STCOR ANDORRA, a 02 d'octubre del 2009 - ROJ: STCOR 7/2009
reformation
JuridictionTribunal de Corts
Niveauappel
Date du prononcé2 octobre 2009
NuméroTC-015-2/08
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STCOR 7/2009 : Tribunal de Corts (Andorre), 2 octobre 2009
> Décision commentée : Tribunal de Corts, 2 octobre 2009, STCOR 7/2009 (ECLI:AD:TCORAD:2009:7) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le prévenu, de nationalité brésilienne, est poursuivi devant le Tribunal de Corts (recours n° TC-015-2/08) pour trois infractions : une infraction majeure d'menaces conditionnelles d'un mal constitutif d'infraction majeure, une infraction mineure continuée de mauvais traitements corporels graves dans le cadre domestique, et une contravention pénale continuée de vexations. Le ministère public a qualifié les faits au regard des articles 140.1, 113.2 et 478.1 du Code pénal andorran. Il a requis une peine d'un an de prison conditionnelle assortie d'une interdiction de contact avec la victime, une peine de six mois pour l'infraction mineure et une amende de deux mille euros pour la contravention, outre les dépens, sans responsabilité civile.
La défense a contesté le récit des faits et sollicité l'acquittement. Elle a soutenu que le témoin présent au domicile conjugal n'avait jamais constaté d'insultes ou de menaces, et que les déclarations de la victime n'étaient pas corroborées.
Les faits retenus comme établis sont les suivants. Dans la nuit du 9 février 2008, vers 1 h 30, une discussion a opposé le prévenu à son épouse, au cours de laquelle il l'a insultée et a lancé une chaussure qui n'a pas touché la victime mais a brisé la vitre de la porte du salon. De manière continue, le prévenu lui avait par ailleurs signifié qu'elle devait se taire, sous peine d'être frappée et tuée, et l'avait parfois frappée ou poussée contre un mur. Enfin, la victime était tenue de remettre chaque mois l'intégralité de son salaire, le prévenu administrant seul les dépenses du ménage.
## Question de droit
La décision pose, en substance, deux questions. La première est d'ordre probatoire : le témoignage de la seule victime, dans un contexte de violences conjugales, peut-il suffire à établir la matérialité des infractions face à la présomption d'innocence, et le témoignage contraire d'un tiers doit-il être écarté ? La seconde est d'ordre pénal : les différentes qualifications retenues sont-elles caractérisées, et quelle peine unique doit être prononcée lorsque plusieurs infractions de même nature sont en concours ?
## Solution et dispositif
Le Tribunal retient la culpabilité du prévenu, en qualité d'auteur, pour les trois infractions. Sur le terrain probatoire, il rappelle que, dans les infractions commises au sein du cadre domestique, la déclaration de la victime constitue le plus souvent la preuve directe principale. Selon la jurisprudence qu'il reprend, ce témoignage peut suffire à renverser la présomption d'innocence, sous réserve de l'absence de raisons objectives de mettre en c
Korpus — Jurisprudence
STCOR ANDORRA, a 02 d'octubre del 2009 - ROJ: STCOR 7/2009
STCOR 7/2009 : Tribunal de Corts (Andorre), 2 octobre 2009
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal de Corts, 2 octobre 2009, STCOR 7/2009 (ECLI:AD:TCORAD:2009:7) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le prévenu, de nationalité brésilienne, est poursuivi devant le Tribunal de Corts (recours n° TC-015-2/08) pour trois infractions : une infraction majeure d'menaces conditionnelles d'un mal constitutif d'infraction majeure, une infraction mineure continuée de mauvais traitements corporels graves dans le cadre domestique, et une contravention pénale continuée de vexations. Le ministère public a qualifié les faits au regard des articles 140.1, 113.2 et 478.1 du Code pénal andorran. Il a requis une peine d'un an de prison conditionnelle assortie d'une interdiction de contact avec la victime, une peine de six mois pour l'infraction mineure et une amende de deux mille euros pour la contravention, outre les dépens, sans responsabilité civile.
La défense a contesté le récit des faits et sollicité l'acquittement. Elle a soutenu que le témoin présent au domicile conjugal n'avait jamais constaté d'insultes ou de menaces, et que les déclarations de la victime n'étaient pas corroborées.
