STCOR ANDORRA, a 14 de setembre del 2010 - ROJ: STCOR 104/2010
reformation
JuridictionTribunal de Corts
Niveauappel
Date du prononcé14 septembre 2010
NuméroTC-100-2/08
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STCOR 104/2010 (Tribunal de Corts, 14 septembre 2010)
> Décision commentée : STCOR 104/2010, Tribunal de Corts, Andorre-la-Vieille, 14 septembre 2010, ECLI:AD:TCORAD:2010:104 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note : la référence canonique fournie dans la demande (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue est celle figurant dans le texte de la décision (ROJ et ECLI). Numéro de recours : TC-100-2/08. Rapporteur : Enric Anglada Fors.*
## Faits et procédure
Le prévenu, de nationalité portugaise, né en 1970, vivait depuis quatorze ans en Principauté avec sa compagne, la victime, au domicile commun. Les faits retenus comme établis se répartissent en trois séquences.
Le 18 octobre 2008, vers vingt heures, une discussion au domicile dégénère en agression. Le prévenu saisit la victime par le cou en lui disant « a ti te voy a matar » (« je vais te tuer »), en présence de leur fils commun, âgé de onze ans. Après que la victime s'est dégagée, il prend dans la chambre commune une carabine de chasse de calibre 12, marque « Fabarm », et la lui exhibe sans la désarmer, ce qui l'effraie. La victime appelle alors le service de police.
Le 9 octobre 2008, il lui porte un coup de pied à la jambe droite, occasionnant une rupture fibrillaire et une ecchymose de 14 × 13 cm. Il l'a en outre menacée à plusieurs reprises de la tuer si elle le dénonçait. Enfin, en 2006, une poussée violente a entraîné la fracture de deux côtes ; d'autres violences antérieures sont relevées (doigt fracturé, coup de poing à l'œil, marques de cinq doigts dans le dos).
Le Ministère public a qualifié les faits de délit majeur de menaces conditionnelles de mort, réitérées ou commises avec arme (art. 140.2 CP), et de délit mineur continu de lésions dolosives et de mauvais traitements graves envers le conjoint ou une personne liée par une relation analogue de cohabitation (art. 113.2 CP). Il a requis trois ans de prison conditionnelle pour le premier délit et dix-huit mois pour le second, assortis d'interdictions
Korpus — Jurisprudence
STCOR ANDORRA, a 14 de setembre del 2010 - ROJ: STCOR 104/2010
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STCOR 104/2010 (Tribunal de Corts, 14 septembre 2010)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STCOR 104/2010, Tribunal de Corts, Andorre-la-Vieille, 14 septembre 2010, ECLI:AD:TCORAD:2010:104 (Lire sur source officielle)
Note : la référence canonique fournie dans la demande (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue est celle figurant dans le texte de la décision (ROJ et ECLI). Numéro de recours : TC-100-2/08. Rapporteur : Enric Anglada Fors.
Faits et procédure
Le prévenu, de nationalité portugaise, né en 1970, vivait depuis quatorze ans en Principauté avec sa compagne, la victime, au domicile commun. Les faits retenus comme établis se répartissent en trois séquences.
Le 18 octobre 2008, vers vingt heures, une discussion au domicile dégénère en agression. Le prévenu saisit la victime par le cou en lui disant « a ti te voy a matar » (« je vais te tuer »), en présence de leur fils commun, âgé de onze ans. Après que la victime s'est dégagée, il prend dans la chambre commune une carabine de chasse de calibre 12, marque « Fabarm », et la lui exhibe sans la désarmer, ce qui l'effraie. La victime appelle alors le service de police.
Le 9 octobre 2008, il lui porte un coup de pied à la jambe droite, occasionnant une rupture fibrillaire et une ecchymose de 14 × 13 cm. Il l'a en outre menacée à plusieurs reprises de la tuer si elle le dénonçait. Enfin, en 2006, une poussée violente a entraîné la fracture de deux côtes ; d'autres violences antérieures sont relevées (doigt fracturé, coup de poing à l'œil, marques de cinq doigts dans le dos).
Le Ministère public a qualifié les faits de délit majeur de menaces conditionnelles de mort, réitérées ou commises avec arme (art. 140.2 CP), et de délit mineur continu de lésions dolosives et de mauvais traitements graves envers le conjoint ou une personne liée par une relation analogue de cohabitation (art. 113.2 CP). Il a requis trois ans de prison conditionnelle pour le premier délit et dix-huit mois pour le second, assortis d'interdictions
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal de Corts, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« A la Vila d'Andorra la Vella, catorze de setembre del dos mil deu. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal de Corts devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STCOR ANDORRA, a 14 de setembre del 2010 - ROJ: STCOR 104/2010 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal de Corts consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (reformation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal de Corts procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-100-2/08 seguida pels presumptes delicte major d'amenaces condicionals de mort, fetes reiteradament o amb arma i delicte menor continuat de lesions doloses i maltractaments greus al cònjuge o persona amb la qual es mantingui una relació anàloga de convivència, contra Yuste, nascut el 5 de març de 1970, de nacionalitat portuguesa, i defensat pel lletrat Sr. Palmer, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Pla i actuant de ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora, have… »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal de Corts à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal de Corts en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal de Corts avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 14 septembre 2010 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Enric Anglada Fors
Concepció Baron Mora
Elisenda Franquet Font
A la Vila d'Andorra la Vella, catorze de setembre del dos mil deu.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-100-2/08 seguida pels presumptes delicte major d'amenaces condicionals de mort, fetes reiteradament o amb arma i delicte menor continuat de lesions doloses i maltractaments greus al cònjuge o persona amb la qual es mantingui una relació anàloga de convivència, contra Yuste, nascut el 5 de març de 1970, de nacionalitat portuguesa, i defensat pel lletrat Sr. Palmer, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Pla i actuant de ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.
RESULTANT:
que són fets provats i així es declara, que en data 18 d'octubre del 2008, vers les 20,00 hores, el processat Yuste, nascut el 5 de març de 1970, de nacionalitat portuguesa, i amb antecedents penals no computables per raó de la present causa, trobant-se al domicili que compartia amb la seva companya sentimental Martin, inicià una discussió amb aquesta que derivà en agressió durant la qual el processat D..... agafà a Martin pel coll tot dient-li "a ti te voy a matar", trobant-se present el fill comú d'ambdós d'onze anys d'edat, deslliurant-se Martin, dirigint-se seguidament el processat D..... a l'habitació comuna d'on agafà de l'armari una escopeta de caça marca "Fabarm" del calibre 12 amb la qual atemorí a Martin que li fou exhibida sense desenfundar-la, començant el menor a cridar, trucant aleshores Martin al Servei de Policia.
Igualment, d'ençà que conviuen al Principat des de fa catorze anys, el processat D..... ha agredit i atemorit reiteradament a Martin, dient-li que si el denunciava, "la mataria", i propinant-li en data 9 d'octubre del 2008 un cop de peu a la cama dreta que li ocasionà una ruptura fibril·lar així com una equimosi de 14 X 13 cm.
Així mateix, en data no determinada durant l'any 2006, el processat D..... propinà una violenta empenta a Martin fent-la caure al damunt d'una taula, a conseqüència de la qual patí la fractura de dues costelles. També l'agredí, en varies ocasions anteriors, trencant-li en una d'elles un dit de la mà, en un altra li donà un cop de puny a l'ull i així mateix un fort cop a l'esquena, quedant-li els cinc dits marcats a la mateixa.
RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius d'un delicte major d'amenaces condicionals de mort, fetes reiteradament o amb arma i del delicte menor continuat de lesions doloses i maltractaments greus al cònjuge o persona amb la qual es mantingui una relació anàloga de convivència, previstos i penats respectivament als articles 140.2 i 113.2 del Codi Penal, dels quals en considera responsable, en concepte d'autor, al processat D....., sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.
Demana s'imposi a l'encausat, pel delicte major, la pena de tres anys de presó part condicional i la pena complementària de prohibició de contactar amb la víctima per un període de cinc anys, i pel delicte menor, la pena de divuit mesos de presó part condicional i la i la pena complementària de prohibició de contactar amb la víctima per un període de tres anys, més el pagament de les despeses processals causades.
En concepte de responsabilitat civil, exposa que no hi ha lloc d'exigir-ne en haver renunciat la perjudicada a res reclamar.
A l'acte de la vista oral, ratifica i eleva a definitiva la seva qualificació provisional, modificant la pena sol·licitada en el sentit que demana li sigui imposada, pel delicte major, la pena de tres anys de presó part condicional qualificada a seguir un tractament psicoterapèutic, i la pena complementària de prohibició definitiva del permís d'arma, amb comís de l'arma incautada i la destrucció de la mateixa, i pel delicte menor, la pena de divuit mesos de presó part condicional qualificada a seguir un tractament psicoterapèutic a l'UCA, més el pagament de les despeses processals.
RESULTANT: que la defensa de Yuste, es manifesta parcialment en desacord amb els fets relatats pel Ministeri Fiscal, principalment pel que respecta al fet d'haver mostrat l'arma a la seva companya, reconeixent únicament com a cert, que trobant-se en un important estat d'embriaguesa, va amenaçar verbalment a Martin i que en aquestes amenaces es va mencionar l'ús de l'arma. Exposa que el seu defensat veient la incorrecció de la seva actuació ha començat a fer un seguiment amb especialistes per tractar el seu problema amb el consum d'alcohol i que es troba totalment penedit del seu comportament.
Demana la lliure absolució del seu defensat per no ésser els fets constitutius d'il·lícit penal.
Indica que, subsidiàriament, els fets serien constitutius d'una contravenció penal d'amenaces lleus, prevista i penada a l'article 478.3 del Codi Penal, essent d'aplicació l'atenuant prevista a l'article 29.3 del mateix text legal, i demana una pena de dues setmanes d'arrest amb compensació del temps que D va romandre detingut, no havent-hi lloc a exigir cap mena de responsabilitat civil.
El dia de la vista oral, modifica la seva qualificació provisional i considera al defensar com autor responsable del delicte menor continuat de lesions doloses i maltractaments greus al cònjuge o persona amb la qual es mantingui una relació anàloga de convivència, tipificat a l'article 113.2 del Codi Penal i demana una pena de 6 mesos de presó, dels quals 15 dies ferms que ja ha complert i la resta condicional qualificada a seguir un tractament mèdic.
CONSIDERANT:
que els fets declarats provats són legalment constitutius:
d'un delicte major continuat d'amenaces condicionals de mort, fetes reiteradament i en una ocasió amb arma, tipificat a l'article 140.2 en relació amb l'article 59 del Codi Penal.
d'un delicte menor continuat de lesions doloses i maltractaments greus a la persona amb la qual manté una relació anàloga de convivència, previst i penat a l'article 113.2 en relació amb l'article 59 del Codi Penal.
És ben sabut que en els il·lícits penals que son executats amb ànim d'ocultació o en un àmbit de intimitat, el més habitual es disposar com a única prova directa la declaració de la víctima, i al testimoni d'aquesta la jurisprudència li atorga eficàcia probatòria suficient per desvirturar el principi de presumpció d'innocència sempre i quan no hi hagi raons objectives que li restin credibilitat. La vigència en el procediment penal andorrà del principi de lliure valoració de la prova, segons el que disposa l'article 160 del Codi de Procediment Penal, exclou l'apotegma testis unus, testis nullus, apotegma que no té cap eficàcia en el procediment penal i, molt menys, quan es tracta de jutjar delictes en què la prova de càrrec directa s'integra pel sol testimoni de la víctima. Aquest testimoni, però haurà de sotmetre's a contradicció de les parts i haurà de ser ponderat pel Tribunal tenint en compte l'absència en la víctima de qualsevol mòbil de ressentiment o enemistat vers l'acusat que pugui comprometre la seva credibilitat, l'existència de dades objectives perifèriques que el reforcin i la persistència i fermesa de la víctima en la seva declaració incriminatòria, reiterada en el temps i sense ambigüitats ni contradiccions.
Dit això, s'ha de concloure que en el cas dels delictes quin subjecte passiu és la companya sentimental del processat, la Sra. Martin, de la resultància fàctica descrita al principi de la present resolució resulta amb força d'evidència la concurrència de tots els elements subjectius i objectius que configuren ambdós tipus penals esmentats, inclús el d'amenaces condicionals de mort discutides per la defensa del processat, tota vegada que, a més de les declaracions unívoques de la víctima, que ha mantingut de forma persistent la seva versió inicial, de la prova practicada en autes i singularment de les pròpies manifestacions realitzades per l'inculpat a l'acte de la vista, ha quedat plenament acreditat que D..... atemoria de forma constant i reiterada a Martin, dient-li que si el denunciava, "la mataria", la qual cosa posa clarament de relleu la constitució també del referit il·lícit penal.
CONSIDERANT: que dels dits delictes n'és penalment responsable, en concepte d'autor, l'encausat Yuste, per haver realitzat personalment els fets que els integren, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del vigent Codi Penal, com resulta de la prova practicada a l'acte del judici oral i en concret de les declaracions tant del processat com de la víctima, encara que ambdós vulguin treure importància a uns fets realment greus i transcendents, la qual cosa, així mateix, ha ratificat el Dr. Arcos a la pericial efectuada a D....., destacant que, si bé aquest no presenta cap trastorn de la personalitat ni patologia psíquica, si que ens trobem davant d'una persona impulsiva i possessiva, que presenta desajusts emocionals i afectius, mentre que Martin, segons l'informe elaborat per la psicòloga i perita forense Estany es tracta d'una persona fràgil i vulnerable, amb un trastorn afectiu caracteritzat per símptomes anímics (tristesa), símptomes motivacionals (apatia, indiferència, dificultat per prendre decisions), símptomes cognitius (baixa autoestima, visió pessimista), i símptomes físics (insomni, disminució del desig sexual, esgotament), presentant, a més, una conducta de submissió i una ambivalència afectiva respecte del seu company, fins al punt de que els episodis violents repetits durant anys per part d'aquest li generen un sentiment de culpabilitat, pel que dita psicòloga conclou que Martin pateix una patologia que és molt freqüent en el síndrome de la dona maltractada, considerant indispensable que realitzi un tractament psicològic per pal·liar les conseqüències negatives que li han generat les situacions viscudes de maltractament com les d'autes, precisant el psiquiatra Dr. Arcos a l'acte del judici oral que la percepció de les mateixes, tant per part de l'inculpat, com de la pròpia víctima, és una qüestió subjectiva, característica dels paràmetres socio-culturals que continuen força arrelats en el seu país d'origen.
CONSIDERANT: que no concorren circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.
CONSIDERANT: que a efectes de determinació de la pena, el Tribunal, a l'empara de l'establert a l'article 56 del Codi Penal, ha de tenir en compte, d'una banda, la reiteració en l'exercici del maltractament sobre la parella, encara que s'ha volgut minimitzar les conseqüències del mateix en l'acte del judici, tant per la víctima, com pel processat, així com la gravetat dels fets realment comesos, i d'una altra, la seva concreta situació personal i familiar, i que en l'actualitat el processat està ja realitzant un tractament de deshabituació per la seva addicció a l'alcohol, que segons el pèrit psiquiatra Dr. Arcos pot potenciar i incrementar el seu natural comportament impulsiu, degut a que es tracta, com el pèrit ha explicitat, d'una persona primària i que es deixa portar pels seus instints, apart de tractar-se, a més, d'un home gelós i possessiu.
En conseqüència, el Tribunal, estima adient imposar a l'acusat una pena única per ambdós delictes, conforme al que estatueix l'article 58.3 del Codi Penal, i atenent les pautes de recomanació establertes pel referit pèrit psiquiatra, la pena de presó condicional s'ha de fixar com a qualificada a seguir un tractament mèdic psicoterapèutic de deshabituació a l'alcohol i de redefinició de la seva relació de parella en termes d'absoluta reciprocitat. Així mateix, es considera adequat, vistes les circumstàncies concurrents en el supòsit enjudiciat, imposar a D..... la pena complementària de privació temporal del permís d'arma per un període de dos anys a comptar des de la fermesa d'aquesta sentència, de conformitat amb el que preveu l'article 38.1 paràgraf 2n del Codi Penal.
CONSIDERANT: que, si bé tot responsable criminalment d'un il·lícit penal ho és també civilment, no hi ha lloc a responsabilitat civil en el present supòsit, en haver renunciat expressament la perjudicada Martin, a res reclamar.
CONSIDERANT: que escau declarar el comís de l'arma incautada conforme a l'establert a l'article 70 paràgraf 1r del Codi Penal.
CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 100.2 del Codi Penal, i 174, 175 i 181.3 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat, el pagament de les despeses processals causades.
VIST
les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
F A L L E M : que, hem de condemnar i condemnem a Yuste, com a responsable penalment en concepte d'autor, d'un delicte major continuat d'amenaces condicionals de mort, fetes reiteradament i en una ocasió amb arma, i d'un delicte menor continuat de lesions doloses i maltractaments greus a la persona amb la qual manté una relació anàloga de convivència, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de TRES ANYS DE PRESÓ CONDICIONAL QUALIFICADA A SEGUIR UN TRACTAMENT MÈDIC PSICOTERAPÈUTIC DE DESHABITUACIÓ A L'ALCOHOL I DE REDEFINICIÓ DE LA SEVA RELACIÓ DE PARELLA EN TERMES D'ABSOLUTA RECIPROCITAT, DURANT EL MATEIX PERÍODE TEMPORAL,
així com la pena complementària de PRIVACIÓ TEMPORAL DEL PERMÍS D'ARMA, PER UN PERÍODE DE DOS ANYS a comptar des de la fermesa d'aquesta sentència.
Així mateix se'l condemna al pagament de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc d'exigir responsabilitat civil, a l'haver renunciat la perjudicada.
S'acorda el comís de l'arma incautada.
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de quinze dies naturals següents a la notificació.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
Subir
Diccionario RAE
[1]
Tribunal de Corts, n° TC-100-2/08 — Décision commentée