STCOR, Penal del 31 de gener del 2012 ( ROJ: STCOR 21/2012 - ECLI:AD:TCORAD:2012:21 ) Òrgan: Tribunal de Corts Seu: Andorra la Vella Recurs: TC-068-3/10 Data resolució: 31/01/2012 Ponent: Jean-Marie Ferrandez Tipus de resolució: Sentència Títol: ASSASSINAT ACARNISSAMENT TRAÏDORIA HOMICIDI ASSASSINAT AMENACES ROBATORI Resum I.A. La sentència judicial condemna Montserrat G. a 20 anys de presó i expulsió del Principat per un delicte major d'assassinat, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal. El tribunal estableix que els fets declarats provats constitueixen un delicte major d'assassinat previst i penat a l'article 103.2 del Codi Penal, amb la circumstància de traïdoria. La condemna inclou també el pagament de les despeses processals causades i la indemnització a les filles de la víctima en les quantitats que restin acreditades en període d'execució de sentència. La defensa de la processada havia argumentat que els fets eren constitutius d'un delicte major d'homicidi i havia sol·licitat una pena de cinc anys de presó, però el tribunal no va acceptar aquesta qualificació jurídica. Sentència Magistrats Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora Enric Anglada Fors S E N T È N C I A Magistrats Srs. Arnau Enric Anglada Fors Concepció Baron Mora Andorra la Vella, trenta-un de gener del dos mil dotze VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa núm. TC-068-3/10 seguida pel presumpte delicte major d'assassinat, contra Canals., nascuda el 14 de juny de 1958 a Barcelona (Espanya), filla Arcos i de Agullo i de nacionalitat espanyola, presa per raó de la present causa i defensada per la lletrada Sra. Zapata, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Sainz, i actuant de ponent i redactor de la sentència el Magistrat Sr. Jean Marie Ferrandez. RESULTANT: que són fets provats i així es declara que, la processada Canals., nascuda el 14 de juny de 1958 a Barcelona, és a dir, de 52 anys d'edat, de nacionalitat espanyola, i sense antecedents penals, portava 20 anys de matrimoni amb Manzanares, de 41 anys d'edat, el qual li havia manifestat que volia separar-se i, el quin, des de principis de l'any 2010, havia marxat de casa i vivia en un pis a la vila d'Encamp. Malgrat això, al mes de juliol del 2010, en GZ. havia tornat a viure amb la processada G. degut a que, al maig de 2010 l'havien operat de l'espatlla esquerra i aquesta li havia manifestat que no podia valer-se per ella mateixa, però repetint-li ell que tenia la intenció de marxar del Principat amb la seva companya sentimental actual anomenada L.S.. És així que vivien junts tres persones: la Sra. G., el Sr. GZ. i la filla A.GZ. G., de 17 anys d'edat, sabent aquesta que els seus pares estaven separats i que el pare havia tornat a viure amb elles per ajudar a la seva mare. Aquesta situació va ser confirmada per la primera filla Escolano, de 28 anys d'edat, la qual viu a Espanya i és en realitat la filla de la Sra. G. d'un anterior matrimoni i adoptada pel Sr. GZ.. El dia 8 d'agost de 2010, la filla Alexandra va sortir com de costum amb el seu nuvi, i vers les 02 hores de la matinada quan va arribar a casa es dirigí vers la cambra dels seus pares per donar-los un petó de bona nit ; va trobar els seus pares dormint al llit conjugal, quan de costum el pare l'esperava despert perquè sinó no estava tranquil. Desprès de fer-los-hi el petó, l'Alexandra va deixar els seus pares adormits, va anar a la seva cambra on va estar uns minuts davant de l'ordinador i es posà a dormir a la seva cambra vers les 03 hores. Es desprès que la processada Montserrat G., aprofitant que el seu marit es trobava nu i estirat adormit sobre el costat dret del llit, girat vers la paret, mitjançant una mancuerna metàl·lica de gimnàs que subjectava dues peses en forma de discs d'un quilogram, va colpejar-lo tres cops seguits al cap i desprès sobre la oïda esquerra, moment en que la fixació de la pesa saltà, continuant colpint-lo amb l'extrem de la mancuerna sobre el front, ja que el Sr. GZ. tot i que estava en situació de confusió o commoció cerebral amb la seva capacitat de reacció disminuïda a raó dels cops rebuts, bé estirat o semi-incorporat, es va girar per a intentar defensar-se però sempre en una posició d'inferioritat. Es va iniciar un forceig entre ambdós en el curs del qual la processada G., utilitzant un ganivet de cuina, li va clavar en diverses ocasions al cap i al coll fins que, malgrat GZ. provà d'agafar la fulla de l'arma amb les mans, va aconseguir seccionar-li la vena jugular, ferida que produí la mort de GZ.. Les conclusions de l'autòpsia revelen que GZ. va rebre: 9 ferides contuses (3 a regió frontal, 2 a regió temporal esquerra, 4 a pavelló auditiu esquerra) 5 ferides incisocontuses ( 4 a regió frontal, 1 a regió temporal esquerra) 3 erosions (2 a pavelló auditiu esquerra, 1 a regió infraocular esquerra) 3 equimosis ( 2 a nivell ocular bilateral, 1 al segon dit esquerra) 33 ferides incises ( 10 a la base esquerra del coll, 2 al mento esquerra, 3 inframandibular esquerra, 1 al muscle esquerra, 1 infraclavicular esquerra, 1 axil·la esquerra, 4 a regió precordial (tòrax), 5 a mà esquerra, 1 a la galta dreta, 2 a regió inframandibular dreta i 3 a la mà dreta) 5 solcs cutanis : turmell dret. Totes aquestes ferides es van produir, ja sigui algunes per violència contusa, a l'inici de l'agressió, sorprenent la víctima que estava dormint, (un total de 15 són ferides contuses, erosions, equimosis), mitjançant peses i mancuernes, ja sigui altres, per arma blanca posteriorment a les contuses, (38 són ferides incisocontuses i incises), provocades mitjançant un ganivet de cuina. Totes són molt pròximes en el temps i han estat produïdes en vida de la víctima, en la major part sense afectació d'òrgans vitals salvat dues ferides incises penetrants al coll que foren mortals. La mort de Ramirez es produí com a conseqüència d'un xoc hipovolèmic secundari a hemorràgia aguda per laceració de la vena jugular interna esquerra, essent les ferides objectivades compatibles amb les armes incautades al lloc dels fets (peses, mancuernes i ganivets), i 8 d'elles, incises, localitzades a les mans esquerra i dreta de la víctima, característiques de defensa i lluita per part de la víctima que va agafar la fulla de l'arma per defensar-se. Seguidament, la processada G. va traslladar el cos de GZ. al vestidor de l'apartament, va tapar les ferides amb cinta adhesiva d'embalar per evitar que la sang vessés, i va tallar la cua de cabell que portava el Sr. GZ, el qual se l'havia deixat créixer quan va néixer la seva filla Alexandra. A continuació, la processada va tapar el cap del Sr. GZ. amb bosses de plàstic, va lligar el cadàver amb una corda pels turmells passant la corda per darrera el coll per mantenir les cames flexionades sobre l'abdomen, i amb una altra corda va lligar els canells mantenint els braços flexionats sobre el tòrax, quedant-se el cos en posició fetal, introduint el cos dins de quatre bosses d'escombreries grans i negres fent-lo un paquet el més rodo possible, amb la finalitat de desfer-se del cadàver. Un cop embolicat el cadàver, la processada va traslladar l'embalum fins a un carro plegable d'alumini en forma de L, amb una base quadrada i situat al menjador de la cuina, amagant-lo entre la resta de bosses de la mudança que estava preparant per a que passés inadvertit, a fi de poder desfer-se del mateix amb posterioritat. Desprès, la processada eliminà els llençols i netejà amb salfumant tota l'habitació, el pis, objectes i roba bruta tacada de sang i va prendre cura de fer desaparèixer totes les traces o restes de sang visibles a simple vista. En el transcurs de l'actuació de la processada, la filla comuna Alexandra es trobava dormint a la seva habitació amb la porta tancada i que està situada a l'extremitat oposada del pis de 240 m2, no sentit aquesta cap soroll que la despertés, havent vist per darrer cop al seu pare amb vida, i mig adormit, quan li va fer un petó de bona nit a les 2h00 de la matinada, abans d'anar-se a la seva habitació. Vers les 14h00, quan es va despertar l'Alexandra, la processada G. fingí que el pare havia marxat, i menjà en companyia de la seva filla a la cuina on es trobava a prop el cadàver d'en GZ. dissimulat, fins que Alexandra va marxar del domicili vers les 16h30. Immediatament després, entre les 16h30 i 16h45, la processada va trucar a Romeu i al cunyat d'aquest Calatayud, pintors de professió, que havia contactat uns dies abans per fer treballs de pintura i amb els quals estava previst que es trucarien el dia següent, és a dir, el dilluns 9 d'agost, per requerir-los al seu apartament el mateix dia, diumenge 8 d'agost, a fi que visitessin el seu domicili per elaborar un pressupost de pintura i concretar varies tasques d'operari manifestant-los-hi que es trobava de mudança i tenia pressa per fer petits treballs al pis abans de deixar-lo. Vers les 17h20, D. i V. es personaren al lloc, i un cop finalitzada l'entrevista amb la clienta, la processada els va demanar ajuda per a transportar dues bosses, una de grans dimensions i una petita que es trobaven sobre d'un carro, fins al maleter del seu vehicle estacionat al carrer, demanant-los d'anar en compte amb el transport puix al seu interior hi havia una figura o escultura feta de paper maché delicada, amb la forma d'una persona en posició asseguda, que encara estava tova i plena de líquid. D. i V. van tenir dificultats per moure el carro i fer passar la figura per la porta d'accés al menjador a causa del pes de la bossa, al voltant de 90 kgs, insistint-los-hi la processada que havien de transportar l'embalum amb el carro, d'empentar-lo i d'arrossegar-lo amb l'ajut d'una manta per no malmetre el parquet del terra. Però després d'aconseguir sortir del pis i en arribar a l'ascensor, D. i V. van haver de desfer la cinta que mantenia la bossa al carro, per agafar-la amb les mans i carregar-la a l'interior del giny, tot plegant el carro i introduint-lo també a l'ascensor. Mentre que D. i V. baixaren amb l'ascensor, la processada ho féu per les escales. Durant el trajecte de baixada D. i V. van tocar a través del plàstic de la bossa, tenint la sensació, al moment d'agafar la bossa amb les mans, de tocar alguna cosa tendra, carn tova, articulacions, mans, dits i genolls que podien ser d'un cos humà. En sortir de l'ascensor a la planta baixa de l'edifici, D. i V., degut al pes de la bossa van haver d'arrossegar-la i van apreciar a sota una taca de líquid vermell que embrutava el terra del giny, moment en que la processada intentà tranquil·litzar-los, al·legant que es tractava de pintura vermella, procedent del paper que ella premsava per la confecció de la figura, donant-los-hi instruccions amb tota fredor i naturalitat. Però al moment d'arrossegar la bossa, aquesta es trencà, començant a sortir un líquid vermell de l'interior, que per l'olor, el color vermell i la textura van identificar com sang. En adonar- se que s'havia embrutat les mans i els peus, V. exclamà "esto es sangre", replicant la processada que era pintura. En aquell moment la processada G. va escridassar a D. i V., recriminant- los-hi d'haver trencat la figura, i els va demanar de tornar a pujar la bossa al seu domicili, lloc on els féu rentar les mans mentre ella va començar a netejar amb un pal de fregar el vestíbul de l'edifici, l'ascensor i l'entrada del seu domicili, sempre amb la mateixa calma, dient-los-hi que el dimarts vinent els ensenyaria l'escultura. Després d'acomiadar-se de la processada, els dos pintors van marxar molt nerviosos i en van desplaçar immediatament a les dependències de la Policia per formular una denuncia per un possible homicidi, i, vers les 19h40, es personà a l'edifici una patrulla formada per l'Oficial núm. PO 100, el Sots-Oficial núm. PO237, i pel Agents núms. PO120, PO258, PO301 i PO 359 del servei de Policia, els quins constataren que tant el terra del portal de l'edifici com l'interior de l'ascensor havien estat netejats, apreciant restes del que podria ser sang, prenent mostres que es sotmeteren a un reactiu que confirmà que es tractava de sang humana. Els Agents van picar al timbre de l'àtic 5è, però no respongué ningú, tot i que es van adonar que algú els escoltava i observava des de l'interior, motius pels quals l'Hble. Batlle de guàrdia va donar-los autorització de forçar el pany i d'entrar al domicili. Practicada una perquisició a l'apartament, es va trobar adjacent a la porta d'entrada, sobre una manta, el cos despullat, de complexió grossa i sense vida, de Manzanares, embolicat amb un total de sis bosses negres de plàstic distribuïdes de tres en tres, tres del cap vers la cintura i tres dels peus a la cintura, unides pel centre i reforçades pels laterals amb cinta adhesiva, el quin es trobava en posició decúbit lateral (fetal) i lligat amb cordes d'escalada que envoltaven les mans amb els peus passant per l'esquena i el coll, amb altres cinc bosses de plàstic de supermercat de color blanc que li envoltaven el cap i lligades amb cinta adhesiva tipus embalatge pel voltant del coll, juntament amb una altra corda, tanmateix, el cadàver tenia cinta adhesiva als llocs on hi havia hagut ferides sagnants (cap, front i coll). A la cuina es trobaren nombroses bosses de plàstic tipus supermercat, incautant-se del seu interior : dos ganivets embolicats en paper de diari i cinta adhesiva, els quins havien estat minuciosament netejats, tenint un d'ells la punta doblegada, reaccionant positivament als productes de detecció de sang. dos papers on constatava anotada l'adreçà de la pàgina web del Ministeri de justícia espanyol i frases com "no ofrecio resistència", "poner el gran machete por delante". una cua de cabell que fou tallada a la víctima impregnada de sang en una segona bossa de plàstic. -un parell de guants de color rosa, talla 7-7,5, tacats a l'exterior amb sang i una funda de coixí de color groc impregnada de sang. 8 peces de gimnàs d'un quilogram embolicades individualment amb paper de diari, reaccionant quatre d'ells als producte de detecció de sang. A l'habitació de matrimoni es trobava la processada G., balbucejant, semi inconscient i estirada sobre el llit en posició decúbit supí, la quina, conscient de que havia estat descoberta i de que seria detinguda per part del Servei de Policia, havia signat una nota de comiat per a la seva filla i s'havia pres el medicament benzodiazepina que li produí una intoxicació, sense cap risc mortal, de la qual es recuperà completament després de rebre assistència mèdica. RESULTANT : que el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius d'un delicte major d'assassinat tipificat a l'article 103.2 del Codi Penal, del qual estima responsable en el concepte d'autora la processada Canals., sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, i demana imposar-li la pena de vint anys de presó i expulsió definitiva del Principat, així com el pagament de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil i de conformitat amb el que disposa l'article 18 del codi de procediment penal, la processada G. indemnitzarà a J. i A.A.GZ.G. en les quantitats que restin acreditades en període d'execució de sentència. En l'acte del judici oral, ratifica i eleva a definitiva la relació dels fets efectuada en el seu escrit de qualificació provisional, modificant però la qualificació jurídica dels fets i la pena sol·licitada. Manifesta que en el present cas queda plenament provat que l'acusada M.G. es responsable de l'homicidi del seu marit J.A.GZ. amb la circumstància de traïdoria doncs l'acusada ha provocat l'atac quan el seu marit estava desvalgut i no ha pogut defensar-se ja que estava dormint, i també concorre la circumstància d'acarnissament estimant que la forma utilitzada per matar fou cruel amb voluntat de fer patir la víctima mes del necessari puix que li va donar 33 ganivetades després dels cops de mancuernes i finalment quan ja havia seccionat la jugular, hi ha un assegurament amb una altra ganivetada. Manifesta també el Ministeri Fiscal que no concorren en l'acusada cap circumstància modificativa de la responsabilitat penal : es una persona conscient i dominant de forma conseqüent abans, durant i després dels fets, i posa de relleu que tant amb els perits com amb les dues filles, queda clar que l'acusada es una persona narcisista, manipuladora , mentidera i fabuladora, i les seves declaracions amb tots els canvis i modificacions aportats i els seus comportaments durant els mesos anteriors als fets ho demostren, però al final no hi ha cap alteració de les seves capacitats intel·lectuals. Per tots aquests elements el Ministeri Fiscal estima que Montserrat G. es responsable en concepte d'autora del delicte major d'assassinat amb les dues circumstàncies agreujants de l'homicidi de traïdoria i acarnissament, modificant així la seva qualificació jurídica i la pena sol·licitada que fixa a vint-i-cinc anys de presó i expulsió definitiva, confirmant la responsabilitat civil a determinar en període d'execució de sentència ja que la filla més petita necessitarà assistència psicològica. RESULTANT: que la defensa de la processada manifesta el seu desacord amb la relació dels fets i la qualificació jurídica realitzades pel Ministeri Fiscal, i va explicar el que va passar de la manera següent : exposa que des del començament del matrimoni amb el Sr. GZ., aquest darrer maltractava la seva dona Sra. G., psicològicament al principi amb insults i vexacions, sobretot després de que l'esposa descobrís una infidelitat del marit, i va continuar físicament, per acabar amb un aïllament total, posant fins i tot en la seva contra les seves filles, obtenint però el perdó de la seva dona regalant-li flores i joies. Que la situació es va agreujar quan el marit va agafar la baixa per una hernia discal, continuant les infidelitats i maltractaments, no només amb la seva dona, sinó també amb la mare d'aquesta i la filla gran, fins que, finalment es va ingressar la mare a una residència a la província de Zamora (Espanya), i la J. en un centre d'acollida a Espanya, perquè el seu pare adoptiu, el Sr. GZ., la pegava. Així la seva defensada es va trobar sola davant una situació que no podia suportar, ja que el maltractament no era només psicològic sinó també físic, econòmic, social i familiar, i va demanar ajuda al Servei de Policia i a l'Equip d'Atenció a la Dona Maltractada, però sense resultat positiu, i es veia incapaç d'abandonar el seu marit degut a la forta dependència emocional que tenia d'ell i la seva baixa autoestima. Després que la Sra. G. va ser operada de l'espatlla esquerra, i malgrat la parella estava en tràmits de separació, el marit va jugar a dues bandes, doncs el dia dels fets ell dormia al llit amb ella, nu després haver fet l'amor, mentre que tenia una relació amb una altra dona a Espanya. Aquella nit, l'A. va sortir com de costum amb el seu nuvi, i va arribar més tard del que tenia permès pel seu pare, va trobar els seus pares dormint i quan va fer un petó al seu pare, aquest la va renyar per arribar tard. Quan la filla es va tornar a la seva habitació, el marit es va enfadar ja que no suportava que la filla donés mostres d'afecte a la mare, i va començar una discussió entre ells dos que va anar a més i va acabar, com sempre, amb amenaces, insults i vexacions per part del marit, repetint "ets una vella fastigosa; vella de merda, tu tens la culpa de tot, ets una boja, et mataré, etc..." La seva defensada no va suportar més les paraules del marit i el va colpejar al cap per fer-lo callar, amb la pesa que portava a la mà per fer els seus exercicis ; sota l'efecte del cop, el marit va caure al llit de costat. Quan ell va començar a incorporar-se, la seva defensada va actuar presa de pànic pensant que el seu marit la mataria, se'n va anar a la cuina, va agafar un ganivet i va tornar a l'habitació on va començar una baralla entre ambdós que va acabar amb la mort del Sr. GZ., el cos del qual va presentar 54 lesions produïdes per arma blanca en la seva majoria. Estima aquesta defensa que la Sra. G. no tenia cap pla ni per produir la mort del seu marit ni per desfer-se del cos i de les proves, per tant la premeditació, element essencial en la traïdoria, és inexistent, doncs, en el cas contrari, hauria esperat a estar recuperada del braç per poder desfer-se del cos, a trobar-se sola a la casa sense la presencia de la filla dormint, i de ser cert que la víctima dormia per clavar-li el ganivet directament i assegurar-se la mort del seu marit, i això no ho va fer. A més la història rocambolesca que explicà als pintors evidencia també la manca de preparació. Per tots aquests motius aquesta defensa no comparteix la qualificació jurídica del Ministeri Fiscal considerant que els fets son constitutius d'un delicte major d'homicidi tipificat a l'article 102 del Codi Penal, del qual n'és responsable en concepte d'autora la seva defensada. Estima d'altra part que concorre en la processada la circumstància excloent incomplerta de l'article 28 del codi penal, en relació a l'article 27.4 i a l'article 27.8 per haver-se produït l'acte quan l'autora estava patint maltractaments psicològics consistents en humiliacions, vexacions i insults per part de la víctima en el primer moment de l'agressió , i per la por insuperable en el segon moment de l'agressió, i per tant trobant-se en un estat d'alteració mental transitòria. Subsidiàriament, i en el cas que no es considerés demostrada l'excloent incomplerta, estima que s'haurà de tenir en compte la circumstància atenuant d'arravatament de l'article 29.1. En mèrits de tot l'exposat, sol·licita una pena de cinc anys de presó. En concepte de responsabilitat civil, accepta que la seva defensada indemnitzi a les filles en les quantitats que restin acreditades en període d'execució de sentència. En l'acte del judici oral, desenvolupa els elements probatoris que s'han reunit a la vista oral, tant pericials com testimonials, per permetre-li de ratificar i elevar a definitives les seves conclusions provisionals, afegint que sol·licita l'absolució de la seva defensada pel delicte major d'assassinat i la seva condemna per delicte major d'homicidi, i reiterant la relació dels fets que ha realitzat en el seu escrit de qualificació provisional, la qualificació jurídica dels fets com a constitutius d'un delicte major d'homicidi, així com la concurrència de les circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal excloent incomplerta de l'article 28 del codi penal en relació amb els articles 27.4 i 27.8, i subsidiàriament l'atenuant d'arravatament de l'article 29.1 del mateix codi. Ratifica també la pena sol·licitada de cinc anys de presó i l'acceptació per part de la seva defensada d'indemnitzar a les dues filles en les quantitats que es fixaran en període d'execució de sentència. CONSIDERANT : que els fets declarats provats constitueixen un delicte major d'assassinat previst i penat a l'article 103.2 del Codi Penal, puix que la prova practicada a la vista oral ha permès al Tribunal establir que concorren tots els requisits propis del delicte d'assassinat, és a dir, una acció voluntària guiada per un ànim de matar i que provoca el resultat de la mort d'una persona, amb la circumstància de traïdoria previst en l'article 103.2 del codi penal : CONSIDERANT : que els fets declarats provats constitueixen un delicte major d'assassinat previst i penat a l'article 103.2 del Codi Penal, puix que la prova practicada a la vista oral ha permès al Tribunal establir que concorren tots els requisits propis del delicte d'assassinat, és a dir, una acció voluntària guiada per un ànim de matar i que provoca el resultat de la mort d'una persona, amb la circumstància de traïdoria previst en l'article 103.2 del codi penal : Fonaments de dret Decisio F A L L E M : que, hem de condemnar i condemnem Canals. com a responsable penalment en el concepte d'autora d'un delicte major d'assassinat, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena VINT (20) ANYS DE PRESÓ i EXPULSIÓ DEL PRINCIPAT durant un període de vint (20) anys, així com al pagament de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil condemnem la mateixa processada Canals. a indemnitzar les seves filles J. i A. GZ. G. en les quantitats que restin acreditades en període d'execució de sentència. Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació. Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE