STCOR ANDORRA, a 04 de març del 2010 - ROJ: STCOR 31/2010
reformation
JuridictionTribunal de Corts
Niveauappel
Date du prononcé4 mars 2010
NuméroTC-038-2/08
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STCOR 31/2010 (ECLI:AD:TCORAD:2010:31)
> Décision commentée : STCOR 31/2010 (ECLI:AD:TCORAD:2010:31) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le Tribunal de Corts (Andorre-la-Vieille) a rendu, le 4 mars 2010, une sentence en matière pénale dans la cause n° TC-038-2/08, sous la présidence du magistrat Enric Anglada Fors, rapporteur, assisté de Jean-Marie Ferrandez et de Concepció Baron Mora. Le prévenu, de nationalité portugaise, né en 1985 et sans antécédents pénaux, était poursuivi pour un délit majeur de lésions dolosives commises avec un objet susceptible de causer des lésions plus graves à la victime.
Les faits, tenus pour établis, se sont produits le 29 janvier 2006, vers 1 h 30, à l'extérieur du Bar Catalunya, à Pas de la Casa. Au cours d'une altercation entre plusieurs personnes, le prévenu a frappé la victime à l'arrière de la tête avec un verre en verre, occasionnant une plaie incisivo-contuse ayant nécessité trois points de suture.
Le ministère public a qualifié les faits au regard de l'article 115.2 du Code pénal, retenant la responsabilité du prévenu en qualité d'auteur et la circonstance atténuante de minorité d'âge (articles 26 et 54.3 du Code pénal). Il a requis dix-huit mois de prison avec sursis et le paiement des frais de procédure. Au titre de la responsabilité civile, il a demandé la condamnation du prévenu à indemniser la Caisse andorrane de sécurité sociale (CASS) à hauteur de 59,48 euros, au titre de prestations médicales, la victime ayant expressément renoncé à toute autre réclamation.
La défense a soutenu que le prévenu n'avait agi qu'en état de légitime défense, pour se protéger lui-même et son frère, et a sollicité l'application de la cause d'exclusion de responsabilité prévue à l'article 27.1 du Code pénal, avec un acquittement.
## Question de droit
La juridiction devait déterminer si l'altercation ayant donné lieu aux coups pouvait relever de la légitime défense, cause d'exclusion de l'antijuridicité et de la responsabilité pénale au sens de l'article 27.1 du Code pénal, ou si elle constituait une bagarre mutuellement acceptée, ce qui excluait cette justification. Se posait accessoirement la question de l'imputation personnelle des faits au prévenu, de la portée de la circonstance atténuante de minorité d'âge, ainsi que de la détermination de la peine et des conséquences civiles.
## Solution et dispositif
Le Tribunal écarte la thèse de la légitime défense. Il relève que le prévenu a reconnu à l'audience avoir porté le coup avec le verre « dans le contexte d'une bagarre », que le rapport du service de police établit
Korpus — Jurisprudence
STCOR ANDORRA, a 04 de març del 2010 - ROJ: STCOR 31/2010
Le Tribunal de Corts (Andorre-la-Vieille) a rendu, le 4 mars 2010, une sentence en matière pénale dans la cause n° TC-038-2/08, sous la présidence du magistrat Enric Anglada Fors, rapporteur, assisté de Jean-Marie Ferrandez et de Concepció Baron Mora. Le prévenu, de nationalité portugaise, né en 1985 et sans antécédents pénaux, était poursuivi pour un délit majeur de lésions dolosives commises avec un objet susceptible de causer des lésions plus graves à la victime.
Les faits, tenus pour établis, se sont produits le 29 janvier 2006, vers 1 h 30, à l'extérieur du Bar Catalunya, à Pas de la Casa. Au cours d'une altercation entre plusieurs personnes, le prévenu a frappé la victime à l'arrière de la tête avec un verre en verre, occasionnant une plaie incisivo-contuse ayant nécessité trois points de suture.
Le ministère public a qualifié les faits au regard de l'article 115.2 du Code pénal, retenant la responsabilité du prévenu en qualité d'auteur et la circonstance atténuante de minorité d'âge (articles 26 et 54.3 du Code pénal). Il a requis dix-huit mois de prison avec sursis et le paiement des frais de procédure. Au titre de la responsabilité civile, il a demandé la condamnation du prévenu à indemniser la Caisse andorrane de sécurité sociale (CASS) à hauteur de 59,48 euros, au titre de prestations médicales, la victime ayant expressément renoncé à toute autre réclamation.
La défense a soutenu que le prévenu n'avait agi qu'en état de légitime défense, pour se protéger lui-même et son frère, et a sollicité l'application de la cause d'exclusion de responsabilité prévue à l'article 27.1 du Code pénal, avec un acquittement.
Question de droit
La juridiction devait déterminer si l'altercation ayant donné lieu aux coups pouvait relever de la légitime défense, cause d'exclusion de l'antijuridicité et de la responsabilité pénale au sens de l'article 27.1 du Code pénal, ou si elle constituait une bagarre mutuellement acceptée, ce qui excluait cette justification. Se posait accessoirement la question de l'imputation personnelle des faits au prévenu, de la portée de la circonstance atténuante de minorité d'âge, ainsi que de la détermination de la peine et des conséquences civiles.
Solution et dispositif
Le Tribunal écarte la thèse de la légitime défense. Il relève que le prévenu a reconnu à l'audience avoir porté le coup avec le verre « dans le contexte d'une bagarre », que le rapport du service de police établit
Sentència
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Ribes Enric ANGLADA FORS
Concepció Baron Mora
A la Vila d'Andorra la Vella, quatre de març del dos mil deu.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa núm. TC-038-2/08 seguida pel presumpte delicte major de lesions doloses causades amb mitjans o objectes amb perill de causar lesions més greus a la víctima, contra Esparza, nascut el dia 14 d'agost de 1985 a Cabacos, Moimenta, Portugal, fill de Araujo i de Zurita, de nacionalitat portuguesa, i defensat pel lletrat Sr. Tejada, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Vives, i actuant de ponent i redactor de la sentència el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.
RESULTANT:
que són fets provats i així es declara, que en data 29 de gener del 2006, vers la 1.30 hores, trobant-se el processat Esparza, nascut el dia 14 d'agost de 1985, de nacionalitat portuguesa, i sense antecedents penals, a l'exterior del Bar Catalunya de la vila del Pas de la Casa, i havent-se produït una picabaralla entre diverses persones, agredí a Quesada, colpint-lo amb un got de vidre a la part posterior del cap, ocasionant-li una ferida inciso contusa que requerí tres punts de sutura per a la seva curació.
RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius del delicte major de lesions doloses causades amb mitjans o objectes amb perill de causar lesions més greus a la víctima, tipificat a l'article 115.2 del Codi Penal, del qual en considera responsable, en concepte d'autor, al processat Esparza, concorrent la circumstància atenuant d'ésser menor de 21 anys prevista als articles 26 i 54.3 del Codi Penal.
Demana s'imposi a l'encausat la pena de divuit mesos de presó condicional i el pagament de les despeses processals causades.
En concepte de responsabilitat civil, demana que el processat sigui condemnat a indemnitzar a la CASS en la quantia de 59,48 euros en concepte de prestacions mèdiques abonades a Quesada, havent renunciat expressament aquest darrer a res reclamar.
A l'acte de la vista oral, ratifica i eleva a definitiva la seva qualificació provisional.
RESULTANT: que la defensa de Esparza es manifesta parcialment en desacord amb els fets relatats pel Ministeri Fiscal principalment pel fet que O..... únicament es va defensar d'una agressió contra ell mateix i contra el seu germà A....., i sense perjudici que els fets que consten autes autes puguin qualificar-se jurídicament conforme al delicte major de lesions doloses previst a l'article 115.2 del Codi Penal, hi ha prous elements en autes per considerar que el seu defensat no és responsable penal dels fets que se li imputen. Demana l'aplicació de la circumstància excloent prevista a l'article 27.1 del Codi Penal de legítima defensa i conseqüentment demana que s'acordi la seva lliure absolució amb tots els pronunciaments favorables. No s'escau igualment, per les mateixes raons, cap exigència de responsabilitat civil.
El dia de la vista oral, ratifica i eleva a definitiva la seva qualificació provisional, demanant clemència al Tribunal.
CONSIDERANT:
que els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major de lesions doloses utilitzant un objecte amb perill de causar lesions més greus a la víctima, tipificat a l'article 115.2 del Codi Penal, doncs del relat fàctic resulta amb força d'evidència la concurrència de tots els elements configuradors de l'il·lícit penal esmentat.
No es pot admetre la tesi de la direcció lletrada de l'inculpat de que estem davant d'un supòsit de legítima defensa i, per tant, de manca d'antijuridicitat, tota vegada que, com ha reconegut el propi processat a l'acte del judici oral, el cop que donà amb un got de vidre al cap de Quesada fou en el context d'una baralla, i de l'informe del Servei de Policia deriva que aquesta fou començada per persones diferents als directament implicats en la present causa, i en el curs de la mateixa s'afegiren primer el perjudicat i finalment el germà del processat i ell mateix, el que ve a demostrar que ens trobem davant d'una batussa mútuament acceptada, que, com ha dit de forma reiterada la doctrina jurisprudencial del Principat, elimina la circumstància excloent de la responsabilitat penal de legítima defensa, prevista a l'article 27.1 del Codi Penal.
CONSIDERANT: que dels dits il·lícits penals Esparza n'és responsable en concepte d'autor, l'encausat per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del vigent Codi Penal, com resulta de la prova practica a l'acte del judici oral.
CONSIDERANT: que concorre en l'acusat la circumstància atenuant d'ésser menor de 21 anys, prevista a l'article 26 paràgraf 2on del Codi Penal, sense que concorri cap més circumstància modificativa de la responsabilitat penal, ni tant sols l'atenuant invocada per la defensa del processat Esparza relativa a la legítima defensa pels motius exposats al primer Considerant.
CONSIDERANT: que a efectes de determinació de la penalitat, el Tribunal tindrà en compte, a més de la reducció qualificada de la pena, prevista a l'article 54.3. del Codi Penal, al tenir el processat menys de 21 anys d'edat, l'establert a l'article 56 del Codi Penal, i concretament la manca d'antecedents penals de Esparza i la seva concreta situació personal.
CONSIDERANT: que tot responsable criminalment d'una infracció penal ho es també civilment, de conformitat amb allò que estableix l'article 94 del Codi Penal, i, per tant, el processat Esparza haurà d'indemnitzar a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, la suma de 59,48 euros en concepte de prestacions mèdiques abonades a Quesada, havent renunciat expressament aquest darrer a res reclamar.
CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 100.2 del Codi Penal, i 174, 175 i 181.3 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat, el pagament de les despeses processals causades.
VIST
les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
F A L L E M : que, hem de condemnar i condemnem a Esparza, com a responsable penalment en concepte d'autor d'un delicte major de lesions doloses realitzades amb objecte amb perill de causar lesions més greus a la víctima, amb la concurrència de la circumstància modificativa de la responsabilitat penal, atenuant d'ésser menor de 21 anys, a la pena, a la pena de VUIT MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL fixant el termini de suspensió d'aquesta en vuit mesos.
En concepte de responsabilitat civil, es condemna al processat Esparza a indemnitzar a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social en la suma de CINQUANTA-NOU EUROS AMB QUARANTA-VUIT CÈNTIMS (59,48 euros).
Així mateix se'l condemna al pagament de les despeses processals causades.
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació davant del Tribunal de Corts en el termini de quinze dies naturals següents a la notificació.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.