STCOR ANDORRA, a 09 d'abril del 2010 - ROJ: STCOR 38/2010
reformation
JuridictionTribunal de Corts
Niveauappel
Date du prononcé9 avril 2010
NuméroTC-042-5/08
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STCOR 38/2010 (Tribunal de Corts d'Andorre, 9 avril 2010)
> Décision commentée : STCOR 38/2010 (ECLI:AD:TCORAD:2010:38) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
>
> *Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ROJ/ECLI figurant dans le texte intégral a été retenue. Recours n° TC-042-5/08. Juridiction : Tribunal de Corts, siège d'Andorre-la-Vieille. Rapporteur indiqué dans les métadonnées : M. Jean-Marie Ferrandez.*
## Faits et procédure
Deux ressortissants étrangers, MM. Palau (de nationalité brésilienne) et Caro (de nationalité française), étaient employés d'un magasin de location de matériel de ski. Selon les faits déclarés prouvés, entre mi-février et le 2 avril 2008, ils auraient, d'un commun accord et en profitant de leur qualité d'employés, utilisé d'anciens blocs de bons de location (« albarans ») déjà hors d'usage pour enregistrer des locations sans en laisser trace dans le magasin. Les sommes versées par les clients, comprises entre 15 et 30 euros par opération, auraient été conservées par les intéressés, pour un total de 800 euros, somme que les prévenus ont reconnue.
La société propriétaire du magasin évaluait son préjudice à 2 000 euros. Le ministère public a qualifié les faits de délit majeur continu d'appropriation indue, prévu à l'article 213 du Code pénal, et a requis deux ans de prison avec sursis pour chacun. La défense de M. Palau a accepté l'exposé des faits et la qualification, et a sollicité six mois de prison avec sursis. La défense de M. Caro a également accepté les faits et la qualification, en contestant toutefois le montant retenu (800 euros et non 2 000 euros) et en invoquant un état de nécessité, lié à des difficultés économiques, comme circonstance atténuante. Elle a demandé une peine d'un an de prison avec sursis.
Les deux prévenus, régulièrement cités, n'ont pas comparu et ont été jugés en situation de rebellion procédurale. Le Tribunal de Corts a statué en jugement oral et public.
## Question de droit
La décision soulève principalement trois questions.
1. **La qualification.** Les faits établis (utilisation détournée de documents commerciaux et appropriation de sommes perçues pour le compte d'un tiers par des employés) constituent-ils les éléments objectifs et subjectifs du délit majeur continu d'appropriation indue de l'article 213 du Code pénal ?
2. **L'état de nécessité.** Les difficultés économiques invoquées par l'un des prévenus peuvent-elles être retenues comme eximente incomplète, au sens des articles 27.3 et 28 du Code pénal ?
3. **Les conséquences pénales et civiles.** Comment le Tribunal doit-il déterminer la peine (article 56 du Code pénal) et traiter la responsabilité civile, alors que la partie lésée a expressément renoncé aux actions civiles ?
## Solution et dispositif
**Sur la qualification.** Le Tribunal retient que « els fets declarats provats són legalment
Korpus — Jurisprudence
STCOR ANDORRA, a 09 d'abril del 2010 - ROJ: STCOR 38/2010
STCOR 38/2010 (Tribunal de Corts d'Andorre, 9 avril 2010)
Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ROJ/ECLI figurant dans le texte intégral a été retenue. Recours n° TC-042-5/08. Juridiction : Tribunal de Corts, siège d'Andorre-la-Vieille. Rapporteur indiqué dans les métadonnées : M. Jean-Marie Ferrandez.
Faits et procédure
Deux ressortissants étrangers, MM. Palau (de nationalité brésilienne) et Caro (de nationalité française), étaient employés d'un magasin de location de matériel de ski. Selon les faits déclarés prouvés, entre mi-février et le 2 avril 2008, ils auraient, d'un commun accord et en profitant de leur qualité d'employés, utilisé d'anciens blocs de bons de location (« albarans ») déjà hors d'usage pour enregistrer des locations sans en laisser trace dans le magasin. Les sommes versées par les clients, comprises entre 15 et 30 euros par opération, auraient été conservées par les intéressés, pour un total de 800 euros, somme que les prévenus ont reconnue.
La société propriétaire du magasin évaluait son préjudice à 2 000 euros. Le ministère public a qualifié les faits de délit majeur continu d'appropriation indue, prévu à l'article 213 du Code pénal, et a requis deux ans de prison avec sursis pour chacun. La défense de M. Palau a accepté l'exposé des faits et la qualification, et a sollicité six mois de prison avec sursis. La défense de M. Caro a également accepté les faits et la qualification, en contestant toutefois le montant retenu (800 euros et non 2 000 euros) et en invoquant un état de nécessité, lié à des difficultés économiques, comme circonstance atténuante. Elle a demandé une peine d'un an de prison avec sursis.
Les deux prévenus, régulièrement cités, n'ont pas comparu et ont été jugés en situation de rebellion procédurale. Le Tribunal de Corts a statué en jugement oral et public.
Question de droit
La décision soulève principalement trois questions.
La qualification. Les faits établis (utilisation détournée de documents commerciaux et appropriation de sommes perçues pour le compte d'un tiers par des employés) constituent-ils les éléments objectifs et subjectifs du délit majeur continu d'appropriation indue de l'article 213 du Code pénal ?
L'état de nécessité. Les difficultés économiques invoquées par l'un des prévenus peuvent-elles être retenues comme eximente incomplète, au sens des articles 27.3 et 28 du Code pénal ?
Les conséquences pénales et civiles. Comment le Tribunal doit-il déterminer la peine (article 56 du Code pénal) et traiter la responsabilité civile, alors que la partie lésée a expressément renoncé aux actions civiles ?
Solution et dispositif
Sur la qualification. Le Tribunal retient que « els fets declarats provats són legalment
Sentència
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Valverde Enric ANGLADA FORS
Jacques Richiardi
A la vila d'Andorra la Vella, nou d'abril del dos mil deu.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa núm. TC-042-5-08 seguida pel presumpte delicte major continuat d'apropiació indeguda, contra Palau, nascut el dia 31 de gener de 1983 a Diadema - Sao Paulo (Brasil), fill d'Elogio i de Maria, de nacionalitat brasilera, solter, de professió reparador d'esquís, i defensat per la Lletrada Sra. Herrera, i contra Caro, nascut el dia 19 de maig de 1978 a Nantes, Loire Atlantique (França), fill de Claude i de Dominique, de nacionalitat francesa, solter, de professió venedor, i defensat per la Lletrada Sra. Vilar, jutjats ambdós processats en rebel·lia processal per no haver comparegut malgrat haver estat degudament citats, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Ropero, i actuant de ponent el Magistrat Sr. Valverde, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.
RESULTANT:
són fets provats i així es declara que, en dates no determinades entre mitjans de febrer i fins al dia 2 d'abril del 2008, els processats Palau, nascut el dia 31 de gener de 1983, de nacionalitat brasilera i sense antecedents penals, i Caro, nascut el dia 19 de maig de 1978, de nacionalitat francesa i sense antecedents penals, posats de comú acord i aprofitant-se de la seva qualitat d'empleats a la botiga "W. S." utilitzaren blocs d'albarans vells ja en desús a la botiga a fi de poder realitzar operacions de lloguer de material d'esquí sense deixar-ne constància a la botiga, quedant-se amb els imports dels lloguers pagats pels clients essent d'entre 15 EUR a 30 EUR per a cadascun d'ells, i fins a la quantitat total de 800 EUR que reconeixen.
La societat F. S. R. S.A., indica que el perjudici és de 2.000 euros (Foli 69).
RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius del delicte major continuat d'apropiació indeguda, tipificat a l'article 213 del Codi Penal, del que n'estima responsable en concepte d'autor als processats Palau i Caro, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.
Demana que se'ls hi imposi a cadascun d'ells la pena de dos anys de presó condicional, així com el pagament de les despeses processals causades, sense que s'hagi de fer cap pronunciament en concepte de responsabilitat civil.
En l'acte del judici oral, ratifica i eleva a definitives les seves conclusions provisionals.
RESULTANT: que la defensa del processat Palau es mostra d'acord amb l'exposició de fets realitzada pel Ministeri Fiscal, reconeixent que el seu defensat juntament amb Q..... varen utilitzar blocs d'albarans vells en desús per tal de realitzar operacions de lloguer de material d'esquí sense deixar- ne constància a la botiga, quedant-se amb els imports dels lloguers pagats pels clients fins a l'import total de 400 EUR cadascun.
Es mostra d'acord també amb la qualificació jurídica efectuada pel Ministeri Fiscal i demana que tenint en compte la seva manca d'antecedents penals i la seva plena col·laboració amb les autoritats, s'imposi al processat una pena de sis mesos de presó condicional, així com el pagament de les despeses processals causades, executant a tal efecte la fiança prestada de 500 EUR.
En l'acte del judici oral, eleva a definitives les seves conclusions provisionals.
RESULTANT: que la defensa de Caro també està d'acord a la relació de fets i la qualificació jurídica dels mateixos efectuada pel Ministeri Fiscal, reconeixent però que la quantitat total apropiada pels dos processats és la 800 EUR i no la de 2.000 EUR que estima la part perjudicada, afegint que el seu defensat tenia problemes econòmics que el conduïren a actuar de tal manera, per qual cosa demana sigui presa en compte la circumstància atenuant d'estat de necessitat.
En quant a la pena demana aquesta sigui d'un any de presó condicional, tenint en compte la circumstància excloent incomplerta abans esmentada.
CONSIDERANT:
que els fets declarats provats són legalment constitutius del delicte major continuat d'apropiació indeguda, tipificat a l'article 213 del vigent Codi Penal, puix que del relat fàctic resulten plenament constituïts tots els elements subjectius i objectius del tipus penal esmentat.
CONSIDERANT: que del dit il·lícit penal en son responsables en concepte d'autors els processats Palau i Caro, per haver realitzat personalment els fets punibles de conformitat amb el que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, com resulta de la prova practicada en autes i singularment del reconeixement dels propis inculpats, junt a la deposició de la perjudicada Sra. Castrillo, la qual renuncià expressament a les accions civils que li poguessin correspondre, tot i haver manifestat que havia tingut perjudicis derivats dels presents fets quin import ascendia aproximadament a 2.000 EUR.
CONSIDERANT: que no concorren en els acusats circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, ni tant sols l'atenuant, via eximent incompleta, d'estat de necessitat invocada per la defensa del processat Caro, puix que no és donen en el cas d'autes cap dels requisits de dita circumstància establerts a l'article 27.3 en relació a l'article 28 del Codi Penal.
CONSIDERANT: que a efectes de determinació de la penalitat, el Tribunal ha de tenir en compte, a l'empara del que disposa l'article 56 del Codi Penal, la manca d'antecedents penals dels processats al Principat i la seva concreta situació personal, així com també que en el moment de la seva detenció no van negar haver realitzat els fets pels que se'ls acusa.
CONSIDERANT: que no escau fer cap pronunciament en concepte de responsabilitat civil, per haver renunciat expressament la part perjudicada a les accions civils posades al seu abast, havent no obstant de retornar a la mateixa el material que fou incautat als inculpats al moment de la seva detenció, a qui, per altra banda, se'ls hi haurà de retornar les quantitats sobrants del dipòsit fet per B que ascendeix a 1.050,93 EUR i de les fiances prestades per ambdós, per un import de 500 EUR cada una, la qual cosa és realitzarà en tràmit d'execució de sentència.
CONSIDERANT: que els processats, de manera solidària, hauran d'abonar les despeses processals causades, de conformitat amb el que estatueixen els articles 100.2 del Codi Penal i 174, 175 i 181.3 del Codi de Procediment Penal.
VIST
les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem als processats Palau i Caro, en situació de rebel·lia processal, com a responsables en concepte d'autors, d'un delicte major continuat d'apropiació indeguda, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena per cadascun d'ells, d'UN ANY DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un període de suspensió d'un any, així com al pagament solidari de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc d'exigir responsabilitat civil.
S'acorda el retorn a la part perjudicada Sra. Castrillo del material que fou incautat als acusats al moment de la seva detenció, a qui, per altra banda, se'ls ha de retornar les quantitats sobrants del dipòsit fet per B..... i de les fiances prestades per ambdós, com queda reflectit en el penúltim Considerant de la present resolució, la qual cosa és realitzarà en tràmit d'execució de sentència, una vegada descomptat el muntant de les costes processals causades i imposades en el present procediment.
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació, salvat pels processats que poden formular recurs d'audiència.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.