× Legislació relacionada Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article 437.1 STCOR, Penal del 08 de febrer del 2010 ( ROJ: STCOR 17/2010 - ECLI:AD:TCORAD:2010:17 ) Òrgan: Tribunal de Corts Seu: Andorra la Vella Recurs: TC-026-3/08 Data resolució: 08/02/2010 Ponent: Concepció Baron Mora Tipus de resolució: Sentència Títol: ÚS I COMERCIALITZACIÓ DE DOCUMENT INVERAÇ PER UN FUNCIONARI - TRÀFIC D'INFLUÈNCIES DELICTE MAJOR AUTORIA INDUCCIÓ INHABILITACIÓ PER A L'EXERCICI DE CÀRREC PÚBLIC ROBATORI DANYS TRÀFIC D'INFLUÈNCIES DENÚNCIA Resum I.A. En un accident de trànsit ocorregut el 5 d'octubre de 2006 a Andorra la Vella, el taxista Garzón va col·lidir amb una motocicleta conduïda pel Sr. Romeu. Després de l'accident, l'agent de circulació Téllez, que estava regulant el trànsit a prop, va ser requerida per prendre'n nota. Malgrat que els conductors van decidir no denunciar l'accident, Garzón va convèncer Téllez perquè no fes cap informe. No obstant això, quan la companyia d'assegurances va demanar un informe oficial, Garzón va redactar un document fals que exculpava la seva responsabilitat i el va donar a Téllez perquè el signés. Téllez, sense verificar la veracitat del document, el va signar i el va presentar a la companyia d'assegurances. El tribunal va considerar que els fets eren constitutius d'un delicte major de funcionari que consigna falsament en document públic declaracions, fets o actes sobre els quals el document té valor probatori enfront de tercers. El tribunal va condemnar Garzón a 18 mesos de presó condicional, 4 anys d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic i al pagament de les despeses processals causades. Téllez va ser condemnada a 4 mesos de presó condicional, 1 mes d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic i al pagament de les despeses processals causades. Sentència Magistrats Concepció Baron Mora Jacques Richiardi Martel Elisenda Franquet Font S E N T È N C I A Magistrats Srs. Concepció Baron Mora Jacques RICHIARDI Elisenda FRANQUET FONT A la Vila d'Andorra la Vella, el dia vuit de febrer del dos mil deu. VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-026-3/08 seguida pels presumptes delictes majors de funcionari que consigna falsament en document públic declaracions, fets o actes sobre els quals el document té valor probatori enfront de tercers, i d'ús del mateix, contra Garzón nascut el dia 25 d'abril de 1967 a Rio de Janeiro (Brasil), fill de Pérez i Girona, de nacionalitat espanyola, divorciat, de professió Agent de Circulació, i defensat pel Lletrat Sr. Quesada, i contra Téllez nascuda el dia 31 de març de 1973 a Ponte Da Barca (Portugal), filla de Gutierrez i Andrade, de nacionalitat portuguesa, divorciada, de professió Agent de Circulació, i defensada pel Lletrat Sr. Peña, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Sevillano, i actuant de ponent la Magistrada Sra. Elisenda Franquet Font, havent el Tribunal designat per a la redacció de la sentència la Magistrada Sra. Elisenda Franquet Font. RESULTANT: són fets provats i així es declara, que el dia 5 d'octubre de 2006, sobre les 15.55 hores, el processat Garzón, nascut el dia 25 d'abril de 1967 a Rio de Janeiro (Brasil), de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, i en aquella època exercint professionalment com a Agent de Circulació núm. 79 de l'Honorable Comú d'Andorra la Vella, que no es trobava de servei en aquell instant, circulava pel carrer Prat de la Creu en direcció descendent vers la Baixada del Molí -en paral·lel a l'edifici del M.I. Govern,- conduint el vehicle tipus taxi, marca Opel, model Zafira, matrícula AND-(...), i arribat a l'alçada de la rotonda existent en el lloc, topà amb la motocicleta marca Peugeot, model Elystar 125 matrícula AND-(...), conduïda pel Sr. Romeu, caient el conductor de la motocicleta al terra, sense presentar lesions aparents. Al cap d'uns minuts de produït l'accident, i quan ambdós conductors ja havien retirat els seus vehicles de la rotonda, va aparèixer al lloc l'Agent de Circulació de l'Honorable Comú d'Andorra la Vella amb carnet professional núm. 88, la també processada Téllez, nascuda el dia 31 de març a Ponta da Barca (Portugal), de nacionalitat portuguesa i sense antecedents penals, que es trobava regulant el trànsit en un pas de vianants proper. L'Agent va insistir en trucar una ambulància o requerir al Servei de Policia, doncs el Sr. D.....J.....havia caigut de la motocicleta a rel de la topada, negant-se ambdós conductors, que es coneixien i van treure importància al que havia succeït, i van quedar en fer un parte amistós que tots dos durien l'endemà la companyia d'assegurances, A.D'A. S.A.-, que era coincident per ambdós vehicles. Al seu torn el processat Garzón va demanar a la processada que no fes informe al Servei de Circulació donant compte de l'accident, a la qual cosa la processada va accedir. A l'endemà el processat F..... va comparèixer a les oficines de la companyia d'assegurances, aportant una versió dels fets totalment diferent a la que havien consensuat amb el Sr. D.....J.....C..... el dia abans, nova versió que implicava a la processada com a intervinent per raó del seu càrrec al propi accident, i com a coneixedora de com havien succeït els fets per manifestacions dels dos conductors, la qual cosa no era certa. A rel de trobar-se amb dues versions totalment contradictòries de com va succeir l'accident (cadascuna provenint de cada un dels conductors intervinents), la companyia asseguradora va requerir al Servei de Circulació del Molt Honorable Comú d'Andorra la Vella en data 23 d'octubre del 2006 per tal que, i donat que el processat havia fet constar a la companyia que l'Agent núm. 88 havia participat professionalment en els fets, es fes arribar un informe sobre la topada. El processat F..... va redactar el text de l'informe que a ell li convenia, i que no contenia la veritat del fets succeïts, afegint que la processada havia constatat per manifestacions dels dos implicats al lloc dels fets (un d'ells el propi Agent núm. 79) les causes de la topada, que desvinculaven de qualsevol culpa al processat, donant-la al conductor de la motocicleta, i va donar aquest document a la processada per tal que ella el signés. La qual cosa la Sra. P..... va fer, sense que consti que es donés cap curs a aquest document. Requerit de nou el Servei de Circulació esmentat per la companyia d'assegurances per tal que es presentés l'informe oficial, en data 10 de gener del 2007 la processada, que no dominava les eines informàtiques, va demanar al seu company de feina, l'Agent núm. 36, Sr. Manzanares, que l'ajudés a passar a paper oficial del Comú l'informe sobre l'accident mencionat, que duia a la seva volta imprès en un foli, que era el document que li havia entregat el processat. L'Agent núm. 36 es va estranyar de que es referís a un accident ocorregut tres mesos abans, de que hi hagués un company implicat, l'Agent núm. 79, i de que l'informe fos clarament favorable a l'esmentat company. Tot i això, va mecanografiar l'informe, que la processada va signar, i al mateix document li va ser donat el tràmit reglamentari pel conducte intern del Servei de Circulació, sense que l'informe oficial arribés a sortir del propi Servei, donat que a l'endemà l'Agent núm. 36 posà els fets en coneixement dels seus superiors. CONSIDERANT: que, els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major de funcionari que consigna falsament en document públic declaracions, fets o actes sobre els quals el document té valor probatori enfront de tercers, tipificat i penat a l'article 437.1 del Codi Penal. Que ens trobem doncs en primer lloc davant d'un funcionari públic, la Sra. P....., Agent de Circulació de l'Hble. Comú d'Andorra la Vella, que en exercici de les seves funcions professionals emet un document públic o oficial (en aquest cas a prec seu un company li mecanografia informàticament, signant- lo ella, com consta al foli 4, en paper oficial i amb totes les formalitats oportunes), per tant assumint el seu contingut i el seu caràcter oficial. Que en aquest document es descriu la intervenció de l'Agent en un fet que si bé no és incert que hi va intervenir, no ho és que a rel de la citada intervenció ella tingues coneixement de com van anar els fets, de quin conductor va tenir la culpa de