STCOR ANDORRA, a 23 d'octubre del 2009 - ROJ: STCOR 38/2009
reformation
JuridictionTribunal de Corts
Niveauappel
Date du prononcé23 octobre 2009
NuméroTC-023-3/08
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STCOR 38/2009, 23 octobre 2009 (Tribunal de Corts, Andorre)
> **Décision commentée : STCOR 38/2009, Tribunal de Corts, Andorre, 23 octobre 2009 (ROJ : STCOR 38/2009 ; ECLI:AD:TCORAD:2009:38) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))**
*Note de méthode : la référence « Juridiction andorrane, — » figurant dans les métadonnées de saisie étant incomplète, la référence canonique retenue est celle qui figure dans le texte intégral de la décision (ROJ et ECLI). Le numéro de la cause (TC-023-3/08) et le nom du ponent (Concepció Baron Mora) sont également indiqués dans le texte.*
## Faits et procédure
La présente sentence émane du Tribunal de Corts, siégeant à Andorre-la-Vieille, dans la cause n° TC-023-3/08. Le prévenu, Seco, de nationalité espagnole, était poursuivi pour des faits commis à l'encontre de son épouse, Mme Cañellas, à son domicile conjugal, dans la nuit du 8 décembre 2007.
Le texte retient que, lors d'une discussion qui a dégénéré en agression, le prévenu a lancé un couteau de grandes dimensions vers le canapé sur lequel se trouvait la victime. L'objet a rebondi et atteint la cuisse de celle-ci, lui causant un hématome et une petite plaie linéaire. La victime s'est ensuite enfermée dans la salle de bain, où le prévenu, « très exalté », a planté à plusieurs reprises le couteau dans la porte en l'insultant. Le texte relève également que, deux jours plus tôt, le prévenu avait menacé son épouse de mort en ces termes : « yo iré a la prisión pero a ti te mato ».
Des condamnations antérieures sont mentionnées : une sentence du 9 février 2007, passée en force de chose jugée, et une ordonnance pénale du 12 octobre 2006, pour des faits de nature semblable.
Le ministère public a qualifié les faits de délit majeur de mauvais traitements dans le cadre domestique (article 114 du Code pénal), de menaces de mort conditionnelles (article 140.2), de lésions dolosives causées avec un objet (article 115.2) et de contravention de vexations légères (article 478.1). Il a requis deux ans et demi, trois ans et trois ans d'emprisonnement respectivement pour les trois délits, ainsi qu'une amende de 600 euros pour la contravention. La défense a contesté la description des faits et la qualification retenue, en invoquant une simple provocation et des paroles regrettées. Elle a subsidiairement demandé la qualification de menaces non conditionnelles (article 143) et une peine partiellement assortie de sursis conditionné à un suivi thérapeutique.
La victime a renoncé expressément à toute réclamation civile.
## Question de droit
Le tribunal devait répondre à plusieurs questions :
1. **Le délit de mauvais traitements dans le cadre domestique (article 114)** suppose-t-il une habitualité, et celle-ci est-elle caractérisée par des condamnations antérieures pour des violences semblables, bien que d'intensité moindre ?
2. **L'élément intentionnel des lésions dolosives (article 115.2)** est-il satisfait lorsque l'auteur n'avait pas l'intention directe de blesser, mais devait prévoir la possibilité d'atteindre la victime ?
3. **Le délit de menaces de mort (article 140.2)** est-il constitué par la menace proférée deux jours auparavant combinée au comportement du jour des faits ?
4. **La réitération** (article 30.7) et la **pluralité d'infractions** (article 58.3) emportent-elles une incidence sur la détermination de la peine, notamment sur la forme d'une peine unique partiellement assortie de sursis ?
## Solution et dispositif
Le tribunal retient la responsabilité pénale du prévenu, en qualité d'auteur, pour les trois délits majeurs et la contravention. Sur le premier point, il considère que l'habitualité est « évidente » au regard des deux condamnations antérieures, « encore que de moindre intensité ». Sur les lésions, il écarte l'objection de la défense en relevant que l'acte, même relativisé, impliquait la prévision de l'impact et caractérisait « un supposé clair de dol éventuel ». Il retient enfin l'agravation de réitération pour la menace de mort, les condamnations antérieures portant sur une infraction « comprise dans le même titre et de la même nature ».
