STCOR ANDORRA, a 21 de febrer del 2012 - ROJ: STCOR 23/2012
reformation
JuridictionTribunal de Corts
Niveauappel
Date du prononcé21 février 2012
NuméroTC-132-6/11
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STCOR 23/2012 (ECLI:AD:TCORAD:2012:23)
> Décision commentée : STCOR 23/2012, Tribunal de Corts (Andorre), chambre pénale, 21 février 2012, recours TC-132-6/11, ECLI:AD:TCORAD:2012:23 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le Tribunal de Corts d'Andorre-la-Vieille était saisi, dans la procédure TC-132-6/11, de poursuites pour délit majeur continué de vol avec effraction sur des choses (*furt amb força en les coses*), commis au moyen de clés de possession illégitime. Le prévenu, Garzón, de nationalité andorrane, sans antécédents pénaux, était âgé de moins de vingt et un ans au moment des faits.
Les faits retenus comme établis sont de deux ordres. D'une part, dans la nuit du 9 au 10 septembre 2011, le prévenu, qui avait travaillé trois mois pour une entreprise d'Encamp en 2010 et conservait une copie de ses clés, a ouvert la porte métallique principale des locaux et y a soustrait deux tours d'ordinateur, deux ordinateurs portables et deux appareils photographiques. Le matériel, d'une valeur totale de 5 215,22 euros, n'a pas été retrouvé. D'autre part, le 23 septembre 2011, un second fait est imputé à « D. », désigné par la seule initiale dans l'exposé des faits et traité par la décision comme le prévenu ; la décision n'explicite pas expressément cette identité. Il aurait forcé la porte d'un commerce à l'aide d'un tournevis et d'une clé Allen et y aurait pris des denrées alimentaires consommées ultérieurement à son domicile. La propriétaire du commerce a renoncé à toute réclamation, ayant été indemnisée par son assureur.
Le Ministère public a qualifié les faits au regard de l'article 199.1 a) du Code pénal et a requis, initialement, une peine de deux ans de prison avec sursis qualifié. À l'audience, il a modifié ses conclusions afin de retenir la circonstance atténuante de minorité d'âge et a sollicité dix-huit mois de prison avec sursis, assortis d'un délai d'épreuve de quatre ans. La défense a partiellement admis la matérialité des faits, contesté la version relative au second fait, accepté la qualification, réclamé l'application de l'atténuante et contesté le montant de la réparation civile au motif que le matériel avait été en partie restitué et s'était dépr
Korpus — Jurisprudence
STCOR ANDORRA, a 21 de febrer del 2012 - ROJ: STCOR 23/2012
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STCOR 23/2012 (ECLI:AD:TCORAD:2012:23)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STCOR 23/2012, Tribunal de Corts (Andorre), chambre pénale, 21 février 2012, recours TC-132-6/11, ECLI:AD:TCORAD:2012:23 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le Tribunal de Corts d'Andorre-la-Vieille était saisi, dans la procédure TC-132-6/11, de poursuites pour délit majeur continué de vol avec effraction sur des choses (furt amb força en les coses), commis au moyen de clés de possession illégitime. Le prévenu, Garzón, de nationalité andorrane, sans antécédents pénaux, était âgé de moins de vingt et un ans au moment des faits.
Les faits retenus comme établis sont de deux ordres. D'une part, dans la nuit du 9 au 10 septembre 2011, le prévenu, qui avait travaillé trois mois pour une entreprise d'Encamp en 2010 et conservait une copie de ses clés, a ouvert la porte métallique principale des locaux et y a soustrait deux tours d'ordinateur, deux ordinateurs portables et deux appareils photographiques. Le matériel, d'une valeur totale de 5 215,22 euros, n'a pas été retrouvé. D'autre part, le 23 septembre 2011, un second fait est imputé à « D. », désigné par la seule initiale dans l'exposé des faits et traité par la décision comme le prévenu ; la décision n'explicite pas expressément cette identité. Il aurait forcé la porte d'un commerce à l'aide d'un tournevis et d'une clé Allen et y aurait pris des denrées alimentaires consommées ultérieurement à son domicile. La propriétaire du commerce a renoncé à toute réclamation, ayant été indemnisée par son assureur.
Le Ministère public a qualifié les faits au regard de l'article 199.1 a) du Code pénal et a requis, initialement, une peine de deux ans de prison avec sursis qualifié. À l'audience, il a modifié ses conclusions afin de retenir la circonstance atténuante de minorité d'âge et a sollicité dix-huit mois de prison avec sursis, assortis d'un délai d'épreuve de quatre ans. La défense a partiellement admis la matérialité des faits, contesté la version relative au second fait, accepté la qualification, réclamé l'application de l'atténuante et contesté le montant de la réparation civile au motif que le matériel avait été en partie restitué et s'était dépr
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal de Corts, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa Núm. TC-132-6/11 seguida pel presumpte delicte major continuat de furt amb força en les coses i mitjançant ús de claus de possessió il·legítima, contra Garzón, nascut el dia 15 de maig del 1992 a Encamp, fill de Esparza i de Izquierdo, de nacionalitat andorrana, solter, de professió lampista, i defensat per la Lletrada Sra. Tamarit, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Anaya, actuant de ponent el Magistrat Sr. Cri… »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal de Corts devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STCOR ANDORRA, a 21 de febrer del 2012 - ROJ: STCOR 23/2012 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal de Corts consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (reformation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal de Corts procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« són fets provats i així es declara, que durant la matinada del 9 al 10 de setembre del 2011, el processat Garzón, nascut el dia 15 de maig del 1992, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, es desplaçà fins les dependències de l'empresa "C.D'I. I C." de la vila d'Encamp, on havia treballat tres mesos l'any 2010 i de la qual guardava una còpia de les claus, que utilitzà per obrir la porta metàl·lica principal, entrant seguidament a l'oficina, d'on sostragué dues torres d'ordinador, dos ordinadors portàtils i dues càmeres de fotos, reclamant el gerent del negoci,… »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal de Corts à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal de Corts en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal de Corts avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 21 février 2012 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Criado Enric ANGLADA FORS
Concepció Baron Mora
Andorra la Vella, vint-i-u de febrer del dos mil dotze.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa Núm. TC-132-6/11 seguida pel presumpte delicte major continuat de furt amb força en les coses i mitjançant ús de claus de possessió il·legítima, contra Garzón, nascut el dia 15 de maig del 1992 a Encamp, fill de Esparza i de Izquierdo, de nacionalitat andorrana, solter, de professió lampista, i defensat per la Lletrada Sra. Tamarit, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Anaya, actuant de ponent el Magistrat Sr. Criado, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.
RESULTANT:
són fets provats i així es declara, que durant la matinada del 9 al 10 de setembre del 2011, el processat Garzón, nascut el dia 15 de maig del 1992, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, es desplaçà fins les dependències de l'empresa "C.D'I. I C." de la vila d'Encamp, on havia treballat tres mesos l'any 2010 i de la qual guardava una còpia de les claus, que utilitzà per obrir la porta metàl·lica principal, entrant seguidament a l'oficina, d'on sostragué dues torres d'ordinador, dos ordinadors portàtils i dues càmeres de fotos, reclamant el gerent del negoci, Ruiz, l'import total de 5.215,22 EUR pel material sostret i que no ha estat recuperat.
Igualment, en data 23 de setembre del 2011, el processat D. es desplaçà fins el comerç "G." , violentant el pany de la porta de la botiga amb un tornavís i una clau allen i entrant a l'interior del mateix d'on sostragué menjar que consumí durant els dies posteriors al seu domicili, havent renunciat la propietària del comerç, Bonet, a res reclamar, per haver estat degudament indemnitzada per la seva companyia asseguradora.
RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius d'un delicte major continuat de furt amb força en les coses i mitjançant ús de claus de possessió il·legítima, tipificat i penat a l'article 199.1 a) del Codi Penal, sol·licitant que li sigui imposada una pena de dos anys de presó part condicional qualificada a l'abonament de la responsabilitat civil, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, així com al pagament de les despeses processals causades.
En concepte de responsabilitat civil, demana que el processat indemnitzi a Ruiz en l'import reclamat de 5.215,22 EUR, pel material sostret i no recuperat, posant de relleu que Bonet ha renunciat a res reclamar.
A l'acte del judici oral, modifica les seves conclusions, en el sentit d'apreciar en el processat la circumstància atenuant de ser menor de vint i un anys, modificant doncs la petició de pena efectuada i sol·licitant que li sigui imposada la de 18 mesos de presó condicional qualificada a l'abonament de la responsabilitat civil, amb un termini de suspensió de quatre anys.
RESULTANT: que la defensa del processat comparteix parcialment la relació de fets de l'escrit de qualificació provisional del Ministeri Fiscal, posant de relleu que el seu defensat, el qual havia ingerit gran quantitat de begudes alcohòliques, no accedí a l'interior de l'empresa C. sol, sinó que ho va fer en companyia d'un altre jove anomenat Bonet, reconeixent haver agafat solament dos càmeres que foren retrobades al seu domicili, juntament amb altres objectes.
Tanmateix, pel que fa al comerç G., manifesta que D. hi va entrar, negant però haver-se endut diners ni cap ampolla de whisky.
La defensa comparteix la qualificació jurídica dels fets efectuada pel Ministeri Fiscal, al·legant però que concorre en el seu patrocinat l'atenuant de ser menor de 21 anys al moment dels fets, raó per la qual, atesa la seva manca d'antecedents penals, la pena a imposar no podrà ser superior a la de un any de presó, del qual dos mesos ferms i la resta condicional.
En quant a la responsabilitat civil, manifesta que no hi ha lloc d'exigir-la, per quant el material sostret fou recuperat.
A l'acte de la vista oral, ratifica la seva qualificació provisional, posant únicament de relleu i pel que respecta a la responsabilitat civil, que el seu defensat està d'acord en pagar el perjudici causat, demanat però que la determinació del mateix és faci en període d'execució de sentència, havent de valorar la depreciació del material sostret.
Per finalitzar, sol·licita que Garzón sigui deixat immediatament en llibertat.
CONSIDERANT: que respecte a la petició de llibertat efectuada per la representació lletrada de Garzón en l'acte del judici oral i, donat que el Ministeri Fiscal no s'oposà a la mateixa, el Tribunal l'acordà en aquell mateix acte, essent posat en llibertat immediata el processat i confirmant-se en aquesta resolució dita decisió.
CONSIDERANT: que els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major continuat de furt amb força en les coses i mitjançant ús de claus de possessió il·legítima, previst i penat a l'article 199.1 del Codi Penal, doncs es evident que en el cas enjudiciat es configuren els verbs nuclears del tipus penal esmentat, tal com es desprèn clarament del relat fàctic abans referit.
CONSIDERANT: que el processat Garzón és responsable en concepte d'autor del dit delicte major continuat, per haver realitzat personalment els fets que l'integren, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21, paràgraf primer del Codi Penal, com resulta de la prova practicada a l'acte del judici oral i concretament de la declaració del testimoni que ha deposat en dit acte i, sobretot, del propi reconeixement del processat.
CONSIDERANT: que concorre en l'acusat la circumstància atenuant de ser menor de 21 anys al moment dels fets, prevista a l'article 26 del Codi Penal.
CONSIDERANT: que el Tribunal, a efectes de penalitat, a més de tenir en compte l'establert a l'article 56 del Codi Penal i singularment la manca d'antecedents penals del processat, la seva concreta situació personal i familiar i les possibilitats reals de reinserció social del mateix, ha d'aplicar la reducció qualificada inclosa a l'article 54 del mateix Codi, és a dir, la meitat dels límits mínim i màxim previstos a l'article 199.1 del Codi Penal, tenint present així mateix el disposat a l'article 59 del propi codi punitiu, per la qual cosa, la pena a imposar ha de moure's dins dels paràmetres limitatius de sis mesos, com a mínim, a tres anys, com a màxim.
CONSIDERANT: que tot responsable criminalment d'un il·lícit penal ho és també civilment, de conformitat amb el que estableix l'article 90 del Codi Penal.
En aquest sentit, tot i que la defensa no s'oposa a la reclamació efectuada, en quan als béns sostrets, si que dissenteix en quan a la seva valoració, ja que ha d'apreciar-se la devaluació natural dels mateixos, doncs el seu legítim propietari, el Sr. Ruiz, tal com es desprèn de la documentació que aportà en autes (folis 175, 176, 190 i 192), adquirí els objectes no recuperats en dates diverses del anys 2004, 2007 i 2009, per la qual cosa el Tribunal, tenint en compte que els concrets efectes és devaluen amb certa rapidesa, estima adient acceptar la tesi exposada per la defensa, però sense deixar pel període d'execució de sentència la fixació de la concreta pèrdua soferta pel perjudicat i determinar-la ja en aquesta resolució. A tal efecte, és considera que l'amortització i depreciació del material no recuperat, s'ha de valorar en un 30 % menys de la total suma reclamada pel perjudicat, quin import sol·licitat pel Ministeri Fiscal en el seu nom, ha estat degudament ratificat pel dit propietari a l'acte del judici oral. Conseqüentment, el muntant indemnitzatori que l'encausat haurà de satisfer a Ruiz, ascendeix a 3.650,65 EUR.
CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 100.2 del Codi Penal i 174, 175 i 181.3 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat el pagament de les despeses processals causades.
VIST les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
Fonaments de dret
Decisio
F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem Garzón en concepte d'autor, d'un delicte major continuat de furt amb força en les coses i mitjançant ús de claus de possessió il·legítima, amb la concurrència de la circumstancia atenuant d'ésser menor de 21 anys, a la pena d'UN ANY DE PRESÓ, del qual DOS MESOS FERMS i LA RESTA CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la pena de dos anys, així com al pagament de les despeses processals causades.
En concepte de responsabilitat civil, Garzón haurà d'indemnitzar a Ruiz, en la seva condició de gerent de l'empresa ORG_0, en la quantitat de TRES MIL SIS CENTS CINQUANTA EUROS AMB SEIXANTA CINC CENTIMS (3.650,65 EUR).
Contra aquesta resolució és pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies naturals següents al de la notificació de la present.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
Subir
Diccionario RAE
[1]
Tribunal de Corts, n° TC-132-6/11 — Décision commentée