l'accident, ni tan sols de quin paper va jugar cada conductor o en quin estat van quedar els vehicles, donat que no només no va veure l'accident (circumstància que en cap moment s'afirma en el document) sinó que no va mantenir conversa amb els dos conductors implicats amb la finalitat d'esbrinar com van anar els fets, doncs tots dos li van manifestar el seu interès en treure-li importància a l'assumpte i no avisar ni a l'ambulància ni al Servei de Policia. Que aquest document oficial o públic, l'informe que va emetre la processada com a funcionària del Servei de Policia, anava directament destinat a tenir valor probatori en front a tercers, donat que era requerit per la companyia d'assegurances, que davant la presència de dues versions contradictòries sobre dos assegurats que li exposaven el desenvolupament d'un accident de trànsit en el que s'havien trobat directament implicats, i degut a que s'indicava la intervenció de la mateixa (la processada) en l'accident, es demanava que la funcionària fes constar el que havia succeït a efectes d'esbrinar quin dels dos conductors era el responsable dels danys i lesions ocorreguts. Que la processada va actuar amb dol falsari clar, doncs ella era conscient, així ho ha reconegut des que va ser interrogada per aquests fets, que ni va veure l'accident ni sap com va passar ni qui en tenia la culpa, sinó que es va limitar a assumir la versió dels fets que el seu company, l'Agent núm. 79, implicat en l'accident, li va facilitar ja redactada a fi de que ho passés a l'ordinador en paper oficial i ho signés, perquè fos presentat davant la companyia. Que pel que respecte al processat F....., el mateix és reposable del delicte esmentat com a inductor, ja que de no ser per la seva insistència i intervenció casual a l'accident la processada no hagués redactat aquell informe ni hi hagués fet constar el que hi va escriure, sinó que va ser el seu company qui en veure's implicat i creure que podia treure profit de la seva posició d'Agent de Circulació, de funcionari també, doncs, va proposar a la processada de fer constar en l'informe dels fets la versió dels mateixos que a ell l'afavoria, i que (especialment) no era cert que la processada conegués per la seva intervenció en el fets, perquè desconeixia la mecànica de l'accident i qui dels dos conductors va cometre imprudència. El processat, que era la única persona que podia treure un profit d'aquesta acció material de fer constar la falsedat la seva companya en el document oficial, va induir la processada a cometre la falsedat, a fer declaracions sobre un fet que no coneixia en el document, document públic que anava destinat a tenir valor probatori davant la companyia d'assegurances. Decisio CONSIDERANT: que, no concorren circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal. La defensa de la processada demana que sigui apreciada la concurrència de la circumstància excloent de la responsabilitat criminal de l'article 27.4 del Codi Penal, i subsidiàriament que es consideri l'estat mental de la processada a l'època dels fets com una circumstància excloent incomplerta segons l'article 28 del Codi Penal. És a dir, es demana que es consideri que la processada al moment dels fets es trobava afectada d'anomalia i/o alteració mental que no li permetia comprendre la il·licitud del fets o actuar d'acord amb aquesta comprensió. I la base fàctica que la defensa preté que hauria de recolzar l'apreciació de la circumstància excloent, complerta o subsidiàriament incomplerta, de la responsabilitat criminal, són els antecedents familiars i psicològics de la processada, i la seva situació familiar i econòmica precària, que haurien determinat que la mateixa fos més influenciable i cedís abans a la pressió a la que la va sotmetre el seu company. L'argument no pot prosperar, de cap manera s'ha acreditat que els problemes que patia la processada a nivell familiar, sentimental o psicològic (aquests darrers més aviat derivats de tost els altres) afectessin en major o menor mesura a la seva imputabilitat. En efecte, de l'informe psicològic emès per la Sra. Tejera, i les conclusions del qual obren al foli 218 de la causa, es desprèn que la processada tendeix a la impulsivitat davant les situacions d'ansietat o pressió, i que defuig enfrontar-se als problemes, actuant amb impulsivitat per treure's del damunt el conflicte. Dites conclusions no impliquen la existència de cap trastorn mental que afecti la imputabilitat de la processada, únicament, si es vol, dibuixen un caràcter més aviat dèbil, però sense entrar en el terreny del que és patològic. És per això que cap mena de circumstància modificativa de la responsabilitat criminal es pot fer derivar -i amb cap intensitat- d'aquest fet, sense prejudici que pugui tenir efectes en l'àmbit de determinació de la pena. CONSIDERANT: que, a efectes de penalitat es té en consideració la funció que cadascun dels intervinents va tenir en la producció dels fets, la circumstància que la iniciativa provingués del processat, que a més és Agent del mateix servei i més antic que la processada, per la qual cosa podia exercir certa ascendència sobre ella, i així mateix que donades les circumstàncies personals de la processada que ja s'han esmentat i el coneixement de la seva situació que havia de tenir el processat, i doncs que no tenia un caràcter fort i econòmicament la situació era delicada, va ser més fàcil influir sobre ella per tal que dues a terme materialment el fet il·lícit. A més a més la persona a qui l'acte il·lícit hagués beneficiat materialment si el mateix hagués prosperat i hagués sortit l'efecte que es pretenia, és el propi processat, no havent-hi cap benefici per la processada. Que igualment es té en consideració que la processada ha reconegut des de l'inici els fets (si bé no hi va haver confessió pròpia i a iniciativa d'ella, sinó que tot es va descobrir a rel de que el seu company de feina, l'Agent núm. 36, va decidir posar en coneixement dels superiors les irregularitats observades en l'informe que la va ajudar a mecanografiar), ha admès els fets des que se li ha donat a conèixer que s'estaven investigant, i s'ha mostrat penedida del que va fer. Que tot això determinarà que les penes imposades al processat siguin de major entitat que les que es determinen per la processada, donat que el Tribunal considera que la conducta del processat mereix més retret que la de la Sra. P...... CONSIDERANT: que no hi ha lloc a responsabilitat civil. CONSIDERANT: que, els processats hauran d'abonar les despeses processals causades de conformitat amb les disposicions dels articles 100.2 del Codi Penal i 174 i 175 del Codi de Procediment Penal. VIST les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts, F A L L E M : Que, hem de condemnar i condemnem al processat Garzón, com a responsable en concepte d'autor per inducció del delicte major de funcionari que consigna falsament en document públic declaracions, fets o actes sobre els quals el document té valor probatori enfront de tercers, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de DIVUIT MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, 4 ANYS D'INHABILITACIÓ PER A L'EXERCICI DE CÀRREC PÚBLIC i al pagament de les despeses processals causades. Que, hem de condemnar i condemnem a la processada Téllez, com a responsable en concepte d'autora material del delicte major de funcionari que consigna falsament en document públic declaracions, fets o actes sobre els quals el document té valor probatori enfront de tercers, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de QUATRE MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, UN MES D'INHABILITACIÓ PER A L'EXERCICI DE CÀRREC PÚBLIC i al pagament de les despeses processals causades. Que hem d'absoldre i absolem als processats Garzón i Téllez, del delicte major d'ús de document públic en el qual constin declaracions falses, fets o actes sobre els quals el document té valor probatori enfront de tercers, emès per funcionari públic, declarant d'ofici aquesta part de les despeses processals causades. Que contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació davant d'aquest Tribunal de Corts, a resoldre pel Tribunal Superior de Justícia, en el termini de quinze dies naturals següents a la notificació. Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE