STCOR ANDORRA, a 10 de setembre del 2010 - ROJ: STCOR 99/2010
reformation
JuridictionTribunal de Corts
Niveauappel
Date du prononcé10 septembre 2010
NuméroTC-086-1/08
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STCOR 99/2010 (Tribunal de Corts, 10 septembre 2010)
> Décision commentée : Tribunal de Corts (Andorre), 10 septembre 2010, STCOR 99/2010, ECLI:AD:TCORAD:2010:99 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note : la référence canonique est reprise du texte intégral (ROJ et ECLI), le champ de référence fourni à l'origine étant incomplet.*
## Faits et procédure
Un père, de nationalité marocaine, participait à une célébration de mariage au cours de la nuit du 26 au 27 juillet 2008. Il avait avec lui sa femme et leurs deux filles, âgées de 7 et 3 ans. Vers 1 h 45, la cadette s'étant endormie, il la prit et la conduisit dans son véhicule, stationné à environ 400 mètres du lieu de la fête, et la laissa seule à l'intérieur, la fenêtre entrouverte.
Vers 1 h 50, des riverains entendirent des pleurs. L'un d'eux tenta de calmer l'enfant, qui demandait son père. Les services de circulation furent appelés, puis la police, qui arriva vers 3 h 30. Le père se présenta sur les lieux au même moment.
Le ministère public avait initialement retenu la qualification d'abandon aggravé de mineur mettant en péril sa vie, prévu à l'article 167.3 du Code pénal, et requis deux ans de prison conditionnelle. À l'audience, il a modifié sa qualification pour celle d'abandon majeur de mineur par le titulaire des fonctions de garde, prévue à l'article 167.2, en requérant un an de prison conditionnelle, le temps de suspension étant de quatre ans. La défense a d'abord contesté l'existence d'un dol, puis a accepté les faits et la qualification retenue par le ministère public, en soutenant que le prévenu n'avait pas conscience d'abandonner son enfant, qu'il s'agissait d'une omission pure et qu'il n'existait pas de dol éventuel. Elle a demandé trois mois de prison conditionnelle.
Le Tribunal de Corts, statuant en jugement oral et public, a condamné le prévenu.
## Question de droit
La question principale était de savoir si les faits constituaient le délit majeur d'abandon de mineur par le titulaire des fonctions de garde (article 167.2 du Code pénal), alors que le prévenu soutenait avoir commis un simple oubli, dépourvu d'intention d'abandonner l'enfant.
Deux points secondaires se dégageaient :
- la détermination de la peine, au regard de l'article 56 du Code pénal ;
- les conséquences civiles et procédurales de la condamnation.
## Solution et dispositif
Le tribunal retient la qualification d'abandon majeur de mineur par le titulaire des fonctions de garde. Il relève que « els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major d'abandó de menor pel titular de les funcions de guarda, tipificat a l'article 167.2 del Codi Penal » (fundament 1), en précisant que cette qualification est acquise notamment parce que la défense a accepté tant les faits que leur qualification.
Sur l'élément matériel et intentionnel, le tribunal retient que le père a « deixat sola de forma voluntària » sa fille de trois ans, pendant au moins une heure et demie, à une distance d'environ 400 mètres. Il relève qu'il disposait de solutions simples (installer l'enfant dans une poussette, la confier à la grand-mère présente à la fête) et qu'il ne les a pas mises en œuvre. Il ajoute qu'il est « totalement
Korpus — Jurisprudence
STCOR ANDORRA, a 10 de setembre del 2010 - ROJ: STCOR 99/2010
STCOR 99/2010 (Tribunal de Corts, 10 septembre 2010)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal de Corts (Andorre), 10 septembre 2010, STCOR 99/2010, ECLI:AD:TCORAD:2010:99 (Lire sur source officielle)
Note : la référence canonique est reprise du texte intégral (ROJ et ECLI), le champ de référence fourni à l'origine étant incomplet.
Faits et procédure
Un père, de nationalité marocaine, participait à une célébration de mariage au cours de la nuit du 26 au 27 juillet 2008. Il avait avec lui sa femme et leurs deux filles, âgées de 7 et 3 ans. Vers 1 h 45, la cadette s'étant endormie, il la prit et la conduisit dans son véhicule, stationné à environ 400 mètres du lieu de la fête, et la laissa seule à l'intérieur, la fenêtre entrouverte.
Vers 1 h 50, des riverains entendirent des pleurs. L'un d'eux tenta de calmer l'enfant, qui demandait son père. Les services de circulation furent appelés, puis la police, qui arriva vers 3 h 30. Le père se présenta sur les lieux au même moment.
Le ministère public avait initialement retenu la qualification d'abandon aggravé de mineur mettant en péril sa vie, prévu à l'article 167.3 du Code pénal, et requis deux ans de prison conditionnelle. À l'audience, il a modifié sa qualification pour celle d'abandon majeur de mineur par le titulaire des fonctions de garde, prévue à l'article 167.2, en requérant un an de prison conditionnelle, le temps de suspension étant de quatre ans. La défense a d'abord contesté l'existence d'un dol, puis a accepté les faits et la qualification retenue par le ministère public, en soutenant que le prévenu n'avait pas conscience d'abandonner son enfant, qu'il s'agissait d'une omission pure et qu'il n'existait pas de dol éventuel. Elle a demandé trois mois de prison conditionnelle.
Le Tribunal de Corts, statuant en jugement oral et public, a condamné le prévenu.
Question de droit
La question principale était de savoir si les faits constituaient le délit majeur d'abandon de mineur par le titulaire des fonctions de garde (article 167.2 du Code pénal), alors que le prévenu soutenait avoir commis un simple oubli, dépourvu d'intention d'abandonner l'enfant.
Deux points secondaires se dégageaient :
la détermination de la peine, au regard de l'article 56 du Code pénal ;
les conséquences civiles et procédurales de la condamnation.
Solution et dispositif
Le tribunal retient la qualification d'abandon majeur de mineur par le titulaire des fonctions de garde. Il relève que « els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major d'abandó de menor pel titular de les funcions de guarda, tipificat a l'article 167.2 del Codi Penal » (fundament 1), en précisant que cette qualification est acquise notamment parce que la défense a accepté tant les faits que leur qualification.
Sur l'élément matériel et intentionnel, le tribunal retient que le père a « deixat sola de forma voluntària » sa fille de trois ans, pendant au moins une heure et demie, à une distance d'environ 400 mètres. Il relève qu'il disposait de solutions simples (installer l'enfant dans une poussette, la confier à la grand-mère présente à la fête) et qu'il ne les a pas mises en œuvre. Il ajoute qu'il est « totalement
Sentència
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Galván Enric ANGLADA FORS
Elisenda Franquet Font
A la Vila d'Andorra la Vella, deu de setembre del dos mil deu.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-086-1/08, seguida pel presumpte delicte major d'abandó de menor, contra Criado, nascut el dia 30 de gener del 1975 a Beni Chiker (Marroc), fill d'Carnero i Araujo, de nacionalitat marroquina, casat, de professió cuiner, i defensat pel Lletrat Sr. Gibert, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Almansa, actuant de ponent el Magistrat Sr. Galván, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.
RESULTANT:
són fets provats i així es declara que, la matinada del dia 27 de juliol de 2008 el processat Criado, nascut el dia 30 de gener del 1975, de nacionalitat marroquina i amb antecedents penals no computables en la present causa, participava en una celebració de matrimoni al XXXX juntament amb la seva esposa i les dues filles menors de noms Cepeda i Cepeda i de 7 i 3 anys respectivament.
Al voltant de la 1.45 h. de la matinada i per causa que la menor Cepeda s'havia adormit, trobant-se els dos grups de dones i homes separats, segons el seu ritual, agafà la dita menor i se l'endugué al seu vehicle marca Opel Astra, matrícula AND-(...) que es trobava estacionat al XXXX, a uns 400 metres del Poliesportiu, deixant-la dins sola i amb la finestra mig oberta.
Uns veïns de la zona, vers la 1.50 h., sentiren uns plors, anant Benítez a veure que succeïa i intentant calmar a la menor, que plorava i demanava pel seu pare, requerint al cap d'una estona, algun veí, la presència dels Serveis de Circulació, arribant a les 3.20 h. Agents del Servei de Circulació del Comú d'Encamp, els quals al seu torn avisaren al Servei de Policia, que arribà vers les 3.30 h. moment en el que també es presentà al lloc el pare de la menor.
RESULTANT: que, el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius del delicte major d'abandó de menor posant en perill la seva vida, tipificat a l'article 167.3 del Codi Penal, del qual en considera responsable, en concepte d'autor, al processat Criado, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.
Demana s'imposi al mateix la pena de dos anys de presó condicional, així com el pagament de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc a efectuar cap pronunciament en concepte de responsabilitat civil.
En l'acte del judici oral modifica el seu escrit de qualificació provisional en quant a la qualificació jurídica del delicte, al considerar que no hi hagué en el present cas perill concret per la vida de la menor i per tant els fets són constitutius d'un delicte major d'abandó de menor pel titular de les funcions de guarda, previst i penat a l'article 167.2 del Codi Penal, sol·licitant a tal efecte una pena d'un any de presó condicional amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys.
RESULTANT: que la defensa de Criado, manifesta el seu desacord amb la qualificació del Ministeri Fiscal al considerar que el Codi Penal no està fet per castigar les omissions culposes dels pares de família que cometen un descuit, essent la conducta del seu defensat, culposa i no dolosa, discutint que hi hagi abandó dolós i que aquest abandó hagi posat la menor en situació de risc o perill per la seva vida o la seva salut, afegint que el criteri de temporalitat farà que la conducta sigui rellevant en matèria penal o no ho sigui, tot i que el criteri temporal és també relatiu, havent-se de valorar junt amb altres circumstàncies, i en cap cas és irrellevant per apreciar si existeix dol eventual o no.
Estima que en el cas d'autes no és produí cap abandó de la nena, puix que el pare no tenia la intenció d'abandonar-la, i volia tornar al cap d'uns minuts per controlar-la, i que el fet que algú tingui un criteri de cura equivocat no vol dir que tingui dol eventual, per tot el que sol·licita la lliure absolució del seu defensat.
El dia de la vista oral, modifica el seu escrit de qualificació provisional en el sentit d'acceptar els fets i la qualificació jurídica efectuada pel Ministeri Fiscal, posant però e manifest que el seu defensat no era conscient d'abandonar la seva filla, no havent-hi comissió per omissió sinó omissió pura i no havent-hi tampoc dol eventual.
Respecte a la pena, demana que s'imposi al processat la de tres mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de dos anys.
CONSIDERANT:
que els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major d'abandó de menor pel titular de les funcions de guarda, tipificat a l'article 167.2 del Codi Penal, puix que del relat fàctic realitzat resulta amb força d'evidència la concurrència de tots els elements subjectius i objectius constitutius de l'il·lícit penal esmentat, màxim quan la defensa de l'acusat ha acceptat tant els fets com la qualificació jurídica dels mateixos efectuada pel Ministeri Fiscal, en tràmit de conclusions definitives.
En efecte, la prova practicada a l'acte del judici oral i singularment el testimoniatge de les diferents persones que presenciaren els fets enjudiciats, posa clarament de manifest la situació d'abandonament o de deixar sol a la menor de forma voluntària per part del seu pare, que era el titular, en aquell moment, de les funcions de guarda de la mateixa, doncs va deixar a la seva filla Cepeda, de tres anys d'edat, sola dins del vehicle, durant, quant menys, una hora i mitja -temporalitat que consegüentment no és pot reputar, ni considerar, minsa-, per poder continuar ell la celebració de la boda a la qual assitia, des de quin lloc fins al turisme estacionat a on havia quedat la nena, existia una distància força considerable, d'aproximadament uns 400 metres. Encara que dit progenitor, sigui com s'ha dit, un bon pare, i de que ell no tingui consciencia d'haver deixat abandonada a la seva filla, el cert és que des d'una perspectiva merament jurídica, així ho va fer, doncs tenint possibilitat de buscar qualsevol solució adient perquè la seva filla Cepeda, de només tres anys d'edat, no quedés sola ni desprotegida (per exemple: posar-la en un cotxet, o dur-la a la seva mare que també es trobava a la celebració de la mateixa boda i que ja tenia cura de la germana major), no ho efectuà, tot i tractant-se d'un fet realment transcendent, amb l'esperança de que sent de nit i trobant-se aquesta dormida, no es despertaria fins passada força estona. Al respecte, el Tribunal considera necessari afegir, que és totalment previsible que una nena petita, per tranquil·la que sigui i encara que gaudeixi d'un son profund, es pugui despertar en un moment donat i atemorir-se, al ser de nit i veure's sola a l'interior d'un vehicle, com ho demostra precisament la realitat de l'ocorregut.
CONSIDERANT: que del dit il·lícit penal n'és responsable, en concepte d'autor, el processat Criado, per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del vigent Codi Penal, com resulta de la prova practicada a l'acte del judici oral i concretament del propi reconeixement realitzat per l'acusat i de les contundents i rotundes deposicions dels testimonis presencials dels fets d'autes.
CONSIDERANT: que no concorren en el processat circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.
CONSIDERANT: que a efectes de determinació de la pena, el Tribunal, a l'empara de l'establert a l'article 56 del Codi Penal, tindrà en compte que és tracta d'un fet aïllat, la concreta situació personal i familiar del processat, així com les expectatives que afavoreixen la reinserció social del mateix.
CONSIDERANT: que no hi ha lloc a exigir responsabilitat civil, si bé, d'acord amb el que disposen els articles 100.2 del Codi Penal, i 174, 175 i 181.3 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat, el pagament de les despeses processals causades.
VIST
les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem a Criado, com a responsable penalment en concepte d'autor, d'un delicte major d'abandó de menor pel titular de les funcions de guarda, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de CINC MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la mateixa de dos anys, així com al pagament de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc d'exigir responsabilitat civil.
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.