× Legislació relacionada Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article 56 STCOR, Penal del 29 de novembre del 2011 ( ROJ: STCOR 122/2011 - ECLI:AD:TCORAD:2011:122 ) Òrgan: Tribunal de Corts Seu: Andorra la Vella Recurs: TC-048-3/10 Data resolució: 29/11/2011 Ponent: Enric Anglada Fors Tipus de resolució: Sentència Títol: TRÀFIC DE DROGUES TÒXIQUES (COCAïNA) DELICTE MAJOR TEMPTATIVA MULTA SUSPENSIÓ COMÍS DESPESES PROCESSALS Resum I.A. El Tribunal de Corts ha condemnat a Querol, de nacionalitat portuguesa, a divuit mesos de presó condicional i una multa de 600 euros per importació de droga tòxica, específicament cocaïna, destinada en part a la cessió. Els fets van ocórrer el 15 de maig del 2010, quan Querol va ser controlat a la frontera mentre conduïa un vehicle amb 10,1 grams de cocaïna en roca. La defensa havia argumentat que els fets eren constitutius d'un delicte major d'importació de droga tòxica en grau de temptativa, però el tribunal va considerar que el delicte havia estat degudament consumat. El tribunal també va prendre en compte la situació personal de l'encausat, que estava seguint un tractament mèdic de deshabituació als productes estupefaents i disposava d'un treball estable, per determinar la pena. Finalment, el tribunal va acordar el comís i la destrucció de la droga incautada, però no va autoritzar el comís del vehicle i del telèfon mòbil. Sentència Magistrats Enric Anglada Fors Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora S E N T È N C I A Magistrats Srs. Salcedo Enric ANGLADA FORS Concepció Baron Mora Andorra la Vella, vint-i-nou de novembre del dos mil onze VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa núm. TC-048-3/10 seguida pels presumptes delicte major de importació de droga tòxica, cocaïna destinada a la cessió, contra Querol, nascut el dia 7 de gener de 1983 a Clermont-Ferrand, Meuse, França, de nacionalitat portuguesa, fill de Villalba i de Escolano, solter, i defensat pel lletrat Sr. Pla, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Pérez, i actuant de ponent i de redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors. RESULTANT: són fets provats i així es declara que, en data 15 de maig del 2010, vers les 15.20 hores, el processat Querol, nascut el dia 7 de gener del 1983, de nacionalitat portuguesa i amb antecedents penals no computables per raó de la present causa, fou controlat a la frontera del riu Runer per Agents del Servei de Policia, quan entrava al Principat conduint el vehicle marca Seat, model Còrdoba, matrícula (...). Practicada una perquisició al vehicle que conduïa el processat A., pels Agents del Servei de Policia, s'incautaren 10,1 grams de cocaïna en roca, producte estupefaent que el processat A. havia adquirit a la vila de la Seu d'Urgell a canvi de 500 euros que li devien, i que portava al Principat, destinada en part al seu propi consum i en part per regalar-la a uns amics en una festa que tenien prevista realitzar. RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius del delicte major d'importació de droga tòxica, cocaïna destinada a la cessió, previst i penat a l'article 282.1 del Codi Penal, del qual en considera responsable, en concepte d'autor, al processat A., sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal. Demana s'imposi a l'encausat la pena de dos anys de presó, part condicional, multa de 1.500 euros, el comís dels estupefaents, del telèfon mòbil i del vehicle, així com el pagament de les despeses processals, sense que hi hagi lloc a exigir responsabilitat civil. A l'acte de la vista oral, ratifica i eleva a definitiva la seva qualificació provisional. RESULTANT: que la defensa del processat es mostra parcialment d'acord amb la qualificació del Ministeri Fiscal, considerant que els fets comesos pel seu defensat són constitutius d'un delicte major d'importació de droga tòxica, cocaïna destinada a la cessió, previst i penat a l'article 282.1 del Codi Penal, però en grau de temptativa, tot exposant que la diferència entre la consumació i la temptativa del tipus no s'ha d'apreciar per la literalitat de la descripció fàctica, sinó per la gravetat de l'antijuridicitat comesa, del perill que representa la conducta. En el present cas la droga fou incautada a la frontera i anava destinada majoritàriament al seu propi consum, el que convertiria els fets en una introducció pel propi consum i que la resta només constitueix introducció per a la cessió per la via del dol eventual. Estima suficient que li sigui imposada al seu defensat la pena d'un any de presó condicional i multa de 500 euros. A l'acte del judici oral eleva a definitives les seves conclusions provisionals, afegint que a la presó va patir una síndrome d'abstinència als estupefaents, el que demostra que era consumidor d'aquest producte, adjuntant un certificat mèdic conforme segueix un tractament de deshabituació a la cocaïna i un extracte dels punts de la CASS. CONSIDERANT: que els fets declarats provats, són legalment constitutius del delicte major d'importació de droga tòxica cocaïna destinada en part a la cessió, previst i penat a l'article 282.1 del Codi Penal, puix que del relat fàctic es desprèn clarament la concurrència en el cas d'autes, de tots els elements configuradors de l'esmentat tipus penal, tota vegada que si bé és cert que el processat era en aquells moments consumidor del dit producte estupefaent, com ho demostra clarament, tot i ser negat per ell en el curs de la causa, el fet que patís una síndrome d'abstinència al ser ingressat al Centre Penitenciari, no ho és menys, com ha reconegut a l'acte del judici que part de la cocaïna en roca que havia introduït al Principat, tenia també com a destí el cedir-la a uns amics en una festa que havien previst realitzar conjuntament. S'ha d'afegir, per altra banda, que la tesi invocada per la defensa del processat respecte al grau de comissió de l'il·lícit penal comés i acceptat, resulta d'impossible apreciació, atès que el delicte ha estat degudament consumat, encara que no s'hagi pogut esgotar. Cap incidència jurídica pot tenir, per considerar-lo en grau de temptativa, la situació al·legada per dita direcció lletrada respecte a la gravetat de la antijuridicitat comesa i el perill que podia representar la conducta de l'inculpat, donat que resulta jurídicament irrellevant als efectes pretesos per la dita defensa, el lloc concret on s'incautés la droga, doncs ja sigui a prop de la frontera, ja sigui al centre de la població, el cert és que el delicte va quedar degudament constituït al moment del control, i, per tant, en l'indicat grau de consumació. CONSIDERANT: que de l'esmentat delicte n'és responsable en concepte d'autor el processat Querol, per haver realitzat personalment els fets que l'integren, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, com ha quedat plenament acreditat amb la prova practicada a l'acte del judici oral, i singularment per l'acceptació realitzada per la seva defensa. CONSIDERANT: que no concorren en el processat circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal. CONSIDERANT: que a efectes de determinació de la pena, el Tribunal tindrà en compte els criteris establerts a l'article 56 del Codi Penal, especialment la concreta situació personal de l'encausat i les expectatives que afavoreixen la seva reinserció social, com ha quedat demostrat pel fet de que està seguint voluntàriament un tractament mèdic de deshabituació als productes estupefaents i de que, a més, disposa d'un treball estable. CONSIDERANT: que no hi ha lloc d'exigir responsabilitat civil, si bé d'acord amb el que disposen els article 100.2 del Codi Penal i 174, 175.2 i 181.3 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat el pagament de les despeses processals causades. CONSIDERANT: que conforme al que estableix l'article 177 del Codi de Procediment Penal, procedeix el comís i la destrucció de la droga incautada. Respecte al comís del vehicle i telèfon sol·licitat pel Ministeri Fiscal, el Tribunal considera que no es adient procedir al mateix, tota vegada que respecte del telèfon mòbil del processat no resulta que fos utilitzat ni fos fruit de la comissió del delicte concret pel que se'l condemna, i pel que fa al vehicle, aquest, que no ha estat confiscat pel Servei de Policia, pertany a una tercera persona aliena als fets de la present causa, en la que, ni tant sols, ha estat interpel·lada, per la qual cosa no escau procedir al comís d'ambdós objectes demanat. VIST les disposicions legals aplicables en la causa, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts, FALLEM : que hem de condemnar i condemnem Querol, com a penalment responsable en concepte d'autor, del delicte major d'importació de droga tòxica, cocaïna destinada en part a la cessió, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de DIVUIT MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la mateixa per un període de TRES ANYS i multa de SIS-CENTS (600) EUROS. Es condemna igualment a l'acusat a satisfer les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc d'exigir responsabilitat civil. S'acorda el comís i la destrucció de la droga tòxica incautada. No es dona lloc al comís del vehicle i del telèfon mòbil, havent-li de retornar aquest al processat. Contra aquesta resolució és pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies naturals següents al de la notificació de la present. Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE