I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
Juridiction andorrane, — (ROJ STCOR 27/2012)
Décision commentée : Juridiction andorrane, — (ROJ STCOR 27/2012, ECLI:AD:TCORAD:2012:27) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La décision émane du Tribunal de Corts, siégeant à Andorre-la-Vieille en matière pénale, dans la cause n° TC-013-3/10. Elle est datée du 23 février 2012 et rendue en jugement oral et public. Le Ministère public poursuivait Vilar, prévenu, du délit majeur continué d'menaces conditionnelles, prévu à l'article 140.1 du Code pénal. Le dénonciant porte le même nom, ce qui découle de la rédaction du texte. Le contexte est celui d'une relation conflictuelle liée à une dette de travail alléguée.
Selon les faits déclarés prouvés, les deux hommes se sont rencontrés le 10 janvier 2008 dans un bar de Sant Julià de Lòria. Le 31 février 2008, à 14 h 59, le prévenu a appelé le domicile du dénonciant, pour une durée de 6 minutes et 19 secondes. Le tribunal relève toutefois qu'il n'est pas établi que des paroles menaçantes aient été prononcées lors de la rencontre ou de l'appel. Il convient de noter que la date du 31 février 2008 n'existe pas dans le calendrier : il s'agit vraisemblablement d'une erreur matérielle qu'il appartient de vérifier sur la version officielle.
Le Ministère public retenait comme menaces la phrase « si no me quitas la denuncia te voy a pegar dos tiros » (si tu ne retires pas ta plainte, je vais te tirer dessus deux fois), ainsi que des propos visant les parents du dénonciant et un déplacement en Espagne. Il requérait dix-huit mois d'emprisonnement avec sursis, un délai de suspension de quatre ans et une interdiction de contact avec la victime pendant six ans. La défense concluait à l'acquittement pur et simple, au motif que le prévenu avait to
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal de Corts, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
« VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-013-3/10 seguida pel presumpte delicte major continuat d'amenaces, contra Vilar, nascut el dia 19 de març del 1951 a Sevilla, fill de José i de Dolores, de nacionalitat espanyola, separat, de professió fuster, i defensat per la Lletrada Sra. Bermudez, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Romeu i actuant de ponent el Magistrat Sr. Cepeda, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, … »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal de Corts devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STCOR ANDORRA, a 23 de febrer del 2012 - ROJ: STCOR 27/2012 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal de Corts consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (rejet), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
- Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
- Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal de Corts procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
« que en el marc d'una relació tensa i conflictiva, derivada d'un presumpte deute laboral, entre el processat Vilar, nascut el dia 19 de març del 1951, de nacionalitat espanyola i amb antecedents penals, i el denunciant Vilar, ha quedat provat que els esmentats es van trobar en data 10 de gener del 2008 al bar Roses, de la vila de Sant Julià de Lòria, i que amb posterioritat, el 31 de febrer del 2008, vers les 14.59 hores, l'acusat Vilar trucà al domicili del denunciant, tenint la trucada una duració de 6.19 minuts.… »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
« Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal de Corts à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal de Corts en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
- Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal de Corts avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
- Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
- Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 23 février 2012 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Cepeda Concepció BARON MORA Jacques RICHIARDI
Andorra la Vella, vint-i-tres de febrer del dos mil dotze.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-013-3/10 seguida pel presumpte delicte major continuat d'amenaces, contra Vilar, nascut el dia 19 de març del 1951 a Sevilla, fill de José i de Dolores, de nacionalitat espanyola, separat, de professió fuster, i defensat per la Lletrada Sra. Bermudez, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Romeu i actuant de ponent el Magistrat Sr. Cepeda, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.
RESULTANT:
que en el marc d'una relació tensa i conflictiva, derivada d'un presumpte deute laboral, entre el processat Vilar, nascut el dia 19 de març del 1951, de nacionalitat espanyola i amb antecedents penals, i el denunciant Vilar, ha quedat provat que els esmentats es van trobar en data 10 de gener del 2008 al bar Roses, de la vila de Sant Julià de Lòria, i que amb posterioritat, el 31 de febrer del 2008, vers les 14.59 hores, l'acusat Vilar trucà al domicili del denunciant, tenint la trucada una duració de 6.19 minuts.
No ha quedat acreditat però que a la trobada del dia 10 de gener i a la trucada telefònica, s'hagin proferit paraules amb contingut amenaçant de la part del processat Vilar vers el denunciant Vilar.
RESULTANT: que el Ministeri Fiscal confirma i ratifica el seu escrit inicial de qualificació de fets, considerant que són constitutius del delicte major continuat d'amenaces condicionals, tipificat a l'article 140.1 del Codi Penal, atés que segons el pròpi relat de fets, l'acusat Vilar digué a Vilar al bar Roses "si no me quitas la denuncia te voy a pegar dos tiros", amenaça que repetí per telèfon el 31 de febrer del 2008, manifestant a més, que "mataria als seus pares i que el ja el trobaria a Espanya".
Considera el processat responsable de dit delicte en concepte d'autor, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, demana se l'imposi la pena de divuit mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, i la pena complementària de no entrar en contacte amb la víctima durant el termini de sis anys, així com el pagament de les despeses processals causades, sense que hagi lloc a demanar responsabilitat civil.
RESULTANT: que la lletrada Sra. Bermudez, advocada de l'acusat Vilar, manifesta la seva oposició al relat de fets i qualificació efectuades pel Ministeri Fiscal.
Al·lega que el seu representat sempre ha negat haver amenaçat al Sr. Vilar, havent-lo trucat únicament per demanar-li que deixés en pau a la seva mare.
A l'acte del judici oral ratifica el seu escrit de qualificació, posant de relleu que ni el presumpte perjudicat ni els testimonis de càrrec han comparegut a l'acte de la vista oral, no havent tingut l'oportunitat d'interrogar-los, tampoc durant el tràmit d'instrucció, sent a més les versions contradictòries, procedeix decretar la lliure absolució del seu defensat.
CONSIDERANT:
que els fets declarats provats no constitueixen el delicte major d'amenaces condicionals que reclama el Ministeri Fiscal, atés que l'absència del perjudicat i dels testimonis de càrrec a l'acte del judici oral no permeten acreditar que l'acusat atemorís amb la producció d'un mal el denunciant Sr. Vilar, malgrat la constància d'una relació conflictiva entre ambdós, posada de relleu pel testimoni Sr. Amador, que nega però haver escoltat cap paraula amenaçant vers el denunciant el dia 10 de gener del 2008 al bar Roses.
Així mateix, havent aquest justificat el motiu de la trucada telefònica: demanar no es molestés a la seva mare amb reclamacions d'un deute i, sense que el perjudicat, testimoni principal, hagi comparegut al judici oral, impedint que la defensa el pogués interrogar, les seves declaracions efectuades al llarg del procediment no poden ser tingudes com a prova doncs han estat prestades sense possibilitat de contradicció, és a dir, que no s'ha donat a la defensa la possibilitat que interrogués el testimoni, quina declaració constitueix la principal prova de càrrec (Sentència T.S.J.-014-5/04). El mateix és d'aplicació al testimoni de càrrec Espada, que tampoc ha comparegut.
Els indicis existents no són suficients per desvirturar el principi de presumpció d'innocència, atesa la negativa dels fets de la part de l'acusat i la incompareixença del perjudicat i testimonis.
CONSIDERANT: que per tot l'exposat, escau decretar l'absolució de Vilar del delicte major continuat d'amenaces condicionals del que venia acusat pel Ministeri Fiscal.
CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175.1 "in fine" del Codi de Procediment Penal, cal declarar d'ofici les despeses processals causades.
VIST
les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
F A L L E M : que hem d'absoldre i absolem Vilar del delicte major continuat d'amenaces no condicionals del que venia acusat, declarant d'ofici les despeses processals causades.
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
Subir
Diccionario RAE