× Legislació relacionada Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article 56 STCOR, Penal del 18 d'octubre del 2010 ( ROJ: STCOR 119/2010 - ECLI:AD:TCORAD:2010:119 ) Òrgan: Tribunal de Corts Seu: Andorra la Vella Recurs: TC-062-1/09 Data resolució: 18/10/2010 Ponent: Jean-Marie Ferrandez Tipus de resolució: Sentència Títol: AMENACES COMÍS AMENACES AMENACES CONDICIONALS DENUNCIANT DENÚNCIA DESPESES PROCESSALS CONDEMNA CONDICIONAL Resum I.A. La sentència judicial dictamina que el processat, Calderón, és culpable del delicte major d'amenaces condicionals de causar un mal constitutiu d'un delicte contra la integritat física, previst a l'article 140.1 del Codi Penal. El tribunal considera que les amenaces proferides per Calderón contra el denunciant, Calatayud, després d'un accident de circulació, van ser suficients per a produir efectes intimidatoris i atemorir a la víctima. Calderón va ser condemnat a sis mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, així com al pagament de les despeses processals causades. No hi ha lloc a responsabilitat civil, ja que el denunciant havia renunciat a res reclamar. Sentència Magistrats Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora Jacques Richiardi Martel S E N T È N C I A Magistrats Srs. Morillo Concepció Baron Mora Jacques Richiardi A la Vila d'Andorra la Vella, divuit d'octubre del dos mil deu. VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-062-1/09 seguida pel presumpte delicte major d'amenaces condicionals de mort, contra Calderón nascut el 23 de gener de 1967 a Andorra la Vella, fill de Rafael i de Mikaela, de nacionalitat andorrana, solter, de professió bomber, i defensat pel Lletrat Sr. Sarabia, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Ferrer i actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Morillo. RESULTANT: que són fets provats i així es declara que el dia 5 de gener del 2009, el processat Calderón, nascut el 23 de gener de 1967 a Andorra la Vella, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, anant a passejar amb la Sra. R.....C....., patí un accident de circulació a la intersecció de la carretera de l'Obach amb el carrer Ciutat de Sabadell, d'Andorra la Vella, amb l'actual denunciant el Sr. Calatayud, procedint aleshores els interessats a fer el corresponent intercanvi d'assegurances. Posteriorment, en dates i hores diferents, el processat fent ús de mitjans telefònics propis i aliens, contactà amb el denunciant a qui s'adreçà segons el detall següent: Inicialment, el dia 12 de gener del 2009, entre les 20 i 21 hores, el processat es personà al domicili de Calatayud, lloc on es trobava el pare d'aquest, i fent-se passar per un agent d'assegurances, obtingué del pare el telèfon mòbil del seu fill, essent el numero referit el . el dia següent,13 de gener del 2009, vers les 10.20 h., el processat telefonà a Calatayud des del telèfon fix núm. corresponent a la caserna de bombers, lloc de treball del processat, dient-li que era J. el bomber, que s'havia de canviar el croquis de l'accident i per tant havien de parlar "cara a cara" i que no pensava "pagar ni un duro", referint-se a l'accident de circulació mencionat anteriorment. el mateix dia 13 de gener de 2009, a les 20.10 h., i des del seu mòbil núm. , el processat trucà al denunciant, però en despenjar una tercera persona, no hi hagué cap conversa, ja que el processat penjà seguidament. el dia següent, 14 de gener de 2009, vers les 18.35 h., el processat trucà de nou a Calatayud,, en aquesta ocasió des de la cabina telefònica, núm. , radicada a la XXXX que es la parròquia de la residència del processat,dient-li: "payaso, ayer no te estaba amenazando pero hoy si que te amenazo. Que como te pille por la calle te voy a dar de ostias y te voy a arrancar la cabeza, que si yo i mi novia tenemos que pagar, te voy a dar de ostias y te voy a arrancar la cabeza y que no vuelva a tener ninguna denuncia mas", conversa aquesta que escoltaren per l'altaveu - que va activar Calatayud en veure la situació -, dos companys de feina, els quals confirmaren que Calatayud tenia por i semblava aquest dia realment atemorit. El denunciant renuncia a res reclamar, volent simplement que no se'l molesti més. (F.24). CONSIDERANT: que els fets declarats provats no són constitutius del delicte major d'amenaces condicionals de mort de l'article 140.2 del Codi Penal, tal com venien qualificats pel Ministeri Fiscal ja que no queda suficientment acreditat que les amenaces foren de causar la mort del perjudicat, però si que constitueixen el delicte major d'amenaces condicionals d'un fet constitutiu d'un delicte contra la integritat física, tipificat i penat a l'article 140.1 del Codi Penal, doncs el processat proferí vers el perjudicat amenaces de "arrancar-le la cabeza y de dar-le de ostias" si ell i la seva núvia tenien que pagar a causa de l'accident, exigint de canviar el croquis d'accident, constituint això la condició de no cursar denúncia i de no pagar res en l'accident ocorregut, portant aquestes paraules comunicació d'un mal futur i possible, que qualifica el Dret Penal de delicte major contra la integritat física, i havent estat aquestes paraules pronunciades amb forma i circumstàncies de natura a produir-se efectes intimidatoris, a l'efectuar el processat diverses trucades telefòniques successives, conducta que suposa l'anunci de causar a la víctima un mal cert i imminent contra la seva integritat física, atemorint a la víctima. CONSIDERANT: que de l'esmentat delicte major n'és penalment responsable en el concepte d'autor el processat Calderón, per haver realitzat personalment els fets punibles de conformitat amb el que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, participació que resulta: de les declaracions no sols del perjudicat sinó també de les dels testimonis Plaza (foli 12) i Pla (foli 14), companys de feina del perjudicat, que han sentit les paraules d'amenaces, essent aquestes declaracions coincidents entre elles i la del perjudicat amb precisions especialment adaptades al cas, com la referència a l'expressió utilitzada de "mi novia". de la confirmació per part de la STA de la realitat de l'existència de la comunicació telefònica de data 14 de gener de 2009 a les 18.34 h. feta des de la cabina telefònica d'Encamp (amb núm. ) i rebuda al lloc de treball del perjudicat (Foli 10). de les contradiccions entre les declaracions del processat, ell mateix respecte de la llengua utilitzada per aquest, parlant durant les trucades precedent la del 14 de gener, havent dit aquest darrer davant del Batlle que parlava castellà amb el perjudicat, coincidint així amb el declarat del perjudicat i dels testimonis, i negant això a la vista oral afirmant que havia parlat català, deixant així un dubte seriós en quant a la seva sinceritat. de la manca d'acreditació de la presència del processat a l'entrenament el dia 14 de gener de 2009, ja que els tres testimonis bombers, companys de feina del processat, han declarat davant del Batlle que no recordaven amb seguretat la seva presència a l'entrenament abans de declarar a la vista, que hi estava, essent aquestes manifestacions al menys sorprenents ja que s'han mostrat aquests testimonis afirmatius més d'un any més tard. CONSIDERANT: que no concorren en el processat circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, però que per l'apreciació de la pena s'ha de prendre en compte, d'acord amb el disposat de l'article 56 del Codi Penal, les circumstàncies de la comissió dels fets i les circumstàncies personals del processat, en particular la seva manca d'antecedents penals i la seva inserció social. CONSIDERANT: que no procedeix efectuar cap pronunciament en matèria de responsabilitat civil, en haver renunciat Calatayud a res reclamar. CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar al processat el pagament de les despeses processals causades. Decisio V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts, F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem Calderón com a responsable penal en concepte d'autor del delicte major d'amenaces condicionals de causar un mal constitutiu d'un delicte contra la integritat física, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de SIS (6) MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL amb un termini de suspensió de la condemna de dos (2) anys, i al pagament de les despeses processals causades. No hi ha lloc a responsabilitat civil. Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació. Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE