STCOR ANDORRA, a 09 de setembre del 2009 - ROJ: STCOR 82/2009
Rejet du pourvoi
JuridictionTribunal de Corts
Niveauappel
Date du prononcé9 septembre 2009
NuméroTC-104-3/04
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Tribunal de Corts d'Andorre, 9 septembre 2009, ROJ STCOR 82/2009
> Décision commentée : Tribunal de Corts (Andorre), sentence du 9 septembre 2009, ROJ STCOR 82/2009, ECLI:AD:TCORAD:2009:82, recours n° TC-104-3/04 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Six personnes étaient poursuivies devant le Tribunal de Corts, juridiction de jugement en matière pénale, pour le délit majeur d'exportation illicite de marchandises sensibles en association organisée. Le Ministère fiscal exerçait l'action publique. Il était reproché aux prévenus d'avoir, au cours du mois de mars 2004, effectué plusieurs voyages transportant des cartons de tabac blond vers l'Espagne, en lien avec une personne non présente à la procédure.
Les faits tenus pour établis décrivent un mode opératoire organisé : surveillance préalable à Sant Julià de Lòria, convoyage des véhicules par des « pilotes » chargés de guider le convoi par un chemin forestier, puis remise de la marchandise à Ponts (Espagne) à un tiers, les véhicules étant ensuite reconduits en Principauté. Le 30 mars 2004, lors d'un contrôle policier sur la route de Fontaneda, le prévenu conduisant un véhicule Jeep Gran Cherokee tenta de s'enfuir. Les agents saisirent 35 cartons de tabac blond, valorisés à 28 600 euros, ainsi que divers objets (émetteur portatif, téléphones mobiles, ticket de parking).
Le prévenu Vilar fut jugé par défaut (« en rebeldia processal »), n'ayant pas comparu malgré une citation régulière. Les autres prévenus contestèrent les charges. Les défenses soulevèrent notamment une exception de prescription et une argumentation relative à la localisation du contrôle, invoquant l'existence d'une « frontière fictive » résultant de la franja douanière.
Les parties s'accordèrent sur l'application de l'ancien Code pénal, en vigueur à la date des faits, qui était le plus favorable aux prévenus.
## Question de droit
La question centrale était de savoir si les faits établis caractérisaient le délit majeur de contrebande prévu par l'article 99 bis de l'ancien Code pénal. Ce texte incrimine, à son premier alinéa, l'importation ou l'exportation illicite de marchandises sensibles, parmi lesquelles figure le tabac, et, à son second alinéa, le fait d'être contrôlé dans la franja douanière, défini à l'article 9 de la loi du 4 mars 1999, en détenant ou en circulant sans autorisation avec de telles marchandises. Dans les deux hypothèses, le seuil retenu est une valeur égale ou supérieure à 6 010,12 euros.
Plusieurs sous-questions en découlaient :
1. la preuve de la nature et de la quantité des marchandises transportées lors de chaque voyage était-elle suffisante pour permettre la qualification ;
2. le contrôle du 30 mars 2004 pouvait-il être rattaché à la franja douanière ;
3. la prescription et la responsabilité pénale individuelle pouvaient-elles être examinées en l'absence de qualification certaine ;
4. la distinction entre frontière réelle et « frontière fictive » avait-elle une incidence sur la solution.
## Solution et dispositif
Le
Korpus — Jurisprudence
STCOR ANDORRA, a 09 de setembre del 2009 - ROJ: STCOR 82/2009
Tribunal de Corts d'Andorre, 9 septembre 2009, ROJ STCOR 82/2009
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal de Corts (Andorre), sentence du 9 septembre 2009, ROJ STCOR 82/2009, ECLI:AD:TCORAD:2009:82, recours n° TC-104-3/04 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Six personnes étaient poursuivies devant le Tribunal de Corts, juridiction de jugement en matière pénale, pour le délit majeur d'exportation illicite de marchandises sensibles en association organisée. Le Ministère fiscal exerçait l'action publique. Il était reproché aux prévenus d'avoir, au cours du mois de mars 2004, effectué plusieurs voyages transportant des cartons de tabac blond vers l'Espagne, en lien avec une personne non présente à la procédure.
Les faits tenus pour établis décrivent un mode opératoire organisé : surveillance préalable à Sant Julià de Lòria, convoyage des véhicules par des « pilotes » chargés de guider le convoi par un chemin forestier, puis remise de la marchandise à Ponts (Espagne) à un tiers, les véhicules étant ensuite reconduits en Principauté. Le 30 mars 2004, lors d'un contrôle policier sur la route de Fontaneda, le prévenu conduisant un véhicule Jeep Gran Cherokee tenta de s'enfuir. Les agents saisirent 35 cartons de tabac blond, valorisés à 28 600 euros, ainsi que divers objets (émetteur portatif, téléphones mobiles, ticket de parking).
Le prévenu Vilar fut jugé par défaut (« en rebeldia processal »), n'ayant pas comparu malgré une citation régulière. Les autres prévenus contestèrent les charges. Les défenses soulevèrent notamment une exception de prescription et une argumentation relative à la localisation du contrôle, invoquant l'existence d'une « frontière fictive » résultant de la franja douanière.
Les parties s'accordèrent sur l'application de l'ancien Code pénal, en vigueur à la date des faits, qui était le plus favorable aux prévenus.
Question de droit
La question centrale était de savoir si les faits établis caractérisaient le délit majeur de contrebande prévu par l'article 99 bis de l'ancien Code pénal. Ce texte incrimine, à son premier alinéa, l'importation ou l'exportation illicite de marchandises sensibles, parmi lesquelles figure le tabac, et, à son second alinéa, le fait d'être contrôlé dans la franja douanière, défini à l'article 9 de la loi du 4 mars 1999, en détenant ou en circulant sans autorisation avec de telles marchandises. Dans les deux hypothèses, le seuil retenu est une valeur égale ou supérieure à 6 010,12 euros.
Plusieurs sous-questions en découlaient :
la preuve de la nature et de la quantité des marchandises transportées lors de chaque voyage était-elle suffisante pour permettre la qualification ;
le contrôle du 30 mars 2004 pouvait-il être rattaché à la franja douanière ;
la prescription et la responsabilité pénale individuelle pouvaient-elles être examinées en l'absence de qualification certaine ;
la distinction entre frontière réelle et « frontière fictive » avait-elle une incidence sur la solution.
Solution et dispositif
Le
Sentència
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Sainz Enric ANGLADA FORS
Jacques Richiardi
A la Vila d'Andorra la Vella, nou de setembre del dos mil nou.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-104-3/04 seguida pel presumpte delicte d'exportació il·lícita de mercaderia sensible en associació organitzada, contra Vilar, nascut el dia 20 de juliol de 1975 a La Seu d'Urgell (Lleida), fill de (...), de nacionalitat espanyola, solter, de professió repartidor, domiciliat a Lleida (La Seu d'Urgell), defensat per la Lletrada Sra. Vives, jutjat en rebel·lia processal per no haver comparegut malgrat haver estat degudament citat, contra
Roda, nascut el dia 18 d'agost de 1972 a Barcelona, fill de (...), de nacionalitat espanyola, casat, de professió empleat, domiciliat a Andorra la Vella, defensat pel Lletrat Sr. Campillo, contra Quesada nascut el dia 29 de desembre de 1946 a Andorra la Vella, fill de (...), de nacionalitat andorrana, separat, de professió empleat, domiciliat a Sant Julià de Lòria, defensat per la Lletrada Sra. Barberá, contra Cano, nascut el dia 6 de febrer de 1984 a El Bruc-Monts (Espanya), fill de (...), de nacionalitat espanyola, solter, domiciliat a Andorra la Vella, defensat pel Lletrat Sr. Gomila, contra Benitez nascut el dia 23 de gener 1955 a Vic-Fezensac (França), fill de (...), de nacionalitat francesa, separat, de professió empleat administratiu, domiciliat a Sant Julià de Lòria, defensat pel Lletrat Sr. Campillo i contra Marcos, nascuda el dia 30 d'abril de 1958 a La Seu d'Urgell (Lleida), filla de (...), de nacionalitat espanyola, separada, de professió dependenta de comerç, domiciliada a Andorra la Vella, defensat per la Lletrada Sra. ENTITY_4; sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Manzano i actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Sainz.
que són fets provats i així es declara que durant el mes de març del 2004, els agents de policia de la Unitat de Fronteres i Estrangeria van poder observar a Sant Julià de Lòria una sèrie de moviments de vehicles i persones deixant pensar que es tractava d'una operació de contraban. Les diligències efectuades permeteren identificar les persones i establir que els processats Vilar, nascut el 20 de juliol de 1975 a La Seu de Urgell, de nacionalitat espanyola, Roda, nascut el 18 d'agost de 1972 a Barcelona, de nacionalitat espanyola, Quesada, nascut el 29 de desembre de 1946 a Andorra la Vella, de nacionalitat andorrana i Cano, nascut el 6 de febrer de 1984 a El Bruc-Monts (Espanya), de nacionalitat espanyola, tots ells sense antecedents penals, així com Benitez nascut el 23 de gener 1955 a Vic-Fezensac (França), de nacionalitat francesa, i Marcos nascuda el 30 d'abril de 1958 a La Seu d'Urgell, de nacionalitat espanyola, aquests dos darrers amb antecedents penals no computables; de comú acord i de forma organitzada durant el mes de març, i almenys en les dates dels dies 9, 16 i 30 -data aquesta darrera en que els efectius policials muntaren un dispositiu a la carretera de Fontaneda a partir de les 19 hores procedint-se a la primera detenció - efectuaren viatges de caixes de tabac ros, que es lliurava a la localitat de Pons (Espanya) a una tercera persona que no es troba a disposició del Tribunal. El modus operandi era el següent:
Desprès d'efectuar les tasques de vigilància pertinents a l'Avda. Francesc Cairat de Sant Julià de Lòria i pels seus voltants, normalment entre les 20 i 22 hores, les quals anaven a càrrec dels processats Roda que utilitzava el vehicle marca Range Rover matricula AND-(...) propietat de Quesada,
Benitez amb el vehicle de la seva propietat marca Volkswagen Passat matricula AND-(...), el mateix Quesada amb el vehicle de la seva propietat Volkswagen Audi matricula Espanyola (...) i Cano àlies « Cano » que feia ús també del vehicle Range Rover ja referit, mentre arribava el processat Vilar des del seu domicili de La Seu d'Urgell amb el vehicle de la seva propietat marca Opel Kadett matricula XXXX.
Un cop arribat aquest darrer, s'esperava al bar La Cantonada on rebia la trucada telefònica de l'Roda per posar-se en marxa, dirigint-se aleshores a cercar el vehicle que hi hagués -en aquesta ocasió del dia 30-, marca Jeep Gran Cherokee matricula AND-(...) propietat de Cano, degudament preparat i carregat al box número 37 de l'aparcament comunal "La Germandat" situat a la dita avinguda, i que anava a nom de la processada Marcos la qual percebia per aquest fet l'import de 600 euros mensuals que comprenien també el preu de lloguer.
Iniciava aleshores el trajecte per agafar la carretera CS 140 en direcció Fontaneda i arribat al coll de La Gallina, just al límit fronterer amb Espanya, s'aturava esperant les indicacions dels pilots, que circulaven al davant i que sempre eren l'Roda o el Cano per poder continuar anant per camí forestal, fins arribar a Ponts on el lliurava a un tal A..... que duia una furgoneta Iveco, canviant aleshores les caixes de vehicle, i retornant tot seguit al Principat deixant el vehicle emprat estacionat a Sant Julià, marxant aleshores vers els seu domicili.
En el moment del control de Vilar el qual intentà escapolir- se, el servei de policia incautà de dins del vehicle Jeep Gran Cherokee, que anava dissimulat amb bosses d'escombraries negres i els seients reclinats, 35 caixes de tabac ros de diferents marques valorades en 28.600 euros -folis 40 i ss.-, així com se li trobà al seu damunt, entre altres, una emissora portàtil, dos telèfons mòbils i una tarja de l'aparcament referit numero 625 i que corresponia a la plaça d'aparcament numero 122 de la planta 1 del citat aparcament i que era llogat per Cano.
Per efectuar aquesta tasca Vilar cobrava l'import de 400 euros per viatge, que els hi pagava a La Seu d'Urgell el processat Quesada, el qual a més com a titular del negoci "Comercial FOLCH" facilitava el tabac -folis 102 i ss-.
CONSIDERANT:
que d'acord amb totes les parts s'ha d'aplicar en el present cas l'antic Codi Penal vigent a la data dels fets, que es més favorable als processats.
CONSIDERANT: que el delicte major de contraban tipificat a l'article 99 bis d'aquest text penal antic, castiga entre altres, aquells que importin o exportin il·lícitament o trafiquin amb mercaderies sensibles (apartat 1) com és el tabac que apareix precisament dintre de la classificació efectuada per la llei,i aquells que siguin controlats dintre de la franja duanera (apartat 2) definida a l'article 9 de la llei de data 4 de març de 1999, detenint o circulant sense autorització amb mercaderies sensibles i en els dos casos quan el valor de dites mercaderies es igual o superior a 6.010,12 euros.
CONSIDERANT: que en el present cas, els fets declarats provats no constitueixen el delicte major esmentat al considerant precedent, doncs no es donen tots els elements configuradors del referit tipus penal. En efecte, tot i que pugui considerar-se provat que l'acusat Vilar té declarat haver efectuat amb les altres processats quatre viatges de tabac cap a Espanya, durant el mes de març del 2004, resulta de tots els elements del sumari :
pel que fa als viatges dels dies 9, 11 i 16 de març que no existeix cap prova de les quantitats precises o de la natura real de la mercaderia transportada susceptible de permetre quantificar el seu valor, i per tant de dir si aquestes actuacions estan penalitzades. La manca d'aquests elements essencials impedeix la qualificació jurídica precisa dels fets, és a dir, sigui un delicte sigui una contravenció penal o encara administrativa, i també apreciar la responsabilitat penal eventual de cadascú dels acusats.
Respecte a la qüestió de la prescripció plantejada per les defenses dels acusats, estima el Tribunal que per les mateixes raons, no s'ha d'apreciar, doncs no se sap si es tracta de mercaderies sensibles o no, i en quina quantitat, per determinar si es tracta d'una contravenció penal o no. Per tant i per tots aquests elements, procedeix dictar l'absolució de tots els processats.
En quant a l'últim viatge del dia 30 de març, és a dir, el dia del control, consta en autes, de conformitat amb les al·legacions de les defenses dels acusats, que s'ha efectuat el control fora de la franja duanera definida a l'apartat 1 de l'article 9 de la llei de data 4 de març de 1999, i per tant no hi ha lloc a estimar constituït el delicte major que és objecte d'acusació, per la qual cosa, procedeix dictar també l'absolució de tots els processats, ja que endemés la temptativa d'aquest tipus de delicte no és punible .
Respecte a la qüestió plantejada pel lletrat defensor dels processats Roda i Benitez, sobre el fet que existirien dues fronteres de les quals una de fictícia, no es pot apreciar, doncs la franja duanera no pot ser considerada com una frontera diferent creada pel dret penal, sinó que el text de l'article 9 apartat 1 de la llei del 4 de març del 1.999 no fa res més que de precisar l'incriminacio vis a vis a la frontera real per definir la competència d'intervenció del servei de duana.
Decisio
CONSIDERANT: que per tots aquests elements, procedeix dictar l'absolució de tots els processats i processada i la restitució de la mercaderia i les vehicles intervinguts i incautats.
CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal declarar d'ofici els despeses processals.
V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
F A L L E M : que hem d'absoldre i absolem als acusats Vilar, Roda, Quesada, Cano, Benitez, i a l'acusada Marcos del delicte major d'exportació il·lícita de mercaderies sensibles en associació organitzada.
Ordenem la restitució de la mercaderia i dels vehicles intervinguts i incautats.
Declarem d'ofici les despeses processals causades.
Que contra la present resolució es pot interposar recurs d'apel·lació, davant del Tribunal de Corts en el termini de quinze dies naturals a la notificació.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.