STCOR 25/2012 : Tribunal de Corts d'Andorre, 22 février 2012
Décision commentée : STCOR 25/2012 (ECLI:AD:TCORAD:2012:25) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La décision émane du Tribunal de Corts, juridiction d'appel siégeant à Andorre-la-Vieille, saisi du recours formé contre l'acord (ordonnance) du 13 avril 2011 du Tribunal collégial de Mineurs, dans la cause n° JM-005-1/09. Le ponent (rapporteur) est désigné dans les métadonnées comme Jean-Marie Ferrandez, tandis que l'en-tête mentionne le magistrat Tur ; la rédaction de la sentence a été confiée à la magistrate Concepció Baron Mora. Le Tribunal est composé de trois magistrats, dont Jacques Richiardi Martel.
Le recours concernait la condamnation de Olmo, né en 1994, pour le délit majeur de lésions dolosives ayant requis un traitement médical (article 113.3° du Code pénal, aujourd'hui article 113.2), ainsi que pour les contraventions d'menaces légères (article 478.2°) et de vexations légères (article 478.1°).
Les faits retenus concernent un élève de 12-13 ans, victime pendant trois années scolaires (2005-2006 à 2007-2008) d'un harcèlement continu de la part de plusieurs camarades. Le jugement de première instance relève que six mineurs ont participé activement aux faits, agissant « parfois seuls, parfois en groupes de deux ou trois », sans concertation préalable mais en sachant que la victime subissait également les agissements des autres. Les actes comprenaient insultes, menaces, dissimulation ou vol d'affaires, violences physiques et, dans certains cas, lésions ayant requis une assistance médicale. La victime a subi des troubles psychiques ayant nécessité un suivi psychologique.
Le premier juge avait prononcé à l'égard des mineurs une mesure disciplinaire de séjour au domicile familial pendant dix week-ends et une mesure éducative de liberté surveillée avec assistance éducative pendant douze mois, ainsi qu'une condamnation solidaire à indemnisation. Le recours d'appel invoquait, en substance, la contestation de la qualification de lésions dolosives appliquée à l'appelant.
Question de droit
La Cour devait déterminer si un mineur peut être déclaré auteur du délit de lésions dolosives lorsque le dommage résulte d'une action collective de plusieurs auteurs exercée sur une même victime, sans qu'il soit établi qu'il a lui-même causé les lésions les plus graves ni qu'il a agi de concert préalable avec les autres.
Un second point, plus incident, portait sur la responsabilité civile des parents des mineurs condamnés, qui suppose l'examen de leur devoir de surveillance.
Solution et dispositif
Le Tribunal de Corts rejette le recours et confirme la décision de première instance. Il retient que « nous nous trouvons face à une action conjointe de violence exercée par différents mineurs sur la même victime », de sorte que les actes des uns ne peuvent être dissociés de ceux des autres, « comme s'il s'agissait d'une agression individualisée », car c'est précisément cette action conjuguée, où les actes de chacun s'additionnent à ceux des autres, qui engendre les préjudices constitutifs du délit.
La Cour relève que chaque participant avait pleine connaissance de ce que les autres faisaient et que « chaque fait a contribué à la totalité des dommages ». Elle écarte en conséquence toute tentative de minimiser la responsabilité par la voie d'une appréciation individualisée.
S'agissant de la responsabilité civile, la Cour rappelle que la responsabilité des parents d'un mineur auteur d'un illicite pénal est directe et quasi objective, fondée sur la transgression du devoir de surveillance. Elle s'appuie sur l'article 51 de la Loi qualifiée de
Sentència
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Tur Concepció BARON MORA Jacques RICHIARDI
Andorra la Vella, vint-i-dos de febrer del dos mil dotze.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra l'Acord de data 13 d'abril del 2011, dictat per l'Hble. Tribunal col·legiat de Menors en la causa núm. JM-005-1/09, seguida pel delicte major de lesions doloses que han requerit tractament mèdic per a la seva curació i contravencions penals d'amenaces lleus i vexacions lleus, sent part apel·lant Olmo, representat per la Lletrada Sra. Marcos, i sent parts apel·lades Gaya, representat per la Lletrada Sra. Almansa, Sevillano, representat per la Lletrada Sra. Sainz, en substitució de la Lletrada Sra. Pino, Expósito, representat per la Lletrada Sra. Catalá, en substitució de la Lletrada Sra. Gutierrez, i el Ministeri Fiscal, representat per la Sra. Ollerlina Bailen Vila, i actuant de ponent el Magistrat Sr. Tur, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.
RESULTANT:
que la part dispositiva de l'Acord de Menors apel·lat estableix la condemna, amb altres condemnats, del apel·lant dient:
"DECIDIM:
... Gutierrezmnar a Olmo, fill d'.I. i de C., nascut el 4 d'agost del 1994, de nacionalitat andorrana, com autor de:
el DELICTE MAJOR DE LESIONS PSÍQUIQUES DOLOSES QUE HAN REQUERIT TRACTAMENT MÈDIC PER
A LA SEVA CURACIÓ, tipificat a l'article 113.3º del codi penal,
de la CONTRAVENCIÓ PENAL D'AMENACES LLEUS,
tipificat a l'article 478.2º del codi penal,
i de la CONTRAVENCIÓ PENAL DE VEXACIONS LLEUS,
tipificat a l'article 478.1º del codi penal.
... TERCER.- Concorre en tots els menors referits la circumstància modificativa de la responsabilitat penal de ser menor d'edat a la data dels fets, tenint en aquells moments 12 i
13 anys d'edat, i en atenció a aquestes circumstàncies procedeix aplicar-los la legislació especial prevista a la llei qualificada de la jurisdicció de menors i imposar a tots els menors condemnats les següents mesures:
La mesura disciplinària de romandre al domicili familiar per un període de deu (10) caps de setmana, prevista a l'article 47.3.Ia)-4.a) de la llei qualificada de jurisdicció de menors.
I la mesura educativa de llibertat vigilada amb assistència educativa per un període de dotze (12) mesos, prevista a l'article 47.3.II-2.a) de la llei qualificada de la jurisdicció de menors. L'assistència educativa es durà a terme pels serveis tècnics del Ministeri d'Interior, que confeccionarà un programa d'activitats per a afavorir la seva educació que el menor estarà obligat a seguir, tramentent-se al tribunal informes trimestrals de seguiment.
QUART.- DECLARAR la imposició de les costes processals als condemnats.
CINQUÈ.- En concepte de RESPONSABILITAT CIVIL, els menors condemnats, Gaya, O.R.T., R.M.C., Olmo, A.A.S. i Sevillano, indemnitzaran solidàriament entre ells i subsidiàriament amb els seus pares al menor perjudicat Expósito en els següents imports:
5.1.- En la quantitat de SIS MIL SEIXANTA-UN EUROS I QUATRE CÈNTIMS (6.061,04 EUR).
5.2.- En concepte de perjudici moral, en la quantitat que sigui determinada en període d'execució de sentència, després de procedir a una avaluació del perjudici per part del servei de medicina legal i forense.
5.3.- En concepte d'honoraris de lletrat del perjudicat, en la quantitat que sigui determinada en període d'execució de sentència."
RESULTANT: que aquest pronunciament es basa en el següent relat fàctic:
"són fets provats i així es declara, que durant els tres cursos escolars 2005-06, 2006-07 i 2007-08, el perjudicat Expósito, menor d'edat de 12-13 anys d'edat, i alumne del col·legi Janer de la vila de Sta. Coloma, va patir un assetjament continuat per part de set alumnes del centre escolar que el van escollir com a objectiu de les seves burles, fent-ho aquests sense cap motiu concret més que el d'entretenir-se, i en percebre que era un noi que tenia una personalitat sensible, que no s'hi tornaria contra ells, i que es trobava suficientment aïllat socialment com per a no rebre un recolzament concret del grup.
S'han pogut identificar com a participants actius en aquesta conducta els menors encausats, que a la data tenien 12 i 13 anys d'edat: Gaya, fill de Diego i de Rita, nascut el 3 de setembre del 1993, de nacionalitat espanyola; O.R.T., fill de Maria Isabel i d'Oscar, nascut el 7 de maig del 1995, de nacionalitat andorrana; R.M.C., fill de Juan Manuel i de Maria Dolors, nascut el 30 de novembre del 1994, de nacionalitat andorrana; Olmo, fill d'Ildefonso i de Conchita, nascut el 4 d'agost del 1994, de nacionalitat andorrana; A.A.S., fill de Cristina i de Jordi, nascut el 8 de juny del 1994, de nacionalitat espanyola; Sevillano, fill de Francisco i de Patrocinio, nascut el 22 de juny del 1995, de nacionalitat andorrana. Juntament amb ells hi havia un altre menor, Sarabia, que participà activament en els fets però que no pot ser jutjat per aquest tribunal en haver marxat a residir fora del Principat d'Andorra.
Els sis menors referits no es van concertar prèviament per a realitzar aquest assetjament, sinó que una vegada iniciat per algú en un moment indeterminat del curs escolar 2005-06, tots ells es van anar afegint al grup, i actuaven de vegades sols i de vegades en grups de dos o tres. Cada menor quan actuava sabia que Expósito també era objecte d'assetjament per part dels altres, cosa que feia que es sentissin cadascun d'ells reforçats socialment per a fer el que volguessin, amb la convicció de que en no ser els únics que es comportaven d'aquesta forma la seva forma d'actuar era admissible socialment o que la seva responsabilitat quedava diluïda en el col·lectiu. Eren conscients tots ells de que no procedien correctament, ja que si bé ho van agafar com a entreteniment habitual, en tots els casos esperaven moments en que no hi hagués vigilància dels professors per a actuar. Cadascun dels menors ha posat el seu gra de sorra per a assolir un resultat comú. Resulta acreditat que va ser la seva actuació en conjunt de forma acumulativa la que va motivar els perjudicis psíquics patits per Expósito, ja que com aquest era molestat quasi diàriament per uns o altres dels encausats, vivia en una situació de por i tensió constant pel que li podia passar, pensant en qui seria el següent en atacar-lo i en fins a on arribaria a fer-li mal, tot el qual li va causar unes lesions psíquiques que han precisat de tractament psicològic per a la seva curació.
Els incidents ocasionats consistien en insults i amenaces, en amagar-li o prendre-li les seves coses i en causar-li maltractaments físics com empentes i cops de clatell. Alguns d'aquestos maltractaments van pujar d'entitat i alguns dels menors encausats van causar-li lesions físiques que van requerir d'assistència mèdica.
Resulten identificats com a incidents més significatius en aquest procés, imputables directament a cadascun dels encausats els següents:
Pel que fa a Gaya,
El 28 de desembre del 2005, amagà la motxilla del perjudicat i en reclamar-li li llençà de manera violenta, donant-li un fort cop al cap que el va fer caure al terra i li causà un hematoma occipital que requerí d'una primera assistència mèdica, no precisant tractament mèdic per a la seva curació.
El 19 de juny del 2008, R. va participar en una altra agressió, a la sala d'estudi, conjuntament amb Sevillano. E. va insultar a L. perquè estava llegint la bíblia, i li agafà aquesta passant-li a R., qui li va llençar al cap a J. L. fent-lo caure al terra i deixant-lo estabornit, provocant-li un bony al cap que no requerí de tractament mèdic per a la seva curació.
El 15 de desembre del 2008 R. va tornar a agredir físicament a L., agafant-li les botes i tirar-li al cap, donant-li un cop de bota al maxil·lar esquerre a en L. que no li causà ferides.
D'altra banda, Gaya, durant el curs escolar 2006-07, es va dedicar a molestar i insultar a L. habitualment.
Pel que fa a O.R.T.,
Aquest, juntament amb Gaya i durant el curs escolar 2006-07, es va dedicar a molestar a L. habitualment, amagant-li repetidament les seves coses per a provocar-li angoixa i tractant-lo d'imbècil, gilipollas, anormal, fill de puta i similars.
Pel que fa a R.M.C.,
A final del curs escolar 2006-07, quan M. ja havia complert els 12 anys, li amagà la motxilla a L. quan es trobaven al pati de l'escola esperant l'autobús, i li rascà tota la panxa amb un bolígraf per sobre de la roba, provocant-li unes rascades i vermellors que no van requerir tractament mèdic per a la seva curació.
El curs següent, el 23 de juny del 2008, M. va agredir novament a L., incident en que va resultar implicat Oller. Concretament li va donar un fort cop amb la motxilla fent-lo caure al terra. En aixecar-se L. i marxar corrents darrera d'en M., aquest empentà a Oller, qui va xocar contra J.L. fent-lo caure. Per l'agressió del 23.06.2008 J.L. va requerir d'assistència mèdica per a la seva curació.
No hi ha raons suficient per a pensar que Oller actués intencionadament en aquest incident.
Pel que fa a Olmo i A.A.S.,
durant el curs escolar 2007-08, juntament amb Sarabia, es van aplicar a molestar i a atemorir conjuntament a L., especialment quan es trobaven al transport escolar. En un dia no determinat d'aquest curs, trobant-se a l'interior del referit autobus, Sarabia va agafar-li la guitarra a L. i se la va endur al davant de l'autobús, i quan aquest la va voler recuperar, Olmo i A. li van barrar el pas amb els cames i A. li va donar un cop de puny al genoll a J.L. que li va provocar un hematoma que no va requerir tractament mèdic per a la seva curació.
D'altra banda, durant el mes de març del 2008, Olmo va dir davant de L. i amb la finalitat d'atemorir-lo "el último día de 4º ESO lo mataremos a hostias, así no podrà terminar el colegio".
Pel que fa a Sevillano,
En un dia no determinat del mes de maig del 2008 es va dedicar a impedir a J.L. que pogués entrar a la classe, i quan aquest intentà esquivar-lo i passar per un costat, li va donar un cop de puny a la cara que li va fer sagnar pel nas, lesió que no va requerir tractament mèdic per a la seva curació.
El 19 de juny del 2008, E. va participar amb Gaya, en l'agressió patida per J. L. mentre estava a l'aula d'estudi llegint la bíblia. E. l'insultà dient "estás loco o que de llegir aquesta merda", li agafà la bíblia i li va passar a Gaya, qui li va llençar al cap a J. L. causant-li les lesions ja referides.
D'altra banda, durant els curs escolar 2007-08, els referits Olmo, A.A.S., R.M.C. i Sevillano es dedicaven a molestar habitualment a L., empentant-lo, amagant-li el material escolar i tractant-lo de "gilipollas, subnormal, imbecil" i similars. El seu assetjament al transport escolar motivà que L. fos canviat d'autobús, però va continuar la situació a l'escola.
Aquest assetjament patit durant tres cursos escolars per part dels menors encausats va incidir en la personalitat de base de Expósito, motivant que hagi patit trastorns pels quals ha hagut de seguir tractament psicològic atès que els fets li van causar un fort grau d'ansietat i depressió, amb angoixa i por constants que li van comportar símptomes físics com suors, tremolors, augment de la gana, dificultats per conciliar la son, reexperimentació, conductes d'evitació i estat permanent d'alerta, tot el qual causà esgotament físic i mental que afectà al seu rendiment escolar i al seu desenvolupament maduratiu global per tot el qual va haver de seguir tractament psicològic des de l'any 2007 i fins a l'actualitat.
Pel que fa a Oller,
Resulta acreditat que aquest no va participat en l'assetjament del que fou víctima Expósito, i que únicament es va veure implicat en un únic incident succeït el 23 de juny del 2008, quan xocà contra L. després que aquest hagués estat agredit per Raul M., no resultant provat que F. actues de forma deliberada."
CONSIDERANT:
que la part apel·lant discuteix la seva condemna pel delicte major de lesions de l'article 113.3 (avui article 113.2) del Codi Penal) que castiga al que maltracti a una persona causant un perjudici per la seva salut física o psíquica que ha requerit el seguiment d'un tractament mèdic.
Que en el present cas ens trobem davant d'una acció conjunta de violència exercida per diferents menors sobre la mateixa víctima, no podent deslliurar les accions d'uns de la dels altres, com si es tractés d'una agressió individualitzada, ja que es precisament aquesta actuació conjunta de violència, (en la que a les accions d'uns es sumaven i s'afegien les dels altres), el que origina els perjudicis i danys constitutius del delicte esmentat.
El maltracte escolar és un fenomen freqüent avui que passa en ocasions desapercebut i consisteix en unes accions reiterades a través de diferents formes d'assetjament vers un alumne, portat a terme per un altre o, majorment , per un grup de companys aprofitant-se de la força del grup i de la situació d'inferioritat de l'agredit i que es manifesta no tant sols a través de baralles o agressions físiques sinó també amb un conjunt d'actes intimidatoris verbals (insults, rumors...) o psicològiques (amenaces), tant directes com indirectes, (petits furts, destrossa de material) que provoquen en la víctima una situació d'aïllament, por i angoixa.
Aquests fets de manera genèrica descrits, es troben tot i cadascun reunits en el present cas tal i com ressurt del relat fàctic, havent estat nombroses les agressions físiques patides pel menor, així com les amenaces i insults rebuts i en les quals ha participat de manera activa l'apel·lant, tal i com n'apareix a les declaracions d'altre menor (J.), que manifestà que l'E. formava part del grup insultant, agredint i amenaçant al menor víctima sol o en companyia d'altres.
Es tracta doncs, com ja s'ha fet menció, d'una acció conjunta dels menors condemnats que amb independència de la intervenció de cadascun d'ells en els fets concrets, actuaven amb el mateix propòsit, ço que originà que tots i cadascun hagin de respondre de la mateixa manera de les consegüents lesions derivades de la seva acció. Cada fet ha contribuït a la totalitat dels danys, tenint doncs cadascun del diferents participants ple coneixement del que els altres feien, no és de rebut pretendre minimitzar la seva responsabilitat per la via de l'acció individualitzada.
CONSIDERANT: que el Tribunal a quo ha fet una ajustada valoració de la prova practicada en la sentència recorreguda i fonamenta de manera precisa i encertada tant la tipificació dels fets com la participació de tots i cadascun dels implicats. Res de nou es pot afegir als seus raonament pel que aquest Tribunal d'apel·lació no pot sinó confirmar dita resolució.
CONSIDERANT: que pel mateix es considera igualment encertada la indemnització fixada a favor del perjudicat, d'una banda, pel que fa als perjudicis físics les quantitats fixades són conforme amb les barems jurisprudencials, d'altra banda, la resta de perjudicis, patiment psicològic, despeses i honoraris, s'han de determinar en execució de sentència, previ dictamen pericial.
Que la responsabilitat dels pares d'un menor que comet un il·lícit penal és directa i quasi objectiva, justificada per la transgressió del deure de vigilància sobre els fills sotmesos a la seva potestat, responsabilitat que ve determinada de conformitat amb les disposicions de l'article 51 de la Llei Qualificada de Jurisdicció de Menors i disposicions dels articles 90 i ss del Codi Penal.
CONSIDERANT: que procedeix imposar el pagament de les despeses processals causades en aquesta segona instància inclosos els honoraris d'advocat reclamats per la defensa del perjudicat.
VIST
les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
F A L L E M : que, hem de DESESTIMAR i DESESTIMEM el recurs d'apel·lació formulat per la lletrada Sra. Marcos, en nom del condemnat Olmo, contra l'acord dictat per aquest Hble. Tribunal col·legiat de Menors de data 13 d'abril del 2011, i hem de CONFIRMAR i CONFIRMEM íntegrament l'esmentada resolució en tots els seus extrems, amb imposició de les costes processals i d'honoraris d'advocat del perjudicat en aquesta instància.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
Subir
Diccionario RAE