Résumé

# STCOR 57/2009 (Tribunal de Corts, 2 septembre 2009) > Décision commentée : STCOR 57/2009, ECLI:AD:TCORAD:2009:57 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) *Note de référence : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue est celle figurant dans l'en-tête de la décision (ROJ et ECLI).* ## Faits et procédure Les faits, tels qu'ils sont retenus par le juge de première instance, se sont déroulés dans la nuit du 12 mai 2007 sur le parking d'un local nocturne. Le mineur Morell, en état d'ivresse, avait été expulsé de l'établissement. À l'arrivée sur le parking du véhicule de M. Cañete, il porta un coup de poing au véhicule, sans provocation préalable de ses occupants. Il poussa ensuite Mme Araujo, qui le lui reprochait, la faisant tomber à terre. Une tierce personne intervint et apaisa la situation. Peu après, M. Cañete, ayant appris que Mme Araujo avait été agressée, frappa à plusieurs reprises M. Morell. Par jugement du 26 janvier 2009, le Tribunal unipersonnal du Batlle, dans la cause CP-066-5/08, condamna M. Cañete, auteur de la contravention pénale de mauvais traitements physiques (article 476 du Code pénal), à deux jours d'arrêt nocturne conditionnel. Mme Araujo fut acquittée. M. Cañete fut condamné aux dépens. M. Cañete interjeta appel. Il reconnaissait avoir frappé la victime mais soutenait que la légitime défense (article 27.1 du Code pénal) devait être retenue. Il invoquait un document privé, signé avant l'audience, dans lequel M. Morell admettait avoir été l'auteur initial de la querelle, ainsi qu'un accord d'indemnisation. Le ministère public conclut au rejet, faisant valoir que l'appelant reconnaissait son agression et que les faits relevaient d'une rixe ou d'une agression mutuelle, excluant la légitime défense. Le Tribunal de Corts, par une sentence rendue en formation de jugement, avait à statuer sur ce recours. (Le nom des magistrats figure dans la décision ; la rédaction de la sentence a été confiée à Mme Elisenda Franquet Font.) ## Question de droit La question posée était double : 1. **Un acte de disposition privé peut-il lier le juge pénal ?** Il s'agissait de savoir si la reconnaissance, par la victime, d'une agression préalable, consignée dans un document privé puis ratifiée à l'audience, pouvait fonder l'application de la légitime défense. 2. **Les conditions de la légitime défense étaient-elles réunies ?** Il fallait apprécier si la réponse de l'appelant avait été immédiate, proportionnée et animée d'une intention défensive, ou si elle relevait d'une réaction postérieure à la fin de l'atteinte initiale. ## Solution et dispositif Le Tribunal de Corts rejette l'appel sur les deux points. **Sur le premier point**, il juge que l'admission de la victime, qu'elle ait été faite par document privé ou ratifiée à l'audience, ne lie pas les tribunaux pénaux. Le juge relève que l'interprétation et l'application du droit pénal relèvent des organes juridictionnels et non des particuliers. Il ajoute que le droit pénal est un droit public, ce qui exclut la disposition de l'action publique par les parties privées. **Sur le second point**, la juridiction retient : - l'existence d'une « séparation temporelle claire et notoire » entre l'attaque initiale et

SENTÈNCIA APEL·LADA. CONSIDERANT: que la defensa de l'implicat condemnat sosté, que la firma del conveni privat entre el mateix i l'agredit Morell (ratificat posteriorment al judici oral), admetent aquest darrer que va provocar amb una agressió prèvia a l'avui recorrent i que assumeix per això la responsabilitat de l'agressió que va patir, permetria aplicar la circumstància excloent de la responsabilitat criminal de legítima defensa de l'article 27.1 del Codi Penal, i per tant dictar una sentència absolutòria de la responsabilitat penal vers el mateix Sr. Cañete. CONSIDERANT: que el recurs no pot ser estimat. L'admissió per part del Sr. Morell de que va donar un cop de puny al cotxe i va empentar a la Sra. Araujo abans de ser agredit per en Cañete, i que per això entén que el va provocar i va ser justificada l'agressió rebuda, admissió que es va produir tant mitjançant un document privat com després es va ratificar al judici oral, no va més enllà que la pretesa subsunció per un particular d'una conducta en una norma penal i les seves conseqüències, la qual cosa no és vinculant -òbviament- pels Tribunals de l'ordre penal, ja que són els operadors jurídics, i en darrera instància els Tribunals de justícia, els qui han d'interpretar i aplicar el dret penal, no els propis ciutadans de manera directa. Tractant-se a més a més de dret públic, la qual cosa implica la impossibilitat de disposició entre els particulars de l'acció penal. Que dit això s'ha de recalcar que en el judici oral, el propi acusat Sr. Cañete va admetre haver colpejat a Morell , circumstància a més admesa i descrita per la pròpia víctima i per altres testimonis. Que aquest fet no controvertit es vol pretendre comés amb concurrència de la circumstància de legítima defensa, com a excloent complerta, ja que es diu que l'acció seria la conseqüència de l'agressió prèvia a que va sotmetre Morell al cotxe de Cañete i/o a la Sra. Araujo. Que en qualsevol cas, el que es descriu en el relat de fets provats és que Morell va donar un cop al cotxe de Cañete, i posteriorment va empentar la Sra. Araujo, tirant-la al terra. I que un cop acabat aquest incident i la situació ja es trobava calmada, va aparèixer Cañete en escena i va assabentar-se que la Sra. Araujo havia estat agredida, per la qual cosa colpejà repetidament a Morell. És a dir, per una banda hi ha una clara i notòria separació temporal i desconnexió entre l'atac posterior i aquell del que es pretén n'és la defensa. Per l'altra, i conseqüència de l'anterior, no s'adverteix cap mena d'ànim defensiu en aquesta acció posterior, sinó més aviat un ànim de revenja en assabentar-se l'avui recorrent que la Sra. Araujo havia estat empentada, doncs no és possible detectar quin bé jurídic es pretenia defensar quan l'agressió anterior havia acabat i els ànims es trobaven calmats. En darrer terme tampoc semblaria que donar diversos cops a una persona sigui equiparable a una mera empenta, havent-hi una certa desproporció entre les dues accions. CONSIDERANT: que tot el que anteriorment s'ha dit determina que sigui d'impossible aplicació la circumstància excloent de la responsabilitat criminal prevista a l'article 27.1 del Codi Penal, de legítima defensa, doncs no concorren diversos del seus requisits definitoris, i per tant que no es pugui dictar la lliure absolució del recorrent per la concurrència de la mateixa. Desestimant-se per tot això el recurs interposat. CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, es declaren d'ofici les despeses processals causades en segona instància. VIST les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts, F A L L E M : que, desestimant el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada del Sr. Cañete, contra la sentència de data vint-i-sis de gener del dos mil nou, dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle en la causa núm. CP-066-5/08, CONFIRMEM ÍNTEGRAMENT dita sentència i declarem d'ofici les despeses processals causades en aquesta instància. Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.