Résumé

# STC 52/2009, Tribunal de Corts, 23 novembre 2009 (ROJ : STCOR 52/2009 ; ECLI:AD:TCORAD:2009:52) > Décision commentée : STCOR 52/2009, Tribunal de Corts (Andorre), 23 novembre 2009, recours n° TC-102-2/07 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure Les faits retenus par le Tribunal de Corts remontent à la fin de l'année 2004. M. Tejera, désireux d'effectuer un investissement immobilier, entre en contact avec M. Viñas, gérant et représentant légal de la société immobilière « Finques Tres Cases », établie à Escaldes-Engordany. Les parties entretenaient des relations antérieures de confiance. La société proposait un appartement situé dans un immeuble déterminé, au prix de 239.804 euros, dont la disponibilité était annoncée pour février 2005. Sans avoir visité le bien, M. Tejera signe un contrat de mandat avec la société, qui stipule les conditions de la vente. Il verse un acompte de 3.000 euros le 28 décembre 2004, puis 78.737,64 euros le 5 janvier 2005, soit 81.737,64 euros au total. Selon la décision, environ 12.000 euros correspondent à la commission de l'intermédiaire, le solde ayant été remis au premier acquéreur de l'appartement. La décision relève que la parcelle était concernée par un projet d'élargissement de la route porté par le Gouvernement, ce qui avait retardé les travaux. À la fin du mois de janvier 2005, M. Tejera se rend sur le chantier et constate l'absence de fondations. Il prend alors contact directement avec l'entreprise de construction afin d'obtenir des modifications des plans. À la date du jugement, il ne dispose toujours pas du bien. La procédure est engagée devant le Tribunal de Corts, juridiction pénale, sous le numéro TC-102-2/07, pour un présumé délit majeur d'escroquerie qualifiée imputé à M. Viñas. Le Ministère public est partie accusatrice, et M. Tejera se constitue partie civile par l'intermédiaire d'un avocat. Le jugement est rendu à l'issue d'un procès oral et public, la magistrate Concepció Baron Mora ayant assuré la rédaction de la sentence. Le dossier ne précise pas les réquisitions précises du Ministère public (non précisé dans la décision). ## Question de droit La question posée est de savoir si le manquement d'un vendeur immobilier à ses engagements contractuels, en particulier la non-livraison d'un bien à la date convenue et l'absence de passage à l'acte authentique, peut constituer le délit majeur d'escroquerie prévu à l'article 209 du Code pénal andorran. Plus précisément, le juge doit déterminer si les éléments constitutifs de la tromperie (*engany*) sont réunis, c'est-à-dire si la manœuvre trompeuse est suffisante et antérieure ou concomitante à l'acte préjudiciable. Le raisonnement suppose en outre d'articuler deux questions connexes : la distinction entre l'engagement contractuel et la tromperie pénale, et la place de la juridiction pénale face à des différends de nature civile. ## Solution et dispositif Le Tribunal écarte la qualification d'escroquerie et prononce l'acquittement. Il énonce que l'escroquerie suppose l'obtention d'un gain économique causant un préjudice patrimonial à autrui, obtenu par tromperie. Cette tromperie doit être suffisante et antérieure ou concomitante à l'acte dommageable. Il convient de distinguer, d'une part, la tromperie qui surgit au cours de l'exécution d'un rapport juridique et, d'autre part, celle qui est conçue comme instrument de constitution de ce rapport afin d'en tirer un bénéfice au détriment d'autrui. Seule cette dernière présente une portée pénale. Le Tribunal rappelle la distinction entre le dol civil, qui vicie le consentement par une « *vis atractiva* » de la manœuvre, et le dol pénal, qui suppose que l'agent organise ses manœuvres de manière à annihiler ou exclure virtuellement toute possibilité de les déjouer. Sur le fond, la juridiction relève que tout manquement contractuel n'est pas punissable. Il faut établir une volonté initiale de ne pas exécuter, ce qui n'est pas démontré en l'espèce. Elle estime en outre que les moyens trompeurs ou malveillants allégués ne sont pas établis, dès lors que la partie civile avait connaissance de la situation réelle de l

× Legislació relacionada Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article 209 STCOR, Penal del 23 de novembre del 2009 ( ROJ: STCOR 52/2009 - ECLI:AD:TCORAD:2009:52 ) Òrgan: Tribunal de Corts Seu: Andorra la Vella Recurs: TC-102-2/07 Data resolució: 23/11/2009 Ponent: Concepció Baron Mora Tipus de resolució: Sentència Títol: ESTAFA QUALIFICADA ESTAFA JURISDICCIÓ PENAL MINISTERI FISCAL IMPUTAT DESPESES PROCESSALS PROCEDIMENT PENAL Resum I.A. El Tribunal de Corts ha absolt a Viñas del delicte major d'estafa qualificada, imputat per Tejera, qui havia invertit 239.804 euros en un apartament que mai va rebre. El tribunal considera que els fets provats no constitueixen estafa, ja que l'engany no fou suficient ni anterior a l'acte que causà el perjudici. En canvi, es tracta d'un incompliment contractual, que no és punible. El tribunal també destaca que no hi ha proves que Viñas utilitzés arguments falsos per induir a Tejera a comprar l'apartament. Per tant, el tribunal declara d'ofici les despeses processals causades i absolveix a Viñas del delicte imputat. Sentència Magistrats Concepció Baron Mora Jacques Richiardi Martel Elisenda Franquet Font S E N T È N C I A Magistrats Srs. Concepció Baron Mora Jacques RICHIARDI Elisenda FRANQUET FONT A la Vila d'Andorra la Vella, vint-i-tres de novembre del dos mil nou. VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-102-2/07 seguida pel presumpte delicte major d'estafa qualificada, contra Viñas, nascut el dia 10 de juny de 1973 a XXXX, de nacionalitat andorrana, domiciliat a XXXX, i defensat per la Lletrada Sra. Pina, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Barba i acusació particular el Lletrat Sr. Toll, en representació del perjudicat Tejera, actuant de ponent i redactor de la sentència, la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora. RESULTANT: són fets provats i així es declara que, a finals de l'any 2004 Tejera, interessat en fer una inversió contactà amb el processat Viñas, nascut el 10 de juny de 1973, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, amb el que tenia coneixement previ i relacions de confiança, gerent i legal representant de la immobiliària "Finques Tres Cases" de la vila d'Escaldes- Engordany, oferint-li aquest un apartament radicat a XXXX, pel preu de 239.804 EUR que estaria disponible al febrer de 2005. A tal efecte i sense haver visitat l'apartament Tejera signà un contracte de mandat amb la immobiliària on s'estipulaven les condicions de venda, i va fer entrega en data 28 de desembre de 2004 i 5 de gener de 2005, respectivament, de les quantitats de 3.000 EUR i 78.737,64 EUR en concepte d'acompte. Aquest apartament formava part de l'edifici dit "(...)" situat a XXXX, sent afectada la parcel·la en qüestió pel projecte d'eixamplament de la carretera pel M.I. Govern, ço que endarrerí les obres. A finals de gener del 2005 Tejera decidí visitar les obres, comprovant que no existien ni els fonaments, demanant tot seguit explicacions a l'encausat. Iniciades les esmentades obres el denunciant contactà directament amb la empresa "Construccions LOAN" amb la finalitat de realitzar algunes modificacions dels plans. A data d'avui, malgrat l'entrega dels referenciats 81.737,64 EUR, dels quals aproximadament uns 12.000 EUR corresponen a la comissió de la immobiliària, essent la resta entregada al primer adquirent del apartament, Tejera no disposa de la unitat immobiliària, reclamant per quant el contracte signat estipulava que estaria disponible i es faria escriptura pública al febrer de 2005. CONSIDERANT: que, els fets provats no constitueixen el delicte major d'estafa tipificat a l'article 209 del Codi Penal que s'imputa al processat, doncs l'estafa exigeix que l'obtenció d'un guany econòmic causant un perjudici patrimonial a una altra persona, sigui aconseguida amb engany. L'engany que és l'element que caracteritza i distingeix el delicte d'estafa d'altres tipus de delicte contra el patrimoni, ha de ser suficient i anterior o coetani a l'acte que causa el perjudici, doncs cal diferenciar l'engany que sorgeix en el curs del compliment de les obligacions derivades d'una relació jurídica entre persones, de l'engany concebut com a instrument per la constitució de una relació jurídica a fi d'obtenir-ne un benefici en perjudici d'una altra persona, i sols aquest darrer té transcendència en l'àmbit penal. Aquest Tribunal té dit que cal distingir entre el dol o engany civil i el penal, i mentre el dol civil sembla captar el consentiment gràcies a la "vis atractiva" de la maniobra utilitzada, en el dol penal l'agent arbitra o potència aquelles maniobres en grau tal, que la possibilitat de defugir la captació resulta anul·lada o virtualment exclosa. No tot incompliment contractual resulta punible sinó que és necessari demostrar la existència d'una voluntat inicial d'incompliment, ço que abona la tesis que ens trobem davant d'un supòsit de culpa contractual per incompliment de les condicions pactades entre les parts i no davant d'una operació fraudulenta amb el exclusiu propòsit d'obtenir un guany de manera il·lícita o aprofitant-se de la ingenuïtat i confiança dels altres. Atesa la prova practicada no pot considerar-se provat que l'acusat Viñas hagués utilitzat arguments falsos o maliciosos per induir al Sr. Tejera a adquirir l'apartament d'autes, perquè si bé efectivament apareix en el contracte firmat entre parts la data molt propera, (febrer de 2005), com a data d'entrega, el propi querellant té plenament coneixement ja a finals del mes gener de 2005 de la situació real del immoble en qüestió, iniciant fins i tot contactes amb la constructora per tal d'aconseguir una modificació dels plans i amb coneixement de l'existència d'altres compradors previs, sense que hagi interessat la resolució del contracte per incompliment. No complir les clàusules del plaç o termini fixat per fer escriptura pública pot donar lloc a resoldre la relació contractual o a indemnitzar però no constitueix un delicte d'estafa, tenint en compte que més, a data d'avui, no s'ha arribat a una solució pacifica del present "affaire" per les discrepàncies sorgides respecte al pagament d'una altra comissió a un tercer. De recollir la tesis del querellant s'estaria desplaçant a la jurisdicció penal qüestions civils com són els compliment o incompliments dels contractes quina competència pertany clarament a la jurisdicció civil que és on les parts s'han de dirigir per resoldre les seves diferencies. Decisio CONSIDERANT: que, no apreciant-se el delicte major d'estafa o altre infracció criminal en la conducta de Viñas descrita en el resultant de fets provats procedeix dictar la seva absolució. CONSIDERANT: que, no havent-hi responsabilitat penal no procedeix efectuar cap pronunciament en matèria de responsabilitat civil derivada. CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, es declaren d'ofici les despeses processals causades. VIST les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts, F A L L E M : que, hem d'absoldre i absolem Viñas del delicte major d'estafa qualificada del que venia acusat, declarant-se d'ofici les despeses processals causades. Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació. Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.