Résumé

# STCOR 90/2010 (ECLI:AD:TCORAD:2010:90) > Décision commentée : STCOR 90/2010, Tribunal de Corts, Andorre, 27 septembre 2010 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure Le 19 juillet 2002, vers 20 h 40, un accident de circulation survient à Andorre, sur la route en direction de Sainte-Coloma, à hauteur du stade communal. Un véhicule tout-terrain conduit par M. Julián, gérant d'une entreprise, qui testait le GPS installé dans le véhicule d'un tiers, tourne à gauche pour franchir la voie d'en face et rejoindre le secteur du stade où il pouvait faire demi-tour. Il coupe alors la route à un motocycliste, M. Galván, qui circulait régulièrement. La collision cause des dommages matériels et des lésions corporelles à M. Galván, dont la consolidation demande 622 jours et qui conserve une perte totale de mobilité du bras droit. Le Tribunal de Batlles, par jugement du 14 janvier 2010 (date figurant dans le dispositif de l'arrêt commenté), a déclaré M. Julián coupable de délit mineur de lésions causées par imprudence grave, emportant inutilité d'un organe. Il l'a condamné à deux mois de prison conditionnelle, convertis en deux mois d'arrêts nocturnes conditionnels, avec un délai de suspension d'un an, et à six mois de privation du permis de conduire. Au titre de la responsabilité civile, il a fixé l'indemnisation de M. Galván à 20 000 euros, auxquels s'ajoutent des postes à liquider en phase d'exécution (frais de kinésithérapie non remboursés, frais et honoraires d'avocat, préjudice de loisirs), ainsi que la somme de 254 222,90 euros due à la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). Ces condamnations civiles sont prononcées solidairement avec les compagnies d'assurances Barba et Escudero. Trois appels sont formés. M. Galván reproche au jugement une incongruité omissive : il n'aurait pas statué sur son préjudice professionnel, sur une séquelle liée à l'appui exclusif sur le côté gauche du corps, sur l'IPP, sur le barème applicable, sur le préjudice de loisirs et sur les frais de rééducation futurs. La compagnie Barba invoque la prescription de l'action, son défaut de légitimation passive, l'exception de chose jugée (au regard d'une décision de la chambre civile du Tribunal supérieur de justice) et l'inopposabilité à son égard d'une limitation de garantie. La compagnie Escudero s'oppose aux deux recours. La CASS demande la reconnaissance de son droit à être indemnisée des prestations qu'elle aurait à verser à l'avenir. Le ministère public s'en remet à l'appréciation du tribunal sur les aspects civils. ## Question de droit La Cour devait trancher deux questions. La première est de savoir si le jugement de première instance, en ne répondant pas à des demandes indemnitaires régulièrement formulées par la partie civile, est affecté d'une incongruence omissive justifiant son annulation. La seconde porte sur le traitement de certains postes de préjudice : un préjudice de loisirs peut-il être laissé à la liquidation en phase d'exécution sans être préalablement reconnu par la juridiction de jugement ? ## Solution et dispositif Le Tribunal de Corts retient l'incongruence omissive. Il relève

SENTÈNCIA APEL·LADA. CONSIDERANT: que es constata que la defensa del perjudicat Galván va introduir entre les seves conclusions que fan referència a la responsabilitat civil peticions indemnitzatòries que no han estat degudament respostes en la sentència recorreguda, com són la que al·ludeix a la indemnització per perjudici professional i la indemnització per la seqüela consistent en els perjudicis que li causa al Sr. V..... el fet d'haver de recolzar-se totalment en el cantó esquerre del cos. Igualment resulta incongruent afirmar a la sentència que no s'ha pogut acreditar que existeixi perjudici del lleure deixant la indemnització corresponent en el seu cas per execució de sentència. Que en la dita sentència no es fa cap mena de menció a la estimació o desestimació de les al·legacions primerament mencionades i per tant no es dona resposta a aquestes peticions. CONSIDERANT: que es constata, doncs, que a la fonamentació jurídica de la sentència avui recorreguda no es menciona la possibilitat de que s'indemnitzin o no conceptes demanats per la part perjudicada. Que aquesta omissió determina la nul·litat de la sentència, donat que comporta una incongruència entre les peticions d'una de les parts per un costat -en aquest cas la defensa del perjudicat- i la fonamentació jurídica i la part dispositiva de la resolució de l'altre, donat que una qüestió jurídica plantejada per la part ha quedat sense resposta. Que en aquest estadi processal el Tribunal no pot entrar a decidir per primera vegada la qüestió posada ara de manifest i que es va ometre en primera instància, donat que es produiria així la impossibilitat que aquesta decisió, fos quina fos, tingués accés a una revisió pel sistema de recursos que possibilita la doble instància en seu penal. CONSIDERANT: Que les qüestions de dret degudament al·legades per les parts en els seves conclusions definitives han de ser resoltes i no poden ser ignorades per qui ha de jutjar. Donat que la Llei obliga a donar al justiciable una resposta raonada a les seves pretensions, tant si són acceptades com si finalment es rebutgen, de manera que es pugui afirmar que ha rebut la tutela judicial, i facilitar així i en el seu cas la possibilitat de l'oportuna impugnació i revisió d'aquesta decisió. La incongruència omisiva, doncs, s'ha d'incardinar dins el dret a la tutela judicial efectiva, tutelant-se per aquesta via el dret de les parts a rebre una resposta motivada i fundada a les seves pretensions jurídiques degudament plantejades. Aquesta incongruència de la resolució amb les peticions d'una de les parts determina la seva nul·litat, i la conseqüent necessitat de que es retrotraguin les actuacions al moment just anterior al dictat de la sentència, un cop acabat el judici oral, i que l'Hble. Tribunal de Batlles que dictà la sentència anul·lada en dicti una de nova on es pronunciï expressament sobre la possibilitat de que concorrin les dues circumstàncies excloents de la responsabilitat criminal que van ser al·legades per la defensa del processat. CONSIDERANT: que igualment s'ha de ressaltar, tot i el motiu de nul·litat ja posat de manifest, que no és possible deixar per tràmit d'execució de sentència la pròpia determinació de l'existència d'una seqüela o concepte indemnitzatori, com ara és la existència de perjudici del lleure. Concepte que igualment s'haurà d'establir a la sentència si concorre o no, i en el seu cas avaluar si tot i que no s'hi hagi pronunciat el metge forense, hi ha suficients elements per fixar la indemnització o bé cal deixar la quantificació de la mateix per execució de sentència. CONSIDERANT: sense que hi hagi lloc a entrar a conèixer sobre la resta d'arguments plantejats per aquesta part (ni per l'altre part recorrent), donat el pronunciament anul·latori dictat. CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal es declaren d'ofici les despeses processals causades en segona instància. VIST les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts, F A L L E M : que, que, hem de declarar i declarem LA NUL·LITAT DE LA SENTÈNCIA de data catorze de gener de l'any dos mil deu dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa TC-024-4/05, per tal que pel mateix Hble. Tribunal de Batlles que jutjà la causa en primera instància es procedeixi a dictar nova sentència en la qual es subsani la incongruència omisiva posada de manifest en la fonamentació d'aquesta resolució. Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.