STCOR ANDORRA, a 05 de febrer del 2010 - ROJ: STCOR 15/2010
reformation
JuridictionTribunal de Corts
Niveauappel
Date du prononcé5 février 2010
NuméroTC-097-2/08
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STCOR 15/2010 (Tribunal de Corts, 5 février 2010)
> Décision commentée : STCOR 15/2010, Tribunal de Corts, 5 février 2010, ECLI:AD:TCORAD:2010:15 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Dans la nuit du 15 juin 2006, vers deux heures, à la discothèque ORG_0 d'Escaldes-Engordany, la prévenue Ruiz, de nationalité espagnole et sans antécédents pénaux, a sorti des toilettes dans un état d'agitation, après que la victime, Vilar, eut frappé à plusieurs reprises à la porte d'une cabine. Un bref échange verbal s'est ensuivi. La prévenue a alors poussé Vilar contre le cadre d'une porte, ce qui a provoqué une fracture des os propres du nez sans déplacement. Étourdie par le choc, la victime est tombée au sol. La prévenue l'a alors saisie par les cheveux et l'a traînée sur quelques mètres, lui occasionnant des coupures au poignet gauche et entre le premier et le deuxième doigt de la main gauche, causées par des éclats de verre présents sur le sol. Les plaies ont nécessité des points de suture.
Le rapport médico-légal final du 6 février 2007 a retenu une incapacité de travail de huit jours, une incapacité permanente partielle de 2 %, ainsi qu'un préjudice esthétique et un pretium doloris qualifiés de très légers. Les organismes de sécurité sociale ont exposé des prestations de salaire et des prestations médicales, dont ils demandaient le remboursement.
Le ministère public a qualifié les faits de délit majeur de coups volontaires au sens de l'article 113.3 du Code pénal, et a requis une peine d'un an d'emprisonnement avec sursis qualifié, outre la réparation civile et les frais de procédure. La défense a contesté la qualification retenue. Elle soutenait que les faits relevaient du délit mineur de l'article 113.1, au motif que la pose de points de suture ne constituait pas un « traitement médical postérieur à la première assistance ». Elle a par ailleurs invoqué la circonstance atténuante de l'article 29.2 du Code pénal, tenant à la contribution de la victime à la commission des faits, et a sollicité une peine d'arr
Korpus — Jurisprudence
STCOR ANDORRA, a 05 de febrer del 2010 - ROJ: STCOR 15/2010
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STCOR 15/2010 (Tribunal de Corts, 5 février 2010)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STCOR 15/2010, Tribunal de Corts, 5 février 2010, ECLI:AD:TCORAD:2010:15 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Dans la nuit du 15 juin 2006, vers deux heures, à la discothèque ORG_0 d'Escaldes-Engordany, la prévenue Ruiz, de nationalité espagnole et sans antécédents pénaux, a sorti des toilettes dans un état d'agitation, après que la victime, Vilar, eut frappé à plusieurs reprises à la porte d'une cabine. Un bref échange verbal s'est ensuivi. La prévenue a alors poussé Vilar contre le cadre d'une porte, ce qui a provoqué une fracture des os propres du nez sans déplacement. Étourdie par le choc, la victime est tombée au sol. La prévenue l'a alors saisie par les cheveux et l'a traînée sur quelques mètres, lui occasionnant des coupures au poignet gauche et entre le premier et le deuxième doigt de la main gauche, causées par des éclats de verre présents sur le sol. Les plaies ont nécessité des points de suture.
Le rapport médico-légal final du 6 février 2007 a retenu une incapacité de travail de huit jours, une incapacité permanente partielle de 2 %, ainsi qu'un préjudice esthétique et un pretium doloris qualifiés de très légers. Les organismes de sécurité sociale ont exposé des prestations de salaire et des prestations médicales, dont ils demandaient le remboursement.
Le ministère public a qualifié les faits de délit majeur de coups volontaires au sens de l'article 113.3 du Code pénal, et a requis une peine d'un an d'emprisonnement avec sursis qualifié, outre la réparation civile et les frais de procédure. La défense a contesté la qualification retenue. Elle soutenait que les faits relevaient du délit mineur de l'article 113.1, au motif que la pose de points de suture ne constituait pas un « traitement médical postérieur à la première assistance ». Elle a par ailleurs invoqué la circonstance atténuante de l'article 29.2 du Code pénal, tenant à la contribution de la victime à la commission des faits, et a sollicité une peine d'arr
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal de Corts, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa Núm. TC-097-2/08, seguida pel presumpte delicte major de lesions per imprudència, contra Ruiz, nascuda el dia 7 de març de 1985 a Escaldes-Engordany, filla de Canales i de Blasco, de nacionalitat espanyola, soltera, de professió dependenta, i defensada pel Lletrat Sr. Bueno, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Machado i actuant de ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora, havent designat el Tribunal, ponent… »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal de Corts devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STCOR ANDORRA, a 05 de febrer del 2010 - ROJ: STCOR 15/2010 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal de Corts consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (reformation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal de Corts procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« són fets provats que el dia 15 de juny del 2006, vers les 2 hores, a la discoteca ORG_0 de la vila d'Escaldes-Engordany, Vilar, juntament amb Sevillano, anà als lavabos, picant en diverses ocasions a la porta tancada d'uns dels wàters, sortint d'aquest, alterada, la processada Ruiz, nascuda el dia 7 de març del 1985, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, la qual, després d'un breu intercanvi verbal, projectà amb una empenta a Vilar contra el marc d' una porta, causant-li una fissura dels ossos propis del nas sense desplaçament; estabornida pel impacte, aques… »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal de Corts à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal de Corts en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal de Corts avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 05 février 2010 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
S E N T È N C I A
Magistrats Srs. Concepció Baron Mora Jacques Jacques Richiardi
Elisenda Franquet Font
A la Vila d'Andorra la Vella, cinc de febrer del dos mil deu.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa Núm. TC-097-2/08, seguida pel presumpte delicte major de lesions per imprudència, contra Ruiz, nascuda el dia 7 de març de 1985 a Escaldes-Engordany, filla de Canales i de Blasco, de nacionalitat espanyola, soltera, de professió dependenta, i defensada pel Lletrat Sr. Bueno, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Machado i actuant de ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Jacques Richiardi.
RESULTANT:
són fets provats que el dia 15 de juny del 2006, vers les 2 hores, a la discoteca ORG_0 de la vila d'Escaldes-Engordany, Vilar, juntament amb Sevillano, anà als lavabos, picant en diverses ocasions a la porta tancada d'uns dels wàters, sortint d'aquest, alterada, la processada Ruiz, nascuda el dia 7 de març del 1985, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, la qual, després d'un breu intercanvi verbal, projectà amb una empenta a Vilar contra el marc d' una porta, causant-li una fissura dels ossos propis del nas sense desplaçament; estabornida pel impacte, aquesta caigué al terra; la processada l'agafà aleshores pels cabells i l'arrossegà uns quants metres, ocasionant-li talls a la cara anterior del canell esquerre i a la zona interdigital entre el 1er i el 2on dit de la mà esquerre amb els vidres trencats que es trobaven al terra, havent necessitat les ferides al canell i interdigital punts de sutura, i havent-se li prescrit també a la víctima un tractament que consistia en analgèsics, profilaxi antibiòtica, vacuna antitetànica i antiinflamatoris.
En l'informe final de data 6 de febrer del 2007, la metgessa forense, després d'haver precisat que Vilar havia estat de baixa laboral durant 8 dies, valorà la I.P.P. amb 2%, pel punt dolorós amb petit nòdul, probable neurinoma a la cicatriu del dit de la mà esquerra que dificulta la pressió, i qualificant igualment el perjudici estètic de molt lleu (1/7) i el quantum doloris de molt lleu (1,5/7).
La ORG_1 tingué de sufragar prestacions de salaris (101,29EUR) i prestacions mèdiques (67,82EUR), de les quals sol·licita el reembossament.
RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets de delicte major de lesions doloses tipificat a l'article 113.3 del Codi Penal, del qual la processada n'és responsable penalment en concepte d'autora, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.
Demana que li sigui imposada la pena d'un any de presó part condicional qualificada a l'abonament de la responsabilitat civil, així com el pagament de les despeses processals causades.
En concepte de responsabilitat civil, sol·licita que la processada indemnitzi a la ORG_1 en la quantitat de 169,11 EUR i a Vilar en els imports següents:
Despeses mèdiques : 40,52 EUR
I.T.T.: 101,29 EUR
I.P.P.: 3000 EUR
Perjudici Estètic: 3000 EUR
Quantum doloris: 3000 EUR
A l'acte de la vista oral, ratifica les seves conclusions provisionals, prevalent-se de la jurisprudència dels Tribunals andorrans respecte a la qüestió de la qualificació jurídica plantejada per la defensa.
RESULTANT: que la defensa de Ruiz manifesta el seu desacord amb l'exposició dels fets del Ministeri Fiscal.
Essencialment, posa de relleu que a la processada, sense raó aparent, s'havia vist prohibir el pas per accedir als lavabos del local ORG_0 per la Sra. R..... i la Sra. S..... i, que en front d'aquesta situació havia reaccionat donant una empenta a la primera, la qual, sense intencionalitat de la seva part, s'havia donat un cop contra la pica del lavabo.
Afegint que la processada nega rotundament haver agafat a la Sra. R després de l'empenta.
Qualifica els fets de delicte menor de lesions doloses tipificat a l'article 113.1 del Codi Penal, no estant d'acord sobre el fet que la posa de punts de sutura pugui constituir el tractament mèdic posterior a la primera assistència previst a l'article 113.3.
Posa igualment de relleu les precisions d'ordre mèdic donades pels informes de la Dra. Anaya i de la Dra. Manso.
Invoca la circumstància atenuant prevista a l'article 29.2 del Codi Penal de contribució de la perjudicada a la comissió dels fets, per raó del seu comportament, per demanar una pena d'arrest no superior a tres mesos en suspensió condicional simple.
En concepte de responsabilitat civil, proposa les indemnitzacions següents:
Per la C.A.S.S.: 169,11 EUR
Per ENTITY_9:
despeses mèdiques: 40,52 EUR
I.T.T.: 101,29 EUR
I.P.P.: 800 EUR
Perjudici estètic: 600 EUR
Pretium doloris: 600 EUR
A l'acte de la vista oral, eleva a definitives les seves conclusions provisionals, posant de relleu els lligams d'amistat que uneixen la perjudicada als testimonis.
CONSIDERANT:
que els fets provats són legalment constitutius d'un delicte major de lesions doloses, tipificat a l'article 113.3 del Codi Penal, puix que, d'una part, la processada ha exercit violències voluntaries sobre la persona de Vilar, primer donant-li una empenta que la projectà contra el marc d' una porta, i després, una vegada al terra, agafant-la pels cabells i arrossegant-la sobre uns quants metres, d'altra part, les ferides del canell esquerre i de la zona interdigital entre el 1er i el 2on dit de la mà esquerre, que són part de les ferides amb relació directa amb les violències exercides, necessitaren la posa de punts de sutura, o sigui "un tractament mèdic posterior a la primera assistència" tal com està previst per les disposicions legals abans esmentades, per implicar una certa durada per la curació, independentment del fet d'haver o no de retirar els punts, diferenciant-se doncs de la simple primera assistència mèdica.
CONSIDERANT: que per aplicació dels articles 20 i 21 del Codi Penal, Ruiz és responsable penalment d'aquesta infracció en concepte de autora, per haver realitzat personalment l'acte punible, essent demostrada la realitat dels fets d'autes per les declaracions precises i constants de la perjudicada, les quals han estat corroborades pels testimonis de Sevillano i Salas, quina objectivitat no pot estar posada en dubte per la sola raó dels lligams d'amistat que uneixen aquestes persones; és important també recalcar la mala fe manifesta de la processada, la qual al moment de la seva declaració davant del Servei de Policia el dia 28 de desembre del 2006, va mentir, al declarar entre altres: "durant el mes de juny del 2006, vaig anar en varies ocasions al Pub ORG_0 d'Escaldes-Engordany; a l'interior d'aquest local no vaig tenir cap tipus de problema amb cap noia; no vaig pegar a cap noia a l'interior dels lavabos, sigui donant-li una empenta "
CONSIDERANT: que no existeixen circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, no essent certa la versió dels fets donada per la processada, de manera que cap contribució a la producció dels fets pot ésser retinguda en contra de la perjudicada per tal d'atenuar la responsabilitat de la seva agressora.
No obstant, s'ha de tenir en compte en el moment de l'apreciació de la pena, de l'absència d'antecedents penals.
CONSIDERANT: que per aplicació de l'article 94 del Codi Penal, Ruiz, responsable penalment, ho és també civilment, i per tant ha de ser condemnada al pagament de les indemnitzacions següents, en funció dels elements d'apreciació donats per l'informe mèdico-forense i dels justificants aportats:
ORG_1
Prestacions de salari i prestacions mèdiques: 169,11 EUR
ENTITY_9:
Despeses mèdiques no cobertes per a C.A.S.S.: 40,52 EUR
CONSIDERANT: que de conformitat amb les disposicions dels articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, la processada ha de pagar les despeses processals causades.
VIST
les disposicions legals aplicables en la causa, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem Ruiz com a responsable penal en concepte d'autora del delicte major de lesions doloses tipificat a l'article 113.3 del Codi Penal, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de SIS MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL així com al pagament de les despeses processals causades.
En concepte de responsabilitat civil, condemnem Ruiz a pagar a la ORG_1 la suma de 169,11 EUR i a Vilar la de 4841,81 EUR.
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació davant del Tribunal de Corts en el termini de quinze dies naturals següents a la notificació.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
Subir
Diccionario RAE
[1]
Tribunal de Corts, n° TC-097-2/08 — Décision commentée