés a les exigències d'independència i imparcialitat) els altres dos subjectes són les "parts" del procés ("part" fa referència a "parcialitat" dels interessos que cadascun representa), sotmeses als principis de dualitat, igualtat i contradicció." Així, front a la "part acusadora", constituïda pel Ministeri Fiscal o els perjudicats que, prèviament constituïts formalment en acusació particular o privada, o en actor civil tenen també la consideració de part en el procediment (article 14 CPP), hi ha la "part acusada" integrada per aquelles persones contra les que es dirigeix el procediment (encausat, processat o acusat, segons la fase en que es trobin, i el responsable civil), la qual ha de poder exercir convenientment el seu dret defensa, compareixent en el mateix. En aquest sentit, l'article 46 del CPP preveu que "Les parts que hagin comparegut poden intervenir, a criteri del batlle instructor, si ho sol·liciten, en totes les diligències del procediment sumarial o en les diligències prèvies. També poden tenir coneixement de les actuacions i en poden obtenir còpia a càrrec seu, llevat que s'hagi decretat el secret de les actuacions." En el present cas, les diligències prèvies en el marc de les quines es dicté la resolució que ara es pretén anul·lar, foren incoades pel batlle instructor, contra persones desconegudes, per un presumpte delicte de coaccions. En el marc d'aquell procediment, el batlle instructor no va fer comparèixer ni va rebre declaració en qualitat d'encausat a ningú, sinó que les actuacions practicades van consistir Únicament en: 1) tenir a la Sra. Alcalá i al Sr. Bermudez com a actors civils i part en el procediment; 2) donar vista de l'informe en el seu dia tramés pel Servei de Policia al Ministeri Fiscal i 3) acordar, en seguiment de l'informe emés per aquest darrer i en defecte d'exercici de l'acció penal per cap altra part, l'arxiu de les actuacions, per Aute de data 05/06/2025. Aquest Aute fou notificat tant al Ministeri Fiscal com al lletrat dels actors civils, úniques parts amb les que comptava aleshores el procediment. Aquest aute fou recorregut en apel·lació pels actors civils, havent dictat el Tribunal de Corts, l'aute de constant referència de data 01/07/2025, mitjançant el qual s'inadmetia el recurs interposat per, com ja s'ha exposat, manca de legitimació de la part recurrent. L'Aute dictat pel Tribunal de Corts fou notificat al Ministeri Fiscal, al lletrat dels denunciants constituïts en actors civils així com a la representació lletrada de totes les persones que havien declarat com a sospitoses davant del Servei de Policia: Srs. Plaza, Vall, Canales, Talavera I Blasco. Aquesta notificació, que s'ha d'entendre els va ser efectuada a efectes purament informatius, no les converteix però en part, qualitat que, segons el ja exposat, inclou només aquelles persones que compareixen vàlidament en el procediment i actuen en defensa dels seus interessos per tot el que, no havent-se incoat ni tant sols procediment contra els Srs. Carretero, Canales HERRERA, Blasco, Vall Vall i Talavera Talavera, els quals no han comparegut mai en qualitat d'encausats en el marc del mateix, no era necessari emplaçar-los per a contestar l'incident de nul·litat interposat pels actors civils, contra un aute que inadmetia el recurs interposat contra l'aute d'arxiu dictat pel Batlle instructor que no els hi havia estat tampoc ni tan sols anteriorment notificat. En res desvirtua l'ans exposat, el concepte de "part interessada" al que fa referència l'article 18 quater de la Llei transitària de procediments judicials, ja que el mateix, no amplia el concepte de part tal i com s'ha descrit amb anterioritat sinó que al contrari, afegeix un requisit per a que la part pugui participar en aquest procediment extraordinari de protecció de drets fonamentals, exigint no només que es tingui la qualitat de part en el procediment, sinó a més, que la part es vegi afectada o el que és el mateix, tingui un interès en la concreta resolució impugnada. Per tant, no es pot fer suportar a la part promotora de l'incident, les costes derivades del trasllat indegut de l'acció per ella interposada, a persones que no eren part en el procediment. IV.-CONSIDERANT: Per tot l'exposat, escau estimar parcialment el recurs interposat i anul·lar parcialment l'aute del Tribunal de Corts de data 01/10/2025 pel que fa a la condemna en costes de la part promotora de l'incident, que es deixa sense efecte, confirmant-se l'aute apel·lat en tots els seus altres pronunciament. V.-CONSIDERANT: L'estimació parcial del recurs interposat pel lletrat del Sr. Bermudez i de la Sra. Alcalá determina que no es faci imposició de les costes ocasionades en aquesta alçada, de conformitat amb el què disposa l'article 354.2 del Codi de procediment Civil, aplicable de manera supletària que disposa que "En cas que el tribunal estimi Íntegrament o parcialment el recurs d'apel·lació, no imposa les costes processals a cap de les parts." Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas. La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX 1.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat pel lletrat del Sr. Bermudez i de la Sra. Alcalá contra l'aute del Tribunal de Corts de data 01/10/2025 . 2.- ANUL·LAR PARCIALMENT l'aute del Tribunal de Corts de data 01/10/2025 pel que fa a la condemna en costes de la part promotora de l'incident, que es deixa sense efecte. 3.- CONFIRMAR l'aute apel·lat en tots els seus altres pronunciaments. 4.- NO EFECTUAR IMPOSICIó de les costes ocasionades en aquesta alçada. Aquest Aute és ferm i executiu. Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE