× Legislació relacionada Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article STCOR, Penal del 03 de setembre del 2009 ( ROJ: STCOR 76/2009 - ECLI:AD:TCORAD:2009:76 ) Òrgan: Tribunal de Corts Seu: Andorra la Vella Recurs: TC-087-1/06 Data resolució: 03/09/2009 Ponent: Enric Anglada Fors Tipus de resolució: Sentència Títol: FURT AMB FORÇA EN LES COSES FURT AMB FORÇA EN LES COSES CLAUS FALSES IMPUTAT ESCORCOLL PERSONAL DESPESES PROCESSALS PROCEDIMENT PENAL Resum I.A. La sentència judicial dictamina que els processats Morales, Guerrero i Arnau són culpables d'un delicte major continuat de furt amb possessió de claus falses o de possessió il·legítima. Els fets es refereixen a la sostracció de la recaptació de tres parquímetres de l'Honorable Comú d'Andorra la Vella el 29 d'agost de 2006, utilitzant una clau falsa. El tribunal considera que els processats van actuar de manera concertada i amb ànim de lucre, i que la seva participació en els fets és plenament acreditada. El tribunal condemna cada un dels processats a un any i sis mesos de presó condicional, així com a l'expulsió temporal del Principat per un període de cinc anys. Addicionalment, els processats han de pagar de manera solidària les despeses processals causades i indemnitzar a l'Honorable Comú d'Andorra la Vella amb la quantitat de 268,60 euros. D'altra banda, el tribunal absolveix al processat L..... del delicte major de furt amb força en les coses que també li era imputat, ja que no es considera acreditada la seva participació en aquest fet. Sentència Magistrats Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Elisenda Franquet Font S E N T È N C I A Magistrats Srs. Ropero Concepció Baron Mora Elisenda Franquet Font A la Vila d'Andorra la Vella, el dia tres de setembre del dos mil nou. VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-087-1/06 seguida pels presumptes delicte major de furt amb força en les coses i delicte major continuat de furt amb possessió de claus falses o de possessió il·lícita, contra Guerrero, nascut el dia 1 de novembre del 1962 a Hunedoara (Romania), fill de (...), de nacionalitat romanesa, de professió maquinista, domiciliat al XXXX, i defensat pel Lletrat Sr. ENTITY_7; Arnau, nascuda el dia 20 de setembre de 1983 a Galati (Romania), filla de (...), de nacionalitat romanesa, de professió empleada de la neteja, domiciliada XXXX, i defensada per la Lletrada Sra. ENTITY_8; i Morales, nascut el dia 6 de febrer de 1965 a Hunedoara (Romania), fill de (...), de nacionalitat romanesa, de professió lampista, domiciliat al XXXX, i defensat pel Lletrat Sr. ENTITY_9; jutjats els tres en rebel·lia processal per no haver comparegut malgrat havent estat degudament citats; sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Ferrer, actuant com a actor civil l'Honorable Comú d'Andorra la Vella, defensat per la Sra. Garzón, i actuant de ponent el Magistrat Sr. Ropero, havent el Tribunal designat per a la redacció de la sentència la Magistrada Sra. Elisenda Franquet Font. RESULTANT: que són fets provats i així es declara, que entre els dies 27 i 28 de juliol del 2006 es sostragué per persones la quina identitat es desconeix, de l'Avinguda Tarragona de la vila d'Andorra la Vella, el capçal d'un parquímetre propietat de l'Hble. Comú d'Andorra la Vella, després de que fos serrada la columna de ferro que en feia de suport, desapareixent doncs dit capçal. Que en dates posteriors, en diversos parquímetres d'Andorra la Vella es detectà que s'havia utilitzat una còpia de la clau mestra que els obria tots, a fi de tenir accés al seu interior i sostreure'n la recaptació, per persones la identitat de les quals es desconeix. Que el dia 29 d'agost de 2006, entre les 20.36 i les 20.43 hores, els processats: Morales, nascut el dia 6 de febrer de 1965, de nacionalitat romanesa i sense antecedents penals, Guerrero, nascut el dia 1 de novembre de 1962, de nacionalitat romanesa i sense antecedents penals, i Arnau, nascuda el dia 20 de setembre de 1983, de nacionalitat romanesa i sense antecedents penals, i una menor d'edat, a qui aquesta resolució no afecta, de comú acord, s'apoderaren de la recaptació que contenien els parquímetres números 32, 33 i 34 de l'Hble. Comú d'Andorra la Vella, en concret dels imports respectius de 74,75 euros, 95,15 euros i 98,70 euros, parquímetres radicats al XXXX a l'alçada de l'hotel "Holliday