Faits et procédure

Le 1er mars 2012, vers 21 heures, des agents du Service de police contrôlent, à la frontière du Riu Runer, un ressortissant espagnol (ci-après « le prévenu ») qui entre en Principauté dans un autobus de ligne en provenance de Barcelone. Ils découvrent dans son sac de voyage 848,8 grammes de marihuana, conditionnés en trois paquets de café et d'herbes aromatiques.

Le ministère public retient la qualification de délit majeur d'importation de grande quantité de drogue toxique destinée à la vente, prévu par l'article 283.1.a) du Code pénal. Il requiert cinq ans d'emprisonnement, une amende de 6 000 euros, l'expulsion définitive, le comiso et la destruction du produit saisi, ainsi que les dépens. Dans son acte de qualification provisoire, la défense conteste la qualification majeure. Elle soutient que la vente n'est pas établie, que la substance est un produit brut mêlé de feuilles et de tiges, et que les faits relèvent du délit mineur d'introduction de drogue toxique de l'article 282.2. Elle invoque en outre la minorité de vingt-et-un ans du prévenu et l'article 54.

À l'audience, le ministère public maintient sa qualification mais reconnaît la circonstance atténuante de minorité : la peine requise est ramenée à trois ans d'emprisonnement. La défense ratifie sa position.

La décision relève que le prévenu, bien que régulièrement cité, n'a pas comparu. Le jugement est donc rendu en rébellion processuelle (en rebel·lia processal). Les faits sont tenus pour établis, notamment les déclarations que le prévenu a faites devant la police, puis devant le juge d'instruction avec l'assistance d'un avocat.

Question de droit

La décision pose deux questions principales.

Première question : qualification. Les faits sont-ils constitutifs du délit majeur de l'article 283.1.a) (importation de grande quantité de drogue toxique destinée à la vente) ou seulement du délit mineur de l'article 282.2 ? La réponse dépend de deux éléments : la notion de « grande quantité » et la preuve

Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal de Corts, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.

B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction

Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal de Corts devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STCOR ANDORRA, a 30 d'abril del 2013 - ROJ: STCOR 63/2013 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.

II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés

A. La question juridique centrale soumise au juge

La question déterminante posée à Tribunal de Corts consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (reformation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.

B. Corpus normatif et textes de référence cités

L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :

• Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
• Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle

III. Solution retenue et architecture de la motivation

A. L'articulation du syllogisme juridictionnel

Pour trancher le litige, Tribunal de Corts procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :

B. Dispositif et sens de la décision

Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :

Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal de Corts à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.

IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques

A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)

Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal de Corts en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.

B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens

• Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal de Corts avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
• Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
• Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 30 avril 2013 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.

S E N T È N C I A

Magistrats Srs.

Enric Anglada Fors

Concepció Baron Mora

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, trenta d'abril del dos mil tretze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-027-2/12, seguida pel presumpte delicte major d'importació de droga tòxica per destinar-la al tràfic contra Macias nascut el 10 de juliol de 1971 a Esplugues de Llobregat (Barcelona), fill de Mercader i de Carretero, de nacionalitat espanyola, la qual no compareix malgrat haver estat degudament citat; és part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Vaquero i advocat defensor del processat la lletrada Sra. ENTITY_6; actua de ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, la Magistrada Sra. Anna Estragués Armengol.

RESULTANT:

que són fets provats i així es declara que en data 1 de març del 2012 vers les 21.00 hores, Agents del Servei de Policia controlaren a la frontera del Riu Runer, al processat Macias, quan entrava al Principat en l'autobús de línia regular en provinença de Barcelona, trobant-lo en possessió de 848,8 grams de marihuana que duia a l'interior de la seva bossa de viatge, embalada en tres paquets de cafè i herbes aromàtiques i que introduïa a Andorra per destinar part a la venda i part al seu propi consum.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal en el seu escrit de qualificació provisional, considera els fets constitutius d'un delicte major d'importació de gran quantitat de droga tòxica per destinar-la a la venda tipificat a l'article 283.1.a) del Codi Penal i essent-ne el processat Macias responsable en concepte d'autor, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, sol·licita se li imposi una pena de cinc (5) anys de presó, multa en la quantia de sis mil (6.000) euros i expulsió definitiva del Principat així com el comís i la destrucció del producte estupefaent incautat i el pagament de les despeses processals causades, no havent-hi lloc a exigir responsabilitat civil.

RESULTANT: que la lletrada Sra. Jover, Advocada de Macias no es mostra en el seu escrit de qualificació provisional, d'acord ni amb l'exposició de fets ni amb la qualificació jurídica ni petició de pena efectuada pel Ministeri Fiscal; indica que si bé ha quedat acreditat que l'1 de març del 2012 es va incautar al seu defensat 848,8 grams de marihuana quan entrava a Andorra provenint d'Espanya, també ha quedat acreditat que en cap cas dit producte va ser adquirit a Espanya sinó que cultivat personalment pel propi ENTITY_4; que d'altra banda , tampoc ha quedat acreditat en autes que ni tant sols part de dit producte anés destinat a la venda per tot el què entén que els fets no tenen la suficient entitat com per ésser constitutius d'un delicte major d'importació de gran quantitat de droga tòxica per destinar-la a la venda tipificat a l'article 283.1.a) del Codi Penal, atès la toxicitat del producte marihuana sinó que serien constitutius d'un delicte menor d'introducció de droga tòxica previst i penat a l'article 282.2 del Codi Penal i tenint en compte que el seu defensat a la data dels fets era menor de 21 anys procedirà, en mèrits del que disposa l'article 54 del Codi Penal, imposar-li un any de presó del qual 65 dies ferms, sent-li d'abonament els ja complerts preventivament en el marc de la present causa i la resta condicionals qualificats a justificar ocupació laboral, no procedint imposar-li cap multa, i expulsió del Principat per una durada de deu (10) anys; així mateix, manifesta que procedirà pronunciar ordre de comís i de destrucció del producte estupefaent incautat, sense fer imposició a Macias de cap despesa processal.

RESULTANT: que en l'acte de la vista oral el Ministeri Fiscal eleva a definitiva la seva qualificació provisional salvat pel que fa a les circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal per quan indica que efectivament, concorre la de minoria de 21 anys del processat al moment dels fets, el que implica que la pena a imposar sigui la de tres (3) anys de presó i no de cinc (5) anys de presó com inicialment havia sol·licitat, elevant pel que fa a la resta a definitiva la seva qualificació provisional .

Pel que fa a la defensa del processat, ratifica la seva qualificació provisional afegint que el seu defensat transportà la droga de manera grollera i barroera; que no és un professional del tràfic sinó una persona poc madura que cultivava droga a casa seva a El Vendrell (Tarragona) i la va dur a Andorra sense pensar en les conseqüències; que la seva primera declaració on admet portar la droga per vendre-la, no es pot donar per bona, mancant de concreció tant pel que fa als llocs de venda, com als preus i altres; afegeix altrament que el producte incautat es troba barrejat : flor, fulla i tija quan no tot és consumible; que es tracta del producte brut que s'havia d'assecar, desfullar i premsar per tot el què reitera que els fets serien constitutius d'un delicte menor, essent la pena a imposar la demanada en el seu escrit de qualificació provisional.

CONSIDERANT:

que els fets declarats provats són constitutius d'un delicte major d'importació de gran quantitat de droga tòxica marihuana per destinar-la a la venda, tipificat a l'article 283.1.a) del Codi Penal, doncs el processat fou controlat a la frontera del Riu Runer, trobant-se'l en possessió de 848,80 grams de marihuana que introduïa a Andorra des d'Espanya, amagada entre els seus efectes personals i dissimulada entre paquets de cafè i herbes aromàtiques per tal que no se'n detectés l'olor.

