Le ministère public requiert une peine d'expulsion. La défense invoque l'irresponsabilité pénale au titre de l'article 27 du Code pénal, en raison d'un trouble schizophrénique. Les experts psychiatres concluent à une altération des facultés cognitives et volitives sans pouvoir établir l'existence d'un épisode psychotique aigu au moment des faits. Les parties lésées ont renoncé à toute action civile, ayant été intégralement indemnisées par leurs assureurs.

Question de droit

La décision soulève plusieurs questions techniques :

1. Qualification et imputation : les faits sont-ils constitutifs d'un délit majeur continué de vol avec effraction (art. 199.1 et 59 du Code pénal), et le prévenu en est-il l'auteur au sens des articles 20 et 21 ?
2. Responsabilité pénale : une altération des facultés, établie médicalement mais sans abolition démontrée, relève-t-elle de l'eximent complète (art. 27) ou de l'eximent incomplète (art. 28 en relation avec l'art. 27.4) ?
3. Détermination de la peine : quelles conséquences tirer de l'atténuante sur le cadre légal de la peine privative de liberté, et quelle mesure d'expulsion peut être prononcée ?
4. Responsabilité civile et frais : l'indemnisation préalable des victimes par leurs assureurs prive-t-elle la juridiction de tout pouvoir de condamnation civile, et quel sort réserver aux frais de procédure ?
5. Mesure de grâce : l'indulte accordé par les Coprínceps le 8 septembre 2010 doit-il être appliqué ?

Solution et dispositif

Le Tribunal retient la qualification de délit majeur continué de furt amb força en les coses. Il constate que le prévenu a personnellement réalisé les faits, ce qui fonde sa qualité d'auteur. Il écarte l'eximent complète de l'article 27 mais reconnaît l'eximent incomplète de l'article 28, en relation avec l'article 27.4 du Code pénal. Selon la motivation, les experts ont établi une altération des facultés cognitives et volitives « sans poder arribar a afirmar que les tingués totalment anul·lades ».

En application de l'article 54 du Code pénal, le Tribunal opère une réduction qualifiée, égale à la moitié des limites minimale et maximale prévues à l'article 199.1. Le

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Nogués Enric ANGLADA FORS

Jacques Richiardi

Andorra la Vella, catorze de desembre del dos mil deu

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa núm. TC-065-2/10 seguida pel presumpte delicte major continuat de furt amb força en les coses contra el qui diu ser Garzón, nascut el dia 2 de setembre de 1978 a Irak, de nacionalitat iraquina, fill de Morell i Ribes, pres per raó de la present causa i defensat pel lletrat Sr. Téllez, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Morell, i actuant de ponent el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el mateix Magistrat.

RESULTANT:

que són fets provats que entre els dies 19 i 20 de juliol del 2010, el processat que diu ser Garzón, nascut el dia 2 de setembre de 1978 a Irak, de nacionalitat iraquina i sense antecedents penals al Principat d'Andorra, accedí il·lícitament a l'interior de diversos establiments situats entre la zona de Prada Ramon de la vila d'Andorra la Vella i la zona de l'avinguda de les Escoles d'Escaldes-Engordany, utilitzant en tots ells el mateix modus operandi, consistint en malmetre la porta d'entrada dels locals i doblegar el marc de la porta a nivell del pany amb l'ajut d'un estri de punta plana de tipus tornavís, segons la relació i el detall següent :

1.- accedí a l'interior de la "G. C. B.", causant desperfectes per import de 1.710,36 euros i enduent-se 150 euros així com un bric d'un litre de gaspatxo,

2.- accedí a l'interior del comerç "C.", Escaldes- Engordany, causant desperfectes per import de 243,36 euros, i sostraient 233,80 euros de la caixa registradora,

3.- accedí a l'interior de la cafeteria "Racó del Xurro, radicat al carrer Pere d'Urg d'Andorra la Vella, enduent-se 152,20 euros de la caixa registradora i causant desperfectes per import de 300 euros,

4.- accedí a l'interior del negoci "A. U. L. V.", lloc d'on marxà sense sostreure res,

5.- provà d'entrar, sense aconseguir-ho, al comerç "M. M." d'Andorra la Vella, malmetent la porta d'entrada la qual no aconseguí obrir, causant desperfectes,

5.- accedí a l'interior de la perruqueria "Josep Andreu" radicada a l'avinguda de Les Escoles núm. 8 d'Escaldes- Engordany, enduent-se 25 euros en efectiu,

6.- accedí a l'interior de la perruqueria "A.D.", Escaldes- Engordany, provocant uns desperfectes per import de 407,78 euros i enduent-se 70 euros en efectiu de la caixa registradora,

així com un xampú de la parca l'Oreal Expert pure resource de 250 ml,

7.- i finalment, en data 20 de juliol del 2010, vers les 3.15 hores accedí a la botiga de congelats "E.T.P.", d'Escaldes- Engordany, malmetent la porta d'entrada de dita botiga amb l'ajut d'un estri de punta plana a nivell del pany, causant desperfectes per import de 2.746,70 euros. Essent controlat pels agents del Servei de Policia a l'interior del local, trobant-se ajupit sota de la caixa registradora que tenia el calaix obert.

Practicat un escorcoll sobre el processat A., els agents del Servei de Policia trobaren en la seva possessió 380,50 euros en bitllets i monedes, un tornavís pla de la marca Mr. B. de mida 10X200 i un parell de mitjons de tela de color marró, una botella de xampú capil·lar de la marca l'Oreal Expert pure resource de 250 ml, unes pinces d'ús estètic, un pot petit de crema de la marca Nivea Q10 for Men i dos papers amb números de telèfon de contactes.

Tots els perjudicats han renunciat a res reclamar al haver estat degudament indemnitzats per llurs companyies asseguradores.

CONSIDERANT:

que els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major continuat de furt amb força en les coses, previst i penat a l'article 199.1 en relació amb article 59, ambdós del Codi Penal, doncs es evident que en el cas enjudiciat es configuren els verbs nuclears del tipus penal esmentat, tal com es desprèn clarament del relat fàctic abans referit.

CONSIDERANT: que el processat Garzón és responsable en concepte d'autor del dit delicte major continuat, per haver realitzat personalment els fets que l'integren, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21, paràgraf primer del Codi Penal, com resulta clarament de la prova practicada a l'acte del judici oral, de les declaracions dels testimonis que han deposat en dit acte i del fet que fos controlat precisament pels agents del servei de policia a l'interior d'un dels locals en que accedí il·lícitament.

CONSIDERANT: que concorre en l'acusat la circumstància atenuant d'eximent incomplet de l'article 28 en relació a l'apartat 4 de l'article 27 del Codi Penal, tota vegada que dels informes del Ayuso i del Barba que consten en autes, resulta plenament acreditat que l'acusat pateix un trastorn esquizofrènic de llarga evolució i de curs crònic que precisa tractament específic a llarg termini i que té tendència a manifestar conductes i comportaments antisocials, però sense que cap dels dos psiquiatres hagi pogut determinar si en el moment dels fets delictius patia un brot psicòtic agut, el que comporta que no hi hagi lloc a apreciar l'eximent complerta de l'article 27 del Codi Penal invocada, amb caràcter principal, per la defensa del processat, encara que sí la incompleta, a l'haver expressat ambdós pèrits que tenia disminuïdes les seves facultats cognitives i volitives, sense poder arribar a afirmar que les tingués totalment anul·lades.

Decisio

CONSIDERANT: que atesa la circumstància atenuatòria de la responsabilitat penal, el Tribunal, a més de tenir en compte l'establert a l'article 56 del Codi Penal, ha d'aplicar la reducció qualificada prevista a l'article 54 del mateix Codi, és a dir, la meitat dels límits mínim i màxim previstos a l'article 199.1 del Codi Penal, tenint present així mateix el disposat a l'article 59 del propi codi punitiu, per la qual cosa, la pena a imposar ha de moure's dins dels paràmetres limitatius de sis mesos, com a mínim, a tres anys, com a màxim.

Pel que fa a la pena d'expulsió sol·licitada pel Ministeri Públic, el Tribunal l'estima adient, si bé no amb caràcter definitiu com es postula, sinó amb caràcter merament temporal, i atenent les circumstàncies concorrents en el supòsit enjudiciat, es considera adequada que aquesta sigui per un període de deu anys -Art. 38.1 del Codi Penal-.

CONSIDERANT: que tot responsable criminalment d'un il·lícit penal ho és també civilment, de conformitat amb el que estableix l'article 90 del Codi Penal, però en aquest cas no hi ha lloc a exigir responsabilitat civil, en haver renunciat els perjudicats a res reclamar, per haver estat tots ells degudament indemnitzats per les seves respectives companyies asseguradores.

CONSIDERANT: que donat que es compleixen els requisits del recent Indult decretat pels Excms. Srs. Coprínceps d'Andorra en data 8 de setembre del 2010, s'ha d'aplicar al cas els beneficis del mateix.

CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 100.2 del Codi Penal i 174, 175 i 181.3 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat el pagament de les despeses processals causades.

VIST les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem Garzón, com a responsable penalment en concepte d'autor, d'un delicte major continuat de furt amb força en les coses, amb la circumstància modificativa de la responsabilitat penal d'eximent incompleta de no comprendre la il·licitud dels fets comesos, a la pena de VINT (20) MESOS DE PRESÓ, dels quals CATORZE (14) MESOS FERMS i LA RESTA CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la pena de dos anys, i la pena complementària de DEU ANYS D'EXPULSIÓ DEL PRINCIPAT, així com al pagament de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc d'exigir responsabilitat civil.

Que és d'aplicació al cas els beneficis de l'indult atorgat pels Excms. Srs. Coprínceps d'Andorra en data 8 de setembre del 2010.

Contra aquesta resolució és pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de corts, en el termini de quinze dies naturals següents al de la notificació de la present.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

1. [1]

   Tribunal de Corts, n° TC-065-2/10 — Décision commentée

   🏛 Tribunal de Corts

   Source officielle ↗