SENTÈNCIA APEL·LADA. CONSIDERANT: que convé examinar, en primer lloc, el recurs formulat pel processat Sr. Jover, del qual en certa manera en depenen els demés. Les diferents i extenses al·legacions de la part recorrent es podrien resumir en dos grans apartats : primer, els perjudicis derivats de la denegació de la pericial sol·licitada i, segon, que l'excés de velocitat que duia la pròpia víctima és la causa eficient de l'accident d'autes. Per a triomfar la tesis del recorrent que pretèn atribuir la responsabilitat de l'accident d'autes a la pròpia víctima es requereix l'existència d'una culpa evident i a més exclusiva, tesi de difícil victòria ja que tota col·lisió que es produeix en un encreuament s'ha d'estudiar partint de la base de qui era el conductor que tenia prioritat. L'informe de Policia, obrant en autes foli 61 i 55, conclou que l'accident té dos causes provables, una, no respectar el conductor del vehicle la prioritat de pas del contrari i dos, la velocitat inadequada del conductor de la motocicleta. Velocitat inadequada que ja ha estat valorada pel Tribunal d'instància com una concausa de l'accident apreciant la seva concurrència en la proporció de 70% - 30% i que té una afectació en el camp de la responsabilitat civil. La part recorrent al·lega, el dia de la vista, que un cediu el pas no es un stop, que podia passar si tenia temps i que si no fou així fou degut a la velocitat excessiva de la moto. Les conclusions que extreu aquest Tribunal difereixen substancialment tota vegada que s'evidència una deficiència en la percepció de la seva part, doncs resulta evident que la col·lisió produïda indica que no ho podia fer, hi ha hagut una mala apreciació que ha influït de manera decisiva en la producció de l'accident. A sensu contrari, l'argument de la distància visual havia de permetre al Sr. L. apreciar que un vehicle venia circulant pel carril que pretenia travessar, per lo que havia d'esperar. Destacar tanmateix que el punt d'impacte es la part central del vehicle del recorrent. Aquest motiu no pot prosperar. CONSIDERANT: que tampoc pot prosperar en aquesta segona instància la petició d'efectuar la prova pericial denegada. D'una banda, cal posar de relleu, que la Sentència recorreguda aprecià, si bé no en la proporció que interessa al recorrent, una part de responsabilitat en la producció del resultat lesiu a la velocitat que duia la motocicleta. En aquest punt es interessant també destacar la declaració del testimoni Sr. Sanç (folis 15 i 62 del sumari) quin contingut fou essencialment ratificat a la vista oral. D'altra banda, "la prueba de choque" o " Crash test" referenciada són simulacions d'accidents realitzats en laboratori per la industria de l'automòbil a fi de poder determinar i avaluar l'eficàcia global del sistema de seguretat passiu d'un vehicle, el grau de deformitat o comportament de la estructura d'un vehicle davant dels diferents tipus de col·lisió que es donen en els accidents de trànsit més habituals de manera que permet al fabricant millorar el seu rendiment. Avui en dia resulta impossible que un vehicle sigui introduït en el mercat sense haver passat la prova pertinent de "crash test", quina obligatorietat ve imposada per la legislació i també per la pressió de l'associació d'usuaris fins al punt que una de les finalitats actuals és poder estudiar la repercussió del xoc en les persones ocupants del vehicle utilitzat per maniquins coneguts per "dummis". Una vegada produït l'accident és molt important que el fet estigui ben documentat, recollint totes les dades necessàries tal com les circumstàncies concretes del lloc de l'accident, senyalitzacions, danys físics o materials. Calcular la velocitat a la que col·lisiona o xoca un vehicle revesteix certa complexitat dona s'han de tenir en compte multituds de factors (tipus de calçada, condicions atmosfèriques, tipus de vehicles implicats, deformacions, empentes o traces de frenades, etc), podent parlar de velocitat excessiva en relació a la limitació concreta de la zona o de velocitat inadequada tenint en compte les circumstàncies del lloc, i això és el que va fer el Servei de Policia tant en la elaboració del seu informe o atestat que obra en autes, com en la compareixença que efectua el dia de la vista oral. No podent doncs parlar que no es practicà prova pertinent al respecte, atès que la valoració que demana la part en forma de reconstrucció de l'accident, i que no és pot efectuar per la seva complexitat, tant a nivell tècnic com humà reservada per accidents de certa envergadura, si però es practicà prova pericial pertinent. CONSIDERANT: que pels mateixos motius exposats respecte a l'apreciació de la velocitat inadequada que duia la motocicleta procedeix desestimar el recurs formulat per la representació lletrada del Sr. S., velocitat que deriva del propi informe de la policia ratificat a l'acte de la vista oral, com de la entitat dels danys soferts per ambdós vehicles, havent-hi d'afegir a més, la declaració del testimoni Sr. Suárez. Que tanmateix procedeix desestimar el segon dels motius del recurs de la part apel·lant entenent aquest Tribunal que el quantum fixat pel Tribunal d'instància pel concepte de pretium doloris valorat en 4/7 pel metge forense es conforme amb els criteris jurisprudencials establerts. Que compte tingut la desestimació dels seus dos motius de recurs no procedeix donar lloc a la reclamació de les despeses d'honoraris d'advocat devengats en aquesta segona instància. CONSIDERANT: que resta doncs per examinar el recurs interposat per la Cia. Andorrana d'Assegurances. La part apel·lant exposa que al contrari del que recull la sentència apel·lada en el seu IV considerant, consta en autes l'altra carta verda emesa per la companyia amb data de validesa 23 de setembre del 2005 -és a dir tres dies després de la petició de baixa presentada per la Sra. Arcos V.-, que va ser enviada a l'assegurada amb anterioritat que aquella sol·licités la baixa. Considera que el vehicle conduït pel Sr. L. no estava assegurat, demanant la revocació de la sentència en el sentit d'absoldre a la seva representada de qualsevol mena de responsabilitat, reproduint els arguments ja exposats en el seu escrit. Subsidiàriament es troba conforme amb el repartiment de culpes establert a la sentència apel·lada. Consta en autes que la pòlissa d'assegurança número 99/001053386 fou contractada el 18 de febrer de 1991 i renovada tàcitament renovada d'any en any. Consta igualment que en data 23 de setembre del 2005 s'emeté una nova carta verda, fet no negat per la pròpia part recorrent argumentant però que la assegurada havia demanat la baixa durant el mes de juliol o setembre (sense concretar) del 2005, baixa que fou presentada al Govern el 3 d'octubre del mateix 2005 amb efectes però del 20 de setembre del 2005. La data d'emissió i renovació tàcita de la primera pòlissa no discutida era el mes de febrer. Apareix si més no mancada de lògica o certament confusa la seqüència cronològica defensada per la companyia. És a dir, primer la companyia pretén seguir les instruccions donades pel seu client i donar de baixa la pòlissa de referència no al mes de febrer que era quan arribava el seu venciment sinó el mes d'octubre amb efectes retroactius al mes de setembre malgrat el seus representants no poden determinar si aquella petició fou realitzada al mes de juliol o al mes de setembre. L'article 138.1 del Codi de la Circulació estableix la vigència mínima d'un any per l'assegurança obligatòria que tot vehicle ha de tenir. El fet cert és que a la data de l'accident, 16 de maig del 2006, el vehicle apareix formalment assegurat a la companyia ORG_0 no sent oposables a tercers els conflictes interns entre l'asseguradora i l'assegurat. CONSIDERANT: que en ser tots els recursos desestimats no procedeix efectuar cap pronunciament en matèria de despeses processals d'aquesta segona instància, devent cada part apel·lant suportar les pròpies. V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts, Decisio F A L L E M : que hem de desestimar i desestimem els recursos d'apel·lació presentats per Jover, Mercader, Pastor i per la companyia ORG_0, CONFIRMANT ÍNTEGRAMENT la sentència apel·lada en tots els seus pronunciaments. No procedeix efectuar cap pronunciament en matèria de despeses processals d'aquesta segona instància. Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE