STCOR ANDORRA, a 09 d'abril del 2010 - ROJ: STCOR 73/2010
Confirmation
JuridictionTribunal de Corts
Niveauappel
Date du prononcé9 avril 2010
NuméroTC-144-2/00
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Juridiction andorrane, —
> **Décision commentée :** Juridiction andorrane, — (ROJ : STCOR 73/2010 ; ECLI:AD:TCORAD:2010:73) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Par sentence du 9 avril 2010, le Tribunal de Corts (Andorre-la-Vieille) statue sur une affaire pénale (numéro TC-144-2/00) relative au délit de lésions dolosives causées avec notoire brutalité. Le prévenu, né en 1980 aux États-Unis, est jugé en rébellion procédurale, n'ayant pas comparu alors qu'il avait été régulièrement cité. Il est défendu par un avocat, et le ministère public est représenté à l'audience.
Les faits retenus comme prouvés se sont déroulés le 16 juillet 2000, vers 23 h 30, au domicile familial. Une querelle familiale, née de la répartition des biens consécutive au divorce des parents de l'intéressé, oppose celui-ci à sa demi-sœur, Garzón, et à son père, Canales. Le prévenu frappe à plusieurs reprises la demi-sœur avec un bâton de bois, puis, au moyen du même objet et de coups de pied et de tête, son père.
Il en résulte, pour la demi-sœur, une fracture du tiers distal de la clavicule gauche, une fracture de la première phalange du pied droit et une plaie incisée nécessitant une suture. Le père présente des contusions bilatérales aux bras et deux plaies incisives de la main gauche, dont l'une a nécessité quatre points de suture.
Le ministère public qualifie les faits de deux délits majeurs de lésions causées avec notoire brutalité, réprimés par l'article 195 de l'ancien Code pénal, applicable au moment des faits, plus favorable que le texte actuel des paragraphes 1 et 2 de l'article 115 du Code pénal en vigueur. Il retient la circonstance atténuante de minorité (moins de vingt-et-un ans) et requiert deux ans de prison avec sursis, ainsi que les dépens. Il formule en outre des demandes civiles au profit de la demi-sœur.
La défense soutient que les faits constituent un seul délit majeur et non deux. Elle invoque la contribution de la victime à l'agression, en particulier un premier coup porté dans le dos du prévenu lorsque celui-ci tentait de séparer ses parents. Elle conteste également la valeur de l'expertise médico-légale, réalisée sans constatation personnelle des lésions de la demi-sœur. Enfin, elle demande que les actions civiles soient renvoyées à une procédure distincte. Le prévenu reconnaît avoir frappé sa demi-sœur et lui avoir marché sur le pied, mais nie avoir frappé son père.
## Question de droit
La décision soulève principalement quatre questions :
1. **Le droit applicable** : faut-il appliquer l'ancien Code pénal, en vigueur à la date des faits, ou le Code actuel ?
2. **La qualification** : les faits constituent-ils un ou deux délits majeurs de lésions dolosives causées avec notoire brutalité, au sens de l'article 195 de l'ancien Code pénal ?
3. **L'imputation** : le prévenu est-il responsable en qualité d'auteur, et quelle circonstance atténuante doit être retenue ?
4. **La responsabilité civile et les dépens** : y a-t-il lieu de statuer sur les réparations civiles dans le cadre de la procédure pénale, et à qui incombent les frais de justice ?
## Solution et dispositif
Sur le **droit applicable**, le tribunal retient, « d'accord avec les parties », l'ancien Code pénal, « plus favorable au reu » (considérant 1).
Sur la **qualification**, le tribunal juge que « la forme en laquelle les l
Korpus — Jurisprudence
STCOR ANDORRA, a 09 d'abril del 2010 - ROJ: STCOR 73/2010
Par sentence du 9 avril 2010, le Tribunal de Corts (Andorre-la-Vieille) statue sur une affaire pénale (numéro TC-144-2/00) relative au délit de lésions dolosives causées avec notoire brutalité. Le prévenu, né en 1980 aux États-Unis, est jugé en rébellion procédurale, n'ayant pas comparu alors qu'il avait été régulièrement cité. Il est défendu par un avocat, et le ministère public est représenté à l'audience.
Les faits retenus comme prouvés se sont déroulés le 16 juillet 2000, vers 23 h 30, au domicile familial. Une querelle familiale, née de la répartition des biens consécutive au divorce des parents de l'intéressé, oppose celui-ci à sa demi-sœur, Garzón, et à son père, Canales. Le prévenu frappe à plusieurs reprises la demi-sœur avec un bâton de bois, puis, au moyen du même objet et de coups de pied et de tête, son père.
Il en résulte, pour la demi-sœur, une fracture du tiers distal de la clavicule gauche, une fracture de la première phalange du pied droit et une plaie incisée nécessitant une suture. Le père présente des contusions bilatérales aux bras et deux plaies incisives de la main gauche, dont l'une a nécessité quatre points de suture.
Le ministère public qualifie les faits de deux délits majeurs de lésions causées avec notoire brutalité, réprimés par l'article 195 de l'ancien Code pénal, applicable au moment des faits, plus favorable que le texte actuel des paragraphes 1 et 2 de l'article 115 du Code pénal en vigueur. Il retient la circonstance atténuante de minorité (moins de vingt-et-un ans) et requiert deux ans de prison avec sursis, ainsi que les dépens. Il formule en outre des demandes civiles au profit de la demi-sœur.
La défense soutient que les faits constituent un seul délit majeur et non deux. Elle invoque la contribution de la victime à l'agression, en particulier un premier coup porté dans le dos du prévenu lorsque celui-ci tentait de séparer ses parents. Elle conteste également la valeur de l'expertise médico-légale, réalisée sans constatation personnelle des lésions de la demi-sœur. Enfin, elle demande que les actions civiles soient renvoyées à une procédure distincte. Le prévenu reconnaît avoir frappé sa demi-sœur et lui avoir marché sur le pied, mais nie avoir frappé son père.
Question de droit
La décision soulève principalement quatre questions :
Le droit applicable : faut-il appliquer l'ancien Code pénal, en vigueur à la date des faits, ou le Code actuel ?
La qualification : les faits constituent-ils un ou deux délits majeurs de lésions dolosives causées avec notoire brutalité, au sens de l'article 195 de l'ancien Code pénal ?
L'imputation : le prévenu est-il responsable en qualité d'auteur, et quelle circonstance atténuante doit être retenue ?
La responsabilité civile et les dépens : y a-t-il lieu de statuer sur les réparations civiles dans le cadre de la procédure pénale, et à qui incombent les frais de justice ?
Solution et dispositif
Sur le droit applicable, le tribunal retient, « d'accord avec les parties », l'ancien Code pénal, « plus favorable au reu » (considérant 1).
Sur la qualification, le tribunal juge que « la forme en laquelle les l
Sentència
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Puig Enric ANGLADA FORS
Elisenda Franquet Font
A la Vila d'Andorra la Vella, nou d'abril del dos mil deu.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-144-2/00 seguida pel presumpte delicte de lesions doloses causades amb notòria brutalitat, contra Bermudez, nascut el dia 23 de març de 1980 a Marion County (Estats Units), fill de Recio i de Luís, de nacionalitat nord-americana, solter, de professió estudiant, jutjat en rebel·lia processal per no haver comparegut malgrat haver estat degudament citat, defensat pel Lletrat Sr. ENTITY_5; sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Yuste i actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Puig.
Antecedents de fet
RESULTANT : són fets provats i així es declara que en data 16 de juliol del 2000, vers les 23h30, en el marc d'una baralla familiar motivada per la separació de béns derivada del divorci entre Canales i Salas, a l'interior del domicili familiar el processat Bermudez, nascut el 23 de març de 1980 a Marion County (Estats Units), fill de Salas i de Canales, de nacionalitat nord-americana, i sense antecedents penals, donà diversos cops amb un bastó de fusta al cap de la seva germanastra Garzón, i diversos cops de peu i de cap i amb el mateix bastó de fusta al seu pare Canales.
A conseqüència de l'agressió, Garzón patí una fractura del terç distal de la clavícula esquerra, una fractura de la primera falange del peu dret i una ferida incisa que va requerir sutura a nivell del cuir pilós. Així mateix, Canales patí contusions amb hematomes en ambdos braços, una ferida inciso contusa superficial en regió dorsal de la mà esquerra, i una ferida inciso contusa en regió dorsal del dit petit de la mà esquerra, que va requerir quatre punts de sutura per a la seva consolidació.
RESULTANT : que el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius de dos delictes majors de lesions causades amb notòria brutalitat, tipificats i penats a l'article 195 del antic Codi Penal vigent al moment dels fets, per ser més beneficios que l'actual redactat dels apartats 1 i 2 de l'article 115 del vigent Codi Penal. Estima responsable d'aquests dos delictes majors, en concepte d'autor el processat Bermudez concorrent la circumstància atenuant de ser menor de 21 anys al moment dels fets.
Demana que s'imposi al processat la pena de dos anys de presó, part condicional, així com al pagament de les depeses processals causades.
En concepte de responsabilitat civil, demana condemnar al processat a satisfer a Garzón 25.000 euros en concepte d'I.P.P. valorada en un 15%; 6.000 euros en concepte de Pretium Doloris de 3,5/7, i 3.000 euros en concepte de Perjudici Estètic de 2,5/7.
En l'acte del judici oral, ratifica i eleva a definitives les seves conclusions provisionals.
RESULTANT : que la defensa del processat exposa els fets i manifesta, que és en el moment en que Canales i la seva filla pegaven a la Sra. Salas que va intervenir el seu defensat, agafant al seu pare de la cintura i separant-lo de la seva mare, i per tant, reconeix haver donat un cop amb el bastó a la seva germanastra i trepitjar-li el peu, però nega haver donat cap cop al seu pare.
Estima que els facts són, doncs, constitutius d'un -no dos- delicte major de lesions doloses causades amb notòria brutalitat, tipificat a l'article 195 del Codi Penal vigent a l'època dels fets, del qual n'és responsable penalment en el concepte d'autor el seu defensat amb la concurrència de la circumstància atenuant de ser menor de 21 anys al moment dels fets, i demana que se l'imposi la pena d'un any de presó condicional.
En el concepte de la responsabilitat civil, es mostra en desacord amb les conclusions del Ministeri Fiscal i manifesta :
d'una part que si bé, el seu mandant va causar les lesions a la seva germanastra, també és cert que la mateixa va contribuir a l'actuació del seu defensat en trobar-se al domicili de la Sra. Salas quan no havia d'estar i havent donat aquesta un primer cop a l'esquena del processat quan intentava separar als seus pares;
d'altra part que l'informe forense que obra en autes ha estat realitzat pel metge forense del Principat sense constatar personalment les lesions de la Sra. Garzón tal com resulta del foli 310.
En conseqüència estima aquesta defensa que, en benefici del dret a la defensa i respecte al procediment contradictori, pertocarà a la perjudicada l'exercici de les accions civils en procediment apart, no podent-se ventilar les mateixes en el marc del present procediment penal.
El dia de la vista oral, ratifica i eleva a definitives les seves conclusions provisionals, confirmant totes les seves pretensions i en particular la d'imposar al seu defensat una pena de presó tot condicional sigui per un o sigui per dos delictes majors.
Fonaments de dret
CONSIDERANT : que en el present cas, i d'acord amb les parts, s'ha d'aplicar el Codi Penal antic i vigent al moment dels ferts, per ser més beneficiós al reu.
CONSIDERANT : que els fets declarats provats són constitutius de dos delictes majors de lesions doloses causades amb notòria brutalitat, tipificats a l'article 195 del Codi Penal antic, doncs la forma en que es produeixen les lesions, fent ús el processat d'un bastó de fusta que és un objecte contundent, i donant puntades de peu per causar a la seva germanastra i al seu pare lesions de qualsevola entitat o durada, palesa una notòria i inequivoca brutalitat en l'acusat.
CONSIDERANT : que dels esmentats delictes majors n'és responsable en concepte d'autor el processat Bermudez per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els articles 14 i 15 del Codi Penal antic, així com els articles 20 i 21 del Codi Penal vigent, participació que resulta de la prova practicada a l'acte del judici oral, ja que el Sr. Canales ha confimat les actuacions del seu fill el qual li ha causat lesions fent ús d'un bastó de fusta, i del reconeixement pel processat, ell mateix, de les lesions causades a la seva germanastra, essent ademés aquestes lesions confirmades a la vista oral, tant pel pare com per la mare.
CONSIDERANT: que concorre en l'acusat la circumstància atenuant de ser menor de 21 anys al moment dels fets.
CONSIDERANT : pel que fa a la responsabilitat civil, que en el present cas no procedeix declarar la responsabilitat civil, doncs :
el perjudicat Canales ha manifestat a la vista oral renunciar a res reclamar;
la perjudicada Garzón no ha comparegut al judici oral, però consta en autes que ha tingut coneixement del disposat de l'article 18 del Codi de Procediment Penal (foli 222), i per tant, ha fet reserva d'accions civils que podria exercitar per la via civil.
CONSIDERANT : que de conformitat amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a Bermudez el pagament de les despeses processals causades.
Decisio
V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Illustre Tribunal de Corts,
F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem Bermudez com a responsable penalment, en concepte d'autor, de dos delictes majors de lesions doloses causades amb notòria brutalitat, amb la concurrència de la circumstància atenuant de ser menor de 21 anys, a la pena d'UN ANY DE PRESÓ CONDICIONAL i al pagament de les despeses processals causades.
Contra aquesta sentència, és podrà interposar recurs d'apel·lació dins dels quinze dies naturals següents a la notificació.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.