STCOR ANDORRA, a 26 de febrer del 2010 - ROJ: STCOR 27/2010
Rejet du pourvoi
JuridictionTribunal de Corts
Niveauappel
Date du prononcé26 février 2010
NuméroCP-065-1/09
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Tribunal de Corts d'Andorre, 26 février 2010, STCOR 27/2010
> Décision commentée : Tribunal de Corts (Andorre), Penal, 26 février 2010, ROJ STCOR 27/2010, ECLI:AD:TCORAD:2010:27 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le 25 juin 2008, Ruiz, employée comme femme de chambre dans un hôtel andorran, et Quesada, sa governante, entretenaient des relations professionnelles et personnelles très tendues. À la suite d'un incident de travail survenu dans une chambre en cours de nettoyage, une discussion s'engagea entre les deux femmes. Selon les faits tenus pour établis en première instance, Quesada saisit fortement Ruiz par les bras et la poussa contre un mur. Le rapport du Service de médecine légale et médecine légale (non précisé dans la décision, quant à sa date exacte) relève des érosions aux bras et un état de fort nervosisme.
Le juge unipersonnel du Batlle, saisi de la cause CP-065-1/09, a déclaré Quesada coupable d'une contravention pénale de lésions dolosives, au sens de l'article 476.2 du Code pénal, et l'a condamnée à une peine de « un cap de setmana d'arrest nocturn condicional », soit un week-end d'arrêt nocturne avec sursis. Il l'a également condamnée à indemniser la Caixa Andorrana de Seguretat Social (61,41 EUR de frais médicaux remboursés) et Ruiz (2 500 EUR au titre du *pretium doloris*, outre les postes à liquider en phase d'exécution). Il a en revanche acquitté Ruiz de la contrav
Korpus — Jurisprudence
STCOR ANDORRA, a 26 de febrer del 2010 - ROJ: STCOR 27/2010
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
Tribunal de Corts d'Andorre, 26 février 2010, STCOR 27/2010
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal de Corts (Andorre), Penal, 26 février 2010, ROJ STCOR 27/2010, ECLI:AD:TCORAD:2010:27 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le 25 juin 2008, Ruiz, employée comme femme de chambre dans un hôtel andorran, et Quesada, sa governante, entretenaient des relations professionnelles et personnelles très tendues. À la suite d'un incident de travail survenu dans une chambre en cours de nettoyage, une discussion s'engagea entre les deux femmes. Selon les faits tenus pour établis en première instance, Quesada saisit fortement Ruiz par les bras et la poussa contre un mur. Le rapport du Service de médecine légale et médecine légale (non précisé dans la décision, quant à sa date exacte) relève des érosions aux bras et un état de fort nervosisme.
Le juge unipersonnel du Batlle, saisi de la cause CP-065-1/09, a déclaré Quesada coupable d'une contravention pénale de lésions dolosives, au sens de l'article 476.2 du Code pénal, et l'a condamnée à une peine de « un cap de setmana d'arrest nocturn condicional », soit un week-end d'arrêt nocturne avec sursis. Il l'a également condamnée à indemniser la Caixa Andorrana de Seguretat Social (61,41 EUR de frais médicaux remboursés) et Ruiz (2 500 EUR au titre du pretium doloris, outre les postes à liquider en phase d'exécution). Il a en revanche acquitté Ruiz de la contrav
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal de Corts, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« A la Vila d'Andorra la Vella, vint-i-sis de febrer del dos mil deu. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal de Corts devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STCOR ANDORRA, a 26 de febrer del 2010 - ROJ: STCOR 27/2010 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal de Corts consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (rejet), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal de Corts procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal unipersonal del Batlle en la causa núm. CP- 065-1/09 seguida per una contravenció penal de lesions doloses, sent part apel·lant Quesada, representada per la Lletrada Sra. Calatayud i sent parts apel·lades Ruiz, representada per la Lletrada Sra. Seco, i el Ministeri Fiscal representat per la Sra. ENTITY_6; actuant de ponent el Magistrat Sr. Amorós, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat … »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal de Corts à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal de Corts en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal de Corts avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 26 février 2010 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Amorós Enric ANGLADA FORS
Jacques Richiardi
A la Vila d'Andorra la Vella, vint-i-sis de febrer del dos mil deu.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal unipersonal del Batlle en la causa núm. CP- 065-1/09 seguida per una contravenció penal de lesions doloses, sent part apel·lant Quesada, representada per la Lletrada Sra. Calatayud i sent parts apel·lades Ruiz, representada per la Lletrada Sra. Seco, i el Ministeri Fiscal representat per la Sra. ENTITY_6; actuant de ponent el Magistrat Sr. Amorós, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Jacques Richiardi.
RESULTANT:
que el Resultant de fets provats de la sentència apel·lada diu el següent:
"Que són fets provats i així es declara que en data 25 de juny del 2008, Ruiz treballava en tant que cambrera d'habitacions de l'ORG_1, essent la governanta de l'hotel Quesada La relació entre ambdós era molt tensa, i arran d'un incident laboral, Ruiz anà a la cambra que estava netejant Quesada, iniciant-se una discussió entre ambdós en el curs de la qual Quesada agafà fortament pels braços a Ruiz, empenyent-la contra la paret. De resultes de l'agressió, Ruiz patí erosions als braços i una situació de fort nerviosisme, segons consta en l'informe del Servei de Medicina Legal i Forense."
RESULTANT: que la part dispositiva de la sentència apel·lada conté el següent pronunciament:
"DECIDEIXO:
Primer.- Que he d'absoldre i absolc a Ruiz de la contravenció penal de lesions doloses de la que era acusada.
Segon.- Que he de condemnar i condemno, a Quesada com a autora de la contravenció penal de lesions doloses, tipificada i penada a l'article 476.2 del Codi Penal, a la pena d'UN CAP DE SETMANA D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL.
Tercer.- Que he de condemnar i condemno, a Quesada a indemnitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social en l'import de seixanta-un euros amb quaranta-un cèntims (61,41 EUR) en concepte de despeses mèdiques reemborsades.
En concepte de responsabilitat civil Quesada haurà d'indemnitzar també a Ruiz en l'import de dos mil cinc-cents euros (2.500 EUR) en concepte de pretium doloris i en els imports que es determinin en període d'execució de sentència corresponents a les despeses mèdiques no reemborsades, l'incapacitat total transitòria i els honoraris d'advocada de l'adversa. Així mateix, se la condemna al pagament de les despeses processals causades."
RESULTANT: que la representació lletrada de Quesada ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta sentència, sol·licitant la seva revocació en el sentit de que sigui declarada absolta la seva defensada.
Fa valdre que el Tribunal de primera instància no ha efectuat una correcta valoració dels elements probatoris, sostenint que la Sra. Ruiz va ser víctima d'una agressió per part de la Sra. Quesada, quina li va esgarrapar el coll fins a l'extrem de fer-li marca tal com ho varen declarar la Sra. Zapata i que l'únic que va fer la seva defensada justament, va ser agafar pels braços a la Sra. Ruiz per tal d'evitar que anés a més l'agressió de la que era objecte.
Invoca el benefici de la circumstància excloent de la responsabilitat penal de legítima defensa, prevista a l'article 27.1 del Codi Penal.
A l'acte de la vista oral, ratifica el seu escrit de recurs, demanant la condemna de la Sra. Ruiz al pagament dels honoraris d'advocat.
RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat i demana la confirmació de la sentència recorreguda en tots els seus extrems per ser plenament ajustada a dret, afirmant que:
les testificals practicades a la data del judici oral, especialment en les persones de les Sres. Zapata, Ribes, Somoza, Benitez i Manzanares, així com els interrogatoris de les imputades Quesada i Ruiz posaren de relleu que ambdues mantenien una situació crispada, existint una evident mala relació laboral i personal que finalitzava tot sovint en discussions, igualment, les testificals ans referides posaren de relleu que a la data del 25 de juny de 2008, únicament Quesada i la condemnada Ruiz, és trobaven a l'habitació de l'hotel F. del M. en que s'inicià la discussió així com el forceig posterior, que produí les ferides constatades pel servei d'urgències de l'hospital Nostra Senyora de Meritxell, segons la documental que obra al foli 8 de les actuacions.
El concepte de baralla mútuament acceptada fa inviable l'aplicació de l'eximent complet de legítima defensa.
A l'acte del la vista oral, eleva a definitiu el seu escrit de contesta al recurs.
RESULTANT: que la defensa de Ruiz s'oposa igualment al recurs formulat, i sol·licita la confirmació íntegra de la sentència de data 10 de juliol de 2009, així com la condemna de la Sra. Quesada al pagament de la totalitat de les costes processals d'aquesta segona instància, inclosos els honoraris d'advocat.
Sosté que va quedar degudament acreditat que fou la Sra. Quesada qui va perdre els nervis i va agredir a la Sra. Ruiz, en agafar-la fortament pels braços, causant-li unes lesions que han estat indemnitzades conforme a dret i equitat.
A l'acte de la vista oral, eleva a definitiu el seu escrit de recurs.
CONSIDERANT:
que és per una justa apreciació dels elements examinats que la jurisdicció de primera instància va apreciar la culpabilitat de Quesada per una contravenció penal de lesions doloses imputada pel Ministeri Fiscal, puix que, d'una part, ressurt dels diferents testimoniatges recollits i de les declaracions de les dos protagonistes, que existia entre elles una situació de gran tensió, la qual les havia dut a vius intercanvis verbals anunciadors d'una altercació física, i d'altra part, que el 25 de juny del 2008, en el marc d'aquest context conflictual, aquesta altercació física es produí efectivament, en el marc d'una baralla mútuament acceptada, que de per sí exclou l'aplicació de l'eximent de legítima defensa.
Havent a més de constatar, que la defensa de la condemnada ne discuteix l'import de les indemnitzacions acordades pel Tribunal Unipersonal del Batlle, en particular el pretium doloris, indemnitzacions que en tot cas son conformes amb els criteris jurisprudencials, essent doncs convenient confirmar íntegrament la sentència dictada en data 10 de juliol del 2009.
CONSIDERANT: que de conformitat amb les disposicions dels articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, Quesada, quin recurs es desestima, ha de ser condemnada al pagament de les despeses processals causades en segona instància, així com al dels honoraris d'advocat que seria injust deixar al càrrec de Ruiz, segons l'import que serà determinat en període d'execució de sentència.
VIST
les disposicions legals aplicables en la causa, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
F A L L E M : que DESESTIMANT el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada de Quesada contra la sentència de data 10 de juliol del 2009 dictada pel Tribunal Unipersonal del Batlle en la causa CP-065-1/09 ES CONFIRMA ÍNTEGRAMENT DITA SENTÈNCIA.
Manzanaresmnem a Quesada al pagament de les despeses processals causades en segona instància, així com al dels honoraris d'advocat assumits per Ruiz, segons l'import que serà determinat en període d'execució de sentència.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.