STCOR ANDORRA, a 23 de novembre del 2009 - ROJ: STCOR 50/2009
reformation
JuridictionTribunal de Corts
Niveauappel
Date du prononcé23 novembre 2009
NuméroTC-090-1/08
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STCOR 50/2009 (Tribunal de Corts, 23 novembre 2009)
> Décision commentée : Tribunal de Corts, STCOR 50/2009, 23 novembre 2009, ECLI:AD:TCORAD:2009:50 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Les faits se sont déroulés le 24 août 2008, lors de la fête majeure de Santa Coloma. Le prévenu, M. Salcedo, a importuné et interpellé une mineure, Mme Castilla, qui se trouvait avec des amis, dont M. Cañete. Un altercation s'ensuivit, au cours de laquelle M. Cañete reçut une poussée alors qu'il tournait le dos aux protagonistes. Il chuta et subit une luxation du coude droit, nécessitant une réduction sous anesthésie et une immobilisation par plâtre antébrachial. Mme Castilla a présenté une légère lésion psychique, sous forme de réaction anxieuse adaptative d'une durée d'environ 48 heures. À l'audience, elle a renoncé à toute demande de réparation.
Le Ministère public a qualifié les faits de lésions dolosives majeures (art. 113.3 du Code pénal), d'injures à l'autorité et d'injures à agents de l'autorité (art. 174), de menaces non conditionnelles (art. 143), de deux contraventions de vexations légères (art. 478.1) et d'une contravention continuée de consommation individuelle de haschich (art. 499). Il a requis, notamment, un an et demi de prison avec sursis pour l'infraction majeure, six mois de prison avec sursis pour les menaces, assortis d'une interdiction de contact avec la victime pendant six ans, ainsi que des amendes et une indemnisation civile.
La défense a contesté la participation du prévenu à la poussée, les menaces et les injures à l'autorité. Elle a reconnu une injure envers un agent seulement, et la consommation de haschich à domicile. Elle a sollicité l'acquittement pour l'infraction majeure, les menaces et les injures à l'autorité, et subsidiairement une qualification limitée à une injure à agent, invoquant l'état alcoolique du prévenu au moment des faits.
La cause a été jugée en audience orale et publique par le Tribunal de Corts, composé des magistrats Enric Anglada Fors (rapporteur), Concepció Baron Mora et Elisenda Franquet Font.
## Question de droit
La décision soulève plusieurs questions :
1. **Imputabilité des lésions.** Les faits établis permettent-ils de retenir l'infraction de lésions dolosives majeures à l'encontre du prévenu, alors que l'auteur de la poussée n'est pas identifié avec certitude ?
2. **Qualification et preuve des infractions mineures.** Les injures à l'autorité, les injures à agents, les menaces non conditionnelles, les vexations légères et la consommation de haschich sont-elles suffisamment établies, notamment au regard des témoignages ?
Korpus — Jurisprudence
STCOR ANDORRA, a 23 de novembre del 2009 - ROJ: STCOR 50/2009
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STCOR 50/2009 (Tribunal de Corts, 23 novembre 2009)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal de Corts, STCOR 50/2009, 23 novembre 2009, ECLI:AD:TCORAD:2009:50 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Les faits se sont déroulés le 24 août 2008, lors de la fête majeure de Santa Coloma. Le prévenu, M. Salcedo, a importuné et interpellé une mineure, Mme Castilla, qui se trouvait avec des amis, dont M. Cañete. Un altercation s'ensuivit, au cours de laquelle M. Cañete reçut une poussée alors qu'il tournait le dos aux protagonistes. Il chuta et subit une luxation du coude droit, nécessitant une réduction sous anesthésie et une immobilisation par plâtre antébrachial. Mme Castilla a présenté une légère lésion psychique, sous forme de réaction anxieuse adaptative d'une durée d'environ 48 heures. À l'audience, elle a renoncé à toute demande de réparation.
Le Ministère public a qualifié les faits de lésions dolosives majeures (art. 113.3 du Code pénal), d'injures à l'autorité et d'injures à agents de l'autorité (art. 174), de menaces non conditionnelles (art. 143), de deux contraventions de vexations légères (art. 478.1) et d'une contravention continuée de consommation individuelle de haschich (art. 499). Il a requis, notamment, un an et demi de prison avec sursis pour l'infraction majeure, six mois de prison avec sursis pour les menaces, assortis d'une interdiction de contact avec la victime pendant six ans, ainsi que des amendes et une indemnisation civile.
La défense a contesté la participation du prévenu à la poussée, les menaces et les injures à l'autorité. Elle a reconnu une injure envers un agent seulement, et la consommation de haschich à domicile. Elle a sollicité l'acquittement pour l'infraction majeure, les menaces et les injures à l'autorité, et subsidiairement une qualification limitée à une injure à agent, invoquant l'état alcoolique du prévenu au moment des faits.
La cause a été jugée en audience orale et publique par le Tribunal de Corts, composé des magistrats Enric Anglada Fors (rapporteur), Concepció Baron Mora et Elisenda Franquet Font.
Question de droit
La décision soulève plusieurs questions :
Imputabilité des lésions. Les faits établis permettent-ils de retenir l'infraction de lésions dolosives majeures à l'encontre du prévenu, alors que l'auteur de la poussée n'est pas identifié avec certitude ?
Qualification et preuve des infractions mineures. Les injures à l'autorité, les injures à agents, les menaces non conditionnelles, les vexations légères et la consommation de haschich sont-elles suffisamment établies, notamment au regard des témoignages ?
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal de Corts, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« A la Vila d'Andorra la Vella, vint-i-tres de novembre del dos mil nou. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal de Corts devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STCOR ANDORRA, a 23 de novembre del 2009 - ROJ: STCOR 50/2009 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal de Corts consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (reformation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal de Corts procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-090-1/08 seguida pels presumptes delictes majors de lesions que requereixen per a la seva curació el seguiment d'un tractament mèdic posterior a la primera assistència i contravencions penals de resistència lleus als agents de l'autoritat, de vexacions lleus i d'agressió lleu, contra Salcedo, nascut el dia 19 d'octubre del 1986 a Andorra la Vella, fill de (...), de nacionalitat andorrana, solter, sense professió, domiciliat a Andorra la Vella, i defensat per la Lletrada Sra. Salas, sent part… »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal de Corts à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal de Corts en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal de Corts avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 23 novembre 2009 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Enric Anglada Fors
Concepció Baron Mora
Elisenda Franquet Font
A la Vila d'Andorra la Vella, vint-i-tres de novembre del dos mil nou.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-090-1/08 seguida pels presumptes delictes majors de lesions que requereixen per a la seva curació el seguiment d'un tractament mèdic posterior a la primera assistència i contravencions penals de resistència lleus als agents de l'autoritat, de vexacions lleus i d'agressió lleu, contra Salcedo, nascut el dia 19 d'octubre del 1986 a Andorra la Vella, fill de (...), de nacionalitat andorrana, solter, sense professió, domiciliat a Andorra la Vella, i defensat per la Lletrada Sra. Salas, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Roda i actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.
RESULTANT:
són fets provats i així es declara que en data 24 d'agost del 2008 Salcedo, 19 d'octubre del 1986, de nacionalitat andorrana i amb antecedents penals no computables als efectes de reincidència en el marc de la present causa, a la festa major de Santa Coloma, molestà i increpà a la menor Castilla, que es trobava amb amics, entre els quals hi havia Cañete, qui, arrel de l'altercat provocat pel comportament del processat, rebé una empenta, mentre es trobava d'esquena a ambdós, caient Cañete al terra i produint-se una luxació al colze dret, que va requerir una reducció de la luxació sota anestèsia articular i immobilització amb guix antebranquial per a la seva consolidació.
Arrel d'aquests fets, Castilla va patir una mínima lesió psíquica en forma de reacció adaptativa ansiosa, que va durar unes 48 hores, en les que va tenir nàusees i vòmits. A l'acte del judici oral la perjudicada ha renunciat a rés reclamar.
Tanmateix, el processat Salcedo ha consumit haixix al Principat, a raó d'una a tres vegades per setmana, sol i al seu domicili.
RESULTANT: que, el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius d'un delicte major de lesions doloses que requereixen per a la seva curació el seguiment d'un tractament mèdic posterior a la primera assistència tipificat a l'article 113.3 del Codi Penal, d'un delicte menor d'injúries a l'autoritat, tipificat a l'article 174 del Codi Penal, d'un delicte menor d'injúries a agents de l'autoritat tipificat també a l'article 174 del Codi Penal, d'un delicte menor d'amenaces no condicionals, tipificat a l'article 143 del Codi Penal, d'una contravenció penal continuada de consum individual de haixix i de dues contravencions penals de vexacions lleus tipificades a l'article 478.1 del mateix text legal, dels quals en considera responsable, en concepte d'autor al processat Salcedo, demanant se li imposi unes penes de:
Un any i mig de presó part condicional qualificada a l'abonament de la responsabilitat civil, pel delicte major.
Dos mesos d'arrest nocturn condicional pel delicte menor d'injúries a l'autoritat.
Dos mesos d'arrest nocturn condicional pel delicte menor d'injúries als agents de l'autoritat.
Sis mesos de presó part condicional i la complementària de no entrar en contacte amb la víctima durant 6 anys, pel delicte menor d'amenaces no condicionals.
400 EUR de multa per la contravenció penal continuada de consum individual de haixix.
300 EUR de multa per la contravenció penal de vexacions lleus.
Així com el pagament de les despeses processals causades.
En concepte de responsabilitat civil, considera que Salcedo haurà d'abonar a Cañete les sumes de 433,39 EUR per les despeses mèdiques, de 2.196,42 EUR en concepte de I.T.T., deixant pel període d'execució de sentència la reclamació per la resta dels conceptes derivats de l'agressió, previ informe medico forense. Igualment, Salcedo haurà d'indemnitzar a Castilla en la suma de 2.000 EUR en concepte de Pretium Doloris i a la C.A.S.S. la suma que reclama de 1.479,41 EUR.
En l'acte del judici oral modifica les seves conclusions provisionals pel que respecta a la responsabilitat civil, que amplia, en el sentit que per la C.A.S.S. reclama 2.732,10 EUR més interessos, i per Cañete reclama 3.000 EUR pel Pretium Doloris i 6.000 EUR per la I.P.P., suprimint la indemnització reclamada per Castilla. Per la resta, ratifica i eleva a definitives les seves conclusions provisionals.
RESULTANT: que la defensa del processat mostra el seu desacord parcial amb l'exposició de fets efectuada pel Ministeri Fiscal, puix que aquest nega haver empentat a Cañete, haver proferit amenaces a Castilla i haver injuriat a l'autoritat, reconeixent haver injuriat als agents de l'autoritat, però sols a l'agent 255, així com haver consumit haixix al seu domicili i haver vexat lleument a Castilla i a l'agent de seguretat de l'hospital.
Considera que no ha quedat acreditat que el processat empentés a Cañete, puix que aquest darrer té declarat que no sap qui l'empentà. Igualment tampoc han quedat provades les amenaces de mort suposadament proferides contra Castilla, ni les injúries a l'autoritat, les quals no recorda haver proferit. Finalment, puntualitza que les injúries als agents de l'autoritat, es refereixen al fet que va dir a un agent que el considerava racista.
Per tot això, demana doncs la lliure absolució pel delicte major, pel delicte menor d'amenaces no condicionals i pel delicte menor d'injúries a l'autoritat, essent al seu entendre els fets únicament constitutius d'un delicte menor d'injúries als agents de l'autoritat, sol·licitant per aquest una pena d'un mes d'arrest domiciliari condicional, d'una contravenció penal de consum individual d'haixix, amb una pena màxima de 200 EUR de multa, i de dues contravencions penals de vexacions lleus, amb una pena per cadascuna d'elles de 150 EUR de multa, havent de tenir en compte que al moment dels fets el processat es trobava sota els efectes de begudes alcohòliques.
Respecte a la responsabilitat civil, considera que no hi ha lloc a la mateixa donat que es sol·licita la lliure absolució pel delicte major de lesions, no obstant i subsidiàriament, entén que les quantitats reclamades són excessives, no corresponent cap quantitat pel concepte d'I.T.T. puix que Cañete, al moment dels fets, es trobava de baixa mèdica i el seu contracte laboral havia finalitzat uns mesos abans, i com a molt es podria indemnitzar pel període comprés entre el 24 d'agost del 2008 i el 31 d'octubre del 2008, i en relació al salari mínim, havent-se doncs de reduir també la reclamació de la C.A.S.S. pel que fa a les prestacions de salari, considerant que la fixació d'aquests conceptes indemnitzatoris haurà de deixar-se pel període d'execució de sentència.
Pel que fa a la indemnització per Castilla, s'hauria de fixar el Pretium Doloris màxim en 1.000 EUR.
A l'acte del judici oral ratifica i eleva a definitives les seves conclusions provisionals, afegint, respecte a la responsabilitat civil, i amb caràcter subsidiari, que per la I.P.P. correspondria 5.000 EUR i pel Pretium Doloris 1.500 EUR, devent les despeses en tot cas ser indemnitzades a partir de la data dels fets.
CONSIDERANT:
que els fets declarats provats no poden constituir el delicte major de lesions doloses, tipificat a l'article 113.3 del Codi Penal, del que venia essent acusat el processat Salcedo pel Ministeri Fiscal, tota vegada que no hi ha prova suficient de qui va ser l'autor de l'empenta que produïren les lesions sofertes per Cañete, doncs aquest no va veure qui l'empentà, com ha declarat a l'acte del judici oral, i tot i que ha manifestat que li digueren les persones que estaven presents que l'empenta li havia estat propinada per Salcedo, el cert és que a l'acte del judici no ha comparegut cap persona que ratifiqués aquesta versió. A més, la perjudicada, Castilla, ha explicat que arrel de l'actitud del processat s'inicià una trifulga, en la que diverses persones s'abalançaren contra aquest, no sabent qui va fer caure al terra Cañete. Per tant, s'ha de concloure en que no hi ha prova de càrrec suficient per atribuir l'autoria del referit il·lícit penal de lesions doloses a Salcedo.
CONSIDERANT: que els fets d'autes són legalment constitutius de:
D'un delicte menor d'injúries a l'autoritat, i d'un altre delicte menor d'injúries a agents de l'autoritat, tipificats ambdós a l'article 174 del Codi Penal.
D'un delicte menor d'amenaces no condicionals, tipificat a l'article 143 del Codi Penal.
De dues contravencions penals de vexacions lleus, previstes i penades a l'article 478.1 del Codi Penal.
D'una contravenció penal continuada de consum individual de haixix, tipificada a l'article 499 del Codi Penal.
CONSIDERANT: que del relat fàctic realitzat resulta amb força d'evidència la concurrència de tots els elements constitutius dels tipus penals esmentats en l'anterior consideració jurídica, inclòs els dels citats delictes menors d'injúries a l'autoritat i d'amenaces no condicionals, rebutjats per la direcció lletrada de l'inculpat, puix que els fets que han donat lloc als referits il·lícits penals han quedat degudament acreditats amb el conjunt de la prova practicada a l'acte del judici oral, i singularment, de les declaracions coincidents i uniformes dels diversos testimonis.
CONSIDERANT: que dels il·lícits penals descrits en el segon Considerant de la present resolució n'és penalment responsable, en concepte d'autor, el processat Salcedo, per haver realitzat personalment els fets que els integren, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, com resulta de la prova practicada a l'acte del judici oral, i singularment, de les declaracions coincidents i uniformes dels diversos testimonis.
CONSIDERANT: que no concorren en el processat circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.
CONSIDERANT: que a efectes de determinació de la pena, el Tribunal, a l'empara de l'establert a l'article 56 del Codi Penal, ha de tenir en compte, d'una banda, l'alteració que presentava el processat a conseqüència de la ingesta de begudes alcohòliques, així com la seva concreta situació personal i que en l'actualitat es troba seguint tractament mèdic amb el Dr. Roda, segons el document adjuntat a l'acte de la vista, i, d'una altra, la gravetat dels fets comesos, com també l'actitud obsessiva mantinguda pel l'acusat vers la perjudicada. Per això, s'estima adient d'imposar-li la pena complementària d'abstenció d'entrar en contacte amb la víctima.
CONSIDERANT: que no hi ha lloc a exigir responsabilitat civil al processat, compte tingut que, com s'ha dit a l'inici de la present resolució, no ha quedat acreditat que aquell fos l'autor de les lesions patides per Cañete, i, a més, Castilla ha renunciat expressament a rés reclamar pels il·lícits penals d'autes en la que ella ha estat subjecte passiu.
CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 100.2 del Codi Penal, i 174, 175 i 181.3 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat el pagament de les despeses processals causades.
VIST
les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
F A L L E M : que, hem d'absoldre i absolem a Salcedo del delicte major de lesions doloses pel que venia acusat.
I hem de condemnar i condemnem, a Salcedo, com a responsable penalment en concepte d'autor, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal:
pel delicte menor d'injúries a l'autoritat, a la pena d'UN MES D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL.
pel delicte menor d'injúries a agents de l'autoritat, a la pena d'UN MES D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL.
pel delicte menor d'amenaces no condicionals, a la pena de SIS MESOS DE PRESÓ, DELS QUALS TRES MESOS FERMS I LA RESTA CONDICIONAL, així com a la complementària de NO ENTRAR EN CONTACTE AMB LA VÍCTIMA DURANT UN PERÍODE DE TRES ANYS.
per dues contravencions penals de vexacions lleus, a la pena de MULTA DE TRES-CENTS EUROS (300 EUR) per cadascuna d'elles.
per la contravenció penal continuada de consum individual de haixix, a la pena de MULTA DE TRES-CENTS EUROS (300 EUR).
Així mateix se'l condemna al pagament de les costes processals causades, sense que hi hagi lloc a exigir responsabilitat civil.
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.