Par cette décision rendue le 09 mai 2011 (n° TC-007-3/11), Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre) apporte une clarification structurante en matière de jurisprudence. Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal de Corts, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
« VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa Núm. TC-007-3/11 seguida pels presumptes delictes major continuat d'ús de document públic inautèntic i menor de possessió de document públic inautèntic, contra Blasco, nascut el dia 2 d'octubre del 1983 a Armènia, de nacionalitat arminiana, casat, sense professió, , i defensat per la Lletrada Sr. Sandoval, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Castillo, i actuant de ponent el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors, havent de… »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal de Corts devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STCOR ANDORRA, a 09 de maig del 2011 - ROJ: STCOR 43/2011 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal de Corts consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (reformation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal de Corts procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« que són fets provats, que els dies 22 de setembre del 2009, 1 de desembre del 2009, 5 de març del 2010 i 25 de juliol del 2010, els agents del Servei de Policia controlaren a les fronteres del Principat al processat Blasco, nascut el dia 2 d'octubre del 1983, de nacionalitat arminiana i sense antecedents penals, el quin s'identificà prop dels agents interventors exhibint un permís de conduir de la Federació de Rússia amb el núm. , document fals segons la informació rebuda d'INTERPOL Moscou. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal de Corts à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal de Corts en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal de Corts avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 09 mai 2011 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Bermudez Enric ANGLADA FORS
Jacques Richiardi
Andorra la Vella, nou de maig del dos mil onze.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa Núm. TC-007-3/11 seguida pels presumptes delictes major continuat d'ús de document públic inautèntic i menor de possessió de document públic inautèntic, contra Blasco, nascut el dia 2 d'octubre del 1983 a Armènia, de nacionalitat arminiana, casat, sense professió, , i defensat per la Lletrada Sr. Sandoval, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Castillo, i actuant de ponent el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Jacques Richiardi.
RESULTANT:
que són fets provats, que els dies 22 de setembre del 2009, 1 de desembre del 2009, 5 de març del 2010 i 25 de juliol del 2010, els agents del Servei de Policia controlaren a les fronteres del Principat al processat Blasco, nascut el dia 2 d'octubre del 1983, de nacionalitat arminiana i sense antecedents penals, el quin s'identificà prop dels agents interventors exhibint un permís de conduir de la Federació de Rússia amb el núm. , document fals segons la informació rebuda d'INTERPOL Moscou.
En data 23 de gener del 2011, el processat, el qual tenia pendent una ordre de recerca i captura judicial, fou novament controlat a la frontera de Portà, pels agents del Servei de Policia.
Després d'haver-li comunicat els seus drets processals, se li efectuà una palpació corporal, qual cosa permeté trobar una cartera contenint entre altres, el permís de conduir abans citat, quina falsedat era coneguda pel processat.
Fonaments de dret
RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets de delicte major continuat d'ús de document públic inautèntic i de delicte menor de possessió de document públic inautèntic, tipificats als articles 435.2 i 435.3 del Codi Penal, dels quals el processat és responsable penalment en concepte d'autor, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.
Demana que li sigui imposada la pena de divuit mesos de presó part condicional, amb un termini de suspensió de 4 anys, l'expulsió definitiva del Principat, així com el pagament de les despeses processals causades.
Precisa que no hi ha lloc a exigir responsabilitat civil.
A l'acte de la vista oral, ratifica les seves conclusions provisionals, sostenint que el processat tenia ple coneixement que el permís de conduir era fals.
RESULTANT: que la defensa de Blasco manifesta el seu desacord parcial amb l'exposició dels fets del Ministeri Fiscal, fent valdre que si bé és cert que el permís de conduir que posseïa el seu representat ha resultant fals, no és menys cert que aquest darrer el tenia per bo, havent-lo fet servir a França i arreu durant els darrers anys.
Sol·licita pel principal l'absolució del processat i, subsidiàriament, una pena no superior als mesos de presó provisional realitzats.
A l'acte de la vista oral, eleva a definitives les seves conclusions provisionals
Pretén que el processat mai havia tingut el permís de conduir com a fals, subratllant que no tenia cap interès a mostrar un document fals perquè és refugiat polític a França.
CONSIDERANT: que els fets provats són legalment constitutius del delicte major continuat d'ús de document públic inautèntic i del delicte menor de possessió de document públic inautèntic, tipificats als articles 435.2 i 435.3 del Codi Penal, puix que:
Entre el 22 de setembre del 2009 i el 25 de juliol del 2010, el processat s'identificà en 5 ocasions davant dels agents del Servei de Policia que procedien al seu control a la frontera del Principat, exhibint un permís de conduir de la Federació de Rússia amb el núm. el qual, després de verificació feta prop d'INTERPOL, es revelà ser un document fals.
En el moment del seu darrer control, el 25 de gener del 2011 se li trobà al damunt aquest document fals.
Era necessàriament coneixedor de la falsedat d'aquest document públic, el qual segons les seves pròpies declaracions, que foren evolutives entre el moment de la instrucció i el dia de la vista oral, havia estat obtingut en condicions manifestament irregulars, al no haver efectuat cap prova teòrica i que el lliurament del permís de conduir fou feta, no per un organisme oficial, sinó per un tal "Ashot" a canvi del pagament de 300 $, quina moneda no és la de la Federació Russa.
CONSIDERANT: que en aplicació dels articles 20 i 21 del Codi Penal, Blasco és responsable penalment d'aquestes infraccions en concepte d'autor, per haver realitzat personalment els actes punibles, havent-se demostrat precedentment la seva mala fe.
CONSIDERANT: que no existeixen en el present cas circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.
CONSIDERANT: que apareix com a justificat el pronunciament d'una pena única de conformitat amb les disposicions de l'article 58.3 del Codi Penal.
CONSIDERANT: que no hi ha lloc a exigir responsabilitat civil.
CONSIDERANT: que de conformitat amb el disposat dels articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, el processat ha de ser condemnat a pagar les despeses processals causades.
VIST
les disposicions legals aplicables en la causa, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
F A L L E M : Que hem de condemnar i condemnem Blasco com a responsable penal en concepte d'autor del delicte major continuat d'ús de document públic inautèntic i del delicte menor de possessió de document públic inautèntic, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de D'UN ANY DE PRESÓ CONDICIONAL DEL QUAL TRES MESOS FERMS I LA RESTA CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de 2 anys, L'EXPULSIÓ DEL PRINCIPAT PER UN PERÍODE DE CINC ANYS, així com al pagament de les despeses processals causades.
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.