Les faits retenus comme établis sont les suivants. Dans la nuit du 9 février 2008, vers 1 h 30, une discussion a opposé le prévenu à son épouse, au cours de laquelle il l'a insultée et a lancé une chaussure qui n'a pas touché la victime mais a brisé la vitre de la porte du salon. De manière continue, le prévenu lui avait par ailleurs signifié qu'elle devait se taire, sous peine d'être frappée et tuée, et l'avait parfois frappée ou poussée contre un mur. Enfin, la victime était tenue de remettre chaque mois l'intégralité de son salaire, le prévenu administrant seul les dépenses du ménage.
Question de droit
La décision pose, en substance, deux questions. La première est d'ordre probatoire : le témoignage de la seule victime, dans un contexte de violences conjugales, peut-il suffire à établir la matérialité des infractions face à la présomption d'innocence, et le témoignage contraire d'un tiers doit-il être écarté ? La seconde est d'ordre pénal : les différentes qualifications retenues sont-elles caractérisées, et quelle peine unique doit être prononcée lorsque plusieurs infractions de même nature sont en concours ?
Solution et dispositif
Le Tribunal retient la culpabilité du prévenu, en qualité d'auteur, pour les trois infractions. Sur le terrain probatoire, il rappelle que, dans les infractions commises au sein du cadre domestique, la déclaration de la victime constitue le plus souvent la preuve directe principale. Selon la jurisprudence qu'il reprend, ce témoignage peut suffire à renverser la présomption d'innocence, sous réserve de l'absence de raisons objectives de mettre en c
Sentència
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Enric Anglada Fors
Concepció Baron Mora
Jacques Richiardi
A la Vila d'Andorra la Vella, dos d'octubre del dos mil nou.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-015-2/08 seguida pels presumptes delictes major continuat d'amenaces condicionals d'un mal constitutiu de delicte major, menor continuat de maltractament corporal greu en l'àmbit domèstic i contravenció penal continuada de vexacions, contra Morillo, nascut el dia 24 de juliol del 1972 a Ivaipora (Brasil), fill de (...), de nacionalitat brasilera, casat, de professió empleat, i defensat pel Lletrat Sr. Pla, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Codina i actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.
RESULTANT:
són fets provats i així es declara que el processat Morillo, nascut el dia 24 de juliol del 1972 a Ivaipora (Brasil), de nacionalitat brasilera i sense antecedents penals, espòs de la denunciant Sra. Duque, la matinada del dia 9 de febrer del 2008, al voltant de les 1:30 hores, inicià una discussió amb aquesta darrera en el transcurs de la qual, i com de costum la insultà dient-li entre altres, "putana, piscachi i vagabunda", així com li llença una sabata, que no li impactà però que trencà el vidre de la porta del menjador.
Altrament, i de manera contínua, essent aquestes discussions i provocacions continues, en d'altres ocasions, el processat li havia expressat que no digués rés del que passava ja que si no l'apallissaria i la mataria, així com que a vegades l'havia agredit, donant-li cops de peu o amb empentes contra la paret amb ànim d'atemorir-la.
Finalment, ressaltar que la denunciant venia obligada cada í de més, a entregar el seu salari processat, per a que administrés les despeses del matrimoni al seu lliure criteri.
RESULTANT: que, el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius del delicte major d'amenaces condicionals d'un mal constitutiu de delicte major, del delicte menor continuat de maltractament corporal greu en l'àmbit domèstic i d'una contravenció penal continuada de vexacions, tipificats respectivament als articles 140.1, 113.2 i 478.1 del Codi Penal, dels quals en considera responsable, en concepte d'autor, al processat Morillo, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.
Demana s'imposi a l'encausat la pena de un any de presó condicional qualificada a l'abstenció d'entrar amb contacte amb la denunciant pel delicte major, la pena de sis mesos de presó condicional qualificada a l'abstenció d'entrar amb contacte amb la denunciant pel delicte menor i una multa de dos mil euros per la contravenció penal, així com el pagament de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc a responsabilitat civil.
En l'acte del judici oral ratifica i eleva a definitives les seves conclusions provisionals.
RESULTANT: que, la defensa de Morillo no es mostra d'acord amb el relat de fets efectuat pel Ministeri Fiscal, posant de relleu que tingut en compte el que manifestà el testimoni Sr. Toll, que compartia el domicili conjugal, el seu defensat mai ha insultat ni amenaçat a la Sra. Duque Per tant, considera que no són constitutius de capo delicte o contravenció penal, sol·licitant la lliure absolució del mateix.
A l'acte vista oral, ratifica i eleva a definitives les seves conclusions provisionals, afegint que les declaracions constant en autes són contradictòries, que no hi ha prova de càrrec contra el seu defensat i que la denunciant és una persona molt gelosa.
CONSIDERANT:
que els fets declarats provats són legalment constitutius:
del delicte major d'amenaces condicionals d'un mal constitutiu de delicte major del Codi Penal tipificat a l'article 140.1 del Codi Penal.
d'un delicte menor continuat de maltractament corporal greu en l'àmbit domèstic, tipificat a l'article 113.2 del Codi Penal.
d'una contravenció penal continuada de vexacions, tipificada a l'article 478.1 del Codi Penal.
CONSIDERANT: que del relat fàctic realitzat resulta amb força d'evidència la concurrència de tots els elements constitutius dels tipus penals abans esmentats, puix que, tot i haver estat negats per la defensa de l'encausat, els fets que han donat lloc als dos referits delictes i a la contravenció penal han quedat sobradament acreditats en el curs de la causa, tant per les declaracions de la pròpia víctima, com també per l'informe emès per la psicòloga Sra. Vaquero
És ben sabut que en els delictes produïts en l'àmbit domèstic, el més habitual es disposar com a única prova directa la declaració de la víctima, i al testimoni d'aquesta la jurisprudència li atorga eficàcia probatòria suficient per desvirturar el principi de presumpció d'innocència sempre i quan no hi hagi raons objectives que li restin credibilitat. La vigència en el procediment penal andorrà del principi de lliure valoració de la prova, segons el que disposa l'article 160 del Codi de Procediment Penal, exclou l'apotegma testis unus, testis nullus, apotegma que no té cap eficàcia en el procediment penal i, molt menys, quan es tracta de jutjar delictes en què la prova de càrrec directa s'integra pel sol testimoni de la víctima. Aquest testimoni, però haurà de sotmetre's a contradicció de les parts i haurà de ser ponderat pel Tribunal tenint en compte l'absència en la víctima de qualsevol mòbil de ressentiment o enemistat vers l'acusat que pugui comprometre la seva credibilitat, l'existència de dades objectives perifèriques que el reforcin i la persistència i fermesa de la víctima en la seva declaració incriminatòria, reiterada en el temps i sense ambigüitats ni contradiccions.
En el cas d'autes, s'ha de precisar que Duque ha resultant totalment convincent en les seves explicacions respecte de la relació i incidents ocorreguts en la seva convivència amb el processat, i si bé existeix un testimoni presencial dels fets i especialment dels ocorreguts la matinada del dia 9 de febrer del 2008 -quina declaració prestada davant del Batlle fou llegida a l'acte del judici oral-, el cert és que la deposició d'aquest no pot ser tinguda en compte pel Tribunal com a prova de descàrrec, degut a la poca credibilitat de dit testimoni, atès que va manifestar rotundament que la relació entre l'inculpat i la víctima era molt bona i que mai havia presenciat cap discussió, ni insults entre ambdós consorts, ni tant sols el referit dia del mes de febrer, arribant a manifestar inclús que en dita data l'acusat B "es va comportar molt bé". A més, aquesta versió resulta contradita pel propi processat, qui reconegué a l'acte del judici oral haver dit a Duque, amb certa habitualitat, expressions menyspreants -tot i volent-hi treure la importància de les mateixes i no considerant-les pròpiament com a insults- i així mateix, va reconèixer, que degut al seu estat de nerviosisme i com a conseqüència de la discussió mantinguda, havia llençat una sabata que va trencar el vidre de la porta del menjador -el que ve a demostrar la inversemblança de la declaració de Toll, qui, òbviament, al viure sota el mateix sostre, havia d'observar les discussions habituals i com a mínim la trencadissa dels vidres del dia d'autes-.
Aquesta tesi relativa a l'existència i realitat de vexacions, amenaces i alguna agressió, bé així mateix corroborada, tant per una intervenció anterior del Servei de Circulació d'Andorra, en la que fan palès que, en data 6 de maig del 2007, van veure com en la via pública en B.......... agafava a Duque pel braç i aquesta intentava desfer-se'n, trobant-se els dos molt nerviosos i ella molt espantada i plorant, tot i que no va voler cursar denúncia al respecte (vid. foli 22), com per l'informe pericial, emès a petició de la Batllia, per la psicòloga Sra. Vaquero, qui a l'acte del judici oral va ratificar el seu peritatge obrant en autes (folis 63 a 66), explicitant de forma detallada que na Duque en el moment dels fets patia un trastorn per estrès agut, conseqüència de l'estat permanent d'angoixa que li comportava la situació viscuda amb el processat, el qual era provocat per la por extrema que sentia, la qual cosa podia comportar perfectament que poc temps després de succeir els fets de la matinada del dia 9 de febrer del 2008, tornés al domicili conjugal, doncs aquest comportament és bastant habitual en les persones que sofreixen aquestes situacions de comminació en l'àmbit domèstic, les quals al estar ja adaptades a la mateixa, acostumen a retornar al lloc a on les pateixen. Cal remarcar que, a diferència de l'invocat per la direcció lletrada del processat, les conclusions de la pericial de la psicòloga Sra. Vaquero no esdevenen solament del que li explicà la víctima, sinó que, a més, deriven del resultat dels tests practicats a la mateixa, quins resultats són del tot objectius i evidencien clarament la realitat de la situació viscuda per la perjudicada.
Tot l'explicat és compatible amb la personalitat del processat, al ser aquest un individu realment dominant, com ho demostra el fet, per ell reconegut, de que obligués a Duque a entregar-li la totalitat del seu salari i administrés ell amb exclusiva les despeses del matrimoni i les de la seva esposa al seu lliure arbitri.
Per contra, cap significació pels fets aquí enjudiciats, poden tenir les manifestacions efectuades a l'acte del judici oral pel seu nou patró, referents a que es tracta d'una persona molt complidora i de tota confiança en el seu treball, ja que ambdues situacions són plenament compatibles.
CONSIDERANT: que dels dits il·lícits penals n'és responsable, en concepte d'autor, el processat Morillo, per haver realitzat personalment els fets que els integren, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del vigent Codi Penal.
CONSIDERANT: que no concorren circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.
CONSIDERANT: que a efectes de determinació de la pena, el Tribunal, ha de tenir en compte, a l'empara de l'establert a l'article 56 del Codi Penal, la manca d'antecedents penals del processat, la seva concreta situació personal i que el subjecte passiu dels referits il·lícits penals és la seva muller -de la que actualment ja està separat-, per la qual cosa el Tribunal estima adient imposar-li una pena única de presó condicional qualificada a l'abstenció d'entrar en contacte amb la víctima, pels dos delictes major i menor continuats d'amenaces i maltractaments en l'àmbit domèstic, al tractar-se de delictes de la mateixa naturalesa, de conformitat amb el que disposa l'article 58 3. del mateix Codi.
CONSIDERANT: que no hi ha lloc a responsabilitat civil, en haver renunciat expressament la perjudicada Duque , a res reclamar.
CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 100.2 del Codi Penal, i 174, 175 i 181.3 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat, el pagament de les despeses processals causades.
VIST
les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
F A L L E M : que, hem de condemnar i condemnem a Morillo, com a responsable penalment en concepte d'autor, d'un delicte major d'amenaces condicionals d'un mal constitutiu de delicte major, d'un delicte menor continuat de maltractament corporal greu en l'àmbit domèstic i d'una contravenció penal continuada de vexacions, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena d'UN ANY DE PRESÓ CONDICIONAL QUALIFICADA A L'ABSTENCIÓ D'ENTRAR EN CONTACTE AMB LA VÍCTIMA PEL MATEIX PERÍODE DE TEMPS, una MULTA DE SIS CENTS (600) EUROS i al pagament de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc d'exigir responsabilitat civil.
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.