Le dispositif est ainsi rédigé :
> « F A L L E M : que, hem de condemnar i condemnem a Seco, com a responsable penalment en concepte d'autor, [...] a la pena de QUATRE ANYS DE PRESÓ, dels quals TRES M
Korpus — Jurisprudence
STCOR ANDORRA, a 23 d'octubre del 2009 - ROJ: STCOR 38/2009
STCOR 38/2009, 23 octobre 2009 (Tribunal de Corts, Andorre)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STCOR 38/2009, Tribunal de Corts, Andorre, 23 octobre 2009 (ROJ : STCOR 38/2009 ; ECLI:AD:TCORAD:2009:38) (Lire sur source officielle)
Note de méthode : la référence « Juridiction andorrane, — » figurant dans les métadonnées de saisie étant incomplète, la référence canonique retenue est celle qui figure dans le texte intégral de la décision (ROJ et ECLI). Le numéro de la cause (TC-023-3/08) et le nom du ponent (Concepció Baron Mora) sont également indiqués dans le texte.
Faits et procédure
La présente sentence émane du Tribunal de Corts, siégeant à Andorre-la-Vieille, dans la cause n° TC-023-3/08. Le prévenu, Seco, de nationalité espagnole, était poursuivi pour des faits commis à l'encontre de son épouse, Mme Cañellas, à son domicile conjugal, dans la nuit du 8 décembre 2007.
Le texte retient que, lors d'une discussion qui a dégénéré en agression, le prévenu a lancé un couteau de grandes dimensions vers le canapé sur lequel se trouvait la victime. L'objet a rebondi et atteint la cuisse de celle-ci, lui causant un hématome et une petite plaie linéaire. La victime s'est ensuite enfermée dans la salle de bain, où le prévenu, « très exalté », a planté à plusieurs reprises le couteau dans la porte en l'insultant. Le texte relève également que, deux jours plus tôt, le prévenu avait menacé son épouse de mort en ces termes : « yo iré a la prisión pero a ti te mato ».
Des condamnations antérieures sont mentionnées : une sentence du 9 février 2007, passée en force de chose jugée, et une ordonnance pénale du 12 octobre 2006, pour des faits de nature semblable.
Le ministère public a qualifié les faits de délit majeur de mauvais traitements dans le cadre domestique (article 114 du Code pénal), de menaces de mort conditionnelles (article 140.2), de lésions dolosives causées avec un objet (article 115.2) et de contravention de vexations légères (article 478.1). Il a requis deux ans et demi, trois ans et trois ans d'emprisonnement respectivement pour les trois délits, ainsi qu'une amende de 600 euros pour la contravention. La défense a contesté la description des faits et la qualification retenue, en invoquant une simple provocation et des paroles regrettées. Elle a subsidiairement demandé la qualification de menaces non conditionnelles (article 143) et une peine partiellement assortie de sursis conditionné à un suivi thérapeutique.
La victime a renoncé expressément à toute réclamation civile.
Question de droit
Le tribunal devait répondre à plusieurs questions :
Le délit de mauvais traitements dans le cadre domestique (article 114) suppose-t-il une habitualité, et celle-ci est-elle caractérisée par des condamnations antérieures pour des violences semblables, bien que d'intensité moindre ?
L'élément intentionnel des lésions dolosives (article 115.2) est-il satisfait lorsque l'auteur n'avait pas l'intention directe de blesser, mais devait prévoir la possibilité d'atteindre la victime ?
Le délit de menaces de mort (article 140.2) est-il constitué par la menace proférée deux jours auparavant combinée au comportement du jour des faits ?
La réitération (article 30.7) et la pluralité d'infractions (article 58.3) emportent-elles une incidence sur la détermination de la peine, notamment sur la forme d'une peine unique partiellement assortie de sursis ?
Solution et dispositif
Le tribunal retient la responsabilité pénale du prévenu, en qualité d'auteur, pour les trois délits majeurs et la contravention. Sur le premier point, il considère que l'habitualité est « évidente » au regard des deux condamnations antérieures, « encore que de moindre intensité ». Sur les lésions, il écarte l'objection de la défense en relevant que l'acte, même relativisé, impliquait la prévision de l'impact et caractérisait « un supposé clair de dol éventuel ». Il retient enfin l'agravation de réitération pour la menace de mort, les condamnations antérieures portant sur une infraction « comprise dans le même titre et de la même nature ».
Le dispositif est ainsi rédigé :
Reproduction verbatim
« F A L L E M : que, hem de condemnar i condemnem a Seco, com a responsable penalment en concepte d'autor, [...] a la pena de QUATRE ANYS DE PRESÓ, dels quals TRES M
Sentència
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Enric Anglada Fors
Concepció Baron Mora
Elisenda Franquet Font
A la Vila d'Andorra la Vella, vint-i-sis d'octubre del dos mil nou.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts la causa núm. TC-023-3/08, seguida pels presumptes delictes majors de maltractaments en l'àmbit domèstic, amenaces de mort condicionals i lesions doloses causades amb objectes amb perill de causar lesions més greus a la víctima, i contravenció penal de vexacions lleus, contra Seco, nascut el dia 25 de març del 1966 a Barcelona, fill (...), de nacionalitat espanyola, casat, de professió cambrer, i defensat pel lletrat Sr. Corbacho, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Vara, actuant de ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora, i de redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.
RESULTANT:
són fets provats i així es declara que en data 8 de desembre del 2007, vers les 3.45 hores, el processat Seco, nascut el 25 de març de 1966, de nacionalitat espanyola i condemnat per Sentència de data 9 de febrer del 2007 com autor responsable, entre altres, del delicte major d'amenaces de mort, del delicte menor d'actes vexatoris per raó d'origen i la contravenció penal de lesions doloses, i per Ordenança Penal de data 12 d'octubre del 2006 com autor responsable del delicte menor d'amenaces no condicionals i les contravencions penals de lesions doloses i coaccions lleus, havent estat el subjecte passiu de totes aquestes infraccions la seva esposa, Cañellas, trobant-se al domicili conjugal, inicià una discussió amb la seva dona que derivà en agressió durant la qual el processat C..... llençà al sofà on estava M..... un ganivet de grans dimensions que rebotà, impactant a la seva cuixa esquerra causant-li un hematoma i una petita ferida lineal, escapant aleshores M..... pujant les escales, atemorida, fins el bany, on es tancà amb clau a l'interior, moment en què el processat C..... trobant-se molt exaltat clavà diversos cops de ganivet a la porta del bany fins que la foradà tot insultant M..... amb expressions tals com "puta, filla de puta".
Tanmateix, dos dies abans d'aquests fets, el processat C..... atemorí a Cañellas dient-li "yo iré a la prisión pero a ti te mato".
La perjudicada ha renunciat a res reclamar.
RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius dels delictes majors de maltractaments en l'àmbit domèstic, amenaces de mort condicionals i lesions doloses causades amb objectes amb perill de causar lesions més greus a la víctima, i la contravenció penal de vexacions lleus, tipificats i penats als articles 114, 140.2, 115.2 i 478.1 del Codi Penal, dels quals en considera responsable, en concepte d'autor, al processat Seco, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.
Demana s'imposi a l'encausat la pena de dos anys i mig de presó pel delicte major de maltractaments, la pena de tres anys de presó pel delicte major d'amenaces de mort condicionals, la pena de tres anys de presó pel delicte major de lesions doloses, i la pena de multa de 600 EUR per la contravenció penal, més el pagament de les despeses processals.
En concepte de responsabilitat civil, no hi ha lloc en haver renunciat la perjudicada a res reclamar.
En l'acte del judici oral ratifica el seu escrit de qualificació provisional i l'eleva a definitiu.
RESULTANT: que la defensa de Seco manifesta no estar d'acord ni amb l'exposició dels fets ni amb la qualificació jurídica efectuada pel Ministeri Fiscal, tot exposant que el matrimoni del seu patrocinat té la mala costum de discutir sovint però que s'estimen ; que la nit dels fets no va agredir a la seva esposa amb un ganivet sinó que va respondre a la provocació d'aquella tirant-lo al sofà ; que és cert que va clavar el ganivet a la porta del bany, però que aquesta conducta, si bé irracional, no constitueix objectivament una agressió a Cañellas sinó una forma primària de desfogar-se ; que mai li ha posat la mà sobre, si bé en el curs de les discussions reconeix haver dit coses que desprès lamenta, com "et mataré" o "et clavaré un ganivet". A més a més exposa el problema d'alcoholèmia que pateix C..... i que li afecta més del normal, havent fins i tot seguit teràpies i canviat de feina per evitar la temptació per la facilitat de tenir beguda a mà.
Qualifica els fets de delicte menor d'amenaces no condicionals de l'article 143 del Codi Penal i demana que li sigui imposada una pena no superior a un any de presó, tres mesos ferms i la resta condicional.
El dia de la vista oral, ratifica el seu escrit de qualificació provisional, modificant parcialment la pena en considerar que aquesta hauria d'estar condicionada al seguiment de tractaments de psicoteràpia de parella i a l'UCA pel seu problema amb l'alcohol.
CONSIDERANT:
que els fets declarats provats són legalment constitutius:
d'un delicte major de maltractaments en l'àmbit domèstic, tipificat a l'article 114 del Codi Penal,
d'un delicte major d'amenaces condicionals de mort, tipificat a l'article 140.2 del Codi Penal,
d'un delicte major de lesions doloses causades amb objecte en perill de causar lesions més greus a la víctima, tipificat a l'article 115.2 del Codi Penal,
d'una contravenció penal de vexacions lleus, tipificada a l'article 478.1 del Codi Penal.
CONSIDERANT: que del relat fàctic realitzat resulta amb força d'evidència la concurrència de tots els elements constitutius dels tipus penals abans esmentats, inclòs del il·lícit de maltractaments en el àmbit domèstic i de lesions doloses causades amb objectes amb perill de causar lesions més greus a la víctima discutits per la defensa de l'encausat, tota vegada que els fets que han donat lloc als dos referits delictes han quedat sobradament acreditats en el curs de la present causa.
El delicte de maltractament en l'àmbit domèstic, previst a l'article 114 del Codi Penal, requereix l'habitualitat i és evident que en el cas d'autes es dona aquesta situació de violència física o psíquica sobre el cònjuge, a l'haver estat condemnat el processat per actes de violència semblants -encara que de menys intensitat-, en dues sentències fermes, de dates 12 d'octubre de 2006 i 9 de febrer de 2007, com s'ha deixat constància en el Resultant de fets provats.
Pel que fa al delicte major de lesions doloses de l'article 115.2 del Codi Penal, resulta, així mateix, palmari la seva configuració, doncs el fet reconegut per ambdós -processat i víctima- de que C..... va llençar un ganivet vers el sofà on es trobava asseguda M....., ja constitueix el referit tipus penal, puix que encara que no hi hagués un dol directe de lesionar-la, el cert és que amb el seu acte, tot i relativitzar-lo, havia de preveure que podia arribar a impactar-la i ferir-la, com així succeí, essent, per tant, un supòsit clar de dol eventual.
Pel que respecta al delicte major d'amenaces de mort condicionals, s'ha de explicitar que, a més del reconeixement realitzat pel processat de que dos dies abans dels fets d'autes, atemorí a la seva dona dient-li que la mataria, el cert que el mateix dia 8 de desembre del 2007 va empaitar-la per dins del pis amb un ganivet a la mà, tancant-se M..... atemorida dins del bany, moment en el què C....., que es trobava molt exaltat, clavà el ganivet a la porta del bany, arribant-la a foradar inclús, com ha declarat a la vista oral l'agent del servei de policia que comparegué al domicili familiar el dia dels fets.
En quant a l'il·lícit penal de vexacions, no s'estima necessari efectuar cap argumentació específica, tota vegada que els fets constitutius d'aquesta contravenció penal han estat degudament reconeguts tant per la perjudicada com pel propi inculpat a l'acte del judici oral.
CONSIDERANT: que dels dits delictes majors i contravenció penal n'és responsable penalment, en concepte d'autor, el processat Seco, per haver realitzat personalment els fets que els integren, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del vigent Codi Penal, com resulta de la prova practica a la prova del judici oral i singularment del propi reconeixement realitzat per part de l'encausat, i per les declaracions de la víctima, encara que tant un com altre treguin importància a uns fets realment greus i transcendents, la qual cosa, així mateix, ha ratificat el Pino, a la pericial efectuada d'ambdós, destacant que, si bé C..... no pateix cap trastorn de la personalitat ni patologia psíquica, si que ens trobem davant d'una persona extremadament impulsiva, autoritària i possessiva, que presenta trets narcisistes puntuals, com a conseqüència dels seus desajusts emocionals i afectius, mentre que M..... es tracta d'una persona fràgil i manipulable, que presenta una conducta de submissió i una ambivalència afectiva respecte del seu marit, i tot i que el pèrit conclou que aquesta no pateix en el moment actual la síndrome de la dona maltractada, considera totalment indispensable realitzar tractaments de prevenció amb l'adient resposta terapèutica, atesa la seva vulnerabilitat i la possibilitat de recaigudes en situacions de maltractaments com el d'autes, precisant el propi Pino que la percepció dels mateixos per part de la pròpia víctima és una qüestió subjectiva, pròpia de vivències personals i de paràmetres socio-culturals.
CONSIDERANT: que concorre en el processat la circumstància modificativa de la responsabilitat penal, agreujant de reincidència, prevista a l'article 30.7 del Codi Penal respecte del delicte major d'amenaces previst i penat a l'article 140.2 del mateix Codi, com sigui que aquest ha estat condemnat per sentència ferma per un delicte comprés en el mateix títol i de la mateixa naturalesa.
CONSIDERANT: que a efectes de determinació de la pena, el Tribunal, a l'empara de l'establert a l'article 56 del Codi Penal, ha de tenir en compte, d'una banda, l'habitualitat en l'exercici de violència, quan menys psíquica, sobre el cònjuge, encara que s'ha volgut minimitzar la mateixa en l'acte del judici, tant per la pròpia víctima, com pel processat, com també, òbviament per la seva defensa, la qual ha manifestat en diferents ocasions que es tracta d'una parella que tenien la mala costum de discutir sovint, inclòs per causes banals, i que en el curs de les constants discussions es deien moltes tonteries, i especialment el processat C....., que desprès lamentava haver dit, així com la gravetat dels fets realment comesos, i es torna a insistir amb el mateix, tot i que s'han intentat relativitzar en extrem en el curs del judici oral. D'una altra, la seva concreta situació personal i familiar, i que en l'actualitat el processat està fent un tractament a l'UCA per la seva problemàtica amb l'alcohol i els dos cònjuges estan realitzant un tractament psicoterapèutic per reconduir la seva relació de parella. En conseqüència, el Tribunal estima adient imposar a l'acusat una pena única pels tres delictes majors, al tractar-se de tres il·lícits penals de la mateixa naturalesa, seguint l'establert a l'article 58,3. del propi Codi punitiu, i com a ferma la corresponent al temps de presó preventiva ja complerta, i la resta condicional qualificada a seguir un tractament psicoterapèutic de parella i un tractament mèdic per superar els problemes que el processat té amb l'alcohol, durant un període de quatre anys, en el ben entès que si a partir de la data de fermesa d'aquesta resolució no s'acredita fefaentment el seguiment dels tractaments imposats i/o torna a protagonitzar qualsevol incident en el àmbit domèstic contra la persona del seu cònjuge, se li revocarà la pena condicional qualificada i haurà de complir la resta de la imposada al centre penitenciari.
En quant a la contravenció penal de vexacions se li imposa una pena de multa i atesa la situació econòmica de la família del processat, s'estima adequat quantificar-la sols en la suma de cent euros.
CONSIDERANT: que, si bé tot responsable criminalment d'un il·lícit penal ho és també civilment, no hi ha lloc a responsabilitat civil en el present supòsit, en haver renunciat expressament la perjudicada Cañellas, a res reclamar.
CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 100.2 del Codi Penal, i 174, 175 i 181.3 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat, el pagament de les despeses processals causades.
VIST
les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
F A L L E M : que, hem de condemnar i condemnem a Seco, com a responsable penalment en concepte d'autor,
d'un delicte major de maltractaments en l'àmbit domèstic, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, d'un delicte major d'amenaces condicionals de mort, amb la concurrència de la circumstància modificativa de la responsabilitat penal, agreujant de reincidència, d'un delicte major de lesions doloses causades amb objecte en perill de causar lesions més greus a la víctima, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de QUATRE ANYS DE PRESÓ, dels quals TRES MESOS FERMS, i la resta CONDICIONAL QUALIFICADA a seguir un tractament psicoterapèutic de parella i un tractament mèdic per superar els problemes que el processat té amb l'alcohol, durant un període de quatre anys.
i d'una contravenció penal de vexacions lleus, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de MULTA de CENT (100) EUROS.
Així mateix se'l condemna al pagament de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc d'exigir responsabilitat civil, a l'haver renunciat la perjudicada.
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació davant del Tribunal de Corts en el termini de quinze dies naturals següents a la notificació.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
Subir
Diccionario RAE
[1]
Tribunal de Corts, n° TC-023-3/08 — Décision commentée