Que aquesta quantitat, segons la jurisprudència reiterada d'aquest Tribunal, és per si sola una gran quantitat en el sentit de l'article 283.1, no essent significatiu, a efectes de qualificació, el pes que podria suposar la fulla i la tija i que la defensa pretén s'hauria de deduir del pes total, en no ser consumible.

Altrament, el propi processat va reconèixer davant del Servei de Policia (folis 15 i ss) que la marihuana, la cultivava ell mateix a El Vendrell (Tarragona) i que començà a vendre'n quan tingué dificultats econòmiques; que la que duia el dia d'autes, era per vendre a Andorra ja que mentre hi treballava de temporer, s'havia adonat que molta gent en consumia; va afegir que no volia facilitar els noms de les persones a qui la volia vendre per "no ficar-se en embolics" tot precisant que pensava guanyar amb aquestes vendes uns 2000 EUR, el que li permetria passar la temporada d'estiu ja que no tenia feina fixa; que la mateixa versió - que contràriament al que pretén la seva defensa, era prou concreta i detallada al respecte del destí de la droga incautada - la va confirmar en declarar davant del Batlle Instructor, amb assistència lletrada (folis 42 i ss.), essent totalment inversemblant el seu canvi de declaració efectuat a posteriori, pretenent que va declarar el que consta només perquè així li ho aconsellaren des del Servei de Policia, tot afirmant però que part de la droga era pel seu consum i part per regalar-la als seus amics, trobant-se així igualment constituïts tots els elements del tipus.

CONSIDERANT: que del referit delicte major de l'article 283.1.a) del Codi Penal, n'és responsable en concepte d'autor el processat Macias per haver realitzat personalment el fet punible de conformitat amb el que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal.

CONSIDERANT: que no concorren en l'acusat circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal; no obstant, en ser Macias menor de 21 anys a la data de producció dels fets, procedirà aplicar-li la reducció qualificada de pena de conformitat amb el què disposa l'article 54 del Codi Penal.

CONSIDERANT: que així mateix, d'acord amb el que estableix l'article 56 del Codi Penal, el tribunal tindrà en compte a l'hora de determinar la pena, la naturalesa i gravetat del fet delictiu així com les circumstàncies personals de l'acusat que no té arrelament familiar ni personal al Principat, justificant així unes penes de presó ferma, de multa i d'expulsió temporal.

CONSIDERANT: que no hi ha lloc d'exigir responsabilitat civil, si bé d'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat el pagament de les despeses processals causades. Així mateix i d'acord amb el que disposen els articles 70 del Codi Penal i 177 del Codi de Procediment Penal, procedeix el comís i destrucció de la droga incautada.

VIST

les disposicions legals citades i altres de pertinent aplicació, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem Macias, menor de 21 anys a la data de producció dels fets, en rebel·lia processal i com autor d'un delicte major d'importació de gran quantitat de droga tòxica marihuana per destinar-la a la venda, a la pena de DOS (2) ANYS DE PRESÓ DELS QUALS SIS (6) MESOS FERMS I LA RESTA CONDICIONAL AMB UN TERMINI DE SUSPENSIÓ DE LA CONDEMNA DE DOS (2) ANYS, multa en la quantia de MIL (1000) EUROS, EXPULSIÓ DEL PRINCIPAT PER UN PERÍODE DE DEU (10) ANYS i el pagament de les despeses processals causades.

Així mateix, procedeix acordar el comís i destrucció de la droga incautada, no havent-hi lloc a exigir responsabilitat civil.

Aquesta sentència és, pel que fa al rebel, susceptible de recurs d'audiència en un termini de quinze dies a comptar del lliurament personal de la còpia de la sentència de conformitat amb el què disposen els articles 247 i següents del Codi de Procediment Penal i és, pel que fa a les altres parts, susceptible de recurs d'apel·lació en un termini de quinze dies següents a la notificació de conformitat amb el què disposa l'article 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta nostra sentència jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE