SENTÈNCIA APEL·LADA, EN EL QUE NO S'OPOSIN ALS SEGÜENTS: CONSIDERANT: que la defensa del processat recorre la sentència dictada pel M.I. Tribunal de Batlles únicament en base a la pretesa vulneració del dret fonamental a un judici de durada raonable, que demana que es constati i posi de manifest pel Tribunal, i a la que es demana que es doni la conseqüència de ser considerada una atenuant per analogia i que es rebaixi la pena imposada. CONSIDERANT: que en primer lloc s'ha de posar de relleu que les afirmacions del propi recorrent i del Ministeri Fiscal referents a la obligatorietat de tots els Tribunals andorrans de constatar la possible vulneració de drets fonamentals, són plenament encertades. Que l'article 10.2 de la Constitució garanteix el dret a un judici de durada raonable, i aquest reconeixement es produeix dins el Capítol III del Títol II de Constitució, és a dir, en seu de la proclamació dels drets fonamentals de la persona i de les llibertats públiques. Implicant això que si bé el Tribunal Constitucional és el suprem i darrer intèrpret de la Constitució (art. 95 de la Constitució), això no obsta per que la resta de Tribunals constatin abans de que es faci necessari arribar a aquella jurisdicció constitucional, la presència d'una vulneració de drets fonamentals, i en el seu cas actuïn en conseqüència, donat que l'art. 39.1 de la Norma Suprema qualifica els preceptes que regulen aquesta mena de drets i llibertats com a "dret directament aplicable", i obliga als Tribunals a protegir el seu contingut. Establert això, i per tant determinat que el M.I. Tribunal de Batlles podia i havia de pronunciar-se sobre la existència de la dilació i en el seu cas decidir quin efecte li donava, és fa necessari ara entrar a decidir si en aquest supòsit es va produir i, si fos així, amb quina intensitat i conseqüències. CONSIDERANT: que ni la defensa ni el Ministeri Fiscal neguen que en el present procediment s'han sobrepassat els límits de durada habituals i normals en la instrucció d'un procediment penal d'aquestes característiques. Que es tracta d'un procediment relativament senzill, que arranca arran de la producció el dia 21 de febrer del 2004 d'un accident de circulació, amb danys i lesions, i presentant el conductor del vehicle aparentment causant del sinistre, un determinat grau d'alcoholèmia. Que incoat el procediment a l'abril del mateix any 2004, no es conclou el sumari fins el dia 27 de maig del 2008. Havent existit en tot aquest període de temps interrupcions en la instrucció de la causa d'una mica més de dos anys la primera i més important (entre l'aute d'admissió de querella de 6 de setembre de 2005 i l'aute de data 25 de octubre de 2007 que constata la prescripció de les contravencions penals). Existint després una altre aturada de cinc mesos entre l'aute de processament de 26 d'octubre de 2007 i l'intent de notificació al processat. Que certament i especialment la primera interrupció, no es pot atribuir ni a maniobres dilatòries de la defensa, ni a la desaparició del processat, sinó a la inactivitat de l'òrgan jurisdiccional. El fet que l'existència d'aquesta dilació dona lloc a la constatació de la presència d'una dilació excessiva és innegable. Altrament no es comparteix la queixa del Ministeri Fiscal en el sentit de que la paralització del procediment havia de ser posada de manifest per la defensa quan es va produir, impulsant la instrucció, donat que fer-ho implicava impedir un efecte (legítim i previst legalment) que sens dubte hagués beneficiat al processat, com és la prescripció de la causa. I no es pot demanar a la defensa que renunciï a la possible prescripció de l'acció penal. CONSIDERANT: Que en el present cas, tot i constatar-se una dilació indeguda i no desitjable, ja que aquesta paralització de dos anys va provocar que certament la instrucció de la causa excedís el que es pot considerar una durada acceptable, el Tribunal no considera que hagi de donar lloc a l'aplicació de l'atenuant analògica en aquest supòsit. Que això no vol dir que la constatació no hagi de tenir efectes. És indiscutible que cinc anys després del fet (conducció en estat etíl.lic) la imposició de la pena ha perdut bona part de la seva funció rehabilitadora, restant només per assolir les demés finalitats politicocrimianls atribuïdes a les penes. Així doncs, estimant el Tribunal que la dilació constatada no arriba a tenir la durada necessària com per integrar l'atenuant sol·licitada, si considera que els Tribunals no poden restar impassibles davant aquesta excessiva durada del procediment penal, havent-se de traduir la resposta en aquest cas en el marc de l'article 53 del Codi Penal que va ser d'aplicació, implicant doncs que la pena de privació del permís de conduir queda individualitzada en dos mesos, i que la multa es rebaixada fins als 600 euros. CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal es declaren d'ofici les despeses processals causades en segona instància. VIST les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts, F A L E M : que, estimant parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada del Sr. Plaza, contra la sentència de data 11 de gener del dos mil nou, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa núm. DM-234-2/04, REVOQUEM PARCIALMENT dita sentència, en l'únic sentit de quedar establertes les penes imposades en dos MESOS DE PRIVACIÓ DEL PERMÍS DE CONDUIR I MULTA DE SIS-CENTS EUROS (600 EUR), amb declaració d'ofici les despeses processals causades en aquesta instància. Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE