STCOR ANDORRA, a 20 d'octubre del 2011 - ROJ: STCOR 104/2011
Confirmation
JuridictionTribunal de Corts
Niveauappel
Date du prononcé20 octobre 2011
NuméroDM-241-3/10
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STCOR 104/2011 (Tribunal de Corts, 20 octobre 2011)
> Décision commentée : STCOR 104/2011, Tribunal de Corts d'Andorre, 20 octobre 2011, ECLI:AD:TCORAD:2011:104 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note de méthode : la référence canonique fournie au départ (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral (ROJ STCOR 104/2011, ECLI:AD:TCORAD:2011:104) a été retenue.*
## Faits et procédure
Le Sr Expósito était condamné par le Tribunal de Batlles, par sentence du 14 février 2011 rendue dans la cause n° DM-241-3/10, pour plusieurs infractions : menaces non conditionnelles, injures envers des agents de l'autorité, résistance aux agents, bris de peine d'arrêt (*crebantament de pena d'arrest*), mauvais traitements légers envers sa mère et coups et blessures volontaires à l'encontre d'un agent. Le premier juge avait fixé une peine unique de douze mois d'emprisonnement.
Les faits, tels qu'établis en première instance et repris par la juridiction d'appel, sont les suivants. Le condamné, placé en exécution d'une peine d'arrêt nocturne ferme prononcée par une ordonnance pénale du 17 mai 2006 (cause DM-212-2/06), ne s'est pas présenté au centre pénitentiaire à 21 heures. Il est arrivé vers 23 h 30, accompagné de sa mère en taxi. Les agents, qui observaient la scène par caméras de sécurité, l'ont vu adresser des bousculades à sa mère et donner des coups de pied dans la barrière d'accès. Lorsque les agents sont sortis, il a proféré des insultes et des menaces de mort à l'égard de l'un d'eux, tout en tentant de le frapper du pied. Un coup a atteint le bras gauche de l'agent, causant une contusion de six centimètres, sans nécessiter de soins médicaux. Il a ensuite opposé une résistance à son entrée dans l'établissement, qui a nécessité son immobilisation.
Le condamné a interjeté appel. Sa défense soutenait que l'unique élément de preuve était le CD vidéo visionné à l'audience, que les agents, parties lésées, n'offraient pas de témoignages plus probants que les déclarations de l'intéressé, et que les faits de menaces, d'injures, de lésions et de maltraitances ne pouvaient lui être imputés. Elle n'admettait que le bris de peine et une contravention de résistance légère au sens de l'article 508 du Code pénal.
Le Tribunal de Corts a rejeté l'appel.
## Question de droit
La juridiction d'appel était saisie de deux questions, dont la combinaison éclaire la portée de la décision :
1. **Question probatoire** : une condamnation pénale peut-elle reposer principalement sur les témoignages concordants de fonctionnaires pénitentiaires, ratifiés à l'audience, corroborés par un enregistrement vidéo, alors que le prévenu nie les faits ?
2. **Question de la qualification et de la peine** : la peine unique de douze mois est-elle conforme aux marges légales et proportionnée aux faits et à la personnalité du condamné ?
Le litige porte donc moins sur l'existence matérielle des faits, que l'appelant ne contestait qu'en partie, que sur la valeur respective des éléments de preuve et sur l'exercice du contrôle d'appel en matière de fait.
## Solution et dispositif
Le Tribunal de Corts répond à la première question par l'affirmative. Il retient que la preuve à charge est « válida i suficient » (valable et suffisante) et tient à la concordance des déclarations des quatre agents du centre pénit
Korpus — Jurisprudence
STCOR ANDORRA, a 20 d'octubre del 2011 - ROJ: STCOR 104/2011
STCOR 104/2011 (Tribunal de Corts, 20 octobre 2011)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STCOR 104/2011, Tribunal de Corts d'Andorre, 20 octobre 2011, ECLI:AD:TCORAD:2011:104 (Lire sur source officielle)
Note de méthode : la référence canonique fournie au départ (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral (ROJ STCOR 104/2011, ECLI:AD:TCORAD:2011:104) a été retenue.
Faits et procédure
Le Sr Expósito était condamné par le Tribunal de Batlles, par sentence du 14 février 2011 rendue dans la cause n° DM-241-3/10, pour plusieurs infractions : menaces non conditionnelles, injures envers des agents de l'autorité, résistance aux agents, bris de peine d'arrêt (crebantament de pena d'arrest), mauvais traitements légers envers sa mère et coups et blessures volontaires à l'encontre d'un agent. Le premier juge avait fixé une peine unique de douze mois d'emprisonnement.
Les faits, tels qu'établis en première instance et repris par la juridiction d'appel, sont les suivants. Le condamné, placé en exécution d'une peine d'arrêt nocturne ferme prononcée par une ordonnance pénale du 17 mai 2006 (cause DM-212-2/06), ne s'est pas présenté au centre pénitentiaire à 21 heures. Il est arrivé vers 23 h 30, accompagné de sa mère en taxi. Les agents, qui observaient la scène par caméras de sécurité, l'ont vu adresser des bousculades à sa mère et donner des coups de pied dans la barrière d'accès. Lorsque les agents sont sortis, il a proféré des insultes et des menaces de mort à l'égard de l'un d'eux, tout en tentant de le frapper du pied. Un coup a atteint le bras gauche de l'agent, causant une contusion de six centimètres, sans nécessiter de soins médicaux. Il a ensuite opposé une résistance à son entrée dans l'établissement, qui a nécessité son immobilisation.
Le condamné a interjeté appel. Sa défense soutenait que l'unique élément de preuve était le CD vidéo visionné à l'audience, que les agents, parties lésées, n'offraient pas de témoignages plus probants que les déclarations de l'intéressé, et que les faits de menaces, d'injures, de lésions et de maltraitances ne pouvaient lui être imputés. Elle n'admettait que le bris de peine et une contravention de résistance légère au sens de l'article 508 du Code pénal.
Le Tribunal de Corts a rejeté l'appel.
Question de droit
La juridiction d'appel était saisie de deux questions, dont la combinaison éclaire la portée de la décision :
Question probatoire : une condamnation pénale peut-elle reposer principalement sur les témoignages concordants de fonctionnaires pénitentiaires, ratifiés à l'audience, corroborés par un enregistrement vidéo, alors que le prévenu nie les faits ?
Question de la qualification et de la peine : la peine unique de douze mois est-elle conforme aux marges légales et proportionnée aux faits et à la personnalité du condamné ?
Le litige porte donc moins sur l'existence matérielle des faits, que l'appelant ne contestait qu'en partie, que sur la valeur respective des éléments de preuve et sur l'exercice du contrôle d'appel en matière de fait.
Solution et dispositif
Le Tribunal de Corts répond à la première question par l'affirmative. Il retient que la preuve à charge est « válida i suficient » (valable et suffisante) et tient à la concordance des déclarations des quatre agents du centre pénit
Sentència
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Vall
Concepció Baron Mora
Jacques Richiardi
Andorra la Vella, vint d'octubre del dos mil onze.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en la causa núm. DM-241-3/10 seguida per un delicte menor d'amenaces no condicionals, un delicte menor d'injúries als agents de l'autoritat, un delicte menor de resistència greu als agents de l'autoritat, un delicte menor de crebantament de pena d'arrest, una contravenció penal de maltracte corporal lleu i una contravenció penal de lesions doloses, sent part apel·lant Expósito, representat per la Lletrada Sra. Salamanca, i part apel·lada el Ministeri Fiscal, representat pel Sr. Manzano i actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Vall.
RESULTANT:
que el Resultant de fets provats de la sentència apel·lada diu el següent:
"que són fets provats i així es declara que trobant-se el processat Expósito en fase d'execució de la pena d'arrest nocturn ferm imposada en el marc de l'Ordenança Penal dictada en data 17 de maig de 2006 i recaiguda en el marc de la causa penal registrada sota el número DM-212-2/06, del dia 2 de febrer del 2010 no es presentà al Centre Penitenciari a les 21.00 hores, hora estipulada pel seu ingrés per l'acompliment de l'esmentada pena privativa de llibertat, essent acompanyat vers les 23.30 hores per la seva mare amb un taxi fins l'entrada del Centre Penitenciari.
Que trobant-se el processat, Expósito, a l'exterior del Centre Penitenciari i, en veure els Agents Penitenciaris, mitjançant les càmeres de seguretat, que Expósito es trobava a l'exterior amb un estat molt enervat i neguitós a la seva arribada, compte tingut que semblava que es trobava cridant i discutint amb la seva mare, a qui li propinà diverses empentes, i que també donà diferents cops de peu a la barrera d'accés al Centre Penitenciari, els Agents Penitenciaris sortiren en la seva busca.
Que, fou llavors, quan els Agents Penitenciaris, titulars dels carnets professionals números AP064, AP107 I AP104, sortiren del Centre al seu encontre, que el processat Expósito, s'adreçà vers ells tot dient-los-hi, entre altres: "venid aquí hijos de puta, a ver si tenéis cojones, que sois unos mierdas" i, dirigint-se a l'Agent Penitenciari amb número d'identificació AP104 li va dir: "tu, hijo de puta ven aquí, cuando te pille te voy a reventar, pedazo de cabrón, ya nos veremos por la calle, entonces vas a flipar, te voy a meter hasta que quedes anestesiado" mentre intentava agredir-lo amb puntades de peu, impactant, una d'elles, al braç esquerre del referit Agent Penitenciari, provocant-li una contusió de 6 centímetres a la cara interna de l'extremitat superior esquerra, com així consta en l'informe d'atenció a Urgències de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, que obra en el marc de les presents actuacions (Foli 8), lesions que finalment no varen requerir cap assistència mèdica per a la seva curació, havent renunciat a res reclamar l'Agent Penitenciari perjudicat.
Que, tot i que, el processat Expósito va oposar resistència en no voler entrar al Centre Penitenciari, doncs els Agents van haver d'immobilitzar-lo i fer-lo entrar en raons, finalment van aconseguir, desprès de parlar amb ell i calmar-lo, procedir a l'ingrés del penat fins a la cel·la que ocupava diàriament, anant el mateix pel seu propi peu."
FONAMENTS DE DRET
CONSIDERANT: que la part apel·lant impugna la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles tot al·legant que l'únic element de prova és el CD, visualitzat el dia de la vista oral, doncs els agents del Centre Penitenciari són els receptors de les injúries i de les amenaces proferides pel seu defensat, així com de la resistència a deixar-se tancar al Centre Penitenciari i, per tant, les seves declaracions tenen la mateixa validesa a efectes probatoris que la declaració del seu defensat. Sosté que en la mesura on aquest darrer ha negat ser l'autor dels fets i que tal i com la visualització del CD ho permet apreciar, ni les amenaces, ni les injúries, ni les lesions doloses sofertes per l'Agent 104, ni els maltractaments lleus envers la seva mare, no se li poden imputar. Accepta únicament la comissió del delicte menor de crebantament de pena i una contravenció penal de resistència lleu als Agents, tipificada a l'article 508 del Codi Penal.
CONSIDERANT: que examinades les actuacions practicades davant del Tribunal de Batlles, concretament en l'acte del judici oral, resulta que es practicà prova de càrrec, vàlida i suficient com ho són les declaracions dels quatre Agents del Centre Penitenciari (núm. 104, 037, 064 i 107) els quals han ratificat les seves declaracions i l'informe adreçat al Sr. Batlle que consten en autes, confirmant tots quatre, de la mateixa manera, haver sentit tant les paraules que els anaven dirigides per part del condemnat, paraules que atempten clarament l'honor i la dignitat d'aquetes persones, com les paraules d'amenaces no condicionals que dirigí el condemnat envers l'Agent 104, actuant d'una manera activa, violenta i agressiva contra l'agent, menyspreant el principi d'autoritat, i així les amenaces, cops, forceig i qualsevol via de fet que requereix contacte personal pròxim a un atac, a la integritat física del subjecte passiu -l'agent del Centre Penitenciari a més sofrí algunes lesions- representen òbviament els tipus penals esmentats que han quedat degudament configurats en el present cas. Aquestes declaracions prestades en l'acte del judici oral, confirmades per la visualització del CD a la vista oral, tenen plena validesa i eficàcia doncs foren sotmeses als principis d'immediació, publicitat i contradicció, rectors del judici oral, ja que en el supòsit en que la prova practicada es limita a les declaracions de l'implicat i dels testimonis i la visualització del CD, tal com en el present cas, aquest principi d'immediacio té una absoluta i decisiva importància per la seva valoració.
Doncs bé, d'acord amb aquest principi, aquest Tribunal, avaluant amb consciencià les proves practicades, les raons exposades per l'acusació i la defensa, les manifestacions del encausat i dels testimonis, arriba a la mateixa conclusió que la de l'Hble. Tribunal de Batlles, és a dir, que els fets comesos pel Sr. Expósito queden degudament provats i són constitutius dels delictes menors, d'amenaces no condicionals, injúries lleus a Agents de l'Autoritat, resistència greu als Agents de l'Autoritat, crebantament de pena d'arrest, d'una contravenció penal de maltractaments lleus envers la seva mare i d'una contravenció penal de lesions doloses a l'haver donat un cop de peu al braç de l'agent 104 causant-li una contusió acreditada, a més a més, mitjançant el certificat mèdic que obra en autes (Foli 8).
Decisio
CONSIDERANT: que el Tribunal de Batlles ha assignat una pena única de 12 mesos de presó, pena que queda conforme a les previsions i marges legalment establerts i ajustada a les penes assignades als delictes i contravencions penals pels quals se l'ha condemnat i també proporcionada en relació amb els fets objectes de condemna i amb les circumstàncies personals del condemnat, qui és reincident en fets similars.
CONSIDERANT: que per tot el que s'ha dit i sense necessitat de més consideracions, procedeix la plena i total confirmació de la resolució impugnada, i la desestimació, per tant, del recurs d'apel·lació formulat contra la mateixa.
CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar al recurrent condemnat el pagament de les despeses processals causades en aquesta instància.
V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
F A L L E M : que desestimant el recurs d'apel·lació interposat per la Lletrada Salamanca, en nom i representació del Sr. Expósito, contra la sentència del 14 de febrer del 2011, dictada per l'Hble Tribunal de Batlles en la causa núm. DM-241-3/10, CONFIRMEM INTEGRAMENT dita sentència i condemnem al Sr. Expósito al pagament de les despeses processals causades en aquesta instància.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.