STCOR ANDORRA, a 02 de març del 2011 - ROJ: STCOR 28/2011
Rejet du pourvoi
JuridictionTribunal de Corts
Niveauappel
Date du prononcé2 mars 2011
NuméroDM-106-3/08
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STCOR 28/2011 (ECLI:AD:TCORAD:2011:28), Tribunal de Corts, 2 mars 2011
> Décision commentée : STCOR 28/2011, ECLI:AD:TCORAD:2011:28, Tribunal de Corts (Andorre), 2 mars 2011, recours DM-106-3/08 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note de référence : la mention « Juridiction andorrane, — » figurant dans les métadonnées fournies est incomplète. La référence retenue ci-dessus est celle qui figure dans le texte intégral (ROJ et ECLI).*
## Faits et procédure
Le 23 janvier 2006, vers 22 heures, un accident de la circulation survient à Andorre-la-Vieille, à l'intersection de l'avenue Bonaventura Armengol et de l'avenue de la XXXX. Le conducteur d'un véhicule Renault Mégane, M. Barba, circulait depuis Escaldes en direction de Sant Julià. Il n'a pas remarqué les panneaux verticaux signalant que le pont situé à l'intersection était interdit à la circulation, sauf aux autobus. Il a freiné au milieu du carrefour pour se rediriger vers La Massana. Pendant son arrêt, le conducteur de l'Opel Astra, M. Catalá, a pénétré dans l'intersection et a heurté, avec sa partie avant droite, la partie avant gauche du Renault.
Le Tribunal de Batlles, dans son jugement du 21 juillet 2010 (causa DM-106-3/08), a retenu la responsabilité pénale de M. Barba. Il l'a condamné, au titre de la contravention de lésions par imprudence (article 477 du Code pénal), à une amende de 500 euros et à un mois de retrait du permis de conduire. Au titre de la contravention de dommages par imprudence (article 485 du Code pénal), il a prononcé une amende de 300 euros. Sur le plan civil, il l'a condamné, solidairement avec son assureur ORG_0 S.A., à indemniser la Caixa Andorrana de Seguretat Social (298,14 euros) et M. Catalá (1 810,55 euros, ainsi que 2 997,20 euros de dommages au véhicule, avec intérêts légaux). Les honoraires d'avocat de la victime devaient être liquidés en période d'exécution.
M. Barba et l'assureur ont interjeté appel. Ils sollicitaient l'absolution de leur assuré et, à titre subsidiaire, un partage de responsabilité à hauteur de 10 % à la charge de M. Catalá. Le ministère public et la défense de M. Catalá ont conclu au rejet de l'appel.
## Question de droit
La question posée au Tribunal de Corts est double.
**Première question : la faute d'imprudence de M. Barba est-elle établie, et elle seule est-elle à l'origine du dommage ?** Les appelants soutenaient que leur assuré avait circulé prudemment, à vitesse modérée, et qu'il disposait d'une position prioritaire une fois engagé dans le carrefour. Ils imputaient l'accident à une imprudence de M. Catalá, qui n'aurait pas respecté le signal « STOP ». Le ministère public soutenait au contraire que la manœuvre de M. Barba, qui avait poursuivi sa route en direction interdite, était la cause efficiente du sinistre.
**Seconde question : la faute de la victime peut-elle être retenue, et à quel titre ?** La demande subsidiaire de partage de responsabilité supposait de démontrer une faute de M. Catalá. La défense de la victime objectait que cette prétention n'avait pas été présentée en première instance.
Accessoirement, la juridiction devait statuer sur la charge des honoraires d'avocat exposés en appel et des dépens.
## Solution et dispositif
Le Tribunal de Corts a rejeté l'appel et confirmé intégralement le jugement de première instance. Ses motifs peuvent être résumés ainsi. Le considérant n° 2 fixe l'appréciation causale : la cause « eficient » de l'accident « recau exclusivament en la falta en la conducció » de M. Barba. Le considérant n° 3 précise que celui-ci, ayant ignoré la signalisation, a continué « en línia recta, en direcció prohibida », puis a arrêté son véhicule « al
Korpus — Jurisprudence
STCOR ANDORRA, a 02 de març del 2011 - ROJ: STCOR 28/2011
STCOR 28/2011 (ECLI:AD:TCORAD:2011:28), Tribunal de Corts, 2 mars 2011
Reproduction verbatim
Décision commentée : STCOR 28/2011, ECLI:AD:TCORAD:2011:28, Tribunal de Corts (Andorre), 2 mars 2011, recours DM-106-3/08 (Lire sur source officielle)
Note de référence : la mention « Juridiction andorrane, — » figurant dans les métadonnées fournies est incomplète. La référence retenue ci-dessus est celle qui figure dans le texte intégral (ROJ et ECLI).
Faits et procédure
Le 23 janvier 2006, vers 22 heures, un accident de la circulation survient à Andorre-la-Vieille, à l'intersection de l'avenue Bonaventura Armengol et de l'avenue de la XXXX. Le conducteur d'un véhicule Renault Mégane, M. Barba, circulait depuis Escaldes en direction de Sant Julià. Il n'a pas remarqué les panneaux verticaux signalant que le pont situé à l'intersection était interdit à la circulation, sauf aux autobus. Il a freiné au milieu du carrefour pour se rediriger vers La Massana. Pendant son arrêt, le conducteur de l'Opel Astra, M. Catalá, a pénétré dans l'intersection et a heurté, avec sa partie avant droite, la partie avant gauche du Renault.
Le Tribunal de Batlles, dans son jugement du 21 juillet 2010 (causa DM-106-3/08), a retenu la responsabilité pénale de M. Barba. Il l'a condamné, au titre de la contravention de lésions par imprudence (article 477 du Code pénal), à une amende de 500 euros et à un mois de retrait du permis de conduire. Au titre de la contravention de dommages par imprudence (article 485 du Code pénal), il a prononcé une amende de 300 euros. Sur le plan civil, il l'a condamné, solidairement avec son assureur ORG_0 S.A., à indemniser la Caixa Andorrana de Seguretat Social (298,14 euros) et M. Catalá (1 810,55 euros, ainsi que 2 997,20 euros de dommages au véhicule, avec intérêts légaux). Les honoraires d'avocat de la victime devaient être liquidés en période d'exécution.
M. Barba et l'assureur ont interjeté appel. Ils sollicitaient l'absolution de leur assuré et, à titre subsidiaire, un partage de responsabilité à hauteur de 10 % à la charge de M. Catalá. Le ministère public et la défense de M. Catalá ont conclu au rejet de l'appel.
Question de droit
La question posée au Tribunal de Corts est double.
Première question : la faute d'imprudence de M. Barba est-elle établie, et elle seule est-elle à l'origine du dommage ? Les appelants soutenaient que leur assuré avait circulé prudemment, à vitesse modérée, et qu'il disposait d'une position prioritaire une fois engagé dans le carrefour. Ils imputaient l'accident à une imprudence de M. Catalá, qui n'aurait pas respecté le signal « STOP ». Le ministère public soutenait au contraire que la manœuvre de M. Barba, qui avait poursuivi sa route en direction interdite, était la cause efficiente du sinistre.
Seconde question : la faute de la victime peut-elle être retenue, et à quel titre ? La demande subsidiaire de partage de responsabilité supposait de démontrer une faute de M. Catalá. La défense de la victime objectait que cette prétention n'avait pas été présentée en première instance.
Accessoirement, la juridiction devait statuer sur la charge des honoraires d'avocat exposés en appel et des dépens.
Solution et dispositif
Le Tribunal de Corts a rejeté l'appel et confirmé intégralement le jugement de première instance. Ses motifs peuvent être résumés ainsi. Le considérant n° 2 fixe l'appréciation causale : la cause « eficient » de l'accident « recau exclusivament en la falta en la conducció » de M. Barba. Le considérant n° 3 précise que celui-ci, ayant ignoré la signalisation, a continué « en línia recta, en direcció prohibida », puis a arrêté son véhicule « al
Sentència
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Corbacho
Concepció Baron Mora
Jacques Richiardi
Andorra la Vella, dos de març del dos mil onze.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa núm. DM-106-3/08 seguida pels delictes menors de lesions per imprudència i danys per imprudència, sent parts apel·lants Barba i la companyia d'assegurances ORG_0 S.A. representats ambdós pel Lletrat Sr. Pérez, i sent parts apel·lades Catalá, representat per la Lletrada Sra. Querol, i el Ministeri Fiscal, representat per la Sra. Recio i actuant de ponent el Magistrat Sr. Corbacho, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Jacques Richiardi.
RESULTANT:
que el Resultant de fets provats de la sentència recorreguda diu el següent:
"que són fets provats i així es declara que el 23 de gener del 2006, el processat, Barba, circulava conduint el vehicle Renault Megane Sedan 1.9 DCI, matrícula (...) per l'XXXX provenint d'Escaldes, i en direcció Sant Julià, quan a l'alçada del pont que es troba en l'encreuament amb el C/ Bonaventura Armengol, no veié que els senyals verticals indicaven que el pas sobre el pont era de direcció prohibida excepte per als autobusos, adonant-se'n quan ja era al mig de l'encreuament, havent de frenar per a redreçar la seva trajectòria en direcció La Massana. En el moment en que es trobava aturat al mig de la intersecció, i totalment en perpendicular als vehicles que circulaven per Bonaventura Riberaygua, Catalá, que conduïa el vehicle Opel Astra, matrícula (...) pel C/ Bonaventura Riberaygua, en direcció a La Massana, entrà a la cruïlla, i en no preveure trobar cap vehicle a la mateixa, topà contra el vehicle conduït per S. amb la seva part davantera dreta, contra la part davantera esquerra del vehicle de S..
De resultes de l'accident Catalá patí diverses lesions, i també danys al seu vehicle, valorats en 2.997,30 EUR. En el moment de l'accident el vehicle Renault Megane Sedan 1.9 DCI, matrícula (...) gaudia d'un pòlissa d'assegurances en vigor amb la companyia ORG_0, S.A."
RESULTANT: que la part dispositiva de la sentència conté el següent pronunciament:
"Decidim:
Primer.- Que hem de condemnar i condemnem a Barba com a autor de la contravenció penal de lesions per imprudència, tipificada i penada a l'article 477 del Codi Penal, a la pena de multa de cinc-cents euros (500 EUR) i un mes de privació del permís de conduir.
Segon.- Que hem de condemnar i condemnem a Barba com a autor de la contravenció penal de danys per imprudència, tipificada i penada a l'article 485 del Codi Penal, a la pena de multa de tres-cents euros.
Tercer.- Que hem de condemnar i condemnem a Barba, solidàriament amb la seva companyia d'assegurances, ORG_0, S.A. a indemnitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social en l'import de 298,14 EUR, quantitat incrementada amb l'interès legal des de la data del reemborsament, i a Catalá en l'import de 1.810,55 EUR, pels conceptes esmentats en el darrer considerant a més de 2.997,20 EUR incrementats amb els interessos legals des de la data de la factura, en concepte de danys patits pel vehicle, i en la quantitat que es determini en període d'execució de sentència en concepte d'honoraris d'advocat. Així mateix se'l condemna al pagament de costes processals."
RESULTANT: que la representació lletrada de Barba i de la companyia d'assegurances W., ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta sentència, sol·licitant la seva revocació en el sentit de dictar una nova resolució absolent el seu defensat de les contravencions penals de lesions i danys causades per imprudència lleu i, subsidiàriament, pronunciant un repartiment de culpes a concurrència de 10% al càrrec d'aquest darrer.
Fa valdre que:
en el moment de l'accident, el seu defensat circulava prudentment i a velocitat moderada, va entrar de manera prudent a la cruïlla i és va aturar a fi de realitzar la seva maniobra de manera adequada, al adonar-se que la circulació pel pont de la XXXX ja no era possible, com ell erròniament pensava, ja que s'havia tancat a la circulació mesos enrere,
el seu defensat podia fer aquesta maniobra ja que una vegada en el encreuament, té una posició prioritària i cap altre vehicle pot penetrar en la cruïlla mentre aquest és trobi en el seu interior i mentre no hagi acabat la totalitat de les seves maniobres,
si Catalá hagués realment realitzat el preceptiu STOP, s'hauria adonat de la situació del vehicle del seu defensat i no hauria entrat en la cruïlla fins que aquest no hagués acabat la seva maniobra,.
Invoca en suport de la seva posició, els testimonis de Sainz i de Anaya, així com la localització dels danys, demostrant que fou Catalá qui va impactar amb el vehicle del seu defensat.
Conclou que l'accident no s'ha produït per la manca de prudència del seu defensat, sinó per una imprudència de Catalá.
A l'acte de la vista oral, ratifica el seu escrit de recurs.
RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat i demana la confirmació íntegra de la resolució recorreguda per ésser ajustada a dret, sostenint que a través de la prova practicada durant el judici oral, restà abastament acreditat que la culpa de l'accident en que resultà ferit Catalá i amb desperfectes, el seu vehicle Opel Astra (AND) (...), fou imputable a la maniobra imprudent de Barba, tota vegada que aquest, que venia circulant per l'XXXX, provenint d'Escaldes-Engordany, en arribar a l'encreuament amb aquesta avinguda i l'avinguda Bra. Riberaygua, i en adonar-se del senyal vertical que li feia obligació de girar a dreta en trobar-se el pont de la XXXX tallat a la circulació des de feia ja uns mesos, va seguir circulant recte en sentit vers aquest pont, constituint-se així un obstacle per Catalá, el qual venia circulant correctament per l'XXXX en sentit ascendent vers l'XXXX, i provocant la col·lisió entre amb ambdós vehicles.
Afegeix d'una part, que malgrat S. afirmés que ell és trobava efectuant una maniobra de gir a dreta quan va ser colpit pel vehicle conduit per M., de l'informe elaborat pel servei de policia se'n després que el dia de l'accident, S. va reconèixer que s'havia equivocat i que efectivament volia tirar recte vers el pont de la XXXX, adonant-se massa tard d'aquesta prohibició, i d'altra part, que en cap moment ha restat acreditat que M. no respectés el senyal de "STOP".
Conclou que la causa eficient del sinistre fou la maniobra imprudent del condemnat.
A l'acte de la vista oral ratifica i eleva a definitiu el seu escrit de contesta al recurs.
RESULTANT: que la defensa de Catalá s'oposa també al recurs i sol·licita la confirmació de la sentència de primera instància en tots els seus extrems, havent de pagar els recurrents les despeses i costes processals amb inclusió dels honoraris d'advocat a acreditar en període d'execució de sentència.
Observant que la part recurrent no pot formular una petició subsidiària que no va formular en primera instància, fa valdre que la causa única i determinant de l'accident és la maniobra efectuada pel condemnat, qui pretenia seguir recte, fen cas omís de la senyalització al lloc i constituint-se en obstacle en la trajectòria del seu defensat.
Subratlla que els testimonis assenyalats pel recurrent són els passatgers del seu vehicle, a la vegada amics seus, els quals no aporten gran aclariment sobre els fets i que no s'han desplaçat pel dia de la vista oral, fent que la prova no ha pogut ésser sotmesa al principi de contradicció.
Afegeix que la localització dels danys no permet confirmar la versió del condemnat, tota vegada que els agents del servei de policia precisen que el Renault (S.) i el Opel (M.), presentaven danys a les seves parts davanteres.
A l'acte de la vista oral, ratifica el seu escrit de contesta al recurs.
CONSIDERANT:
que és per una correcta apreciació dels elements sotmesos al seu criteri, que el Tribunal de Batlles declarà Barba responsable penalment com a autor de les contravencions penals de lesions per imprudència i de danys per imprudència, condemnant-lo, en concepte de responsabilitat civil, solidàriament amb la companyia d'assegurances ORG_0, S.A., a indemnitzar la CASS i Catalá.
En efecte, la causa eficient de l'accident de circulació ocorregut el dia 23 de gener del 2006 vers les 22 hores a l'encreuament de l'Av. Bra. Armengol amb l'XXXX, a Andorra la Vella, recau exclusivament en la falta en la conducció, comesa per S., puix que:
el conductor del vehicle Renault Megane, matrícula (AND) (...), assegurat prop de la companyia abans citada, que circulava per l'XXXX provenint d'Escaldes-Engordany, no respectant els senyals de circulació verticals implantats en aquesta avinguda que l'obligaven a girar vers la dreta i a cedir el pas, donada la prohibició degudament senyalitzada (des de feia varis mesos), per tots els vehicles excepte els autobusos, de circular pel pont de la XXXX, va continuar el seu camí en línia recta, en direcció prohibida, fins que, al constatar el seu error, frenà i parà el seu vehicle al mig de l'encreuament, perpendicularment als vehicles que circulaven per l'Av. Bra. Armengol, com és el cas del vehicle Opel Astra (AND) (...), conduit per Catalá, constituint així un obstacle imprevisible i invencible, a l'origen de la topada de la part davantera dreta d'aquest darrer vehicle contra la part davantera esquerra del primer,
no ha quedat demostrat que Catalá hagi comés una falta de conducció i més particularment hagi desconegut la senyalització de "STOP" implantada sobre la via de circulació, essent els testimonis de Sainz i de Anaya, passatgers del vehicle Renault, que varen declarar únicament per via de comissió rogatòria internacional, insuficients a l'hora de provar aquest desconeixement,
donat que no foren sotmesos al principi de contradicció, i que M. sempre ha afirmat haver-se parat al STOP.
Conseqüentment, el recurs d'apel·lació ha de ser desestimat.
A més, seria injust de deixar a càrrec de Catalá els honoraris d'advocat exposats en aquesta segona instància per la defensa dels seus interessos, honoraris que hauran de pagar solidàriament els recurrents, segons l'import que serà determinat en període d'execució de sentència.
CONSIDERANT: que de conformitat amb les disposicions dels articles 174 i 175.2 del Codi de Procediment Penal, els recurrents han de pagar les despeses processals causades en aquesta segona instància.
VIST
les disposicions legals aplicables en la causa, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
F A L L E M : que DESESTIMANT el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada de Barba i de la companyia d'assegurances ORG_0 SA contra la sentència de data 21 de juliol del 2010 dictada pel Tribunal de Batlles en la causa DM-106-3/08, confirmem íntegrament dita sentència.
Condemnem els recurrents, al pagament solidari dels honoraris d'advocat exposats per Catalá, segons l'import determinat en període d'execució de sentència, així com de les despeses processals causades en aquesta segona instància.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.