× Legislació relacionada Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article STCOR, Penal del 26 d'abril del 2012 ( ROJ: STCOR 61/2012 - ECLI:AD:TCORAD:2012:61 ) Òrgan: Tribunal de Corts Seu: Andorra la Vella Recurs: TC-103-2/09 Data resolució: 26/04/2012 Ponent: Jean-Marie Ferrandez Tipus de resolució: Sentència Títol: LESIONS DOLOSES DELICTE MAJOR PERITATGE JUDICI ORAL DESPESES PROCESSALS PROCEDIMENT PENAL VISTA Resum I.A. La sentència judicial dictamina que el processat Moliner és culpable d'un delicte major de lesions doloses, previst a l'article 113.2 del Codi Penal, per les lesions físiques i psicològiques causades a la seva exparella, Bermudez, durant una disputa el 6 de desembre del 2008. El tribunal considera que les lesions són conseqüència directa de les accions del processat i que no hi ha circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal. Per tant, el condemna a sis mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys. A més, el processat haurà d'indemnitzar la Caixa Andorrana de Seguretat Social amb 101,33 euros i a Bermudez amb 4.000 euros, així com pagar els honoraris d'advocat i costes que es fixaran en període d'execució de sentència. Sentència Magistrats Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora Jacques Richiardi Martel S E N T È N C I A Magistrats Srs. Herrera Concepció Baron Mora Jacques Richiardi Andorra la Vella, vint-i-sis d'abril del dos mil dotze. VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-103-2/09 seguida pel presumpte delicte major de lesions doloses, contra Moliner, nascut el dia 30 d'abril del 1975 a Santander, fill de Pera i de Salamanca, de nacionalitat andorrana, separat, de professió Agent de Policia, i defensat pel Lletrat Sr. Machado, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Estany, i acusació particular la Lletrada Sra. Querol, en representació de la perjudicada Bermudez, actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Herrera. RESULTANT: que són fets provats i així es declara que, el processat Moliner ha mantingut una relació matrimonial durant 6 anys amb Bermudez, i ambdós van tenir en comú una filla anomenada Herrera. Al mes de desembre del 2006 es van separar i, trobant-se en tràmits de separació judicial, el dia 6 de desembre del 2008 el processat es desplaçà amb el seu vehicle a la botiga E.B., radicada a l'XXXX, regentada per Bermudez, per recollir a la filla menor, de 2 anys d'edat, que havia d'estar en la seva companyia durant el cap de setmana, en virtut d'un acord verbal amb B.. Un cop al lloc, desprès de què na B. acompanyés la menor a l'exterior de l'establiment, la introduís a la cadireta del vehicle del seu pare i li col·loqués el cinturo de seguretat, el processat I. va dir a B. que necessitava més roba, calçat, el cotxet i el passaport de la nena, requerint-la per a què anés a buscar-ho, responent-li B. que la menor ja anava vestida i calçada, i que per passar una nit del cap de setmana no li calia més roba, motiu pel quin el processat I. reaccionà traient-li les sabates a la seva filla i llençant-les a un prat situat a l'altre costat de la carretera. S'inicià aleshores una discussió verbal entre ambdós que féu que la menor es poses a plorar, el que motivà que B. inclinés mig cos a l'interior del vehicle per agafar a la seva filla i calmar- la, moment en que el processat I. sortí del vehicle, s'apropà a la porta posterior dreta per impedir-ho, i l'agafà pels canells, produint-li una forta estrebada, una clau doblegant-li els braços vers l'esquena, per allunyar-la del marc de la porta del vehicle, mentre amb l'altra mà l'agafà pel coll. Tanmateix, na B. es resistí i aconseguí deslliurar-se'n, donant-se aleshores diverses empentes mútues, fins que el processat bloquejà les portes del cotxe amb el comandament per evitar que B. pogués agafar a la filla, tornà a l'interior del vehicle i marxà del lloc enduent-se a la nena descalça. Com a conseqüència de l'agressió i forcejament, Bermudez va patir una contractura muscular paravertebral cervical i dorsal, contractura del trapezi dret i erosions superficials a la cara interna dels canells, ferides compatibles amb una rotació d'ambdós braços amb extensió brusca, degut a la flexió dels colzes, amb prescripció farmacològica d'analgèsics i d'antiinflamatoris, havent de portar un collaret cervical i un cabestrell a l'espatlla dreta. Tanmateix, l'agressió soferta causà a Bermudez un síndrome ansiós depressiu amb predomini de la simptomatologia ansiosa, trastorns de la son, cansament general, anhedonia, dificultat per expressar les emocions, patologia que s'ha vist perllongada i augmentada en quant a simptomatologia, relacionada amb un procés judicial no resolt, equiparable a un trastorn per estrès posttraumàtic. RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius d'un delicte major de lesions doloses, tipificat a l'article 113.3 del Codi Penal, en l'actual redactat de l'article 113.2 del mateix text legal, del qual estima responsable en el concepte d'autor el processat Moliner, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, demana imposar-li la pena de sis mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre (4) anys, així com al pagament de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil, de conformitat amb el que disposa l'article 18 del Codi de Procediment Penal, el processat Moliner haurà d'indemnitzar: a la Caixa Andorrana de Seguretat Social en la suma de 101,33 EUR, amb els interessos legals corresponents, en concepte de prestacions mèdiques abonades a Bermudez, havent exercit aquesta les accions penals i civils al seu abast. En l'acte del judici oral, ratifica i eleva a definitives les seves conclusions provisionals, estimant que hi ha prova suficient de tots els fets doncs la declaració de la perjudicada és avalada pel testimoni F. i per l'informe de la doctora Sancho, així com de les declaracions dels Agents de Policia, posant de relleu que els testimonis de la defensa no han aportat res de nou respecte als fets ja que no eren presents i no tenen constància pròpia dels mateixos. RESULTANT: que la defensa de la Sra. Bermudez es mostra d'acord amb la relació dels fets i la qualificació jurídica realitzades pel Ministeri Fiscal. En quant a la pena, demana una pena d'allunyament durant quatre anys, donat que la seva representada té por. En quant a la responsabilitat civil, sol·licita que el Sr. I. sigui condemnat a indemnitzar a la seva defensada en les següents quantitats: -7.500 EUR en concepte d'I.P.P. (5%) 2.400 EUR en concepte de pretium doloris 919,18 EUR per les despeses corresponents al tractament psicològic de la seva defensada així com l'import de l'informe emès per la Sra. Carme BALLESTER despeses previsibles futures a determinar en període d'execució de sentència costes i taxes judicials que resultin acreditades en període d'execució de sentència honoraris d'advocat a determinar en període d'execució de sentència. En l'acte del judici oral, ratifica i eleva a definitives les seves conclusions provisionals. RESULTANT: que la defensa del processat s'oposa a la relació de fets i la qualificació jurídica realitzades pel Ministeri Fiscal i, basant-se en l'exposició dels fets feta pel seu defensat en la seva declaració judicial, sosté que els fets ocorreguts el 6 de desembre del 2008 no són constitutius de delicte i, per tant, sense cap altre motiu, sol·licita en el seu escrit declarar l'absolució del seu defensat, sense cap pronunciament de la responsabilitat civil i, a més, demana que la Sra. B. sigui condemnada al pagament de les costes judicials amb expressa inclusió de les despeses d'advocat a acreditar en període d'execució de sentència. En l'acte del judici oral, confirma la seva demanda d'absolució, posant de relleu que la Sra. B. ha posat molts problemes, impugnant la instrucció de la causa tant al nivell dels peritatges efectuats com de les actuacions del Servei de Policia, així com de les manifestacions dels testimonis, per, al final, estimar que no s'han acreditat les lesions i l'agressió. CONSIDERANT: que els fets declarats provats constitueixen un delicte major de lesions doloses, tipificat a l'article 113.2 de l'actual redactat del Codi Penal, estant reunits en el present cas els elements constitutius d'aquest delicte major que són: l'existència i la realitat de les lesions corporals causades a la perjudicada i constatades pel metge forense en el seu informe que consta en autes (F. 110) i confirmades a la vista oral, la concurrència d'un perjudici per a la salut física o psíquica de la víctima que per a la seva curació requereix el seguiment d'un tractament mèdic posterior a la primera assistència doncs, d'una part, la Sra. B. va portar un collaret cervical i un cabestrell a l'espatlla dreta per a permetre una immobilització durant una setmana i evitar així una evolució de llarga durada i, d'altra part, la mateixa va patir un síndrome ansiós i depressiu així com uns trastorns de la son, cansament general, anhedonia i dificultat per expressar les emocions, que són característiques del trastorn posttraumàtic, sense cap relació amb un accident de transit anterior, sinó amb nexe de causalitat entre l'agressió i aquest estat seu, tal com ho ha confirmat la pèrit Dra. Sancho, a la vista oral. CONSIDERANT: que aquestes lesions doloses són les conseqüències de les actuacions del processat el dia dels fets doncs queden acreditades per: les declaracions de la víctima, la qual ha explicat molt clarament les circumstàncies en les quals el processat la va immobilitzar, la va treure amb força del vehicle girant-li el braç a l'esquena, ço que li ha provocat lesions constatades mèdicament que són compatibles amb aquest tipus d'agressió. les manifestacions a la vista oral dels testimonis Viñas, el qual va confirmar haver vist com el processat va agafar fort a la Sra. B. i fer-li una clau, posant-li les mans darrera l'esquena, per a treure-la del cotxe, i Canals que va declarar que la seva cosina S.B. es queixava molt de l'espatlla i li havia explicat com el processat li havia fet una clau d'immobilització. les declaracions del Agent de Policia núm. 130 que va manifestar a la vista oral, d'una part, que quan va arribar el Servei de Policia la Sra. B. es queixava de mal a l'espatlla, estava molt afectada i, d'altra part, que sempre que ells han actuat a l'ocasió d'altres incidents entre el processat i la Sra. B., el Sr. I. actuava d'una manera "xulesca i desafiant", sempre fent cas omís de les recomanacions, tot i que aquest darrer era un superior jeràrquic seu. a més, la majoria d'aquests testimonis han, confirmat, tal com ho ha esgrimit la perjudicada, que el processat havia tirat les sabates de la nena i les havia llençat al prat, presentant així una nerviositat evident adequada amb la violència manifestada amb posterioritat immediata. Cal subratllar que tots aquests testimoniatges han estat prestats per persones, que sigui eren presents al moment dels fets i van veure el que passava, sigui eren presents al moment o immediatament després dels fets, mentre els testimonis citats per la defensa no eren presents el dia dels fets, tal com ho han declarat els Srs. Pina i Porras. CONSIDERANT: que d'aquest delicte major n'és responsable en concepte d'autor el processat Moliner per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, participació que resulta de les declaracions de la víctima, dels testimonis Viñas, Canals, dels Agents de Policia núm. 130 i 074, i del metge forense Dra. Sancho. CONSIDERANT: que no concorren en el processat circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, però que a efecte de penalitat s'ha de prendre en compte les circumstàncies personals del processat que no té antecedents penals, així com el context familiar que deixa aparèixer una tensió i incomprensió evidents entre els interessats. CONSIDERANT: que segons estableixen els articles 90 i ss. del Codi Penal, tot responsable criminalment d'un delicte o falta ho és també civilment, i en aquest concepte Moliner haurà d'indemnitzar: a la Caixa Andorrana de Seguretat Social en la quantitat reclamada i acreditada de 101,33 euros, amb els interessos legals corresponents, per les prestacions mèdiques abonades a Bermudez. a Bermudez en les quantitats següents: en quant al concepte d'I.P.P. pel qual es demana indemnització, el Tribunal estima que no hi ha lloc a indemnització en aquest concepte, doncs el pèrit ha declarat a la vista oral que la Sra. B. pot recuperar del seu estres posttraumàtic que al final va desaparèixer, però que s'ha de prendre en compte aquest estres post traumàtic dintre del concepte de pretium doloris que, per tant, s'haurà d'augmentar de manera forfetària avaluant-lo a 3,5/7. en el concepte de pretium doloris, qualificat com a lleuger de 2/7 pel pèrit però augmentat forfetàriament a 3,5/7, la quantitat de 4.000 EUR, incloent la part qualificada d'I.P.P. en quant a les despeses corresponents al tractament psicològic, el Tribunal estima que no hi ha lloc a indemnització doncs no es pot dir de manera certa que aquestes despeses resultin únicament dels fets d'autes. els honoraris d'advocat, incloent costes i taxes judicials, que es determinaran en període d'execució de sentència. CONSIDERANT: que de conformitat amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar al processat el pagament de les despeses processals causades. Decisio V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts, F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem Moliner, com a responsable penal en el concepte d'autor, del delicte major de lesions doloses de l'article 113.2 de l'actual redactat del Codi Penal, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de SIS (6) MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de dos (2) anys. El condemnem també al pagament de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil, Moliner indemnitzarà: a la Caixa Andorrana de Seguretat Social en la quantitat de 101,33 euros, a Bermudez en la quantitat de quatre mil (4.000) euros així com al pagament dels honoraris d'advocat i costes que es fixaran en període d'execució de sentència. Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació. Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE