STCOR ANDORRA, a 26 de març del 2013 - ROJ: STCOR 48/2013
reformation
JuridictionTribunal de Corts
Niveauappel
Date du prononcé26 mars 2013
NuméroTC-020-4/11
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STCOR 48/2013 (ECLI:AD:TCORAD:2013:48)
> Décision commentée : STCOR 48/2013, Tribunal de Corts (Andorre), sentence du 26 mars 2013, affaire TC-020-4/11, ECLI:AD:TCORAD:2013:48 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Les faits sont tenus pour établis par le Tribunal de Corts. Le 5 février 2011, vers 3 h 50, dans la discothèque « Buda Espai Andorra », située à Santa Coloma, la prévenue, Alvarado, a frappé la victime, Jover, au visage avec un verre en verre. Les blessures incisivo-contuses, localisées à l'arcade zygomatique, à la pommette droite, au front et au niveau du pont nasal et du pavillon auriculaire, ont nécessité onze points de suture.
Le ministère public a qualifié les faits de délit majeur de lésions dolosives causées avec des objets ou moyens présentant un danger de lésions plus graves, prévu par l'article 115.2 du Code pénal. Il a requis un an de prison conditionnelle, assortie d'un sursis de quatre ans. La défense a soutenu que le geste relevait d'un état d'emportement et d'émotion, invoquant l'atténuante de l'article 29.1 du Code pénal, et, à titre principal, une qualification d'imprudence grave (article 117 combiné à l'article 113.3). À titre subsidiaire, elle a sollicité la qualification de lésions dolosives sans danger spécifique. Elle a également demandé la réduction de peine liée à la minorité de vingt-et-un ans, prévue à l'article 54.3 combiné à l'article 26.
Sur le plan civil, la victime et la Caisse andorrane de sécurité sociale (C.A.S.S.) ont réclamé réparation. La défense a accepté une partie des montants demandés.
La juridiction a retenu la qualification du ministère public. Le dispositif figure en annexe de la présente fiche.
## Question de droit
La décision soulève deux questions principales.
**Première question : la qualification du délit.** Un verre en verre lancé au visage d'autrui constitue-t-il un « objet ou moyen présentant un danger de lésions plus graves » au sens de l'article 115.2 du Code pénal, alors même qu'il ne s'est pas brisé ? Il faut aussi déterminer si le geste est volontaire et direct, ce qui exclurait la qualification d'imprudence défendue par la prévenue.
**Seconde question : les circonstances modifiant la responsabilité.** L'état d'emportement ou d'obcécation (article 29.1) peut-il être retenu lorsque la prévenue a attendu plusieurs heures avant de passer à l'acte ? La minorité de vingt-et-un ans ouvre-t-elle droit à la réduction de peine, et quel rôle jouent les circonstances personnelles de l'article 56 dans la fixation de la peine ?
## Solution et dispositif
Le Tribunal retient la qualification de l'article 115.2 du Code pénal. Il motive sa décision sur trois points.
1. **Le danger objectif.** Le juge relève qu'un verre de verre est « un objet contondant susceptible de causer des lésions plus graves », indépendamment d'un éventuel bris, lequel « serait encore plus dangereux ».
2. **L'intention.** Le geste est qualifié de « volontaire et direct ». La juridiction s'appuie sur les déclarations de la prévenue, sur le témoignage de Salas et sur la distance de un à deux mètres séparant les protagonistes. Elle relève que le verre n'a pas été posé au sol pour attirer l'attention, mais projeté « directement au visage »
Korpus — Jurisprudence
STCOR ANDORRA, a 26 de març del 2013 - ROJ: STCOR 48/2013
STCOR 48/2013 (ECLI:AD:TCORAD:2013:48)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STCOR 48/2013, Tribunal de Corts (Andorre), sentence du 26 mars 2013, affaire TC-020-4/11, ECLI:AD:TCORAD:2013:48 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Les faits sont tenus pour établis par le Tribunal de Corts. Le 5 février 2011, vers 3 h 50, dans la discothèque « Buda Espai Andorra », située à Santa Coloma, la prévenue, Alvarado, a frappé la victime, Jover, au visage avec un verre en verre. Les blessures incisivo-contuses, localisées à l'arcade zygomatique, à la pommette droite, au front et au niveau du pont nasal et du pavillon auriculaire, ont nécessité onze points de suture.
Le ministère public a qualifié les faits de délit majeur de lésions dolosives causées avec des objets ou moyens présentant un danger de lésions plus graves, prévu par l'article 115.2 du Code pénal. Il a requis un an de prison conditionnelle, assortie d'un sursis de quatre ans. La défense a soutenu que le geste relevait d'un état d'emportement et d'émotion, invoquant l'atténuante de l'article 29.1 du Code pénal, et, à titre principal, une qualification d'imprudence grave (article 117 combiné à l'article 113.3). À titre subsidiaire, elle a sollicité la qualification de lésions dolosives sans danger spécifique. Elle a également demandé la réduction de peine liée à la minorité de vingt-et-un ans, prévue à l'article 54.3 combiné à l'article 26.
Sur le plan civil, la victime et la Caisse andorrane de sécurité sociale (C.A.S.S.) ont réclamé réparation. La défense a accepté une partie des montants demandés.
La juridiction a retenu la qualification du ministère public. Le dispositif figure en annexe de la présente fiche.
Question de droit
La décision soulève deux questions principales.
Première question : la qualification du délit. Un verre en verre lancé au visage d'autrui constitue-t-il un « objet ou moyen présentant un danger de lésions plus graves » au sens de l'article 115.2 du Code pénal, alors même qu'il ne s'est pas brisé ? Il faut aussi déterminer si le geste est volontaire et direct, ce qui exclurait la qualification d'imprudence défendue par la prévenue.
Seconde question : les circonstances modifiant la responsabilité. L'état d'emportement ou d'obcécation (article 29.1) peut-il être retenu lorsque la prévenue a attendu plusieurs heures avant de passer à l'acte ? La minorité de vingt-et-un ans ouvre-t-elle droit à la réduction de peine, et quel rôle jouent les circonstances personnelles de l'article 56 dans la fixation de la peine ?
Solution et dispositif
Le Tribunal retient la qualification de l'article 115.2 du Code pénal. Il motive sa décision sur trois points.
Le danger objectif. Le juge relève qu'un verre de verre est « un objet contondant susceptible de causer des lésions plus graves », indépendamment d'un éventuel bris, lequel « serait encore plus dangereux ».
L'intention. Le geste est qualifié de « volontaire et direct ». La juridiction s'appuie sur les déclarations de la prévenue, sur le témoignage de Salas et sur la distance de un à deux mètres séparant les protagonistes. Elle relève que le verre n'a pas été posé au sol pour attirer l'attention, mais projeté « directement au visage »
Sentència
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Catalá Concepció BARON MORA
Anna Estragués Armengol
Andorra la Vella, vint-i-sis de març del dos mil tretze .
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa núm. TC-020-4/11 seguida pel presumpte delicte major lesions doloses causades amb objectes o mitjans amb perill de causar lesions més greus a la víctima, contra Alvarado, nascuda el 20 de febrer de 1991 a Andorra La Vella, filla de Alcalá i de Soriano, de nacionalitat andorrana, soltera, de professió cambrera, i defensada pel Lletrat Sr. Talavera, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Recio, i actuant de ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Catalá.
RESULTANT:
que són fets provats i així es declara que,
en data 5 de febrer del 2011, vers les 03.50 hores, la processada Alvarado, nascuda el 20 de febrer de 1991, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, trobant-se a la primera planta de la discoteca "Buda Espai Andorra" radicada a la vila de Santa Coloma, agredí a Jover, trencant-li al rostre un got de vidre, amb el qual li causa diverses ferides incisocontuses al nivell de l'arc zigomàtic i pòmuls drets, altra ferida al costat dret del front i diverses ferides a nivell del pont nasal i pavelló auricular que requeriren un total de 11 punts de sutura per les quals P. reclama així com la C.A.S.S.
RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius del delicte major de lesions doloses causades amb objectes o mitjans amb perill de causar lesions més greus a la víctima, tipificat i penat a l'article 115.2 del Codi Penal, del qual estima responsable en concepte d'autora a la processada Alvarado, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, i demana imposar-li la pena d'un any de presó condicional qualificada a satisfer la responsabilitat civil, amb un termini de la suspensió de la condemna de quatre anys, així com al pagament de les despeses processals causades.
En concepte de responsabilitat civil, la processada indemnitzarà a la perjudicada Jover en els imports de 26,79 EUR, en concepte de despeses mèdiques no abonades per la C.A.S.S., 1.500 EUR, pel quantium doloris (1/7), i 2.000 EUR, pel perjudici estètic (1-1,5/7), així com a la C.A.S.S. en l'import reclamat de 80,36 EUR augmentat dels interessos legals que s'escaiguin.
En l'acte del judici oral, ratifica i eleva a definitives les seves conclusions provisionals, posant de relleu que hi ha dol directe o almenys dol eventual, sense cap reacció explosiva per part de la processada ja que feia dos hores que no li feien ni cas.
RESULTANT: que la defensa de la processada manifesta que si la seva defensada va llençar el got de vidre, és perquè havia presenciat com la perjudicada es petonejava amb la seva parella sentimental en un dels sofàs de la discoteca i aquesta situació va provocar un estat de ràbia i gelosia, però no queda acreditat que tingués intenció de danyar i lesionar directament a ningú, sinó de cridar l'atenció de la seva parella sentimental en un moment d'arravatament i emocional. Per tant, no comparteix aquesta defensa la qualificació jurídica del Ministeri Fiscal, estimant que el fet de llençar un objecte com és un got, no pot subsumir-se en el tipus penal de lesions doloses amb objecte perillós que pot causar lesions més greus, ja que la conducta de la seva defensada fou del tot imprudent i amb conseqüències nefastes, però és constitutiva d'un delicte major de lesions per imprudència greu, de l'article 117 en relació amb l'article 113.3 del Codi Penal, o subsidiàriament de delicte de lesions doloses, de l'article 113.3 del Codi Penal, doncs no tenia intenció de impactar i lesionar el rostre de la Sra. Jover.
Manifesta també que existeix en la seva defensada la concurrència atenuant de la responsabilitat criminal de l'article 29.1 del Codi Penal d'haver obrat per causa o estímul que hagin produït arravatament, obcecació o estat passional en el qual la processada no ha pogut ni valorar ni preveure la conseqüència dels seus actes. Demana, d'altra banda, l'aplicació de la reducció qualificada de l'article 54.3 en relació amb l'article 26 del Codi Penal, de minoria de 21 anys al moment dels fets.
Per tant, demana imposar a la seva defensada una pena no superior a tres mesos d'arrest condicional pel delicte major de lesions per imprudència greu, de l'article 117, o subsidiàriament la pena de tres mesos de presó condicional pel delicte de lesions doloses, de l'article 113.3 del Codi Penal, totes dues amb un termini de la suspensió de la condemna de dos anys.
En concepte de responsabilitat civil, accepta la indemnització de la perjudicada per part de la processada en les quantitats de:
26,79 EUR en concepte de despeses mèdiques no abonades per la C.A.S.S.,
1.000 EUR en concepte de pretium doloris,
1.200 EUR en concepte de perjudici estètic;
i a la Caixa Andorrana de Seguretat Social l'import reclamat de 80,36 EUR.
En l'acte del judici oral, ratifica i eleva a definitives les seves conclusions provisionals, sostenint que no és pot utilitzar el got com un objecte perillós perquè podia no trencar-se.
CONSIDERANT:
que els fets declarats provats constitueixen un delicte major de lesions doloses amb objectes o mitjans amb perill de causar lesions més greus a la víctima, tipificat i penat a l'article 115.2 del Codi Penal, doncs la prova practicada en l'acte del judici oral acredita abastament, d'una part, que la processada va llençar al rostre de la víctima un got de vidre, causant-li les diverses ferides constatades i descrites per la metgessa forense en el seu informe que consta en autes (Folis 106 a 112), essent un got de vidre un objecte contundent susceptible de causar lesions més greus independentment del seu eventual trencament que seria encara més perillós, i presentant així objectivament un perill de causar lesions més greus a la víctima i, d'altra part, que el llançament del got fou realitzat per part de la processada de manera voluntària i directa al rostre de la víctima, tal com resulta de les manifestacions de la processada i també del testimoni Salas, quina declaració no pot veure la seva sinceritat posada en dubte ja que és amiga del Lletrat de la defensa, com ho ha dit a la vista oral, amb intenció evident de colpejar i causar lesions, ja que la processada es trobava a un o dos metres de la víctima, i no va llençar el got al terra per a cridar l'atenció, sinó directament al rostre de la víctima, marxant immediatament després corrent sense fer cas del que havia pogut resultar de la seva actuació violenta.
CONSIDERANT: que d'aquest delicte major n'és responsable en concepte d'autora la processada Alvarado per haver realitzat personalment el fet punible, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, participació que resulta del seu propi reconeixement, d'haver realitzat el llançament del got, i de la declaració del testimoni Salas, així com de la perjudicada Jover.
CONSIDERANT: que si bé concorre en la processada la reducció qualificada de pena de l'article 54.3 en relació amb l'article 26 del Codi Penal de ser menor de vint-i-un anys a la pena, no concorre en l'acusada la circumstància atenuant invocada per la seva defensa d'haver obrat per causes o estímuls que hagin produït arravatament, obcecació o un estat passional d'una importància semblant, prevista a l'article 29.1 del Codi Penal, doncs abans de llençar el got, la processada havia passat dos hores en la discoteca sense que la seva parella i la perjudicada li hagin fet cas i, per tant, no es pot considerar que va tenir una reacció explosiva dictada per gelosia o arravatament al veure la seva parella amb una altra persona.
CONSIDERANT: que a efectes de la determinació de la pena, el Tribunal, a més d'aplicar la reducció qualificada de la pena, contemplada a l'article 54.3 del Codi Penal, tindrà en compte, d'acord amb el disposat de l'article 56 del Codi Penal, la manca d'antecedents penals de la processada i la seva concreta situació personal, ja que es troba embarassada, de baixa laboral i va perdre la seva ocupació laboral i, per tant, es va trobar amb impossibilitat d'abonar ràpidament la responsabilitat civil.
CONSIDERANT: que tot responsable criminalment d'un il·lícit penal ho és també civilment, i en aquest concepte, la processada haurà d'indemnitzar a la perjudicada Jover en els imports de 26,79 EUR, en concepte de despeses mèdiques no abonades per la C.A.S.S., de 1.200 EUR, en concepte de pretium doloris, qualificat com a molt lleuger (1/7), i de 1.300 EUR, en concepte de perjudici estètic, valorat com a lleuger (entre 1 i 1,5/7), és a dir, un import total de 2.526,79 euros, i a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en l'import reclamat i justificat en autes de 80,36 euros.
CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusada el pagament de les despeses processals causades.
V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
Decisio
F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem Alvarado, com a responsable en concepte d'autora, d'un delicte major de lesions doloses causades amb objecte o mitjans amb perill de causar lesions més greus a la víctima, amb la concurrència de la reducció qualificada de pena de ser menor de vint-i-un anys a la pena d'UN (1) ANY DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la pena de quatre (4) anys, així com al pagament de les despeses processals causades.
En concepte de responsabilitat civil, Alvarado indemnitzarà a la C.A.S.S. en la quantitat de 80,36 euros i a Jover en l'import de 2.526,79 euros.
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.