× Legislació relacionada Llei 17/2008, del 3 d'octubre, de la seguretat social. article 90 Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article 96 STCOR, Penal del 27 de setembre del 2011 ( ROJ: STCOR 94/2011 - ECLI:AD:TCORAD:2011:94 ) Òrgan: Tribunal de Corts Seu: Andorra la Vella Recurs: TC-024-4/05 Data resolució: 27/09/2011 Ponent: Jacques Richiardi Martel Tipus de resolució: Sentència Títol: LESIONS PER IMPRUDÈNCIA GREU (ACCIDENT DE CIRCULACIÓ) IMPRUDÈNCIA RESPONSABILITAT SOLIDÀRIA DELS ASSEGURADORS LESIONS PER IMPRUDÈNCIA DANYS COSA JUTJADA Resum I.A. El Tribunal de Corts d'Andorra ha emès una sentència en relació a un accident de circulació ocorregut el 19 de juliol de 2002, en què un vehicle conduït per J.F.B.M. va col·lidir amb una motocicleta conduïda per J.P.V.S., causant-li lesions greus. El Tribunal de primera instància havia condemnat J.F.B.M. a dos mesos de presó condicional i a pagar una indemnització de 20.000 euros a J.P.V.S., així com a pagar les despeses mèdiques i la capitalització de la pensió d'invalidesa a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). En apel·lació, el Tribunal de Corts ha desestimat el recurs de la companyia d'assegurances Tamarit S.A. i ha estimat parcialment el recurs de J.P.V.S., fixant una indemnització de 60.000 euros per perjudici professional. També ha confirmat la sentència de primera instància en la major part dels punts. Addicionalment, el Tribunal ha limitat la garantia de la companyia d'assegurances Valverde a 150.253,03 euros i ha declarat que les despeses processals de segona instància són a càrrec de les parts. Sentència Magistrats Jacques Richiardi Martel Concepció Baron Mora Enric Anglada Fors S E N T È N C I A Magistrats Srs. Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Jacques Richiardi Andorra la Vella, vint-i-set de setembre del dos mil onze VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa núm. TC-024-4/05 seguida pel delicte menor de lesions per imprudència greu, sent parts apel·lants la societat Tamarit S.A., representada per la lletrada Sra. Girona, i el Sr. Alcalá, representat pel lletrat Sr. Arnau, i sent part apel·lades la companyia d'assegurances Valverde S.A., representada per la lletrada Sra. Alfaro, la Azorin, representada pel lletrat Sr. Tejada, el Sr. Expósito, representat pel lletrat Sr. Garzón, i el Ministeri Fiscal, representat per la Sra. Vaquero, i actuant de ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Jacques Richiardi. RESULTANT: que el Resultant de fets provats de la sentència recorreguda diu el següent: "que són fets provats i així es declara, que en data 19.07.2002 vers les 20h40 es va produir un accident de circulació a la Ctra. secundària núm. 100 d'Andorra la Vella, en direcció cap a Sta. Coloma, a l'alçada de l'estadi comunal, en que es van veure implicats dos vehicles: D'una banda un turisme TOYOTA Land Cruiser matrícula andorrana (...) propietat de Villegas i assegurat a la Cia. Andrade, que anava conduït pel processat Expósito, d'aleshores 25 anys d'edat i sense antecedents penals, gerent del negoci Andrade, assegurat per la Cia. Valverde, que en aquells moments provava el funcionament del navegador que la seva empresa havia instal·lat al vehicle del Sr. Villegas. D'altra banda el perjudicat Alcalá, que conduïa la motocicleta HONDA model CBR 900 matrícula andorrana (...), propietat del seu germà. L'accident es va produir quan els dos vehicles circulaven en la via en direcció Codi Penal a Sta. Coloma i en arribar a l'alçada de l'estadi comunal, Expósito va canviar de sentit, girant el vehicle cap a la seva esquerra a fi de creuar el carril contrari i entrar al sector de l'estadi comunal, lloc on podia donar la volta. Que en aquells moments venia avançant de forma reglamentària el perjudicat Alcalá amb la seva motocicleta, i es va trobar tallat el pas produint-se una col·lisió entre els vehicles que va causar danys materials i lesions de gravetat al Sr. Alcalá que van tardar 622 dies en consolidar-se, i a conseqüència de les quals ha patit diversos perjudicis, valorats en autes i que han comportat la pèrdua total de mobilitat del braç dret." RESULTANT: que la part dispositiva conté el següent pronunciament: "DECIDIM: PRIMER.- condemnar al Sr. Expósito, com autor responsable del delicte menor de lesions causades per imprudència greu comportant inutilitat d'un òrgan, tipificat a l'article 117.1 del Codi Penal, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de dos (2) mesos de presó condicional, que s'han de substituir per dos (2) mesos d'arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de la condemna d'un (1) anys, i sis (6) mesos de privació del permís de conduir, i amb imposició de les costes processals al condemnat. El termini de suspensió de la condemna condicional és d'un (1) any, durant el qual no podrà tornar a delinquir, sota sanció de revocació de la present suspensió i compliment ferm de la pena imposada. El reu que estigui subjecte a suspensió no pot traslladar la seva residència sense posar-ho en coneixement del tribunal. SEGON.- En concepte de RESPONSABILITAT CIVIL el condemnat Expósito, solidàriament amb les Cies. d'assegurances Andrade I Valverde, indemnitzaran: al perjudicat Alcalá en l'import de vint mil (20.000 euros), juntament amb els altres imports següents imports següents que s'hauran de valorar en període d'execució de sentència: l'import de totes les sessions de fisioteràpia que hagi realitzat i que no li hagin abonat, les seves despeses i honoraris d'advocat, el perjudici de lleure que resulti acreditat en període d'execució de sentència amb un complement de l'informe forense que estableixi si existeix un perjudici en els actes més corrents de la vida que el limita la satisfacció que aquestos poden aportar, i si aquest ja ha estat valorat en la I.P.P. o si per la seva importància mereix una menció addicional. a la Azorin, en l'import de dos-cents cinquanta-quatre mil dos-cents vint-i-dos euros amb noranta cèntims (254.222,90 euros)." RESULTANT: que la representació lletrada de la companyia Tamarit S.A. ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta sentència i s'oposa al recurs formulat per la representació lletrada de Alcalá. RESULTANT: que la representació lletrada de Alcalá ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta sentència i s'oposa al recurs formulat per la representació lletrada de la companyia Tamarit S.A. RESULTANT: que la representació lletrada de la companyia Valverde s'oposa als recursos formulats per les representacions lletrades de la companyia Tamarit S.A. i de Alcalá. RESULTANT: que la representació lletrada de la Azorin s'oposa al recurs formulat per la representació lletrada de la companyia Tamarit S.A. RESULTANT: que el Ministeri Fiscal se'n remet a l'apreciació del Tribunal respecte a les pretensions dels recurrents exclusivament relatives a la responsabilitat civil. Fonaments de dret SOBRE LA PRESCRIPCIÓ DE L'ACCIÓ EN CONTRA DE LA COMPANYIA Tamarit S.A.: Primer: La defensa de la companyia Tamarit S.A. recorda que l'accident de circulació data del 19 de juliol del 2002 i que no es va efectuar cap reclamació contra la seva defensada com a responsable civil solidària del processat fins el dia 5 de novembre de 2007, dia en què es va notificar un aute d'ampliació de processament contra aquesta. Afegeix que durant tot aquest temps, el processament s'ha diligentat contra el processat i la companyia Valverde fins al dia de la celebració de la vista oral de primera instància, la qual es va suspendre per retrotraure les actuacions al moment del processament, cridant la companyia Tamarit S.A. en garantia. Fa valdre que els terminis de la prescripció civil d'un any a comptar de l'accident (Llei Aquilia) i de la prescripció penal de sis mesos en cas de contravenció penal i de quatre anys en cas de delicte menor han passat de forma evident entre el dia 19 de juliol del 2002 i el dia 5 de novembre del 2007. Sol·licita en conseqüència la revocació de la sentència en el sentit que s'admeti l'excepció de prescripció plantejada. Segon: La defensa de J.P. V. S. sosté que : la responsabilitat civil de la Companyia Tamarit S.A. en la present causa dimana del que disposa l'article 96 del Codi Penal, la companyia respon solidàriament amb el Sr. B. dels perjudicis causats per l'il·lícit penal que ha estat imputat a aquest, que en cap cas ha prescrit, dita responsabilitat solidària no permet la prescripció únicament per la responsable civil i no pel responsable penal, el termini de prescripció d'un any de la lex Aquilia no és d'aplicació en el cas, atenent el fet inqüestionable que la responsabilitat civil que es reclama resulta ex delicto, quan la responsabilitat civil dimana de delicte, el termini de prescripció és de 30 anys, el delicte menor d'imprudència greu pel qual ha estat condemnat el Sr. B. no ha prescrit. Tercer: la defensa de la companyia Valverde fa valdre que: si bé és cert que l'accident va ocórrer en data 19 de juliol del 2002, no és cert que hagin transcorregut cinc anys des de la producció dels fets sense que s'hagi efectuat cap actuació judicial, des del 19 de juliol de 2002 s'han anat efectuant actuacions judicials que han aturat la prescripció anyal de la Llei Aquilia, en relació a l'accident d'autes, s'han tramitat dues causes diferents : una civil, ja finalitzada, en la qual la companyia Tamarit S.A. era part i una penal, vigent, tramitada contra el Sr. B. deutor solidari dels danys i perjudicis ocasionats juntament amb la companyia asseguradora del vehicle, en relació amb aquest accident s'han dut a terme diferents actuacions judicials en contra dels dos deutors solidaris (B. i la seva companyia d'assegurances) i aquestes actuacions han anat interrompent els terminis de la prescripció extintiva, segons la jurisprudència civil, l'acció judicial exercitada en contra d'un dels deutors atura la prescripció per a la resta de deutors solidaris, no ens trobem davant d'una responsabilitat civil "ex delicto". En aquest cas quan la responsabilitat civil dimana de delicte comporta que la responsabilitat civil no s'extingeix pel termini de la Llei Aquilia d'un any sinó pel termini establert en l"usatge Omnes Causae" que fixa un termini de prescripció de 30 anys, tal i com exposa la sentència recorreguda, la responsabilitat de la companyia Tamarit S.A. és de caràcter civil, com a responsable civil solidària juntament amb el Sr. B. ; aquesta responsabilitat civil deriva en el marc del procés penal d'una responsabilitat penal prèvia ; l'acció civil no és independent de l'acció penal amb la qual està vinculada ; en tant i en quant l'acció penal és vàlida, l'acció civil és manté com a depenent, donat que l'acció penal contra el Sr. B. no ha prescrit, la seva responsabilitat civil es manté vigent respecte a ell i als cridats per la llei per tal d'acompanyar-lo solidàriament, no hi ha lloc doncs a la prescripció per quant no pot aplicar-se una dissociació entre l'àmbit penal i el civil. Quart: la defensa de la Azorin manifesta que la sentencia recorreguda està correctament motivada, invocant molt gràficament que mentre l'acció penal sigui valida, l'acció civil es manté com a depenent i conseqüència de la mateixa. Afegeix que : estem davant d'un supòsit de responsabilitat "ex delicto" en aplicació de l'article 94 del Codi Penal, en aplicació dels articles 90 i 96 del mateix Codi, hem d'afirmar que, essent l'actor de l'acció civil tipificada al codi el Sr. B., vincula la seva responsabilitat penal i conseqüentment la civil a les companyies d'assegurances que donen cobertura a la responsabilitat civil derivada, aquestes companyies eren la Valverde i Tamarit S.A., responsables solidaris, compte tingut de la referida solidaritat, tots els actes d'interrupció de la prescripció establerts o accions exercides en contra de l'autor o de la companyia Valverde es tradueixen com a actes d'interrupció de la prescripció també en front a la companyia Tamarit S.A. CONSIDERANT: que les respectives posicions de les parts presenten una gran confusió respecte als principis jurídics aplicables a l'acció civil contra la companyia Tamarit S.A. En realitat, en el marc d'un procés penal, tal com ho disposa l'article 94 del Codi Penal, la responsabilitat civil de l'autor d'una infracció deriva de la seva responsabilitat penal ; no hi ha autonomia de l'acció civil en relació a l'acció penal ; si l'acció penal contra una persona no està afectada per la prescripció i està fonamentada, en resulta, si una acció civil ha estat igualment seguida contra aquesta persona, una responsabilitat civil d'aquesta darrera "si del fet se'n deriven danys i perjudicis" segons els termes de la llei. És el que la jurisdicció de primera instància ha exposat en la sentència recorreguda que "l'acció civil no té una vida independent de l'acció penal" i que "mentre l'acció penal sigui vàlida, l'acció civil es manté com a depenent i conseqüència". D'altra part, la responsabilitat solidària dels asseguradors prevista per l'article 96 del Codi Penal troba el seu fonament en la responsabilitat penal i desprès civil de la persona assegurada, sense que hi hagi més autonomia de l'acció civil contra "les companyies asseguradores que hagin assumit contractualment el risc de les responsabilitats pecuniàries derivades de la possessió, de l'ús o de l'explotació de qualsevol bé, empresa, indústria o activitat quan es produeixi l'esdeveniment que determina el risc assegurat" segons els termes de l'article precitat ; altrament dit, en una tal hipòtesi, l'acció civil seguida contra un assegurador en el respecte de les regles legals està exclusivament condicionada a l'admissibilitat i a la fonamentació de l'acció penal contra l'assegurat amb qui es troba solidàriament lligat. Ara bé, en el cas d'autes, ningú discuteix que l'acció penal pel delicte menor de lesions per imprudència greu tipificat a l'article 117.1 del Codi Penal pel qual J. F. B. M. ha estat declarat culpable estigui prescrita. El mitjà de la defensa de la companyia Tamarit S.A. sobre la prescripció de l'acció ha de ser doncs rebutjat i la sentència recorreguda confirmada en aquest extrem. SOBRE LA MANCA DE LEGITIMACIÓ PASSIVA DE LA COMPANYIA Tamarit S.A.: Primer: La defensa d'aquesta companyia fa valdre que: tant la Azorin com la víctima no s'han constituït contra la seva defensada com a responsable civil del processat fins al mes de juny del 2009, és a dir, en un moment posterior a la notificació de l'article 123 del Codi de Procediment Penal, data límit prevista a l'efecte, els seus escrits de qualificació provisionals tampoc mencionen a la seva defensada, el Tribunal de primera instància no explica per quin motiu no accepta l'excepció presentada, mancant a la seva obligació de congruència i de resposta als arguments presentats per les parts, Demana doncs la revocació de la sentència en el sentit que es doni lloc a l'excepció presentada. Segon: La defensa de J.P. V. S. sosté que la constitució en actor civil d'aquest darrer i de la Azorin es va produir dins el termini processal que determina l'article 18 del Codi de Procediment Penal i reitera les al·legacions exposades en els seus escrits anteriors. Tercer: La defensa de la companyia Valverde exposa que : la revocació de l'aute de conclusió de sumari de data 26 de novembre del 2007 torna la situació al període d'instrucció amb l'obligació de tornar a reproduir-se per a totes les parts tots els tràmits processals fins el dia de la vista oral, el que fa del tot inviable l'obligació de la companyia d'Tamarit S.A., els actors civils van gaudir d'un nou termini per a tornar a efectuar la qualificació jurídica i constituir-se en actors civils efectuant les reclamacions civils que consideressin oportunes en contra d'aquesta companyia. Quart : La defensa de la Azorin s'oposa als motius de la part recurrent, invocant el criteri de solidaritat precedentment analitzat. CONSIDERANT: que compte tingut de l'aute de data 24 de setembre del 2007 que revocà l'altre aute de conclusió de sumari del 1 de juliol del 2005 i retornà les actuacions al Batlle instructor, de l'ampliació de l'aute de processament de data 23 d'octubre del 2007 declarant la responsabilitat civil solidària de la companyia Tamarit, de l'aute de conclusió de sumari de data 13 de maig del 2008, dels escrits de qualificació provisional del Ministeri Fiscal del 28 de maig del 2009, de Alcalá del 19 de juny del 2009 i de la CASS del 21 de juliol del 2009, així com de les disposicions dels articles 18 i 132 del Codi de Procediment Penal, el mitjà de l'al·legada manca de legitimació passiva invocada per la Cia. Tamarit ha de ser refusat, havent-se constituït, tant la víctima com l'organisme social, en actors civils contra aquesta en temps oportú i en la forma legal ; la sentència recorreguda ha de ser doncs confirmada en aquest punt. SOBRE L'EXCEPCIÓ DE COSA JUTJADA : Primer: La defensa de la Cia. Tamarit exposa que: la sentència de data 20 de gener del 2005 de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia preveu que tot el que pagarà la seva defensada en relació als perjudicis del Sr. V. S. ho haurà de repercutir a Valverde, aquesta sentència explica clarament que per molt que la seva defensada és asseguradora obligatòria, aquest fet no impedeix que el responsable final de l'accident és Valverde en virtut del contracte d'assegurança professional pactat amb el taller que tenia la guarda del vehicle en el moment de l'accident, per tant, el que suposadament hauria de pagar la seva defensada ho pot repercutir a Valverde presentant una demanda civil en el marc de l'execució de la sentència civil esmentada, el principi d'economia processal s'oposa a que sigui així donat que és més que evident que el responsable final de l'accident és Valverde i que en el present procediment, les víctimes tenen la possibilitat de fer-se pagar tot per aquesta darrera, evitant d'aquesta manera que es practiquin altres diligències judicials, al·lega la força de cosa jutjada en aquest sentit. Sol·licita la revocació de la sentència en el sentit que es doni lloc a l'excepció presentada. Segon: La defensa de Alcalá, subratlla que aquest no va ser part en el procediment que s'invoca i en conseqüència el seu resultat no li és oponible. Afegeix que segons la sentència de la Sala Civil del Tribunal Superior, la Cia. Tamarit s'ha de fer càrrec, en primer lloc, de les indemnitzacions al seu defensat, sense perjudici del dret a repetir contra Valverde. Tercer: La defensa de la ORG_1 sosté que no s'ha produït cosa jutjada entre el procediment civil i el penal, en primer lloc perquè ens trobem amb dos procediments diferents en els quals les parts que van comparèixer en la causa civil no són les mateixes que han comparegut en el procediment penal, en segon lloc perquè no hi ha identitat de causa, ni d'objecte. Quart: La defensa de la CASS fa valdre que la diferència entre les parts que han conegut en ambdós judicis així com també en l'objecte i en la causa dels mateixos esdevé un requisit ineludible per a refusar l'excepció de cosa jutjada. CONSIDERANT: que l'autoritat de la cosa jutjada suposa una identitat de parts, de causa i d'objecte, ço que no es dona manifestament en el present cas entre el procediment civil que ha donat lloc a la sentència de data 20 de juny del 2005 de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia i el present procediment penal i que reconeix implícitament la defensa de la Cia. Tamarit que no dubta a voler aplicar un nou concepte jurídic, a saber el principi d'economia processal, fins i tot a desconèixer la sentència invocada que, interpretant una clàusula de la pòlissa subscrita pel negoci A., diu clarament que "la ORG_1 només respondrà de la indemnització dels danys una vegada la víctima indemnitzada per la companyia d'assegurades que garanteix la responsabilitat civil del propietari del vehicle." L'excepció planteja de cosa jutjada ha de ser doncs rebutjada i la sentència recorreguda confirmada en aquest extrem. SOBRE LA LIMITACIÓ DE GARANTIA DE LA CIA. Valverde : Primer: La defensa de la Cia. Tamarit fa valdre que: Valverde al·lega que la pòlissa d'assegurança signada amb el taller de reparació automòbil tenia una limitació en relació a la circulació del vehicle (quan els empleats del taller el proven) de 150.000 EUR, Valverde no pot limitar la seva garantia a aquesta quantitat quan es tracta de cobrir la circulació de vehicle de motor donat que es tracta d'una assegurança obligatòria la qual ha d'ésser limitada actualment a 50.000.000 EUR en aplicació de l'article 138.1 del Codi de la Circulació i que era il·limitada a la data de l'accident, el vehicle tenia doncs dues assegurances "obligatòries", la sentencia de primera instància no efectua cap pronunciament en relació a la il·legalitat de la clàusula de limitació de garantia pactada per Valverde, aquesta companyia ha de respondre fins el límit legalment vigent, segons la jurisprudència, les clàusules de limitació de responsabilitat pactades en els contractes d'assegurances són inoposables a tercers en mèrits de la norma Res Inter Alias Acta. Demana la modificació de la sentència en el sentit que la Cia. Andrade O. faci front a la responsabilitat civil derivada dels fets en mèrits de la limitació legalment establerta en matèria de circulació de vehicle a motor, declarant il.legal el límit pactat convencionalment. Segon: la defensa de Alcalá estima que no s'ha de pronunciar respecte a les limitacions de pòlissa de Valverde posant de relleu el que disposa la sentència del Tribunal Superior respecte a l'obligació de la Cia. Tamarit d'assumir, en primer lloc, les indemnitzacions del seu defensat. Tercer : la defensa de la ORG_1 pretén que : el vehicle accidentat el dia 19 de juliol del 2002 ja tenia contractada una assegurança obligatòria amb la Cia. Tamarit i és aquesta companyia qui ha de respondre de la responsabilitat civil de manera solidària i il·limitada juntament amb el Sr. B., de la pòlissa signada entre el negoci A. i la seva defensada, es desprèn que l'objecte del contracte d'assegurança són els riscos derivats de l'explotació del negoci (assegurança de tipus professional i fins al límit de 150.000 EUR) i no els riscos derivats de la conducció d'un vehicle ; per tant aquest tipus d'assegurança és voluntària i no obligatòria, fet que comporta que la clàusula que limita la responsabilitat civil és vàlida i eficaç, segons la jurisprudència, els límits establerts en les pòlisses professionals són legals i s'han de respectar, atès l'autonomia de la voluntat i llibertat de pactes de les parts contractants. Afegeix que la pòlissa cobria fins a 150.253,03 EUR dels quals la ORG_1 ja ha satisfet 21.169,78 EUR en el marc de la causa civil per la qual cosa restaria l'import màxim de 129.083,25 EUR. Quart : la defensa de la CASS fa valdre que : el decret del 27 de gener de 1968 sobre l'assegurança d'automòbil obligatòria preveu que tots els vehicles de motor han d'ésser assegurats per a cobrir com a mínim la responsabilitat civil que derivi dels possibles danys als tercers, esdevinguts a l'ocasió de l'ús del vehicle, la intervenció de les companyies concernides ha estat sense lloc a dubte amb motiu de donar cobertura a l'ús del vehicle sinistrat ; existint el mandat imperatiu legal, és obvi que no s'estableix cap tipus de limitació al respecte en relació a la responsabilitat civil derivada dels fets punibles, la sentència d'autes ha considerat correctament la responsabilitat civil solidària entre les companyies així com l'autor dels fets, no entra a discriminar les respectives relacions contractuals de les companyies amb el seu principal, atenent que no és l'objecte d'aquesta causa, els pactes contractuals existents no són oposables a tercers perjudicats en matèria de responsabilitat civil per tractar-se aquests de "res inter alios acta", la sentència és doncs congruent amb les disposicions indicades. CONSIDERANT: que la jurisdicció de primera instància no s'ha pronunciat expressament sobre aquesta qüestió de limitació de garantia de la ORG_1, malgrat s'havia de resoldre per haver estat plantejada a l'escrit de qualificació provisional de data 12 d'octubre del 2009 de la representació lletrada d'aquesta asseguradora, elevat a definitiu a la vista oral ; efectivament, en la sentència recorreguda, s'ha limitat a reproduir les disposicions de l'article 96 del Codi Penal, sense dir si la limitació de garantia invocada havia de ser o no aplicada. Segons la Llei, l'assegurança automòbil obligatòria és aquella que està obligada de contractar i de mantenir en plena vigència el propietari o el titular d'un vehicle a motor a fi de cobrir la seva responsabilitat civil pels danys i perjudicis ocasionats a terceres persones a l'ocasió de la utilització o circulació del vehicle. Tal és el cas de l'assegurança subscrita per Villegas, prop de la Cia. Tamarit pel seu vehicle Toyota Land Cruiser matrícula (AND) (...). Per contra, l'assegurança contractada per l'empresa A. prop de la ORG_1 té un objecte diferent atès que es tracta d'una assegurança multirisc, la garantia concernint notablement els riscos derivats de la explotació del negoci, entre els quals "la responsabilidad civil del assegurado derivada de los vehiculos a el entregados para su reparación, revisión o mantenimiento por ... daños causados a terceros en sus personas o cosas por dichos vehiculos ... durante la circulación para pruebas de los vehiculos", tal com en ressurt de les condicions especials de la pòlissa (responsabilidad civil de explotación 11.7.1)n)2), garantia específica recordada pel Tribunal Superior de Justícia en la seva sentència de data 20 de gener del 2005 ; conseqüentment, es tracta, no pas d'una assegurança automòbil obligatòria, malgrat cobrir els danys causats per la circulació del vehicle, sinó d'una assegurança de responsabilitat professional que l'empresa A. ha decidit contractar lliurement i doncs d'una assegurança voluntària com ja ho havien especificat les dues jurisdiccions civils. I és jurisprudència constant que les limitacions de garantia estipulades en aquest tipus d'assegurança, que resulten de la llibertat contractual entre les parts, són no només legals sinó a més, perfectament oposables a terceres víctimes. En aquestes condicions, la ORG_1, si bé solidàriament obligada, en aplicació de l'article 96 del Codi Penal, amb Expósito i la Cia. Tamarit envers Alcalá i la CASS, està en el seu dret d'oposar la limitació de garantia de 150.253,03 EUR, d'una part al perjudicat i a l'organisme social en el marc del pagament a efectuar en el present procés, d'altra part, a l'altre assegurador en el marc de la seva acció de repetició, havent observat que aquesta qüestió litigiosa no havia estat sotmesa a l'examen de la jurisdicció civil. No escau en aquest moment apreciar si algunes sumes han estat ja abonades per la ORG_1 en el marc de la garantia deguda, especialment en l'execució de la sentència del Tribunal Superior de Justícia, els comptes entre companyies d'assegurances havent de ser efectuats en període d'execució. La sentència recorreguda ha de ser doncs concretada sobre la limitació de la garantia de la ORG_1, a saber, la suma de 150.253,03 EUR SOBRE EL PERJUDICI PROFESSIONAL DE Alcalá : Primer: La defensa del perjudicat exposa que en el seu escrit de qualificació provisional en data 19 de juny del 2009, va reclamar, de forma independent, un perjudici professional d'un import de 62.403,42 EUR calculat sobre la diferència de 372,62 EUR per mes entre el salari mig percebut durant l'any anterior a l'accident (1.633,66 EUR) i la pensió d'invalidesa atorgada per la CASS a comptar del dia 1 de març del 2006 (1.261,04 EUR), amb capitalització fins als 65 anys en funció del barem de "capitalisation des rentes viagères." (372,62 X 12 X 13,56) Afirmant que el perjudici professional no pot englobar-se en el marc de l'IPP perquè dita situació és injusta als efectes de rescabalar al perjudicat, reprotxa al Tribunal de primera instància el fet de no haver tingut en compte aquesta reclamació per la sola menció en la sentència que "en concepte d'IPP amb incidència professional no correspon acordar cap import" sense cap altra referència als seus arguments. Afegeix que el seu defensat no té la possibilitat d'exigir cap treball al atorgar-li un grup II i que no és admissible que la indemnització per l'IPP sigui inferior al salari mig que la persona sana cobrava abans de l'accident. Sol·licita la revocació de la sentència en el sentit de la condemna del Sr. B. amb les companyies d'assegurances implicades al pagament de l'import de 62.403,42 EUR. Segon : la defensa de la Cia. Tamarit fa valdre que : la repercussió laboral es troba compresa en la indemnització de l'IPP, si en altres països s'ha pogut indemnitzar la incidència professional de forma independent en casos excepcionals, en aquests casos, s'ha procedit a una valoració matemàtica de la pèrdua d'ingressos professionals abans i desprès de l'accident comparant els salaris que tenia abans de l'accident i el que rebia desprès a l'ocasió del desenvolupament d'una nova activitat professional : la pèrdua del revingut mai es calcula tal i com ho pretén fer el recorrent, el Sr. V. S. no està incapacitat per treballar ; pot desenvolupar una activitat professional, Tercer : la defensa de la ORG_1 sosté que el perjudici professional ja es troba inclòs en la indemnització de l'IPP i no ha de ser valorat de manera independent tal com preveu la jurisprudència andorrana. Quart : la defensa de la CASS declara que no ha d'entrar en aquesta discussió. CONSIDERANT: que es fa necessari recordar els elements següents : Alcalá, nascut el 4 d'agost de 1978 i paleta de professió, fou víctima el 19 de juliol del 2002 d'un accident de circulació constitutiu d'un accident de treball, en l'informe mèdic de data 6 de febrer del 2004, el Dr. Andrade P., metge de la CASS que utilitza el Barem de PADOVANI, el qual és més favorable al treballador, ha fixat un grau d'IPP de 70 % compte tingut de la paràlisi completa del colze i de l'espatlla i parcial del canell i de la mà del membre dret, el 11 de febrer del 2004, la CASS ha proposat al Sr. V. S. de acordar-li una pensió d'invalidesa per accident de treball segons aquesta opció : pensió mensual de 1.261,04 EUR (70 % del salari mensual mitjà de 1.801,50 EUR) o capital de 72.059,47 EUR (40 vegades el salari mensual mitjà), el Sr. V. S., que ha optat per la primera solució, percep des del 1 de març del 2004 la pensió mensual referida, en l'informe final de data 13 de novembre del 2006, el Durán, metge forense que utilitza el Barem de ROUSSEAU, ha considerat que les seqüeles funcionals (paràlisi total del plexos amb impossibilitat total de mobilització de l'espatlla dreta, en persona dretana, tot i mantenir petits moviments d'extensió del colze i del canell), són assimilables a una monoplègia del membre superior dret i ha fixat l'IPP en un 60 % amb una incidència professional important de 6/7 per una persona dretana que treballa en el sector de la construcció, per escrit de qualificació provisional de data 22 de febrer del 2006, la representació lletrada del Sr. V. S., oposant-se al grau d'IPP del 60 % fixat pel metge forense i adherint-se al grau de 70 % indicat per la CASS, ha sol·licitat en concepte d'IPP, interessant per la important incidència laboral determinada en l'informe mèdico-forense, una indemnització de 192.500 EUR sobre la base del preu del punt de 2.750 EUR, per aute de data 24 de setembre del 2007, el Batlle ponent del Tribunal de Batlles, tal com indicat anteriorment, ha revocat l'altre aute de conclusió de sumari i retornat les actuacions al Batlle instructor en el sentit de declarar la responsabilitat civil solidària de la Cia. Tamarit, per nou escrit de qualificació provisional de data 19 de juny del 2009, la representació lletrada del perjudicat ha reclamat, d'una part, una indemnització de 225.050 EUR per l'IPP de 70 % sobre la base del preu del punt de 3.215 EUR de conformitat amb la jurisprudència, prenent com a element comparatiu més recent el barem establert per la Cour d'Appel de Toulouse, d'altra part una indemnització de 62.403,42 EUR pel perjudici professional, per sentència de data 14 de gener del 2010, el Tribunal de Batlles, ometent de prendre en consideració aquest darrer escrit, ha indicat erròniament que la representació lletrada del perjudicat demanava la suma de 192.500 EUR en concepte d'IPP però ha a més rebutjat la reclamació pel motiu següent : "la IPP, ja li ha estat indemnitzada per la pensió atorgada per la CASS", la representació lletrada del perjudicat ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta sentència, fent valdre especialment la incongruència omissiva de la sentència al no pronunciar-se respecte al perjudici professional i el seu desacord respecte la consideració en concepte d'IPP i demanant la seva revocació en el sentit, d'una part que sigui acordat al seu defensat una indemnització de 62.403,42 EUR en concepte de perjudici professional, d'altra part que sigui determinada la indemnització en concepte d'IPP, qualificat per ella en l'import de 225.050 EUR, sense perjudici de que posteriorment en pugui deduir la capitalització de la pensió d'invalidesa acordada a favor de la CASS, per sentència de data 27 de setembre del 2010, el Tribunal de Corts ha declarat la nul·litat de la sentència recorreguda, reprotxant al Tribunal de primera instància de no haver contestat a les reclamacions abans indicades, per nova sentència de data 23 de novembre del 2010, el Tribunal de Batlles, sense rectificar l'error comes en la seva precedent decisió sobre les reclamacions que havien estat efectivament sol·licitades per la representació lletrada del perjudicat en concepte d'IPP i de perjudici professional, ha jutjat que no s'havia d'acordar cap import en concepte d'IPP amb incidència professional pels motius següents : la IPP havia de ser valorada, de conformitat amb l'informe mèdico-forense, en un 60 % amb incidència professional de 6/7, compte tingut dels diferents barems utilitzats pel metge forense i el metge de la CASS, el perjudicat percebia una pensió d'invalidesa per part de la CASS, la quantitat reclamada per la defensa de 192.500 EUR en concepte d'IPP era procedent i admissible pel Tribunal d'acord amb el grau d'incapacitat presentat pel perjudicat i la jurisprudència en aquesta matèria, la quantitat reclamada era inferior a la quantitat que la CASS li havia acordat com a pensió en funció dels seus propis barems indemnitzatoris (254.222,90 EUR), el concepte d'IPP està indemnitzat amb aquesta pensió d'invalidesa. En el recurs d'apel·lació formulat contra aquesta sentència, la representació lletrada s'oposa a la decisió del Tribunal de Batlles sobre la qüestió del perjudici professional però estima conforme a dret la de l'IPP. De tot aquest exposat, n'apareix que : per establir la seva reclamació del perjudici professional, la defensa del perjudicat posa de relleu un salari mensual mitjà de 1.633,66 EUR percebut per aquest darrer des d'agost del 2001 a juliol del 2002, mentre que la CASS ha tingut en compte pel càlcul de la pensió d'invalidesa un salari superior de 1.801,50 EUR, el Tribunal de Batlles, tot ratificant el grau d'IPP del 60 %, de manera justa donat els diferents barems d'evaluació utilitzats pel metge de la CASS (PADOVANI) i pel metge forense (ROUSSEAU), ha considerat justificat, en concepte d'IPP amb incidència professional, la pretesa reclamació de 192.500 EUR, la qual no era més d'actualitat i havia estat formulada en funció d'una IPP del 70 % ! No obstant això, és evident que un preu del punt de 2.750 EUR no pot representar al 2010 la justa indemnització d'una víctima, de només 24 anys d'edat a la data de l'accident, presentant les seqüeles abans mencionades, que deriven en una IPP de 60 % i amb una incidència professional considerable a la vista de la reducció definitiva del seu potencial físic, de les competències personals, de la professió abans exercida i de les dificultats manifestes de reubicació professional. En referir-se al barem aplicable, especialment sobre la Cour d'Appel de Toulouse, regularment pres en consideració per les jurisdiccions andorranes, el sol dèficit funcional permanent, és a dir, el perjudici no econòmic, lligat a la reducció del potencial físic havien de donar lloc al 2010, per una IPP del 60 %, a una indemnització dels voltants de 192.500 EUR I raonant, segons la jurisprudència habitual en la matèria, a partir de la majoració del preu del punt d'IPP de l'ordre del 33 % per tenir en compte la importància de la incidència professional (6/7), la indemnització seria de 256.025 EUR. En aquestes condicions, i sense entrar en els càlculs efectuats per la defensa del perjudicat que es basa en el postulat que aquest darrer no podrà mai més exercir la més mínima activitat remunerada, el Tribunal estima perfectament justificat d'acordar-li, independentment de la indemnització de 192.500 EUR que no ha estat qüestionada en el marc dels recursos d'apel·lació, la suma de 60.000 EUR en concepte d'indemnització del perjudici professional. No obstant, posteriorment es posarà en evidència la incidència del recurs de la CASS respecte a la capitalització de la pensió d'invalidesa, recurs que es pot exercir sobre aquesta indemnització compte tingut de la seva naturalesa. La sentència recorreguda ha de ser doncs revocada sobre aquest punt. SOBRE LES DESPESES DE REHABILITACIÓ I LA SEVA CAPITALITZACIÓ. Primer : la defensa de J.P. V. S. recorda que segons se'n desprèn de l'informe mèdico-forense, el seu defensat haurà d'efectuar de per vida, sessions diàries de rehabilitació funcional i fisioteràpia per mantenir la tonicitat muscular del membre superior paralitzat. Precisa que a efectes de valoració d'aquestes sessions, el President del Col·legi de Fisioterapeutes d'Andorra ha realitzat un informe, quantificant aquest perjudici en l'import de 3.600 EUR anuals. Retreu al Tribunal de primera instància d'haver refusat la seva demanda de capitalització de l'import mensual acreditat (50.241,60 EUR) pel motiu que la quantia de les sessions de fisioteràpia futures no podien ser conegudes quan el cost anual de dites sessions ha estat perfectament quantificat i que la capitalització de dita quantia és perfectament possible sota el mateix criteri que la capitalització de la pensió d'invalidesa. Afegeix que no es ajustat a equitat d'obligar el perjudicat a reclamar constantment als responsables civils les despeses de rehabilitació. Sol·licita la revocació de la sentència en el sentit que li sigui acordada al seu defensat una indemnització de 50.241,60 EUR. Segon : la defensa de la Cia. Tamarit fa valdre que per a qualsevol despesa que tingui posteriorment el perjudicat, podrà presentar la factura a la companyia asseguradora finalment condemnada solidàriament amb el responsable penal de l'accident i que ara seria totalment il·legítim i il·legal de procedir a pagar per un perjudici futur que no es donaria en la realitat. Tercer : la defensa de la ORG_1 sosté que : el barem correcte per calcular la capitalització seria el barem de "capitalisation des rentes temporaires" i no el de "rentes viagères" que proposa la part recurrent, la capitalització no s'hauria de fer tenint en compte que les companyies d'assegurances poden pagar mensualment. Quart : la defensa de la CASS declara no tenir que entrar en la procedència de la quantificació ni tampoc del concepte de capitalització que interessa el perjudicat. CONSIDERANT: que és amb bon criteri que el Tribunal de Batlles ha refusat la demanda en concepte de sessions de fisioteràpia futures atès que no només l'informe de data 20 de desembre del 2006 de Castrillo constitueix un justificant insuficient per acreditar la reclamació (3.600 EUR : 14,63 EUR per sessió = 246 dies ?) sinó que, sobretot, la suma d'aquestes despeses futures és desconeguda, el pagament d'aquestes despeses podent ser obtingut una volta efectuades, dels responsables civils, ja sigui voluntàriament, ja sigui per la via civil. La sentència ha de ser doncs confirmada en aquest extrem. SOBRE EL RECURS DE LA CASS Primer : la defensa de la Cia. Tamarit pretén que no pot ser atorgada a la CASS la quantitat de 254.222,90 EUR, quant l'indemnització de l'IPP ha estat fixada a 192.500 EUR, subratllant que la CASS, exercint el seu dret legal de repetició i subrogada en els drets de la víctima, no pot obtenir més quantitat que la que deriva dels drets que li han estat cedits. Demana la reforma de la sentència en el sentit que la CASS té el dret d'obtenir la quantitat de 192.500 EUR, Segon : la defensa de la CASS recorda que la seva reclamació de 254.222,90 EUR correspon a les prestacions de salari derivades de l'atur de treball presentat per l'assegurat d'ençà el 19 de juliol del 2002 fins el 1 de març del 2004 (24.602,70 EUR), a les prestacions mèdiques abonades a l'assegurat (18.431,31 EUR) i a la capitalització de la pensió d'invalidesa (211.188,89 EUR), Sosté que la CASS ha satisfet la quantitat reclamada en base a les obligacions de cobertura social legalment establertes i en virtut de la subrogació legal, és de dret que li siguin retornats aitals imports pel causant de l'accident i els responsables civils solidaris del mateix. CONSIDERANT: que segons l'article 90 de la Llei 17/2008 del 3 d'octubre de la Seguretat Social, la CASS està legitimada per obtenir de la tercera persona responsable el rescabalament de les pretensions satisfetes a la persona assegurada en aplicació de la legislació però "no pot exigir en cap cas el rescabalament d'una quantitat superior a la que els tribunals assenyalin com a indemnització que ha de pagar la tercera persona responsable". Altrament dit, el recurs de l'organisme social, subrogat en els drets de l'assegurat, està limitat a l'import de la indemnització acordada pel Tribunal. En el present cas, la CASS ha d'obtenir : en primer lloc, el reembossament de les prestacions mèdiques abonades, o sigui la suma de 18.431,31 EUR, en segon lloc, malgrat la motivació insuficient de la sentència indicant que "en concepte d'ITT, no s'ha de pronunciar cap import per haver renunciat la part perquè hauria estat indemnitzat", l'organisme social està manifestament en dret d'exigir el reembossament de les prestacions de salari derivades de l'atur de treball del Sr. V. S. corresponent a l'import de 24.602,70 EUR, i en darrer lloc, compte tingut, d'una part, de la indemnització de l'IPP fixada pel Tribunal de primera instància en la suma de 192.500 EUR, d'altra part, de la indemnització del perjudici professional decidit per aquest Tribunal (60.000 EUR) representant en total una base de recurs de 252.500 EUR, la CASS ha de percebre la suma de 211.188,89 EUR representant la capitalització de la pensió d'invalidesa, recurs que hauria d'haver estat limitat pel Tribunal de Batlles a la suma de 192.500 EUR per raó de la seva decisió en concepte d'IPP amb incidència professional. Per substitució de motius, la sentència recorreguda ha de ser doncs confirmada sobre la indemnització de 254.222,90 EUR acordada a la CASS. Finalment, compte tingut del recurs de la CASS, la indemnització que ha de percebre Jose Paolo V. SARAIVA en concepte de perjudici professional s'ha de limitar en la suma de 41.311,11 EUR (192.500 EUR + 60.000 EUR - 211.188,89 EUR). CONSIDERANT: que de conformitat amb les disposicions dels articles 174 i 175 del Codi de procediment Penal, es declaren d'ofici les despeses processals de segona instància, compte tingut de les solucions donades en la present decisió als diversos punts de litigi en el marc dels diferents recursos formulats. VIST les disposicions legals aplicables en la causa, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts, FALLEM: que desestimant el recurs d'apel·lació formulat per la representació lletrada de la ORG_0 i estimant parcialment el recurs d'apel·lació formulat per la representació lletrada del Alcalá contra la Sentència de data 23 de novembre del 2010 dictada pel Tribunal de Batlles en la causa núm. TC-024-4/05, Fixem a favor de Alcalá una indemnització de seixanta mil euros (60.000 EUR), en concepte de perjudici professional. Compte tingut de la indemnització de la CASS, condemnem J. F. B. M., solidàriament amb la Cia. Tamarit .S.A. i la ORG_1, a pagar a Alcalá la suma de quaranta-un mil tres-cents onze euros amb quaranta-un cèntims (41.311,41 EUR) en concepte de perjudici professional. Diem que la garantia de la companyia Valverde està limitada a la suma de cent cinquanta mil dos-cents cinquanta tres euros amb tres cèntims (150.253,03 EUR), Pel demés confirmem la Sentència recorreguda i declarem d'ofici les despeses processals causades en aquesta segona instància. Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. VIST les disposicions legals aplicables en la causa, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts, FALLEM: que desestimant el recurs d'apel·lació formulat per la representació lletrada de la ORG_0 i estimant parcialment el recurs d'apel·lació formulat per la representació lletrada del Alcalá contra la Sentència de data 23 de novembre del 2010 dictada pel Tribunal de Batlles en la causa núm. TC-024-4/05, Fixem a favor de Alcalá una indemnització de seixanta mil euros (60.000 EUR), en concepte de perjudici professional. Compte tingut de la indemnització de la CASS, condemnem J. F. B. M., solidàriament amb la Cia. Tamarit .S.A. i la ORG_1, a pagar a Alcalá la suma de quaranta-un mil tres-cents onze euros amb quaranta-un cèntims (41.311,41 EUR) en concepte de perjudici professional. Diem que la garantia de la companyia Valverde està limitada a la suma de cent cinquanta mil dos-cents cinquanta tres euros amb tres cèntims (150.253,03 EUR), Pel demés confirmem la Sentència recorreguda i declarem d'ofici les despeses processals causades en aquesta segona instància. Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE