× Legislació relacionada Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal article 90 STCOR, Penal del 29 de maig del 2012 ( ROJ: STCOR 65/2012 - ECLI:AD:TCORAD:2012:65 ) Òrgan: Tribunal de Corts Seu: Andorra la Vella Recurs: TC-066-4/10 Data resolució: 29/05/2012 Ponent: Enric Anglada Fors Tipus de resolució: Sentència Títol: FURT QUALIFICAT FURT ROBATORI PRESUMPCIÓ D'INNOCÈNCIA ACCIÓ PENAL DESPESES PROCESSALS Resum I.A. La sentència judicial dictamina l'absolució de Corbacho, acusat de delicte major de furt qualificat amb abús de confiança i valor superior a 6.000 euros. El tribunal considera que no hi ha proves suficients per demostrar la participació de Corbacho en la suposada sostracció de material de la botiga on treballava, i que les declaracions del propietari de la botiga contenen contradiccions i no són creïbles. A més, el tribunal destaca que el principi de presumpció d'innocència exigeix que la culpabilitat sigui declarada legalment i fonamentada en una activitat probatòria de càrrec, lícitament obtinguda i vàlidament practicada. Per tant, el tribunal declara la lliure absolució de Corbacho del delicte penal i de la responsabilitat civil derivada del mateix, i ordena que les despeses processals siguin pagades d'ofici. Sentència Magistrats Enric Anglada Fors Jean-Marie Ferrandez Concepció Baron Mora S E N T È N C I A Magistrats Srs. Manso Enric ANGLADA FORS Concepció Baron Mora Andorra la Vella, vint-i-nou de maig del dos mil dotze VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa Núm. TC-066-4/10 seguida pel presumpte delicte major de furt qualificat amb abús de confiança, contra Corbacho, nascut el dia 8 de juliol de 1982 a Espanya, fill de Tur i de Soriano, de nacionalitat espanyola, i defensat per la lletrada Sra. Hoyos, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Escudero i acusació particular el lletrat Sr. Sevillano, en representació del perjudicat Sr. Moliner, representant de la societat ORG_0, i actuant de ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors. RESULTANT: són fets provats i així es declara que, el processat Corbacho, nascut el dia 8 de juliol de 1982, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, contractat per la temporada d'hivern 2008-2009 per l'empresa T.E. - destinada a la venda la major i al detall d'articles d'esport i lloguer de material esportiu- com a treballador, marxà del Principat a finals d'abril de l'any 2009, sense que consti acreditat que s'endugués objectes i/o material propietat de dita empresa. Moliner, actuant en qualitat d'administrador únic de la societat ORG_0, presenta, en data 18 de juny del 2009, querella criminal per un presumpte delicte menor de furt contra Corbacho quantificant el valor del material que manifesta trobar a faltar en l'establiment per un import de 9.055,25 EUR que segons relata es produï la nit del 30 d'abril al 1 de maig del 2009, sense que consti que es denunciés la sostracció manifestada al Servei de Policia. El processat Corbacho, en la seva declaració a Espanya, mitjançant Comissió Rogatòria Internacional, no reconeix els fets que se li imputen a rel de la referida querella interposada quan havien transcorregut 49 dies des de la data en què Pombo, company de feina d'aquell, digué al propietari de la botiga que quan la va anar a obrir va veure que faltava material del seu interior. RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets del delicte major de furt qualificat, amb abús de confiança i d'un valor superior a 6.000 EUR, tipificat i penat a l'article 198.2 del Codi Penal, sol·licitant imposar al processat Corbacho la pena de dos anys de presó, així com el pagament de les despeses processals causades. Respecte a la responsabilitat civil, ho deixa a criteri del Tribunal en haver exercit el perjudicat les accions penals i civils al seu abast. En l'acte del judici oral eleva a definitiu el seu escrit de qualificació provisional. RESULTANT: que la defensa de Moliner, administrador únic de la societat ORG_0, constituïda com a acusació particular, es mostra d'acord tant amb l'exposició de fets i la qualificació jurídica efectuada pel Ministeri Fiscal, com amb la pena que sol·licita. En concepte de responsabilitat civil, demana que el processat G.-M. sigui condemnat a indemnitzar al seu defensat en l'import de 9.055,25 EUR en concepte de material sostret, segons el detall adjuntat al seu escrit de querella, havent de ser incrementat dit import amb els interessos corresponents, des de la presentació de la querella i fins el seu íntegre reintegrament. A l'acte del judici oral ratifica i eleva a definitives les seves conclusions provisionals. RESULTANT: que la defensa de l'inculpat manifesta no estar d'acord ni amb l'exposició dels fets ni amb la qualificació jurídica efectuada pel Ministeri Fiscal i l'acusació particular, indicant que el seu defensat no és responsable del delicte que se li imputa, no havent-hi proves en autes per acreditar que aquest disposés de les claus del referit local ni que hi entres i s'apoderés del dit material, sol·licitant per conseqüent la lliure absolució del seu defensat. El dia de la vista oral, ratifica les seves conclusions provisionals. CONSIDERANT: que els fets declarats provats no són legalment constitutius del delicte major de furt qualificat amb abús de confiança i d'un valor superior a 6.000 EUR, previst a l'article 198.2 del Codi Penal pel que venia acusat el processat Corbacho pel Ministeri Fiscal i per la representació processal del querellant Moliner, ja que, d'una banda, no ha quedat ni tan sols acreditada la sostracció denunciada, i, d'una altra, cas de que s'hagués realment produït no hi ha prova suficient de que hagués tingut alguna participació el aquí processat, compte tingut que, malgrat en la seva declaració prestada per Comissió Rogatòria Internacional reconeix haver-se endut alguns objectes de l'establiment quan marxà del Principat, el cert és que ell manifesta que es tracta d'efectes personals propis, la qual cosa és perfectament creïble, donat que es tracta d'objectes que res tenen que veure amb el gènere específic de la botiga, dedicada a la venda de material d'esquí, i respecte dels quals indica que foren adquirits prèviament per ell, disposant de la pertinent factura, que no ha estat demanada la seva aportació als autes, ni per la querellant, ni per l'acusació pública, acompanyant a la seva querella una sèrie de fotocopies de factures i albarans, amb gènere subratllat de forma imprecisa i sense cap mena de detall, ni tant sols recolzat per les necessàries dades de comptabilitat. Pel que fa a la prova testifical respecte a Pombo - company de feina del processat-, aquest en la seva única declaració obrant en autes, (foli 95), digué al propietari de la botiga, que G.-M. li havia enviat un SMS "demanant perdó i que estava ple", i que quan va anar a obrir el local -ja que F. disposava de claus del mateix-, va veure que faltava material del seu interior, trucant tot seguit a la Policia, tot i que la veracitat de dites afirmacions no ha quedat en absolut acreditada, en primer lloc per quan no s'ha pogut respectar el principi del contradictori, en no haver comparegut dit testimoni el dia del judici, malgrat estar degudament citat personalment pel Nunci, i en segon lloc per quan no consta en autes, ni la comprovació de que s'hagués enviat i rebut el dit SMS, ni la interposició de la denúncia policial, no essent fins 49 dies desprès de la suposada sostracció que es presentà una querella criminal a la Batllia. Que a més a més, es constaten nombroses contradiccions en les declaracions efectuades pel propietari de la botiga quan va afirmar a l'acte de la vista oral que va donar de baixa prop de la CASS al processat desprès dels fets i que interposà denúncia per davant del Servei de Policia, puix que consta en autes (foli 39) que el processat G.-M. va ser donat de baixa un mes abans del suposat furt, concretament el 31 de març del 2009, el que ve a donar plena versemblança a la declaració prestada pel processat davant del Jutge d'Instrucció núm. 3 de Mostoles quan manifestà al seu company que deixava el treball el dia 29 d'abril del 2009 i que se'n anava a viure a Espanya, perquè no cobrava el sou ni se li renovava el permís de treball ; que tampoc existeix cap denúncia policial que hauria comportat, consegüentment, la corresponent investigació, cosa que no succeí. CONSIDERANT: que, el principi de presumpció d'innocència garantit en la nostra Constitució, en el seu article 3.4, de conformitat amb les postulats de l'article 6.2 del Conveni Europeu per la protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, fet a Roma el 4 de novembre del 1.950 i de vigent aplicació al Principat suposa que tota persona acusada d'una infracció criminal es presumeix innocent mentre la seva culpabilitat no sigui declarada legalment i exigeix que tota declaració de culpabilitat estigui fonamentada en una activitat probatòria de càrrec, lícitament obtinguda i vàlidament practicada. Una manifestació del principi de presumpció d'innocència és el principi "in dubio pro reo" segons el qual no poden perjudicar a l'acusat els fets objecte d'acusació que no han estat degudament provats, defecte de prova que sempre ha d'afavorir l'acusat, i més quan correspon a l'acusació la carrega de la prova. Així doncs, existeixen dubtes raonables en el Tribunal al no haver quedat degudament acreditat l'il·lícit penal reprotxat al processat. CONSIDERANT: que, en conseqüència i sense necessitat de més argumentacions, degut a la manca de prova en quan també a la participació de l'inculpat respecte dels fets denunciats, procedeix declarar la seva lliure absolució del il·lícit penal pel que venia acusat, amb tots els pronunciaments favorables, i per tant també de la responsabilitat civil derivada del mateix (article 90 del Codi Penal "a contrario sensu"). CONSIDERANT: Que d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, és declaren d'ofici les despeses processals causades. VIST les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts, F A L L E M : que hem d'absoldre i absolem Corbacho del delicte major de furt amb abús de confiança del que venia acusat, tant pel Ministeri Fiscal com per l'acusació particular, declarant d'ofici les despeses processals causades. Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació. Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE