STCOR ANDORRA, a 22 de febrer del 2012 - ROJ: STCOR 29/2012
reformation
JuridictionTribunal de Corts
Niveauappel
Date du prononcé22 février 2012
NuméroTC-032-3/11
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STCOR 29/2012 (ECLI:AD:TCORAD:2012:29)
> Décision commentée : Tribunal de Corts (Andorre), sentence pénale du 22 février 2012, ROJ STCOR 29/2012, ECLI:AD:TCORAD:2012:29, affaire n° TC-032-3/11 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Par une sentence du 22 février 2012, le Tribunal de Corts, siégeant à Andorre-la-Vieille, s'est prononcé sur la responsabilité pénale de deux majeurs, Calatayud et Ribes, âgés de dix-neuf ans à la date des faits. Le Tribunal a retenu que, dans la soirée du 30 mars 2011 puis durant la nuit suivante, les prévenus, agissant de concert avec un mineur faisant l'objet d'une procédure distincte (affaire JM-009-4/11), s'étaient procuré des marteaux brise-vitres dans un autobus stationné près d'une station-service, puis avaient brisé les vitres et forcé les portes de plusieurs véhicules stationnés dans les parkings publics du Parc Central et du Til·lari, ainsi que dans plusieurs rues d'Andorre-la-Vieille et d'Escaldes-Engordany. Des objets ont été soustraits à l'intérieur de la plupart des véhicules visés.
La décision recense cinq véhicules endommagés. Pour trois d'entre eux, aucun objet n'a été emporté, soit parce qu'il n'y avait rien d'intéressant, soit parce que le propriétaire n'a pas réclamé. Un seul propriétaire, Palomo, a formé une demande d'indemnisation, pour 774,83 euros de dégâts à son véhicule Toyota Land Cruiser. Lors de l'interpellation, l'un des prévenus, R., était en possession de cartes de fidélité de centres commerciaux qu'il avait trouvées dans la rue quelques jours plus tôt et qu'il n'avait pas restituées.
Le Ministère public était partie accusatrice. Le prévenu Ribes a été jugé par défaut (*en rebeldía processal*), tandis que Calatayud a comparu et s'est défendu par l'intermédiaire d'une avocate. Les défenses contestaient l'existence d'un accord préalable entre les trois individus pour commettre les vols.
## Question de droit
La décision soulève plusieurs questions, dont trois présentent un intérêt doctrinal particulier.
**Première question : la preuve d'un accord préalable (*pactum scaeleris*).** Les défenses soutenaient que les faits ne traduisaient pas une entente préalable. Le Tribunal devait déterminer si la coordination constatée entre les auteurs suffisait à établir cet accord, condition de la coaction au sens des articles 20 et 21 du Code pénal.
**Deuxième question : le moment de la consommation du furt avec force sur les choses.** Il s'agissait de savoir si l'infraction était constituée alors même qu'aucune soustraction n'avait été réalisée dans certains véhicules, voire lorsque la vitre n'avait pas été brisée par l'un des participants.
**Troisième question : la qualification de l'appropriation de chose perdue.** Le Tribunal devait apprécier si la non-restitution d'objets trouvés dans la rue constitue l'infraction contraventionnelle prévue par le Code pénal, indépendamment de l'intention alléguée de les restituer ultérieurement.
## Solution et dispositif
Sur la première question, le Tribunal conclut à l'existence d'un *pactum scaeleris*. Il se fonde sur le fait que le mineur est entré le premier dans l'autobus, s'est emparé de trois marteaux brise-vitres et les a répartis entre les trois individus, qui les ont ensuite utilisés. Il relève en outre les déclarations du prévenu Calatayud en phase d'instruction, selon lesquelles les trois individus s'étaient mis d'accord pour briser des vitres de voitures et soustraire les objets susce
Korpus — Jurisprudence
STCOR ANDORRA, a 22 de febrer del 2012 - ROJ: STCOR 29/2012
STCOR 29/2012 (ECLI:AD:TCORAD:2012:29)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal de Corts (Andorre), sentence pénale du 22 février 2012, ROJ STCOR 29/2012, ECLI:AD:TCORAD:2012:29, affaire n° TC-032-3/11 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par une sentence du 22 février 2012, le Tribunal de Corts, siégeant à Andorre-la-Vieille, s'est prononcé sur la responsabilité pénale de deux majeurs, Calatayud et Ribes, âgés de dix-neuf ans à la date des faits. Le Tribunal a retenu que, dans la soirée du 30 mars 2011 puis durant la nuit suivante, les prévenus, agissant de concert avec un mineur faisant l'objet d'une procédure distincte (affaire JM-009-4/11), s'étaient procuré des marteaux brise-vitres dans un autobus stationné près d'une station-service, puis avaient brisé les vitres et forcé les portes de plusieurs véhicules stationnés dans les parkings publics du Parc Central et du Til·lari, ainsi que dans plusieurs rues d'Andorre-la-Vieille et d'Escaldes-Engordany. Des objets ont été soustraits à l'intérieur de la plupart des véhicules visés.
La décision recense cinq véhicules endommagés. Pour trois d'entre eux, aucun objet n'a été emporté, soit parce qu'il n'y avait rien d'intéressant, soit parce que le propriétaire n'a pas réclamé. Un seul propriétaire, Palomo, a formé une demande d'indemnisation, pour 774,83 euros de dégâts à son véhicule Toyota Land Cruiser. Lors de l'interpellation, l'un des prévenus, R., était en possession de cartes de fidélité de centres commerciaux qu'il avait trouvées dans la rue quelques jours plus tôt et qu'il n'avait pas restituées.
Le Ministère public était partie accusatrice. Le prévenu Ribes a été jugé par défaut (en rebeldía processal), tandis que Calatayud a comparu et s'est défendu par l'intermédiaire d'une avocate. Les défenses contestaient l'existence d'un accord préalable entre les trois individus pour commettre les vols.
Question de droit
La décision soulève plusieurs questions, dont trois présentent un intérêt doctrinal particulier.
Première question : la preuve d'un accord préalable (pactum scaeleris). Les défenses soutenaient que les faits ne traduisaient pas une entente préalable. Le Tribunal devait déterminer si la coordination constatée entre les auteurs suffisait à établir cet accord, condition de la coaction au sens des articles 20 et 21 du Code pénal.
Deuxième question : le moment de la consommation du furt avec force sur les choses. Il s'agissait de savoir si l'infraction était constituée alors même qu'aucune soustraction n'avait été réalisée dans certains véhicules, voire lorsque la vitre n'avait pas été brisée par l'un des participants.
Troisième question : la qualification de l'appropriation de chose perdue. Le Tribunal devait apprécier si la non-restitution d'objets trouvés dans la rue constitue l'infraction contraventionnelle prévue par le Code pénal, indépendamment de l'intention alléguée de les restituer ultérieurement.
Solution et dispositif
Sur la première question, le Tribunal conclut à l'existence d'un pactum scaeleris. Il se fonde sur le fait que le mineur est entré le premier dans l'autobus, s'est emparé de trois marteaux brise-vitres et les a répartis entre les trois individus, qui les ont ensuite utilisés. Il relève en outre les déclarations du prévenu Calatayud en phase d'instruction, selon lesquelles les trois individus s'étaient mis d'accord pour briser des vitres de voitures et soustraire les objets susce
Sentència
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Amador Enric ANGLADA FORS
Concepció Baron Mora
Andorra la Vella, vint-i-dos de febrer del dos mil dotze.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-032-3/11 seguida pel presumpte delicte major continuat de furt amb força en les coses i les contravencions penals de furt i apropiació de cosa perduda, contra Calatayud, nascut el dia 1 d'agost de 1992 a Andorra la Vella, fill de Hoyos i de Sainz, solter, de nacionalitat andorrana, de professió estudiant, pres per raó de la present causa i defensat per la lletrada Sra. Puga, i contra Ribes, nascut el dia 8 d'abril de 1992 a Andorra la Vella, fill d'Izquierdo i de Galan, solter, de nacionalitat andorrana, sense professió, jutjat en rebel·lia processal per no haver comparegut malgrat haver estat degudament citat i defensat per la lletrada Sra. Machado, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Puga, actuant de ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora, i redactor de la sentència el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.
RESULTANT:
són fets provats i així es declara que, en data 30 de març del 2011, vers les 22.00 hores, els processats Calatayud, nascut el dia 1 d'agost de 1992, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, i Ribes, nascut el dia 8 d'abril de 1992, de nacionalitat andorrana i amb antecedents penals no computables a efectes de reincidència, posats de comú acord entre ells i amb el menor Narváez contra el qual es segueix el procediment de menors núm. JM-009-4/11, es personaren a l'aparcament d'autobusos radicat a l'estació de servei "l'Orri" de la Vila d'Andorra la Vella on el menor E.B. empenyé la porta d'un dels autobusos i agafà del seu interior 3 martells que s'emportaren.
Seguidament, durant la nit del 30 al 31 de març del 2011, i a fi d'obtenir un benefici patrimonial il·lícit, els processats B. i R. sempre posats de comú acord entre ells i amb el menor E.B., trencaren els vidres amb aquells martells i violentaren les portes de diversos vehicles estacionats als aparcaments públics del Parc Central i del Til·lari així com en diversos carrers de les viles d'Andorra la Vella i d'Escaldes-Engordany, sostraient objectes de l'interior de la major part dels mateixos, i segons la següent relació :
Mitsubishi Pick Up XXXX (...), propietat de l'empresa "S. A. d'E. T." (SAETDE), trencant-li el vidre lateral davanter dret, sense que Puga -en nom i representació de SAETDE- formuli cap reclamació,
Audi A3 XXXX (...), propietat de Morell, causant desperfectes per import de 105,73 EUR, agafant objectes personals de G. que aquest no reclama,
Opel Astra XXXX (...), propietat de Seco, causant desperfectes per valor de 117,30 EUR, no sostraient res per no trobar res que els interessés, no reclamant res per haver estat degudament indemnitzat per la seva companyia asseguradora,
Toyota Land Cruiser XXXX (...), propietat d'Palomo causant desperfectes per import de 774,83 EUR que reclama,
Mitsubishi Carisma XXXX (...), propietat de Sandoval, causant desperfectes per import de 168,74 EUR pels quals ha estat indemnitzat per la seva companyia asseguradora, no sostraient res per no trobar res que els interessés.
Els processats foren finalment controlats per agents del Servei de Policia vers les 00.35 hores a la Morellça Prat del Roure de la vila d'Escaldes-Engordany, essent incautades al damunt del processat R. unes targetes dels centres comercials "ESCALE" i "RIVER" titularitat d'Bonet que R. s'havia trobat pel carrer uns dies abans.
CONSIDERANT:
que els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major continuat de furt amb força en les coses i de les contravencions penals de furt i apropiació de cosa perduda, previstos i penats, respectivament, als articles 199.1 a), 481.1 i 482.4 del Codi Penal, puix que del relat fàctic es desprèn clarament la concurrència en el cas d'autes de tots els elements configuradors dels esmentats tipus penals.
Tot i que les defenses dels processats qüestionen l'existència d'un previ acord per la comissió dels furts realitzats, el cert és que en el present cas hi ha un pactum scaeleris, com ho acredita el fet de que un d'ells -el menor d'edat- primer va entrar a un autobús que es trobava a l'aparcament d'autobusos prop de l'estació de servei "L'Orri" de la vila d'Andorra la Vella, i va agafar del seu interior tres martells trencavidres, que repartí a cadascun d'ells i que són els que varen utilitzar per rompre les finestres dels diferents vehicles estacionats en els pàrquings referits en el resultant de fets provats ; essent jurídicament irrellevant als efectes pretesos que algun dels tres individus no aconseguís trencar cap vidre i que en alguns dels actes portats a terme no sostraguessin res, al no trobar cap objecte que els interessés, puix que el delicte ja queda degudament constituït amb l'existència de la voluntat d'accedir als vehicles amb finalitat de lucre, la qual cosa ve corroborada per les declaracions realitzades, en tràmit d'instrucció, pel processat B., el qual manifestà en tot moment i fins al dia d'avui que els tres implicats s'havien posat d'acord per trencar vidres de cotxes i sostreure del seu interior els objectes que els poguessin interessar, fent-ho, a més, també com a diversió.
Respecte de la contravenció penal d'apropiació de cosa perduda, l'acusat R., a qui se li van incautar al damunt les targetes dels centres comercials referits a la resultància fàctica, ha reconegut que les havia trobat pel carrer uns dies abans i que no les havia tornat, tot i manifestar que aquesta era la seva intenció, la qual cosa, al no haver-ho efectuat, configura el dit il·lícit penal.
Decisio
CONSIDERANT: que del delicte major continuat de furt amb força en les coses i de la contravenció penal de furt, en són responsables, en concepte d'autors, els processats Calatayud i P.M.R., i de la contravenció penal d'apropiació de cosa perduda, n'és responsable en concepte d'autor el processat P.M.R., per haver realitzat personalment els fets que respectivament els integren, de conformitat amb el que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, com resulta de la prova practicada a l'acte del judici oral i singularment de la declaració prestada pel processat B. -tot i que el dia de la vista no es mostrà tan rotund i categòric com en les declaracions el seu dia efectuades davant de la Policia i del Batlle Instructor-, i la deposició del testimoni presencial dels darrers fets comesos pels tres implicats, els quals foren detinguts, precisament, arrel de la trucada d'aquest al Servei de Policia.
CONSIDERANT: que concorre en els processats B. i R. la circumstància modificativa de la responsabilitat penal, atenuant d'ésser menors de 21 anys, prevista a l'article 26, paràgraf segon, del Codi Penal.
CONSIDERANT: que a efectes de determinació de la penalitat, el Tribunal tindrà en compte, a més del que disposa l'article 54 del Codi Penal, l'establert a l'article 56 del mateix Codi, i concretament l'estança rellevància dels fets comesos, les circumstàncies personals dels acusats, així com les expectatives certes que afavoreixen una futura reinserció social dels mateixos.
CONSIDERANT: que procedeix declarar la responsabilitat civil dels processats, de conformitat amb el que estableix l'article 90 del Codi Penal, i, per tant, els processats B. i P.M.R., hauran d'indemnitzar, solidàriament, a Palomo en la quantia de 774,83, import que correspon a la reparació dels desperfectes ocasionats al seu vehicle Toyota Land Cruiser (...), com ha quedat acreditat a l'acte del judici oral per la declaració realitzada pel propi perjudicat, qui ha manifestat que el seu cotxe fou degudament reparat, essent el cost de la reparació coincident amb el pressupost al seu moment per ell aportat.
CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 100.2 del Codi Penal i 174, 175.2 i 181.3 del Codi de Procediment Penal, cal imposar als acusats el pagament de les despeses processals causades.
VIST les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem, com a penalment responsables en concepte d'autors, Calatayud, d'un delicte major continuat de furt amb força en les coses i de la contravenció penal de furt, i a Ribes d'un delicte major continuat de furt amb força en les coses i de les contravencions penals de furt i apropiació de cosa perduda, amb la concurrència, per ambdós, de la circumstància modificativa de la responsabilitat penal atenuant d'ésser menor de 21 anys, a la pena de SIS MESOS DE PRESÓ, dels quals UN MES FERM i la resta CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna per un període d'un any, i al pagament solidari de les despeses processals causades.
En concepte de responsabilitat civil, els processats B. i R. hauran d'indemnitzar solidàriament al perjudicat Palomo en la quantitat de SET-CENTS SETANTA-QUATRE EUROS AMB VUITANTA-TRES CÈNTIMS (774,83 EUR).
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació davant del Tribunal de Corts en el termini de quinze dies naturals següents a la notificació.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
Subir
Diccionario RAE
[1]
Tribunal de Corts, n° TC-032-3/11 — Décision commentée