Inn". Que a fi de sostreure la recaptació, els processats D , B..... i L....., juntament amb la menor d'edat, es distribuïren les funcions d'actuació, i mentre D..... obria la caixa que conté la recaptació mitjançant una reproducció de la clau mestra i un tornavís tipus punxó amb la punta doblegada, la persona a la qual aquesta resolució no afecta, B..... i L..... vigilaven, alhora que tapaven l'acció de D , tot i envoltant-lo. CONSIDERANT: que, els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major continuat de furt amb possessió de claus falses o de possessió il·legítima, tipificat i penat a l'article 199.1 a) del Codi Penal, en relació a l'article 59 del Codi Penal. Fets relatius, doncs, a la sostracció utilitzant clau falsa del imports continguts en els parquímetres 32, 33, i 34 de l'Hble. Comú d'Andorra la Vella, ocorreguts el dia 29 d'agost del 2006. Que per contra, els fets no són constitutius, respecte del processat L....., del delicte major de furt amb força en les coses de l'art. 199.1 a), referent a la sostracció en data no determinada de finals del mes de juliol del 2006, del capçal d'un parquímetre de l'Avinguda Tarragona, també de l'Honorable Comú d'Andorra la Vella. CONSIDERANT: que, i pel que fa al fet que es considera que no s'ha pogut acreditar que es pugui atribuir a títol d'autor al processat L....., els fets relatius al parquímetre sostret en la seva part superior, el Tribunal considera que l'únic que s'han pogut acreditar a l'acte del plenari són indicis de la possibilitat de que L..... cometés aquest furt del capçal del parquímetre. Aquests indicis es basen sobre tot en la constatació de la seva presència al Principat en dates properes a la que es presumeix que es va produir el furt (en l'escrit d'acusació del Ministeri Fiscal es parla d'entre els dies 27 i 28 de juliol del 2006), i la constància ferma (ho admet ell mateix, declaració pel davant de la Batllia, foli 337) que el dia 26 de juliol era també a Andorra. Si bé evidentment, el processat nega el fet de manera contundent. Així com en la posterior constatació de que en L..... i les altres tres persones va usar una clau falsa, copia obtinguda suposadament utilitzant el dit capçal del parquímetre, per tal de fabricar la copia de la clau mestra i poder tenir accés fàcil a través de l'utilització de la mateixa als diferents parquímetres que van obrir. El problema sobre l'acreditació de la relació de L amb la sostracció del parquímetre rau en la intensitat de la força incriminatòria dels indicis provats al plenari, força que el Tribunal considera insuficient, i que per tant, no fa tornar el que és una possibilitat o sospita (que L..... i altres persones van sostreure aquell parquímetre amb el fi de fabricar la clau falsa i obrir posteriorment parquímetres de manera sistemàtica), en certesa. Els dits indicis no permeten arribar a la seguretat absoluta, apareixent diverses altres possibilitats com ara que operessin diversos grups, o que aquesta persona en concret no formés part del grup que va sostreure el parquímetre i simplement se li hagués entregat la clau falsificada a fi de que sostragués les recaptacions. És a dir, el fet de considerar-se acreditat que aquest processat participés en la sostracció de la recaptació dels parquímetres del dia 29 d'agost usant una clau falsa, i que en dates properes a la sostracció del capçal es trobés al Principat, no són indicis que tinguin força suficient com per considerar sense cap mena de dubte que aquesta persona va ser de les que van intervenir en la primera sostracció. Així doncs, si bé es cert que els fets declarats provats relatius al parquímetre constitueixen un delicte major de furt amb força en les coses, doncs es va produir la sostracció d'un bé amb l'exercici de força física (en serrar el suport que l'uneix al terra), amb ànim de lucre (que en aquest cas es tradueix en la utilitat que probablement se li va donar), l'aplicació del principi in dubio pro reo impedeix atribuir-ne l'autoria, o qualsevol altre mena de forma de participació, a aquest processat. CONSIDERANT: que, pel que fa al delicte major continuat de furt amb força en les coses utilitzant claus falses o de procedència il·lícita, s'ha d'aclarir en primer lloc que el Tribunal el considera acreditat, en relació als tres processats, únicament per les sostraccions produïdes el dia 29 d'agost de 2006, no pels fets que també configuraven l'acusació del Ministeri Fiscal pel mateix delicte continuat, fets de dates anteriors a aquest dia. Si bé es obvi que el delicte també es produï de manera repetida i amb la mateixa sistemàtica, no es considera acreditat que en fossin responsables o partícips els tres processats. I això pel mateix motiu que en el cas anterior, en aquest supòsit, sobre el que ni tan sols consten les dates exactes en que es van produir les sostraccions, només es pretén utilitzar com a indici del fet que és la mateixa sistemàtica, sense que hi hagi ni un sol indici més, ni tan sols l'acreditació de que les tres persones hagin estat al Principat en les dates que hi haurien entre el 27 o 28 de juliol i el 29 d'agost, amb la sola excepció de L..... que admet també haver pujat el 6 d'agost. Així doncs els tres processats, posats de comú acord usaren la clau falsa, obtinguda per mitjans que es desconeixen i que era una copia o reproducció de la original, per obrir de manera clandestina els tres parquímetres (els núm. 32, 33 i 34 de l'Hble. Comú d'Andorra la Vella) i fer-se així amb la recaptació, amb evident ànim de lucre, doncs. L'acreditació del fet es produeix per la testifical de l'agent administrativa núm. AD26, qui casualment i des del seu vehicle particular observà el vespre del dia 29 d'agost del 2006 els estranys moviments al voltant dels parquímetres, units al soroll de monedes caient, amb la presència de quatre persones, una de les quals manipulava els parquímetres, i les altres l'ajudaven i el tapaven. Es constata l'endemà dels fets, el dia 30 d'agost, com aquells tres parquímetres esmentats es troben buits, sense senyal externa de forçament, i que les apertures s'han produït en horari que coincideix en el moment en que l'agent observa els fets (foli 6 de la causa, i documentació acompanyada a l'atestat on figuren les recaptacions i el buidament dels parquímetres). Pel que fa a la clau i la naturalesa de la mateixa, s'ha de dir que l'agent de Policia núm. 195 que va comparèixer al judici oral, va explicar com la clau mestra original és única per tot el Comú, i que evidentment no es va trobar a faltar, podent-se obtenir una copia de la mateixa amb certa pericia, estris adequats, i especialment amb la utilització del pany que havia d'obrir, és a dir contingut al parquímetre, la qual cosa es posa en relació a la desaparició d'un parquímetre un mes abans dels fets. És a dir, es constata que alguna persona la quina identitat es desconeix va tenir la oportunitat de fabricar aquesta clau falsa en dates anteriors als fets. Clau falsa que es desconeix com va anar a parar a mans del processats. Igualment la existència de la cau es va constatar, perquè si bé és cert que en els escorcolls inicials i superficials practicats als tres processats per agents del Servei de Policia la clau no va aparèixer, els agents expliquen que en el despatx on es tenia emmanillat a L....., aquest va començar a cridar i a remoure's molt, treient-se amb els propis peus les sabates. No apareguent la clau en l'escorcoll personal més acurat posterior. Però constatant-se que al final d'aquell dia una dona del servei de neteja del despatx central del Servei de Policia els va fer entrega d'una clau que si que coincidiria amb la que obriria els parquímetres, que es va trobar sota la taula del despatx on va ser L....., amb la qual cosa els agents presumeixen que la duria amagada a una sabata i que en treure's les sabates va donar-li una puntada de peu per poder desfer-se d'ella, i evitar així que li trobessin al seu damunt la prova incriminatòria. Essent també un inici més que es valora en la seva contra aquesta aparició de la clau al despatx on va ser un dels processats. Clau de la que consta que no existia més que un exemplar, i per tant no podien haver còpies. Per últim, el delicte es produï en la modalitat de continuat recollida a l'article 59 del Codi Penal, doncs els processats en execució d'un pla preconcebut i aprofitant la mateixa ocasió en un espai temporal immediat van repetir tres vegades la mateixa acció delictiva. CONSIDERANT: que, de l'esmentat delicte en són responsables en concepte d'autors els tres processats, per haver fet personalment els fets punibles de conformitat amb el que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal. Que la identificació dels processats es produeix per l'agent administrativa AD26, que va declarar al plenari. Lla mateixa va veure e identificar sense cap dubte les quatre persones que envoltaven els parquímetres i els manipulaven, essent tres d'elles els processats. L'agent explica com després de veure'ls cometre els fets i entrar al Bingo va trucar al Servei de Policia i en sortir del Bingo les quatre persones (reconegudes en aquell moment pel testimoni), els agents els van identificar, ressenyant les seves identitats. Sotmetent-los a un escorcoll superficial fruit del qual no es van trobar ni monedes ni la clau, per la qual cosa se'ls va deixar marxar, no produint-se la seva detenció fins l'endemà, quan es constata que els parquímetres prop dels quals havien estat es trobaven buits (parquímetres que per cert són els que es troben situats al XXXX, camí del Bingo). No considerant-se significatiu el fet relatiu al resultat negatiu del primer escorcoll personal realitzat al carrer el propi dia 29, ja que els processats van estar-se una bona estona al Bingo (ho atestigua l'agent que els esperava fora per si sortien, poder-los seguir), i allí pogueren des de jugar-se els diners fins canviar les monedes pels bitllets que portaven. I pel que fa a la clau, ja s'ha dit que l'escorcoll al carrer va ser superficial i no va incloure, així ho expliquen els agents, examinar les sabates del processats, o l'interior de la roba de qualsevol dels quatre. Que les accions que descriu l'agent AD26 que va veure fer als tres processats són inequívoques: va sentir soroll de monedes caient, va veure com un d'ells era ajupit sota el parquímetres, l'altre semblava manipular la zona d'on surt el tiquet, i les altres tapaven l'acció dificultant la visió dels vianants. Essent obvi que en cas de que no haguessin intervingut aquestes persones el fet hagués estat fàcilment descobert per qualsevol que passés, doncs hagués cridat fortament l'atenció que uns particulars extraguessin la recaptació dels parquímetres. El Tribunal considera plenament acreditada la participació dels tres processats, doncs, en les sostraccions usant clau falsa, produïdes als tres parquímetres el vespre del dia 29 d'agost del 2006. CONSIDERANT: que, no concorren circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal en cap dels tres processats. Si bé a efectes de penalitat, s'ha de tenir en compte la manca d'antecedents penals dels processats, per la qual cosa, i atenent a que es tracta d'una infracció continuada també, es considera adient la pena per cadascun d'ells d'un any i sis mesos de presó condicional, així com la complementària prevista a l'article 38 del Codi Penal d'expulsió temporal del Principat per un període de cinc anys. CONSIDERANT: que en concepte de responsabilitat civil els processats indemnitzaran de manera solidària a l'Honorable Comú d'Andorra la Vella en la quantitat de 268,60 euros que és la suma resultant de les quantitats que es van sostreure el dia 29 d'agost del 2006 dels tres parquímetres esmentats (74,75, 95,15 i 98,70 euros). CONSIDERANT: que, els processats hauran d'abonar de manera solidària les despeses processals causades de conformitat amb les disposicions dels articles 100.2 del Codi Penal i 174 i 715 del Codi de Procediment Penal. VIST les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts, F A L L E M : que, hem de condemnar i condemnem als processats Morales, Guerrero i Arnau, com a responsables en concepte d'autors d'un delicte major continuat de furt amb possessió de claus falses o de possessió il·legítima, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal en cap d'ells, a les penes -per cadascun d'ells- D'UN ANY I SIS MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, així com L'EXPULSIÓ TEMPORAL DEL PRINCIPAT per un període de CINC ANYS, i al pagament de les despeses processals causades. Que hem d'absoldre i absolem al processat Morales del delicte major de furt amb força en les coses que també li era imputat. En concepte de responsabilitat civil, es condemna als tres processats de manera solidària a satisfer la quantitat de 268,60 euros a l'Honorable Comú d'Andorra la Vella. Que contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació davant d'aquest Tribunal de Corts, a resoldre pel Tribunal Superior de Justícia, en el termini de quinze dies naturals següents a la notificació. Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE