× Legislació relacionada Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article 412 STCOR, Penal del 23 de febrer del 2012 ( ROJ: STCOR 33/2012 - ECLI:AD:TCORAD:2012:33 ) Òrgan: Tribunal de Corts Seu: Andorra la Vella Recurs: TC-095-3/10 Data resolució: 23/02/2012 Ponent: Jean-Marie Ferrandez Tipus de resolució: Sentència Títol: BLANQUEIG DE DINERS O VALORS DELICTE MAJOR RESTITUCIÓ DETENCIÓ IL·LEGAL PROXENETISME BLANQUEIG DE DINERS O VALORS DESPESES PROCESSALS Resum I.A. La sentència judicial absolveix els acusats, Pla i Palmer, del delicte de blanqueig de diners. El tribunal considera que l'activitat dels acusats a Espanya, consistent en obtenir beneficis de persones que es prostitueixen, no és penalitzada a Espanya des del 1995 i, per tant, no compleix els requisits per ser considerada com a delicte de blanqueig de diners. A més, el tribunal destaca que els diners invertits a Andorra pels acusats poden provenir d'un frau fiscal, però que aquest tipus de delicte no existeix a Andorra. Per aquest motiu, el tribunal decideix absoldre els acusats i declarar les despeses processals de ofici. També s'acorda la restitució dels bens i diners embargats en el marc de la present causa. Sentència Magistrats Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora Jacques Richiardi Martel S E N T È N C I A Magistrats Srs. Briones Concepció BARON MORA Jacques Richiardi Andorra la Vella, vint-i-tres de febrer del dos mil dotze. VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa núm. TC-095-3/10 seguida pel presumpte delicte major blanqueig de diners, contra Pla, nascuda el 6 de setembre del 1949 a Madrid (Espanya), filla de Rafael i de Lucia, de nacionalitat espanyola, vídua, de professió relacions públiques, i, contra Palmer, nascut el dia 13 de desembre de 1972 a Segovia (Espanya), fill de Carlos i de Maria del Carmen, de nacionalitat espanyola, defensats ambdós processats pel Lletrat Sr. Blasco, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Barba, i actuant de ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Briones. RESULTANT: que són fets provats i així es declara que la processada Pla, nascuda el 6 de setembre del 1949, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals al Principat obrí un compte bancari prop de l'entitat ORG_0, sota el núm. (...) el dia 30 d'octubre del 2001 mitjançant un ingrés de 3.470.000 pessetes en efectiu, atorgant el dia 6 de novembre de 2001 poders de disposició sobre el mateix a favor del seu fill i també processat Palmer, nascut el 13 de desembre de 1972, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals al Principat. En data 9 d'octubre del 2007, l'entitat bancària ORG_0 va presentar una declaració d'operació sospitosa a través dels seus representants, on va exposar que el dia 20 de juny del 2007, la titular del compte sol·licità transferir tots els seus actius vers un compte obert en un banc de Suïssa, la ORG_2 de Lugano (Suïssa), però el referit traspàs no es portà a terme. De les diligències practicades i del informe de la Unitat de Prevenció del Blanqueig, resulta que en data 16 d'octubre de 2007, el compte presentava un saldo de 1.690.789, 84 EUR, essent el capital invertit en un fons de dipòsit, i que des de la seva obertura fins al mes d'abril del 2006 s'executaren 26 imposicions, per valor total de 1.816.751,70 EUR amb els ingressos següents: 242.964 EUR durant l'any 2000, 405.860 EUR durant l'any 2004, 545.750 EUR durant l'any 2005 i 621.150 EUR durant l'any 2006, essent tots aquets ingressos efectuats en efectiu. També resulta de les verificacions bancàries efectuades que amb anterioritat i en data 9 d'abril del 1994, que els processats obriren a l'antiga entitat ORG_3, avui ORG_1, un compte núm. (...), el qual va ésser cancel·lat el 9 de setembre del 2004. Durant aquest període, es va realitzar diversos ingressos i disposicions, sempre en efectiu, en pessetes i monedes estrangeres com: Francs francesos, suissos i belgues, Marcs alemanys, Lliures esterlines, lires italianes, Florins holandesos, Escuts portuguesos, Corones daneses i sueques, Dollars USA, que foren convertits en pessetes i traspassats a un certificat de dipòsit. En total des del 04/1994 i fins a 04/97, s'ingressaren diners per un total de 559.727,88 EUR. El 15 de novembre de 1995 la processada va realitzar transferències de 34.372.500 pessetes, i el 10/11/1997 de 5.023.500 pessetes, a favor de la promotora immobiliària P. (empresa actualment desapareguda) per invertir aquesta quantitat en la compra d'una participació del projecte d'urbanització de Les Lloses de Casa Jan, que hauria perdut en esdevenir-se'n la fallida, operació a l'ocasió de la qual la dirigent de P., Moliner, a rel de les seves maniobres en aquesta operació immobiliària fou condemnada el 06/04/1999, en rebel·lia, per aquest Tribunal a la pena de 3 anys de presó, com autora d'un delicte d'inducció a inversions arriscades i falsedat en document privat, sentència confirmada en grau d'apel·lació. De les informacions bancàries resoltes que en el moment de l'obertura del compte a ORG_0, la processada declarà que els ingressos que nodrien el compte provenien de la seva activitat immobiliària, però sense que mai s'hagi justificat realment la procedència dels diners ingressats en metàl·lic. En realitat els diners tenen com a origen l'explotació de tres bars coneguts com a bars "d'alterne", d'un pub anomenat "Chamberlain", tots situats en la província de Castelló (Esp.), així com dels lloguers d'habitacions que ella posseeix a raó de 50 EUR per dia és a dir 4.000 EUR per dia ja que havien 80 noies estrangeres que llogaven les habitacions i també d'uns 50% de les begudes, copes "d'alterne", consumides en els mateixos bars, amb coneixement per part de la processada que aquestes persones es dedicaven a la prostitució, i encara de l'explotació de pisos de lloguer a la qual es dedicava la Societat M.S. S.L. de la qual l'únic administrador és el fill Palmer i quina seu ús residencial, propietat de la processada, no havent mai aquesta Societat publicat cap dipòsit de comptes, ni presentat des de la seva constitució, els corresponents comptes anuals i balanços de situació. Aquets tipus particular d'activitats en relació amb la prostitució, va motivar a Espanya varies investigacions policials o diligències judicials contra els dos processats, relacionades en particular amb l'explotació de treballadors en l'àmbit sexual, delictes de detenció il·legal, tràfic il·legal de mà d'obra, inducció a la prostitució, durant els anys 2000 i 2001, seguides pels jutges d'instrucció de Castellón de la Plana, però sense cap resolució de condemna, havent beneficiat els processats de sobreseïments de les causes, tot i que la processada Pla fou condemnada a 2 anys de presó, que no s'han executat, per sentència del Jutjat de Castelló de data 21 de juny del 1988, per delicte de prostitució, fets ocorreguts entre mitjans de l'any 1986 i el 15 de gener del 1988, quedant-se però els dos processats sense cap antecedent penal avui, al haver-se cancel·lat aquest antecedent. Pel que fa a la situació econòmica de la família S. B., el seu patrimoni és molt extens, amb un número important de bens immobles quina gran majoria de les compres han estat realitzades entre els anys 2002 i 2005 i, en gran part, sense constituir cap tipus d'hipoteca o havent amortitzat aquesta abans del termini. A més, els ingressos declarats tant per la processada Pla com pel seu fill Palmer no concorden amb els ingressos que han efectuats en els comptes bancaris andorrans, degut a que els ingressos que han realitzat són molt més elevats que els guanys obtinguts dels seus negocis. És així que, comparant les declaracions anuals de l'I.V.A. s'evidencien distorsions significatives entre l'I.V.A. suportat i el repercutit, ja que no es desgrava cap suportat, entenent que les compres foren realitzades en efectiu sense cap tipus de document mercantil. CONSIDERANT: que com ja té declarat aquest Tribunal i el Tribunal Superior de Justícia andorrà, el delicte de blanqueig tipificat als articles 409 i 412 del Codi Penal en la seva redacció de l'any 2005 aplicable al present cas, consisteix en tota activitat dirigida a donar aparença de lícits als guanys procedents de fets delictius al adquirir o transmetre diners, bens o valors o cometre activament o omissivament un acte per ocultar-ne el seu origen il·lícit que pot ser qualsevol delicte major castigat amb una pena de presó amb un límit màxim superior a tres anys, a més a més dels delictes menors de proxenetisme o tràfic de drogues, activitat que ha de ser realitzada amb coneixement de la dita procedència delictiva, és a dir amb la forma dolosa en el seu aspecte subjectiu. Per tant, i d'acord amb aquesta definició del blanqueig de diners o valors, un dels elements integradors del delicte és l'origen delictiu dels diners. CONSIDERANT: que els tractats internacionals, i en particular el Conveni d'Estrasbourg de data 8 de novembre de 1990, en el seu article 6, exigeixen que el "producte", definit a l'article 1 a) del mateix text, com a qualsevol profit econòmic obtingut d'infraccions penals, tingui un origen il·lícit i, que el blanqueig d'aquest producte sigui comés amb coneixement de la seva procedència il·lícita. A més a més, el paràgraf 2 del mateix article especifica que poc importa que el delicte principal sigui o no sigui de la competència de la jurisdicció penal de la part, significant així que de tota manera el fet principal ha de ser tipificat com a delicte en el lloc on s'ha comès i, els Convenis de Viena del 19/12/88 i de Nova York del 15/11/2000 precisant que cada Estat part adopta les mesures legislatives i altres de necessàries per tipificar com a delicte, de conformitat amb el seu dret intern, quan l'acte ha estat comès intencionadament. CONSIDERANT: que resulta clar de les disposicions tant del Codi Penal andorrà com dels tractats internacionals, que per a caracteritzar el delicte de blanqueig, és necessita provar directament o indiciàriament (és a dir a partir de circumstàncies de fet objectives) la infracció penal principal de la qual procedeixen els diners, bens o valors. Per tant, i d'acord amb el principi de la doble incriminació, només constitueix el delicte principal l'actuació que és tipificada com a delicte en els dos Estats, i no quan una conducta feta en el territori d'un Estat part no es castigada en l'altre Estat part, tal com ho és per exemple en quant al delicte fiscal que no és una infracció penal a Andorra i, per conseqüència no hi ha blanqueig de diners inversos a Andorra quan aquests diners procedeixen d'una evasió fiscal. CONSIDERANT: que resulta de tot lo que s'ha dit en els precedents considerants, que els fets d'autes no són constitutius del delicte de blanqueig de diners doncs l'activitat dels processats a Espanya descrita més amunt en el Resultant de fets provats consistint en treure profit de persones que es prostitueixen i de la qual provenen els diners invertits als bancs d'Andorra, no és penalitzada a Espanya des del l'any 1995. A més, resulta de l'informe de la Comissió d'Estudios del Consejo del Estado, en sessió celebrada el dia 9 de març del 2011, pagines 19 i 20, que "la jurisprudencia social ha reconocido el carácter laboral de ciertas labores conexas a la prostitución: en concreto las de alterne ... la jurisprudencia laboral ha admitido des de los años ochenta, la licitud de la actividad del alterne, entendida como la captación de clientes varones, mediante el atractivo sexual al objeto de que consuman bebidas".. De la mateixa manera, la jurisdicció administrativa espanyola ha reconegut el "alterne" com activitat lícita. Per tant la manca de tipificació penal d'una actuació com a delicte principal impedeix, d'acord amb el que disposen l'article 412 del nostre Codi Penal i els tractats internacionals qualificar com a blanqueig de diners o valors que procedeixen d'aquesta activitat i queda impossible la criminalització de conductes fetes a l'estranger no castigades allí, tot i que serien penalitzades a Andorra. A més els diners invertits a Andorra pels processats poden provenir de una frau fiscal, però en aquest cas tampoc poden qualificar els fets com a delicte de blanqueig ja que no existeix aquest tipus penal a Andorra. Per tant no hi ha lloc a estimar constituït el delicte major de blanqueig de diners que és objecte d'acusació, per la qual cosa procedeix dictar l'absolució dels processats Pla i Palmer. CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175.1 del Codi de Procediment Penal, cal declarar d'ofici les despeses processals causades. Decisio V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts, F A L L E M : que hem d'absoldre i absolem a Pla i Palmer del delicte major de blanqueig de diners, declarant d'ofici les despeses processals causades. S'acorda la restitució dels bens i diners embargats en el marc de la present causa. Contra aquesta sentència, és podrà interposar recurs d'apel·lació dins del termini de quinze dies naturals següents a la notificació. Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE